evilagal

Protegint la memòria digital: estratègies i plataformes de la Unesco

per

  [Versión castellana] Zine El Abidine Larhfiri Doctorand en Management of Digital Transformation    Scuola IMT Alti Studi Lucca zine.larhfiri@imtlucca.it ORCID: https://orcid.org/0000-0001-6287-6014 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6791 Mari Vállez Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual i Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)    Universitat de Barcelona marivallez@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-3284-2590 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha4365   Resum Objectius: aquest treball recull les … Llegiu més

Concepció d’una eina brasilera per a l’elaboració de plans de gestió de dades de recerca: reptes per al model de plans automàtics (maDMP)

per
Figura 1. Cicle de vida de la recerca i difusió dels resultats/dades científics.  Font: elaboració dels autors, a partir de Pinto i Costa (2018).

[Versão em português] Laura Vilela Rodrigues Rezende Professora de la Universidade Federal de Goiás (UFG) i investigadora de l’Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia (IBICT) lauravil.rr@gmail.com ORCID: https://orcid.org/0000-0002-8891-3263 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6756 Elizabete Cristina de Souza de Aguiar Monteiro Bibliotecària de la Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho (UNESP/Marília) i investigadora de l’Instituto Brasileiro … Llegiu més

La política de preservació digital: models i elements clau per redactar-la

per
Figura 1. Aspectes de qüestió entre polítiques i procediments de preservació digital  Font: Elaboració pròpia

Objectius: aquest article identifica models i metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital, especialment en la descripció de la intenció, el compromís i la responsabilitat d’una organització que es fa en la redacció d’aquesta política.

Metodologia: es tipifiquen mètodes per desenvolupar polítiques de preservació digital i models amb apartats descriptius per redactar polítiques de preservació digital. A continuació, s’identifiquen i es concreten coincidències funcionals en metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital. Per acabar, s’analitza un quadre comparatiu de models amb apartats descriptius per tal de considerar elements clau per redactar una política de preservació digital.

Resultats: els models descriptius i els mètodes de desenvolupament de polítiques de preservació digital donen prioritat a la redacció d’apartats d’àmbit declaratiu que descriuen la importància de la preservació digital des de l’àmbit que comprèn i els objectius funcionals que té, els materials que cobreix, els responsables i les autoritats que donen suport a les accions; això, a fi de consolidar un pronunciament formal d’intenció, compromís i responsabilitat com a secció introductòria i clau en la política de preservació digital.

Eines per aplicar la perspectiva de gènere a les biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona. Una proposta oberta del Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ de la comunitatXBM

per
Figura 1. Grup de Treball, reunió del 24/01/2020, Biblioteca Nou Barris

El Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ es crea l’any 2019 per respondre a la previsió d’un augment de fons especialitzats en dones, feminismes i el col·lectiu LGTBIQ+ a les biblioteques públiques. El seu primer objectiu va ser redactar un document guia per establir pautes i facilitar la gestió i creació de nous fons d’aquestes temàtiques partint de l’experiència de diverses biblioteques de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

L’article descriu la metodologia del Grup de Treball, resumeix els continguts més rellevants del document resultant (publicat el 2021) i ressenya l’experiència de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, que han fet nous centres d’interès seguint-ne les pautes. A continuació s’apunta el present i futur del Grup de Treball, en què es descriu el segon objectiu per assolir: la revisió de la indexació de les matèries del catàleg per detectar-ne incongruències i suggerir-hi canvis, i l’assignació de noves matèries als documents relacionats amb les temàtiques del Grup de Treball per fer-los més accessibles.

L’article recull la importància del treball en xarxa entre biblioteques, de compartir el coneixement i les experiències per abordar qüestions complexes i ressalta la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere a tota la biblioteca i a totes les biblioteques. També suggereix la necessitat que els professionals de les biblioteques puguin seguir formant-se en aquests àmbits.

La perspectiva LGBTI en periodisme

per

En aquest article es comparen 8 treballs sobre el tractament mediàtic del col·lectiu LGBTI en el marc de Mèdia.cat, l’Observatori Crític de Mitjans. L’objectiu principal és desenvolupar una proposta que permeti introduir la perspectiva LGBTI en l’àmbit periodístic de forma diferenciada a com s’ha introduït fins ara la perspectiva de gènere. Això permetrà reflexionar de manera crítica sobre el cisheterocentrisme del discurs mediàtic i el tractament informatiu de la realitat de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) així com identificar estratègies per a superar aquesta situació.

Les perspectives de gènere i LGBTI+ als graus universitaris d’Informació i Comunicació. Estudi de cas del projecte GENDIMS

per

Objectius: en primer lloc, aprofundir en el coneixement, la percepció i l’avaluació que la comunitat universitària (professorat i estudiantat) fa de la incorporació i la presència de la perspectiva de gènere i LGBTI+ en la docència dels estudis de grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i, en segon lloc, fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere a les assignatures dels graus a través del disseny i desenvolupament d’instruments i materials docents conjuntament amb el professorat.

Metodologia: és una recerca d’acció participativa, destinada a afavorir la reflexió crítica i la transformació social des de les aules. La recopilació de dades s’ha fet mitjançant vuit grups de discussió amb alumnat i professorat, l’observació participant i un taller participatiu de creació de materials docents amb el professorat.

Resultats: hi ha una preocupació generalitzada per la incorporació de la perspectiva de gènere, encara que es troben barreres importants a l’hora de dur-la a terme. En el professorat, les barreres estan principalment relacionades amb la manca de formació o de reconeixement institucional, mentre que l’estudiantat valora i agraeix la incorporació de la perspectiva de gènere, però hi segueix observant limitacions importants i en demana una introducció més decidida i transversal.

Educació per a la utilització de fonts de qualitat: il·lusió o realitat

per
Figura 1. Guia per a combatre les fake news del Ministerio del Interior d'Espanya

L’estudi comença amb el context actual dels canvis que s’han produït en la informació, amb l’objectiu d’induir a la reflexió sobre si l’educació per a la utilització de fonts de qualitat és una il·lusió o una realitat, a causa de la manipulació que pateix la societat amb la desinformació i les notícies enganyoses (fake news). Es presenta una anàlisi des de tres perspectives: la primera, la cerca d’informació; la segona, la proposta d’autors respecte a les fonts en el context de cerca d’informació, i, la tercera, l’educació en el context de l’alfabetització informacional. S’acaba amb la proposta d’utilitzar aquestes perspectives com un procés cíclic i convergent que ha de començar en una edat primerenca i ha de ser continuat en el temps, per a adquirir unes competències informacionals que permeten reconèixer els biaixos i evitar la desinformació.

Més enllà de les notícies enganyoses (fake news). Anatomia de la desinformació

per

  [Versión castellana] [English version] Pere Masip Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions InternacionalsBlanquerna – Universitat Ramon Llull peremm@blanquerna.url.edu Antonia Ferrer Sapena Professora del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’ArtUniversitat Politècnica de València anfersa@har.upv.es         El novembre de 1961, John F. Kennedy afirmava davant de membres del … Llegiu més

Alfabetització informacional en la lluita contra les notícies falses: l’aplicació d’un objecte d’aprenentatge en una formació per a gent gran

per
Figura 1. Construcció de notícies falses Font. Autors, 2020

Aquest treball és un informe d’experiència que té com a objectiu principal presentar el desenvolupament d’un objecte d’aprenentatge (OA), implementat en una classe de gent gran, al taller d’alfabetització informacional, per tal de desenvolupar les habilitats per identificar notícies falses. La gent gran, com a immigrants digitals, tenen dificultats per tractar la informació en entorns web, la qual cosa dona com a resultat la compartició de notícies falses. Mitjançant la construcció d’un OA, es va poder abordar de manera lúdica el tema de les notícies falses. Tot i això, es van identificar algunes limitacions en la comprensió del curs i del seu contingut si no hi ha cap mediador present. Així, es posa en relleu la importància de dur a terme més tallers d’alfabetització informacional per part de bibliotecaris per a aquest públic.

Letramento Informacional no combate às Fake News: aplicação de Objeto de Aprendizagem em uma capacitação para idosos

per
Fonte. Autores, 2020

Este trabalho é um relato de experiência que tem como objetivo central apresentar o desenvolvimento de um Objeto de Aprendizagem (OAs), implementado, em uma turma de idosos, na oficina de capacitação informacional visando desenvolver as competências para identificação das fake news. Os idosos como imigrantes digitais apresentam dificuldades para lidar com a informação em ambientes web, resultando no compartilhamento de fake news.  Através da construção de uma OAs foi possível abordar de forma lúdica o tema das fake news. No entanto foram identificadas algumas limitações na compreensão do Curso e seu conteúdo se não tiver a presença de um mediador. Assim, destaca-se a relevância de serem realizadas mais oficinas de letramento informacional por bibliotecários destinadas a este público.