Alfabetització en informació

Como combater as fake news através da literacia da informação? Desafios e estratégias formativas no ensino superior

per
Figura 1. Fluxograma da avaliação dos artigos recuperados nas bases de dados Scopus e Web of Science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant lesnotícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Com es combaten les notícies falses mitjançant l’alfabetització informacional? Reptes i estratègies de formació en l’ensenyament superior

per
Figura 1. Organigrama de l'avaluació dels articles recuperats de les bases de dades Scopus i Web of science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: Es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant les notícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Educació per a la utilització de fonts de qualitat: il·lusió o realitat

per
Figura 1. Guia per a combatre les fake news del Ministerio del Interior d'Espanya

L’estudi comença amb el context actual dels canvis que s’han produït en la informació, amb l’objectiu d’induir a la reflexió sobre si l’educació per a la utilització de fonts de qualitat és una il·lusió o una realitat, a causa de la manipulació que pateix la societat amb la desinformació i les notícies enganyoses (fake news). Es presenta una anàlisi des de tres perspectives: la primera, la cerca d’informació; la segona, la proposta d’autors respecte a les fonts en el context de cerca d’informació, i, la tercera, l’educació en el context de l’alfabetització informacional. S’acaba amb la proposta d’utilitzar aquestes perspectives com un procés cíclic i convergent que ha de començar en una edat primerenca i ha de ser continuat en el temps, per a adquirir unes competències informacionals que permeten reconèixer els biaixos i evitar la desinformació.

Alfabetització informacional en la lluita contra les notícies falses: l’aplicació d’un objecte d’aprenentatge en una formació per a gent gran

per
Figura 1. Construcció de notícies falses Font. Autors, 2020

Aquest treball és un informe d’experiència que té com a objectiu principal presentar el desenvolupament d’un objecte d’aprenentatge (OA), implementat en una classe de gent gran, al taller d’alfabetització informacional, per tal de desenvolupar les habilitats per identificar notícies falses. La gent gran, com a immigrants digitals, tenen dificultats per tractar la informació en entorns web, la qual cosa dona com a resultat la compartició de notícies falses. Mitjançant la construcció d’un OA, es va poder abordar de manera lúdica el tema de les notícies falses. Tot i això, es van identificar algunes limitacions en la comprensió del curs i del seu contingut si no hi ha cap mediador present. Així, es posa en relleu la importància de dur a terme més tallers d’alfabetització informacional per part de bibliotecaris per a aquest públic.

Letramento Informacional no combate às Fake News: aplicação de Objeto de Aprendizagem em uma capacitação para idosos

per
Fonte. Autores, 2020

Este trabalho é um relato de experiência que tem como objetivo central apresentar o desenvolvimento de um Objeto de Aprendizagem (OAs), implementado, em uma turma de idosos, na oficina de capacitação informacional visando desenvolver as competências para identificação das fake news. Os idosos como imigrantes digitais apresentam dificuldades para lidar com a informação em ambientes web, resultando no compartilhamento de fake news.  Através da construção de uma OAs foi possível abordar de forma lúdica o tema das fake news. No entanto foram identificadas algumas limitações na compreensão do Curso e seu conteúdo se não tiver a presença de um mediador. Assim, destaca-se a relevância de serem realizadas mais oficinas de letramento informacional por bibliotecários destinadas a este público.

L’educació-acció mediàtica i digital entesa com una dietètica

per

Objectiu: presentem una iniciativa per a l’alfabetització mediàtica i digital de la ciutadania, concretament de les comunitats educatives, tant en espais formals com informals. Partint de l’àmbit de la comunicació i de l’anàlisi de les formes de participació ciutadana en l’entorn digital, duem a terme una primera exploració en una línia de recerca en la qual convergeixen les ciències de la comunicació i les pedagogies més innovadores en procés de desenvolupament en les ciències de l’educació.

Metodologia: plantegem una anàlisi de l’ecosistema mediàtic actual, marcat per la digitalització, així com de les subjectivitats i les formes de socialització. Entorn de la metàfora de l’alimentació i la dietètica introduïm els estudis crítics sobre mitjans de comunicació, en general, i Internet, en particular, i proposem una alfabetització per a una ciutadania conscient, crítica i activa. Contrastem aquesta proposta amb el Marc Comú de Competència Digital Docent, desenvolupat per la Unió Europea i aplicat pel Ministerio de Educación y Formación Profesional, per a homologar-la amb treballs previs i actuals.

Resultats: proposem una àrea de competència digital complementària a les plantejades en el Marc Comú de Competència Digital Docent enfocada a la intervenció en la proposta, l’elaboració i la vigilància ciutadanes de les polítiques digitals.

El portfolio digital com a facilitador d’una competència informacional diversificada i reflexiva*

per
Incidència del portfolio digital/PLE a les 4 dimensions de la competència informacional IFLA/GREAV

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l’adquisició de la competència informacional potenciades per l’ús d’un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d’educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals.
— Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L’entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l’IFLA, amb alguns complements.
— Resultats: en l’educació superior es manifesta una focalització en l’ensenyament i l’aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d’estudi, i s’obliden competències més transversals d’alt nivell cognitiu. L’ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l’autonomia de l’estudiant. Per això s’ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l’ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l’adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d’ampliar el sistema de categorització de l’IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. — Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales.
— Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos.
— Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. — Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge.
— Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA).
— Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

Bibliotecaris i innovació docent: l’oportunitat dels plans tutorials i els treballs de fi de grau

per
Resultats a Google i Google Académico després de la cerca

El paper del bibliotecari docent universitari no ha estat mai ben definit i l’èxit de la seva activitat es veu condicionat per la relació de col·laboració amb el professorat, el seu reconeixement i nivell d’implicació i la participació en la innovació docent. Els plans tutorials i els tallers per elaborar els treballs de fi de grau que estan posant en marxa les universitats poden representar una oportunitat per a l’aprenentatge de les competències de gestió de la informació dels alumnes universitaris i de consolidació i evidència del paper formador i de tutela dels bibliotecaris, aliats dels estudiants. En aquest article es presenten dos exemples de planificació i intervenció docent de bibliotecaris de la Universidad de Sevilla en els plans tutorials dels seus centres respectius, la Facultad de Económicas y Empresariales i la Facultad de Ciencias de la Educación. Els resultats obtinguts demostren que la integració de la formació en competències informacionals o digitals que imparteixen els bibliotecaris en aquests plans ofereix molts beneficis, no només per a l’aprenentatge de l’estudiant i l’excel·lència de les universitats, sinó també per refermar el paper del bibliotecari formador. — El papel del bibliotecario docente universitario nunca ha estado bien definido y el éxito de su actividad se ve condicionado por la relación de colaboración con el profesorado, su reconocimiento y nivel de implicación y participación en la innovación docente. Los planes tutoriales y los talleres para la elaboración de los trabajos de fin de grado que están poniendo en marcha las universidades pueden representar una oportunidad para el aprendizaje de las competencias de gestión de la información de los alumnos universitarios y de consolidación y evidencia del papel formador y de tutela de los bibliotecarios, aliados de los estudiantes. En este artículo se presentan dos ejemplos de planificación e intervención docente de bibliotecarios de la Universidad de Sevilla en los planes tutoriales de sus respectivos centros, la Facultad de Económicas y Empresariales y la Facultad de Ciencias de la Educación. Los resultados obtenidos demuestran que la integración de la formación en competencias informacionales o digitales que imparten los bibliotecarios en estos planes ofrece múltiples beneficios, no solo para el aprendizaje del alumno y la excelencia de las universidades, sino también para afianzar el papel del bibliotecario formador. — The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian.

Competència informacional en Traducció: anàlisi dels hàbits dels estudiants universitaris en la consulta i l’ús de fonts d’informació

per
Freqüència d'ús de dispositius per a la consulta d'informació

Objectiu: analitzar els hàbits en matèria de cerca d’informació dels estudiants de Traducció: conèixer el tipus d’eines i recursos que utilitzen, les fonts que consulten i els criteris de selecció que apliquen.

Metodologia: anàlisi quantitativa, duta a terme a partir d’un qüestionari de preguntes tancades de valoració, a estudiants de grau de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

Resultats: entre els estudiants universitaris de Traducció, l’ús de la xarxa i els recursos digitals d’accés i consulta fàcils està desplaçant les fonts tradicionals, com ara les biblioteques o bases de dades, fins i tot quan es tracta de trobar informació especialitzada. Així, la importància de conceptes com autoritat i qualitat de les fonts sembla difuminar-se. En aquest context, es reforça la necessitat d’adaptar les estratègies docents per propiciar un canvi d’hàbits informacionals que fomenti, entre d’altres, la capacitat crítica en la consulta i selecció de la informació. — Objetivo: analizar los hábitos en materia de búsqueda de información de los estudiantes de Traducción: conocer el tipo de herramientas y recursos que utilizan, las fuentes que consultan y los criterios de selección que aplican.

Metodología: análisis cuantitativo, llevado a cabo a partir de un cuestionario de preguntas cerradas de valoración, a estudiantes de grado de la Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB.

Resultados: entre los estudiantes universitarios de Traducción, el uso de la red y los recursos digitales de fácil acceso y consulta está desplazando a fuentes tradicionales como las bibliotecas o las bases de datos, incluso cuando se trata de encontrar información especializada. Así, la importancia de conceptos como autoridad y calidad de las fuentes parece difuminarse. En este contexto, se refuerza la necesidad de adaptar las estrategias docentes para propiciar un cambio de hábitos informacionales que fomente, entre otros, la capacidad crítica en la consulta y selección de la información. — Objectives: To analyse the habits university students of Translation adopt when searching for information: to identify the tools and resources they use, the sources they consult and the selection criteria they apply.

Methodology: Quantitative analysis based on closed-ended survey items completed by students in a bachelor’s degree programme in translation at the Faculty of Translation of the Universitat Autònoma de Barcelona.

Results: Increasingly, these students are favouring easy-to-access digital resources over more traditional sources like libraries or databases, even when searching for specialized information. The result is that students are assigning less importance to concepts like authorship and source quality. The study emphasizes the need to adapt teaching strategies to help students improve their information competence and promote a number of related skills, including the critical evaluation and selection of sources of information.

Educació digital i comportament responsable: tractaments de referència per millorar la qualitat de la informació medicosanitària a Internet

per

Objectius: exposar l’estat de la qüestió en matèria de qualitat de la informació sobre salut a Internet; identificar qui són els actors i quines les situacions del nou escenari informatiu i comunicatiu on conflueixen noves tecnologies, informació i usuaris; i apuntar les vies que contribueixen a millorar tant la qualitat de la informació medicosanitària en línia com les habilitats informacionals dels usuaris.

Metodologia: revisió bibliogràfica i anàlisi del context informatiu i comunicatiu actual en matèria de qualitat de la informació medicosanitària a Internet.

Resultats: immersos en l’anomenada societat xarxa, hem identificat qui són els actors protagonistes del nou escenari informatiu i comunicatiu, quina és la matèria que comparteixen, i quin és el problema recurrent i resultant de la introducció de les noves tecnologies en les seves relacions. La salut és una qüestió d’interès general i la informació medicosanitària una de les més sol·licitades a Internet. Les noves tecnologies han propiciat que els usuaris siguin més proactius respecte a la cura de la seva salut i el web social s’ha posicionat com a plataforma líder de la Xarxa. Usuaris de múltiples perfils comparteixen afinitats i valors en un espai on la qualitat de la informació esdevé la peça angular de l’entramat proveïdor-informació-usuari. Els tractaments de referència que s’apunten com a més adients per millorar la qualitat de la informació medicosanitària a Internet, com també les competències informacionals dels usuaris, són el comportament ètic i responsable de tots els actors i l’educació digital.