Online information search and retrieval

Investigant la SEO des de les ciències socials: ‘scoping review’

per

Introducció: la SEO (search engine optimization), o optimització per a cercadors, és el conjunt d’estratègies que s’apliquen a continguts i llocs web perquè apareguin en posicions rellevants en els resultats dels cercadors. Atesa la seva importància en amplis sectors de l’activitat humana, la SEO no ha passat desapercebuda per l’acadèmia, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament de diferents estudis sobre aquesta disciplina.

Objectius: sota aquesta premissa, en aquest treball cerquem conèixer la visió de l’acadèmia sobre la SEO. En concret, ens proposem explorar les principals característiques del corpus d’articles acadèmics publicats sobre SEO en l’àmbit de les ciències socials. Els objectius específics són determinar les idees clau, les tendències i els temes principals relacionats amb el posicionament en cercadors, incloent-hi les metodologies més utilitzades, a més d’oferir aportacions basades en l’evidència gràcies a una scoping review.

Metodologia: per dur a terme aquesta recerca i determinar quina és la visió de l’acadèmia sobre la SEO, s’ha aplicat una revisió sistemàtica exploratòria, sota una metodologia coneguda internacionalment com a scoping review. Per al desenvolupament de les diferents fases de la revisió sistematitzada, s’ha seguit el framework SALSA, la qual cosa ha proporcionat una base de l’evidència a partir de 56 documents.

Resultats: els resultats d’aquesta recerca proporcionen una caracterització general dels estudis acadèmics sobre la SEO des de l’àmbit de les ciències socials, i determinen que aquests s’han centrat, principalment, a conèixer el funcionament dels cercadors generalistes com Google, estudiar la SEO en relació amb biblioteques i repositoris, investigar les tècniques de posicionament, en general, i en sectors empresarials, en particular, notablement en el periodisme i en els mitjans de comunicació, analitzar l’aprenentatge i la formació aplicada a la search engine optimization i a demostrar la relació existent entre el posicionament en cercadors i l’experiència d’usuari.

Educació per a la utilització de fonts de qualitat: il·lusió o realitat

per
Figura 1. Guia per a combatre les fake news del Ministerio del Interior d'Espanya

L’estudi comença amb el context actual dels canvis que s’han produït en la informació, amb l’objectiu d’induir a la reflexió sobre si l’educació per a la utilització de fonts de qualitat és una il·lusió o una realitat, a causa de la manipulació que pateix la societat amb la desinformació i les notícies enganyoses (fake news). Es presenta una anàlisi des de tres perspectives: la primera, la cerca d’informació; la segona, la proposta d’autors respecte a les fonts en el context de cerca d’informació, i, la tercera, l’educació en el context de l’alfabetització informacional. S’acaba amb la proposta d’utilitzar aquestes perspectives com un procés cíclic i convergent que ha de començar en una edat primerenca i ha de ser continuat en el temps, per a adquirir unes competències informacionals que permeten reconèixer els biaixos i evitar la desinformació.

Avaluació de la usabilitat en catàlegs centrats en l’usuari: una proposta basada en heurístiques

per
Figura 1. Quadre de cerca de la pàgina principal de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid

Objectiu: analitzar els catàlegs actuals centrats en l’usuari i les eines de descobriment implementats a les biblioteques universitàries des del punt de vista de la usabilitat a partir d’una proposta específica basada en heurístiques.

Metodologia: s’han revisat els estudis d’usuaris fets els últims trenta anys i les heurístiques que s’han utilitzat fins ara en la bibliografia especialitzada per, després de la proposta d’un model específic d’anàlisi de la usabilitat, analitzar diferents catàlegs centrats en l’usuari i eines de descobriment.

Resultats: de l’estudi es desprèn que els catàlegs nous centrats en l’usuari encara estan lluny d’aconseguir la satisfacció dels usuaris, ja que presenten deficiències importants relacionades amb quadres de cerca que no són únics o no recuperen en tots els recursos de la biblioteca; dificultat per comprendre i avaluar l’ordenació dels resultats per rellevància; utilització de facetes que no són útils per a l’usuari o en tanta quantitat que el confonen, i la falta de desenvolupament dels aspectes socials del catàleg, com ara la participació dels usuaris mitjançant la inclusió de comentaris o l’etiquetatge dels documents i la creació de llistes personalitzades de continguts. — Objetivo: analizar los actuales catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento implementados en las bibliotecas universitarias desde el punto de vista de la usabilidad a partir de una propuesta específica basada en heurísticas.

Metodología: se han revisado los estudios de usuarios realizados en los últimos treinta años y las heurísticas empleadas hasta el momento en la bibliografía especializada para, tras la propuesta de un modelo específico de análisis de la usabilidad, analizar diferentes catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento.

Resultados: del estudio se desprende que los nuevos catálogos centrados en el usuario todavía se encuentran lejos de alcanzar la satisfacción de los usuarios, ya que presentan importantes deficiencias relacionadas con cuadros de búsqueda que no son únicos o no recuperan en todos los recursos de la biblioteca; dificultad para comprender y evaluar la ordenación de los resultados por relevancia; utilización de facetas que no son útiles para el usuario o en número tan alto que lo abruman, y la falta de desarrollo de los aspectos sociales del catálogo, como son la participación de los usuarios mediante la inclusión de comentarios o el etiquetado de los documentos y la creación de listas personalizadas de contenidos. — Objectives: To use heuristic evaluation to analyse the usability of user-centred catalogues and discovery tools currently implemented by university libraries.

Methodology: The authors developed a specific heuristic model for analysing the usability of different user-centred library catalogues and discovery tools after reviewing the studies conducted in this field over the last thirty years.

Results: The study showed that the user experience of the next-generation university library catalogues is still far from satisfactory, evidenced in a number of serious flaws: the use of search boxes that do not stand alone or cannot search catalogues site-wide; lack of clarity in criteria in relevance-ranked results; the inclusion, often in unnecessarily large numbers, of facets that are not useful to the user; and the dearth of socially rich features, such as opportunities for users to generate content in the form of ratings, comments, tags and lists.