Cercadors

Investigant la SEO des de les ciències socials: ‘scoping review’

per

Introducció: la SEO (search engine optimization), o optimització per a cercadors, és el conjunt d’estratègies que s’apliquen a continguts i llocs web perquè apareguin en posicions rellevants en els resultats dels cercadors. Atesa la seva importància en amplis sectors de l’activitat humana, la SEO no ha passat desapercebuda per l’acadèmia, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament de diferents estudis sobre aquesta disciplina.

Objectius: sota aquesta premissa, en aquest treball cerquem conèixer la visió de l’acadèmia sobre la SEO. En concret, ens proposem explorar les principals característiques del corpus d’articles acadèmics publicats sobre SEO en l’àmbit de les ciències socials. Els objectius específics són determinar les idees clau, les tendències i els temes principals relacionats amb el posicionament en cercadors, incloent-hi les metodologies més utilitzades, a més d’oferir aportacions basades en l’evidència gràcies a una scoping review.

Metodologia: per dur a terme aquesta recerca i determinar quina és la visió de l’acadèmia sobre la SEO, s’ha aplicat una revisió sistemàtica exploratòria, sota una metodologia coneguda internacionalment com a scoping review. Per al desenvolupament de les diferents fases de la revisió sistematitzada, s’ha seguit el framework SALSA, la qual cosa ha proporcionat una base de l’evidència a partir de 56 documents.

Resultats: els resultats d’aquesta recerca proporcionen una caracterització general dels estudis acadèmics sobre la SEO des de l’àmbit de les ciències socials, i determinen que aquests s’han centrat, principalment, a conèixer el funcionament dels cercadors generalistes com Google, estudiar la SEO en relació amb biblioteques i repositoris, investigar les tècniques de posicionament, en general, i en sectors empresarials, en particular, notablement en el periodisme i en els mitjans de comunicació, analitzar l’aprenentatge i la formació aplicada a la search engine optimization i a demostrar la relació existent entre el posicionament en cercadors i l’experiència d’usuari.

Creació de perfils institucionals a Google Scholar: nous usos en biblioteques de recerca

per
Imatge 1. Exemple de visualització de la Universitat Bielefeld. Font: Captura de pantalla

Trobar perfils personals d’investigadors a la xarxa és molt habitual, de fet, les mateixes institucions acadèmiques s’encarreguen de promocionar-ne les bondats, però la creació de perfils admet altres usos, com ara el perfil propi utilitzat per revistes que volen fer un seguiment dels articles que hi publiquen. En biblioteques d’institucions petites o mitjanes, els perfils institucionals també constitueixen una opció molt interessant per la gran quantitat de beneficis que se’n deriven, tot i que en aquests moments és un fet insòlit trobar perfils corporatius que aglutinin tota la producció científica de les institucions. En aquest article es presenta un cas basat en la creació d’un perfil institucional a Google Scholar. La biblioteca que ha dut a terme l’experiència pertany a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi que té 316 alumnes, 53 professors (PDI) i 17 membres de personal d’administració i serveis (PAS). L’objectiu de donar a conèixer aquesta experiència és transmetre els beneficis que implica comptar amb un perfil institucional per tal d’ajudar altres biblioteques petites o mitjanes que s’estiguin plantejant fer-ho.

MOMFER: una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals

per
Esquema parcial de l'arbre jeràrquic del TMI

El segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l’àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d’informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut —i ha de tenir encara— un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d’humanitats, no està exempt d’aquesta evolució. En aquest context s’analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l’ús del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l’ambiciós objectiu perquè l’eina sigui la base d’un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual. — El siglo XXI ha llevado a la irrupción significativa de las tecnologías de la información en la investigación desarrollada en el área de las humanidades. La intervención de las unidades de información, especialmente de las bibliotecas universitarias, ha tenido —y debe tener todavía— un papel significativo en procesos como la digitalización, pero también en la formación y divulgación de los recursos. El folclore, como disciplina en el campo de las humanidades, no está exento de esta evolución. En este contexto se analiza el MOMFER, un recurso en línea que mejora sustancialmente el uso del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. No obstante, dado el ambicioso objetivo en que la herramienta sea la base de un índice completo universal, será necesario una fuerte capacidad de liderazgo, y, seguramente, habilitar o desarrollar espacios vinculados a la colaboración virtual. — The twentieth century has brought significant emergence of information technology in research carried out in the area of the humanities. The intervention of information units, especially university libraries, has played -and must still have- a significant role in processes such as scanning, but also in training and dissemination of resources. Folklore as a discipline of humanities is not exempt from this evolution. This is the context where MOMFER is analyzed, an online resource that substantially improves the use of Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. However, considering the ambitious goal for which the tool forms the basis of a comprehensive universal index, leadership will be required; and surely, to enable or to develop linked spaces of virtual collaboration.

Schema.org, la millora de la visualització dels resultats en els cercadors i molt més

per
Entrada amb dades enriquides en els resultats de la cerca "apple pie recipe" al Google

Es descriuen les principals característiques de l’Schema.org, el vocabulari creat el 2011 per Google, Bing, Yahoo! i Yandex per marcar el contingut de les pàgines web i, d’aquesta manera, fer recognoscibles i comprensibles les seves dades als cercadors. Se n’exposa la principal aplicació avui dia, l’enriquiment de la informació que mostren els cercadors de cada pàgina web en els seus resultats, així com els fonaments de la seva estructura (entitats, propietats, valors, etc.) i dels formats de codificació que accepta. També s’explica com marcar el contingut d’una pàgina web amb l’Schema.org, qui fa servir avui dia aquest vocabulari, i qui el manté i desenvolupa. Finalment, es valora breument la conveniència o no d’utilitzar l’Schema.org, així com les possibles aplicacions d’aquest vocabulari en la millora de les cerques i dels resultats dels cercadors (més precisió, més funcionalitats, etc.), en el desenvolupament del web semàntic i, fins i tot, en el posicionament de les pàgines web en els cercadors (SEO). — Se describen las principales características de Schema.org, el vocabulario creado en 2011 por Google, Bing, Yahoo! y Yandex para marcar el contenido de las páginas web y, de este modo, hacer reconocibles y comprensibles sus datos a los buscadores. Se expone su principal aplicación a día de hoy, el enriquecimiento de la información que muestran los buscadores de cada página web en sus resultados, así como los fundamentos de su estructura (entidades, propiedades, valores, etc.) y de los formatos de codificación que acepta. También se explica cómo marcar el contenido de una página web con Schema.org, quién usa actualmente este vocabulario, y quién lo mantiene y desarrolla. Por último, se valora brevemente la conveniencia o no de utilizar Schema.org, así como las posibles aplicaciones de este vocabulario para mejorar las búsquedas y los resultados de los buscadores (más precisión, más funcionalidades, etc.), en el desarrollo de la web semántica e, incluso, en el posicionamiento de las páginas web en los buscadores (SEO). — In this article, we describe the main characteristics of Schema.org, the vocabulary developed in 2011 by Google, Bing, Yahoo! and Yandex to mark up webpage content and thus make data recognizable and understandable to search. We present the main application of Schema.org today, which is to enhance information about a webpage that is displayed in a search engine’s results. We then look at the main principles of the structure of Schema.org (classes, properties, values, etc.) and the coding formats that it accepts. In addition, we explain how to mark up webpage content with Schema.org, and describe who uses, maintains and develops this vocabulary today. Finally, we briefly assess the advantages of using Schema.org, as well as the potential applications of this vocabulary in the improvement of searches and search engine results (greater accuracy, more functionalities, etc.); the development of web semantics; and the area of website ranking (search engine optimization, SEO).