Recursos

L’Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d’humanitats digitals

per
Figura 1. Esquema de la metodologia utilitzada per a la revisió bibliogràfica i resultats del procés. Font: Elaboració pròpia

Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l’Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d’humanitats digitals d’índole diversa.

Metodologia: l’anàlisi de les característiques de l’Omeka S s’ha realitzat a partir d’una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l’aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l’aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d’ús de caràcter internacional en l’àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l’eina. Finalment, s’ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches.

Resultats: entre els principals punts forts de l’Omeka S, destaca la seva facilitat d’instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d’accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D’altra banda, la gestió d’un projecte amb l’Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l’accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL.

Altaveus intel·ligents i skills: una eina per fomentar la lectura infantil?

per
Figura 1. Utilitat dels altaveus intel·ligents.

Objectiu: l’article busca conèixer quines aplicacions relacionades amb la lectura per a altaveus intel·ligents estan disponibles a la botiga d’skills d’Amazon, quines són les característiques i les possibilitats com a recursos de foment lector.

Metodologia: s’estudien onze paràmetres de trenta skills amb la informació proporcionada per la botiga i l’anàlisi directa de cadascuna d’elles: categoria, tipus de contingut, actualització, ús del producte, privacitat, comentaris dels usuaris, etc.

Resultats: s’arriba a la conclusió que aquest producte emergent tindria potencialitat per fomentar la lectura, sempre que tingui uns criteris i una oferta variada i de qualitat, incorpori informació completa del producte a la botiga i actualitzi freqüentment els continguts, requisits demanats habitualment pels usuaris; però encara són poques les skills relacionades amb la lectura.

Preservació del patrimoni del còmic: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum

per
Figura 1. Imatge de la façana de la Billy Ireland Cartoon Library & Museum

En aquest article es presenta una institució dedicada a la preservació i a l’estudi del còmic, fonamentalment dels clàssics nord-americans publicats en tires de premsa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de l’Ohio State University. Aquesta institució es caracteritza pel seu caràcter únic pel que fa a la conservació del patrimoni artístic de la historieta. S’analitzen les dificultats que té la conservació de la documentació d’un mitjà tradicionalment considerat dins de la cultura popular i es mostra un exemple d’una de les col·leccions conservades a l’arxiu de la biblioteca, cosa que permet entendre la quantitat i la varietat de material que s’ha de conservar en un arxiu d’aquest tipus. — En este artículo se presenta una institución dedicada a la preservación y estudio del cómic, fundamentalmente de los clásicos norteamericanos publicados en tiras de prensa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de la Ohio State University. Esta institución se caracteriza por su carácter único en lo que se refiere a la conservación del patrimonio artístico de la historieta. Se analizan las dificultades que tiene la conservación de la documentación de un medio tradicionalmente considerado dentro de la cultura popular y se muestra un ejemplo de una de las colecciones conservadas en el archivo de la biblioteca, lo que permite entender la cantidad y variedad de material que se debe conservar en un archivo de este tipo. — This article provides an introduction to the Billy Ireland Cartoon Library & Museum of the Ohio State University. This research library is dedicated to the study of North American cartoons and comic art and has important collections in such areas as the classic daily comics and the Sunday strips of the press. The library is also unique in its work in conservation, and the article analyzes the difficulties involved in conserving documents produced in what are traditionally considered popular, disposable media. It also examines one of the library’s collections, which gives the reader a sense of the variety and volume of the material held in this kind of institution.

TEI: un estàndard per codificar textos en l’àmbit de les humanitats digitals

per
Exemple de codificació d'un text dramàtic

Es descriuen les característiques principals de l’estàndard TEI (Text Encoding Initiative), un llenguatge basat en l’XML per codificar qualsevol tipus d’estructura textual, com ara novel·les, obres teatrals, poemes, discursos o articles científics, entre d’altres. Es mostren els diferents camps d’aplicació i es comenten diferents exemples de projectes representatius en l’àmbit de les humanitats digitals i les col·leccions patrimonials en línia. — Se describen las principales características del estándar TEI (Text Encoding Initiative), un lenguaje basado en XML para codificar cualquier tipo de estructura textual como, por ejemplo, novelas, obras teatrales, poemas, discursos o artículos científicos, entre otros. Se muestran sus diferentes campos de aplicación y se comentan diferentes ejemplos de proyectos representativos en el ámbito de las humanidades digitales y las colecciones patrimoniales en línea. — In this paper we describe the main features of the mark-up language developed by the Text Encoding Initiative (TEI), now the standard protocol for digitally encoding all types of text structure, from novels and plays to poetry, speeches and scientific articles. We examine different areas of application and look at examples of digital humanities projects and online heritage collections that use TEI.

MOMFER: una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals

per
Esquema parcial de l'arbre jeràrquic del TMI

El segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l’àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d’informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut —i ha de tenir encara— un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d’humanitats, no està exempt d’aquesta evolució. En aquest context s’analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l’ús del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l’ambiciós objectiu perquè l’eina sigui la base d’un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual. — El siglo XXI ha llevado a la irrupción significativa de las tecnologías de la información en la investigación desarrollada en el área de las humanidades. La intervención de las unidades de información, especialmente de las bibliotecas universitarias, ha tenido —y debe tener todavía— un papel significativo en procesos como la digitalización, pero también en la formación y divulgación de los recursos. El folclore, como disciplina en el campo de las humanidades, no está exento de esta evolución. En este contexto se analiza el MOMFER, un recurso en línea que mejora sustancialmente el uso del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. No obstante, dado el ambicioso objetivo en que la herramienta sea la base de un índice completo universal, será necesario una fuerte capacidad de liderazgo, y, seguramente, habilitar o desarrollar espacios vinculados a la colaboración virtual. — The twentieth century has brought significant emergence of information technology in research carried out in the area of the humanities. The intervention of information units, especially university libraries, has played -and must still have- a significant role in processes such as scanning, but also in training and dissemination of resources. Folklore as a discipline of humanities is not exempt from this evolution. This is the context where MOMFER is analyzed, an online resource that substantially improves the use of Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. However, considering the ambitious goal for which the tool forms the basis of a comprehensive universal index, leadership will be required; and surely, to enable or to develop linked spaces of virtual collaboration.

Eines d’anàlisi de dades bibliogràfiques i construcció de mapes de coneixement: Bibexcel i Pajek

per
Interfície de Bibexcel i exemple de registre tipus. Les fletxes assenyalen els llocs on se selecciona el fitxer i el lloc on apareixen els registres

Els mapes de coneixement són instruments que ajuden a visualitzar informació. Si prenen com a base de l’anàlisi dades de naturalesa bibliogràfica es converteixen en una forma senzilla de proporcionar l’estat de la qüestió d’una àrea o un tema molt concret. Aquest treball se centra en la utilització d’informació científica bibliogràfica per produir un mapa, i presenta les eines per construir-los. Bibexcel s’usa per analitzar les dades extretes de la base de dades Web of Science i Pajek, per representar visualment els resultats. El treball descriu els passos necessaris per utilitzar aquestes aplicacions, especialment quan no mostren un dibuix adequadat a causa d’un nombre excessiu de dades. — Los mapas de conocimiento son instrumentos que ayudan a visualizar información. Si toman como base del análisis datos de naturaleza bibliográfica se convierten en una forma sencilla de proporcionar el estado de la cuestión de un área o tema muy concreto. Este trabajo se centra en la utilización de información científica bibliográfica para producir un mapa, presentando las herramientas para construirlos. Bibexcel es utilizado para analizar los datos extraídos de la base de datos Web of Science y Pajek para representar de forma visual los resultados. El trabajo describe los pasos necesarios para utilizar estas aplicaciones, especialmente cuando no son adecuadamente dibujados por contar con un número excesivo de datos. — Knowledge maps are tools that help visualize information. If they take bibliographical data as the basis for network analysis they become a simple means of getting to the crux of highly specific areas or subjects. This paper focuses on the use of scientific bibliographic information to produce a knowledge map and describes the tools that can do this. Bibexcel is used to analyze the data extracted from Web of Science and Pajek is used to visually represent the results. The paper describes the various steps in the procedure, focusing on what to do when visualization is hampered by too many data.

Schema.org, la millora de la visualització dels resultats en els cercadors i molt més

per
Entrada amb dades enriquides en els resultats de la cerca "apple pie recipe" al Google

Es descriuen les principals característiques de l’Schema.org, el vocabulari creat el 2011 per Google, Bing, Yahoo! i Yandex per marcar el contingut de les pàgines web i, d’aquesta manera, fer recognoscibles i comprensibles les seves dades als cercadors. Se n’exposa la principal aplicació avui dia, l’enriquiment de la informació que mostren els cercadors de cada pàgina web en els seus resultats, així com els fonaments de la seva estructura (entitats, propietats, valors, etc.) i dels formats de codificació que accepta. També s’explica com marcar el contingut d’una pàgina web amb l’Schema.org, qui fa servir avui dia aquest vocabulari, i qui el manté i desenvolupa. Finalment, es valora breument la conveniència o no d’utilitzar l’Schema.org, així com les possibles aplicacions d’aquest vocabulari en la millora de les cerques i dels resultats dels cercadors (més precisió, més funcionalitats, etc.), en el desenvolupament del web semàntic i, fins i tot, en el posicionament de les pàgines web en els cercadors (SEO). — Se describen las principales características de Schema.org, el vocabulario creado en 2011 por Google, Bing, Yahoo! y Yandex para marcar el contenido de las páginas web y, de este modo, hacer reconocibles y comprensibles sus datos a los buscadores. Se expone su principal aplicación a día de hoy, el enriquecimiento de la información que muestran los buscadores de cada página web en sus resultados, así como los fundamentos de su estructura (entidades, propiedades, valores, etc.) y de los formatos de codificación que acepta. También se explica cómo marcar el contenido de una página web con Schema.org, quién usa actualmente este vocabulario, y quién lo mantiene y desarrolla. Por último, se valora brevemente la conveniencia o no de utilizar Schema.org, así como las posibles aplicaciones de este vocabulario para mejorar las búsquedas y los resultados de los buscadores (más precisión, más funcionalidades, etc.), en el desarrollo de la web semántica e, incluso, en el posicionamiento de las páginas web en los buscadores (SEO). — In this article, we describe the main characteristics of Schema.org, the vocabulary developed in 2011 by Google, Bing, Yahoo! and Yandex to mark up webpage content and thus make data recognizable and understandable to search. We present the main application of Schema.org today, which is to enhance information about a webpage that is displayed in a search engine’s results. We then look at the main principles of the structure of Schema.org (classes, properties, values, etc.) and the coding formats that it accepts. In addition, we explain how to mark up webpage content with Schema.org, and describe who uses, maintains and develops this vocabulary today. Finally, we briefly assess the advantages of using Schema.org, as well as the potential applications of this vocabulary in the improvement of searches and search engine results (greater accuracy, more functionalities, etc.); the development of web semantics; and the area of website ranking (search engine optimization, SEO).

El CollectiveAccess, un sistema de gestió i difusió de col·leccions de museus, arxius i biblioteques

per
Fragment del formulari de catalogació disponible en una instal·lació amb el perfil de metadades Dublin Core

Es presenten les característiques principals del CollectiveAccess, un sistema de gestió i difusió de col·leccions digitals per a museus, arxius i biblioteques. Se’n descriuen els components principals, el procés d’instal·lació, l’estructura interna del sistema i es mostren alguns exemples de casos d’ús. Les versions analitzades del sistema són la 1.4 del Providence i la 2.0 del Pawtucket. — Se presentan las principales características de CollectiveAccess, un sistema de gestión y difusión de colecciones digitales para museos, archivos y bibliotecas. Se describen sus principales componentes, el proceso de instalación, la estructura interna del sistema y se muestran algunos ejemplos de casos de uso. Las versiones analizadas del sistema son la 1.4 de Providence y la 2.0 de Pawtucket. — This paper describes the main features of CollectiveAccess, a collections management and presentation system for the digital collections of museums, archives and libraries. The paper describes the main features of the system and explains how to install and configure the package. It also examines CA’s internal structure and gives examples of how it can be used. The system analyzed in the paper uses Version 1.4 of the core cataloguing application Providence and Version 2.0 of the public web-tool Pawtucket.

Factors de degradació intrínsecs als llibres: la naturalesa del material bibliogràfic

per

Com bé apunta l’annex E de la Carta del Restauro de 1987, abans de qualsevol intervenció, el llibre, com a bé cultural, s’ha de considerar en la seva complexitat i multiformitat històrica, artística, material i funcional. El coneixement de cada material original és indispensable per procedir correctament en la feina. En l’article es repassen exhaustivament les degradacions principals de caràcter intrínsec dels materials més utilitzats en la manufactura del llibre al llarg de la història. — As observed in Appendix E of the Carta del Restauro (Carta della Conzervazione e del Restauro degli ogetti d’arte e di cultura [1987]), before undertaking any project of conservation or restoration, professionals must consider that as a cultural asset and in historical, artistic, material and functional terms, the book is a complex, multi-format artefact. Knowledge of the various original materials used to make books is crucial to such professionals and this paper presents a comprehensive analysis of the main types of intrinsic degradation in the materials most commonly used in the history of book making.

La gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual de la UOC

per
Figura 1. La Biblioteca a l'Aula

El text que es presenta mostra com es du a terme la gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual (d’ara endavant BV) de la Universitat Oberta de Catalunya (d’ara endavant UOC). La BV posa un èmfasi especial en l’adquisició de llibres digitals per millorar l’accés als usuaris als recursos i col·leccions d’una universitat que es caracteritza per la virtualitat. El document presenta, en primer lloc, l’entorn en què s’adquireixen i s’utilitzen els llibres electrònics: s’expliquen els diferents escenaris d’adquisició en els quals es pot trobar la biblioteca i es defineixen els circuits interns que en permeten la gestió i els processos tècnics dels documents. A continuació es mostren les diferents opcions d’accés i consulta de llibres electrònics que actualment s’ofereixen des de la biblioteca i s’expliquen les anàlisis d’usos d’aquests documents. Finalment es presenten les conclusions a les quals arriba la BV sobre el nou context de llibres electrònics. — This article shows how e-books are managed in the Virtual Library (VL) at the Open University of Catalonia (UOC). The VL places special emphasis on the acquisition of digital books to improve user access to resources and collections in a virtual university. The article first examines the environment in which e-books are acquired and used, explaining the various stages of acquisition that the library might be involved in and defining the internal circuits that facilitate the management and technical processes of these virtual documents. This is followed by a presentation of the range of options made available by the library to users wishing to access and consult the e-books and an explanation of the analysis of uses to which these documents are put. The article finishes by examining the conclusions drawn by the VL about the new context of e-books.