Foment de la lectura

Els gèneres audiovisuals en la producció dels booktubers: una anàlisi quantitativa

per
Figura 1. Assignació d'etiquetes de gènere audiovisual en els títols dels vídeos

A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l’objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l’any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d’adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d’altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d’altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d’anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d’aquest tipus de mediadors de lectura.

Altaveus intel·ligents i skills: una eina per fomentar la lectura infantil?

per
Figura 1. Utilitat dels altaveus intel·ligents.

Objectiu: l’article busca conèixer quines aplicacions relacionades amb la lectura per a altaveus intel·ligents estan disponibles a la botiga d’skills d’Amazon, quines són les característiques i les possibilitats com a recursos de foment lector.

Metodologia: s’estudien onze paràmetres de trenta skills amb la informació proporcionada per la botiga i l’anàlisi directa de cadascuna d’elles: categoria, tipus de contingut, actualització, ús del producte, privacitat, comentaris dels usuaris, etc.

Resultats: s’arriba a la conclusió que aquest producte emergent tindria potencialitat per fomentar la lectura, sempre que tingui uns criteris i una oferta variada i de qualitat, incorpori informació completa del producte a la botiga i actualitzi freqüentment els continguts, requisits demanats habitualment pels usuaris; però encara són poques les skills relacionades amb la lectura.

Aspectes a tenir en compte a l’hora de prescriure còmics creats per dones

per

Es descriuen els diferents aspectes que els professionals han de tenir en compte a l’hora de prescriure còmics creats per dones. En primer lloc, es repassa cronològicament la relació de la dona amb el còmic, els diferents papers que hi ha interpretat, així com altres aspectes contextuals que expliquen la raó del contingut en clau de gènere que caracteritza bona part dels còmics més destacats creats per dones a partir de l’any 2000. En segon lloc, es crea una tipologia de lectors de còmic i, finalment, es fa una relació comentada d’una selecció de còmics creats per dones que han fet del seu gènere el seu punt de vista en el moment de la creació. — Se describen los diferentes aspectos que los profesionales deben tener en cuenta a la hora de prescribir cómics creados por mujeres. En primer lugar, se repasa cronológicamente la relación de la mujer con el cómic, los diferentes papeles que ha interpretado, así como otros aspectos contextuales que explican la razón del contenido en clave de género que caracteriza buena parte de los cómics más destacados creados por mujeres a partir del año 2000. En segundo lugar, se crea una tipología de lectores de cómic y, finalmente, se hace una relación comentada de una selección de cómics creados por mujeres que han hecho de su género su punto de vista en el momento de la creación. — The article describes the aspects professional librarians should consider when recommending comics authored by women. First, it reviews the history of the relationship between women and the comic and examines the roles women have played as authors, as well as other contextual aspects that explain the approach to gender that has characterised most of the well-known books in this genre authored by women since 2000. The article then creates a profile of different types of reader. Finally, it reviews a selection of women-authored comics in which the writer’s gender has been instrumental in the moment of creating the work.

Del procés de tria a la prescripció de lectures literàries a la biblioteca

per

Introducció: aquest treball se centra en el procés de tria de lectures literàries, relacionant els actes de mediació de la lectura, implícita i explícita, amb les pràctiques de prescripció lectora.

Objectiu: conèixer millor el procés de tria de lectures literàries per part dels usuaris de la biblioteca, per obtenir pistes per a possibles adaptacions de les pràctiques de prescripció lectora, en l’àmbit de la mediació de la informació.

Metodologia: estudi de cas, mitjançant un qüestionari a joves lectors. Resultats: es confirma que el públic femení llegeix més llibres de ficció, que la tria de les lectures s’efectua principalment a la biblioteca i no amb anterioritat i que es reconeix el paper especialitzat dels professionals de la biblioteca en la prescripció de lectures. A més, es constata que hi ha serendipitat i solitud del lector en el moment de la tria de lectures i que la matèria de l’obra literària es considera l’element més rellevant, tant en el moment de la tria com en el de la prescripció lectora. Es conclou que es poden adaptar les pràctiques de prescripció de lectures literàries als interessos i comportaments dels lectors, especialment apostant per la mediació implícita de la informació. — Introducción: este trabajo se centra en el proceso de elección de lecturas literarias, relacionando los actos de mediación de la lectura, implícita y explícita, con las prácticas de prescripción lectora. Objetivo: conocer mejor el proceso de elección de lecturas literarias por parte de los usuarios de la biblioteca para obtener pistas para posibles adaptaciones de las prácticas de prescripción lectora en el ámbito de la mediación de la información.

Metodología: estudio de caso, mediante un cuestionario a jóvenes lectores.

Resultados: se confirma que el público femenino lee más libros de ficción, que la elección de las lecturas se efectúa principalmente en la biblioteca y no con anterioridad y que se reconoce el papel especializado de los profesionales de la biblioteca en la prescripción de lecturas. Además, se constata que hay serendipia y soledad del lector en el momento de la elección de lecturas y que la materia de la obra literaria se considera el elemento más relevante, tanto en el momento de la elección como en el de la prescripción lectora. Se concluye que se pueden adaptar las prácticas de prescripción de lecturas literarias a los intereses y comportamientos de los lectores, especialmente apostando por la mediación implícita de la información. — Introduction: This article focuses on the process by which library users select works of fiction and considers the importance of informal and formal literacy mediation in readers’ advisory practices.

Objective: To understand in greater detail how users select works of fiction in order to tailor readers’ advisory practices in the area of literacy mediation.

Methodology: The research took the form of a case study using a questionnaire addressed to young readers.

Results: The questionnaire showed that young women read more works of fiction than young men and that library users generally chose a book at the moment they visited the library rather than beforehand. Library professionals were important in providing readers’ advisory. The questionnaire also revealed that the moment when a book was chosen was characterised by its solitary nature, its lack of planning and the importance given to chance discovery. Furthermore, the subject of the work of fiction was considered to be the most important factor in the choice, both for the user and in readers’ advisory practices. The article concludes that readers’ advisory practices can be tailored to library users’ interests and behaviour, and that it is especially important for library professionals to find informal ways to work as literacy mediators. — Introdução: O trabalho debruça-se sobre o processo de seleção de leituras literárias, associando os atos de mediação da leitura, implícita e explícita, às práticas de recomendação leitora.

Objetivo: Conhecer melhor o processo de seleção de leituras literárias por utilizadores de biblioteca, de forma a que se abram pistas para possíveis ajustes nas práticas de recomendação leitora, no âmbito da mediação da informação.

Metodologia: Estudo de caso, com recurso a um questionário a jovens leitores.

Resultados: Confirma-se que: o público feminino é mais leitor de livros de ficção; a seleção de leituras é maioritariamente feita na biblioteca e não em momento anterior; o papel especializado dos profissionais da biblioteca na recomendação de leituras é reconhecido. Constata-se que: existe serendipidade e solidão do leitor no momento da seleção de leituras; que o assunto da obra literária é considerado o elemento mais relevante, tanto no momento de seleção com no de recomendação leitora. Conclui-se que podem ajustar-se as práticas de recomendação de leituras literárias aos interesses e comportamentos dos leitores, nomeadamente investindo na mediação implícita da informação.

El postgrau de Prescripció Lectora: una idea feta realitat

per

[Versión castellana] [English version] Maria Batllori Àrea del Llibre (ICEC) Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mbatllori@gencat.cat 1 Introducció La prescripció lectora és una activitat prou important com perquè tingui una formació específica de nivell universitari adreçada a tots els agents que s’hi dediquen. Aquest text vol explicar els orígens i el procés … Llegiu més

Conspirant a favor de la lectura: clubs de lectura i rutes literàries

per

Aquest article recull l’experiència de dues sessions programades per a la primera edició del postgrau de Prescripció Lectora impartit, l’any 2017, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Les dues sessions es van desenvolupar en el marc del mòdul dedicat a activitats i estratègies de promoció lectora. La primera, de caràcter teòric i duta a terme a l’aula, va permetre exposar els fonaments i les característiques d’un club de lectura. Així mateix, es van presentar altres activitats vinculades a la lectura, com ara les rutes literàries. La segona sessió va consistir en la posada en pràctica d’un club de lectura i també d’una ruta literària, la qual es va completar amb una visita comentada a una exposició d’art. D’aquesta manera, a més de palesar la utilitat d’aquestes iniciatives en relació amb el foment de la lectura, es va donar concreció al concepte d’interdisciplinarietat. — Este artículo recoge la experiencia de dos sesiones programadas para la primera edición del postgrado de Prescripción Lectora impartido durante el año 2017 en la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona. Las dos sesiones se desarrollaron en el marco del módulo dedicado a actividades y estrategias de promoción lectora. La primera, de carácter teórico y llevada a cabo en el aula, permitió exponer los fundamentos y las características de un club de lectura. Asimismo, se presentaron otras actividades vinculadas a la lectura, como por ejemplo las rutas literarias. La segunda sesión consistió en la puesta en práctica de un club de lectura y también de una ruta literaria, que se completó con una visita comentada a una exposición de arte. De este modo, además de evidenciar la utilidad de estas iniciativas en relación con el fomento de la lectura, se dio concreción al concepto de interdisciplinariedad. — This article describes two of the sessions organised in the first edition of the Universitat de Barcelona’s Postgraduate Degree in Reading Promotion, which was taught at the Faculty of Library and Information Science during the academic year 2017-2018. The two sessions were part of a module on the subject of reading promotion activities and strategies. The first, which took the form of a lecture, focused on reading promotion theory, the principles underlying book clubs and the most typical features of such clubs. It also provided an introduction to other reading-related activities, such as literary trails. The second session gave participants a practical opportunity to design a book club session and go on a literary trail which culminated in a guided visit of an art exhibition. In this way, as well as showing how useful book clubs and literary trails can be for encouraging people to read, the two sessions also demonstrated the interdisciplinary nature of different reading promotion activities.

Més enllà dels algorismes: accions de prescripció lectora a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona

per
Figura 1. Estand Editorial de la col·lecció Cicuta de l'editorial LaBreu

En aquest article es presenta un recull d’experiències per a promoure la prescripció lectora a la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que s’han dut a terme durant els darrers cinc anys. S’explica quins són els tipus de fons i els usuaris als quals s’adrecen, i també quins són els materials que s’utilitzen per a dur a terme aquestes experiències, així com també la difusió que se’n fa. — En este artículo se presenta un conjunto de experiencias para promover la prescripción lectora en la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que se han llevado a cabo durante los últimos cinco años. Se explica cuáles son las fuentes y los usuarios a los que se dirigen, y también cuáles son los materiales que se utilizan para realizar estas experiencias y la difusión que se lleva a cabo. — This article describes a selection of the projects undertaken in the last five years to promote the readers’ advisory at Barcelona’s Xavier Benguerel Library. It reviews the types of books the library offers to different readers and also describes the materials used in the projects and how the projects themselves were advertised.

El postgrau de Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona

per

L’article exposa la creació i el funcionament del postgrau de Prescripció Lectora organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i subvencionat pel Departament de Cultura i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. La primera edició del curs es va fer l’any 2017 i actualment ja es duu a terme la tercera edició del postgrau (2019). El curs ofereix 50 places, 25 de les quals estan reservades al personal de biblioteques. Els continguts del curs es distribueixen en dos grans mòduls: d’una banda, un mòdul de caràcter teòric que té com a objectiu que l’alumnat conegui l’oferta editorial de tota mena de llibres i sàpiga què pot recomanar; d’altra banda, un mòdul més pràctic, en el qual es presenten activitats i estratègies per a facilitar la trobada entre els llibres i els lectors. — El artículo expone la creación y el funcionamiento del posgrado de Prescripción Lectora organizado por la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona y subvencionado por el Departamento de Cultura y el Servicio de Bibliotecas de la Generalitat de Cataluña. La primera edición del curso tuvo lugar en 2017 y actualmente ya se lleva a cabo la tercera edición del posgrado (2019). El curso ofrece 50 plazas, de las cuales 25 están reservadas al personal de bibliotecas. Los contenidos del curso se distribuyen en dos grandes módulos: por un lado, un módulo de carácter teórico cuyo objetivo es que el alumnado conozca la oferta editorial de todo tipo de libros y sepa qué puede recomendar; por otro lado, un módulo más práctico, en el que se presentan actividades y estrategias para facilitar el encuentro entre los libros y los lectores. — This article describes the origins and operational structure of the University of Barcelona’s Postgraduate Degree in Recommended Reading, which is organised by the Faculty of Library and Information Science and funded by the Government of Catalonia’s Ministry of Culture and its Library Service. The degree, which was first run in 2017 and is now in its third edition, offers places for 50 students and reserves 25 of these places for library personnel. It comprises two main modules: a theoretical module in which students become familiar with the publishing sector and the different kinds of books on offer there; and a more practical module in which students learn about activities and strategies to help bring the reading public closer to books.

El mapa i la brúixola: reflexions entorn del paper del docent com a recomanador i prescriptor de lectures

per

Objectiu: reflexionar sobre els rols del professor com a recomanador i prescriptor de lectures i sobre el lloc que ocupa cadascuna d’aquestes funcions en l’educació literària de l’alumnat.

Metodologia: revisió bibliogràfica en el camp de la didàctica de la llengua i de la literatura i presentació de certes situacions escolars de lectura que exemplifiquen els supòsits des dels quals es pensa el rol docent.

Resultats: un dels avenços més grans que s’han produït en els darrers anys en la didàctica de la llengua i de la literatura es vincula amb la definició progressiva de les funcions docents i dels objectius educatius relacionats amb els processos de formació del lector literari en el context escolar. En aquest marc cal renovar els processos de formació del professorat per tal d’assegurar la construcció del cànon formatiu que requereix la pràctica professional del mediador escolar de lectures. — Objetivo: reflexionar sobre los roles del profesor como recomendador y prescriptor de lecturas y sobre el lugar que ocupa cada una de estas funciones en la educación literaria del alumnado.

Metodología: revisión bibliográfica en el campo de la didáctica de la lengua y la literatura y presentación de ciertas situaciones escolares de lectura que ejemplifican los supuestos desde los cuales se piensa el rol docente.

Resultados: uno de los mayores avances que se han producido en los últimos años en la didáctica de la lengua y la literatura se vincula con la progresiva definición de las funciones docentes y de los objetivos educativos relacionados con los procesos de formación del lector literario en el contexto escolar. En ese marco es necesaria la renovación de los procesos de formación del profesorado con el fin de asegurar la construcción del canon formativo que requiere la práctica profesional del mediador escolar de lecturas. — Objective: This article reflects on what teachers do when they recommend and prescribe works of literature to their students. It also examines how recommendation and prescription are important in children’s literary education.

Methodology: The article reviews the research on language and literature education and examines particular classroom scenarios that explain why teachers choose certain roles over other when they recommend and prescribe works of literature.

Results: In recent years, the most important progress in language and literature education has been tied to redefining teachers’ roles and the objectives of education as these relate to children’s acquisition of literary reading skills. In this context, teacher education programmes need to be revised in order to equip teachers with a literary canon that helps them address their task effectively.

Prescripció antiprescriptiva

per

  [Versión castellana][English version] Jordi Gràcia Professor de la Facultat de Filologia Universitat de Barcelona jgraciagracia@ub.edu         La paraula ja no sorprèn ningú i de fet està integrada al llenguatge comú de pedagogs, intel·lectuals i agents culturals. No estic segur, però, que sempre parlem del mateix quan enunciem el valor prescriptiu d’una … Llegiu més