Qüestionaris

Sobre la conservació del fons antic a les biblioteques regionals de les comunitats autònomes

per

Objectiu: conèixer els principals aspectes relacionats amb la conservació de les col·leccions de fons antic de les catorze biblioteques regionals de les comunitats autònomes.

Metodologia: disseny d’un qüestionari, basat en l’estudi dels principis, pautes, estàndards que guien la conservació i preservació de col·leccions de fons antic. El qüestionari està format per trenta-nou preguntes distribuïdes en set apartats, que han contestat totes les biblioteques (entre novembre de 2018 i gener de 2019). S’avaluen aspectes de la gestió de la conservació de les col·leccions de fons antic i se’n descriuen els trets principals comparant-los amb dos models de referència (de la Unesco i de la Rebiun).

Resultats: les respostes al qüestionari aporten dades relatives a diferents aspectes: si compten amb normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic (sis biblioteques); si utilitzen normatives o estàndards aliens (vuit biblioteques); si han definit un pla de preservació preventiva (cinc biblioteques); si empren caixes tancades de material no àcid per a fullets o un altre tipus de materials especials de petit format (deu biblioteques); si compten amb mesures de control de la il·luminació artificial (deu biblioteques); si apliquen mesures de control d’humitat (tretze biblioteques); si han fixat condicions per a la consulta dels usuaris (dotze biblioteques) i requisits per a la manipulació de les obres per part dels usuaris(nou biblioteques); si tenen projectes de digitalització (tretze biblioteques) i plans de restauració (dues biblioteques), etc. També s’han establert classificacions de les biblioteques segons la seva posició quant al compliment dels models de referència, les Guidelines de la Unesco (Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia, Madrid, etc.) i les Normes de la Rebiun (Catalunya, Castella i Lleó, Murcia, Extremadura, etc.), i en relació amb la política de conservació que reflecteixen les respostes donades al qüestionari (Catalunya, Castella-la Manxa, Madrid, etc.). — Objetivo: conocer los principales aspectos relacionados con la conservación de las colecciones de fondo antiguo de las catorce bibliotecas regionales de las comunidades autónomas.

Metodología: diseño de un cuestionario, basado en el estudio de los principios, pautas, estándares, etc. que guían la conservación y preservación de colecciones de fondo antiguo. El cuestionario está formado por treinta y nueve preguntas distribuidas en siete apartados, que han contestado todas las bibliotecas (entre noviembre de 2018 y enero de 2019). Se evalúan aspectos de la gestión de la conservación de las colecciones de fondo antiguo y se describen sus rasgos principales comparándolos con dos modelos de referencia (de la Unesco y de la Rebiun).

Resultados: las respuestas al cuestionario aportan datos relativos a si cuentan con normativas propias que guíen la conservación del fondo antiguo (seis bibliotecas); si utilizan normativas o estándares ajenos (ocho bibliotecas); si han definido un plan de preservación preventiva (cinco bibliotecas); si emplean cajas cerradas de material no ácido para folletos u otro tipo de materiales especiales de pequeño formato (diez bibliotecas); si cuentan con medidas de control de la iluminación artificial (diez bibliotecas); si aplican medidas de control de humedad (trece bibliotecas); si han fijado condiciones para la consulta de los usuarios (doce bibliotecas) y requisitos para la manipulación de las obras por los usuarios (nueve bibliotecas); si tienen proyectos de digitalización (trece bibliotecas) y planes de restauración (dos bibliotecas), etc. También se han establecido clasificaciones de las bibliotecas según su posición en cuanto al cumplimiento de los modelos de referencia, las Guidelines de la Unesco (Castilla-La Mancha, Cataluña, Galicia, Madrid, etc.) y las Normas de la Rebiun (Cataluña, Castilla y León, Murcia, Extremadura, etc.), y con relación a la política de conservación que reflejan las respuestas dadas al cuestionario (Cataluña, Castilla-La Mancha, Madrid, etc.). — Objective: To examine the main aspects of the activity undertaken to conserve the rare book and manuscript collections in the Spanish autonomous communities’ fourteen regional libraries.

Methodology: Based on a study of the principles and standards used to guide conservation activities in the preservation of rare book and manuscript collections, a questionnaire comprising 39 questions in seven sections was administered to the libraries in question between November 2018 and January 2019. The questionnaire assessed how the libraries managed their conservation activities and compared their performance using two reference models: the UNESCO Library and the Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (Spanish University Libraries Network, REBIUN).

Results: The study showed the following: six libraries use in-house regulations to guide their conservation activities; eight adopt regulations or standards published by an external authority; five have a preventive preservation plan; ten employ closed book boxes made of acid-free board to store pamphlets and other special, small-format materials; ten control the artificial lighting of their holdings; thirteen control humidity levels; twelve have general protocols for users wishing to consult the library and nine, book handling protocols; thirteen conduct digitisation activities; and two have restoration plans. The libraries were also classified by their degree of observance of the guidelines of the two reference networks, the UNESCO/PERSIST Guidelines (the regional libraries in the autonomous communities of Castilla-La Mancha, Catalonia, Galicia and Madrid, amongst others) and REBIUN’s Normas (the regional libraries in Castilla and León, Catalonia, Extremadura and Murcia, amongst others) and by their conservation policy as this is reflected in their answers in the questionnaire r (Catalonia, Castilla–La Mancha and Madrid, amongst others).

Del procés de tria a la prescripció de lectures literàries a la biblioteca

per

Introducció: aquest treball se centra en el procés de tria de lectures literàries, relacionant els actes de mediació de la lectura, implícita i explícita, amb les pràctiques de prescripció lectora.

Objectiu: conèixer millor el procés de tria de lectures literàries per part dels usuaris de la biblioteca, per obtenir pistes per a possibles adaptacions de les pràctiques de prescripció lectora, en l’àmbit de la mediació de la informació.

Metodologia: estudi de cas, mitjançant un qüestionari a joves lectors. Resultats: es confirma que el públic femení llegeix més llibres de ficció, que la tria de les lectures s’efectua principalment a la biblioteca i no amb anterioritat i que es reconeix el paper especialitzat dels professionals de la biblioteca en la prescripció de lectures. A més, es constata que hi ha serendipitat i solitud del lector en el moment de la tria de lectures i que la matèria de l’obra literària es considera l’element més rellevant, tant en el moment de la tria com en el de la prescripció lectora. Es conclou que es poden adaptar les pràctiques de prescripció de lectures literàries als interessos i comportaments dels lectors, especialment apostant per la mediació implícita de la informació. — Introducción: este trabajo se centra en el proceso de elección de lecturas literarias, relacionando los actos de mediación de la lectura, implícita y explícita, con las prácticas de prescripción lectora. Objetivo: conocer mejor el proceso de elección de lecturas literarias por parte de los usuarios de la biblioteca para obtener pistas para posibles adaptaciones de las prácticas de prescripción lectora en el ámbito de la mediación de la información.

Metodología: estudio de caso, mediante un cuestionario a jóvenes lectores.

Resultados: se confirma que el público femenino lee más libros de ficción, que la elección de las lecturas se efectúa principalmente en la biblioteca y no con anterioridad y que se reconoce el papel especializado de los profesionales de la biblioteca en la prescripción de lecturas. Además, se constata que hay serendipia y soledad del lector en el momento de la elección de lecturas y que la materia de la obra literaria se considera el elemento más relevante, tanto en el momento de la elección como en el de la prescripción lectora. Se concluye que se pueden adaptar las prácticas de prescripción de lecturas literarias a los intereses y comportamientos de los lectores, especialmente apostando por la mediación implícita de la información. — Introduction: This article focuses on the process by which library users select works of fiction and considers the importance of informal and formal literacy mediation in readers’ advisory practices.

Objective: To understand in greater detail how users select works of fiction in order to tailor readers’ advisory practices in the area of literacy mediation.

Methodology: The research took the form of a case study using a questionnaire addressed to young readers.

Results: The questionnaire showed that young women read more works of fiction than young men and that library users generally chose a book at the moment they visited the library rather than beforehand. Library professionals were important in providing readers’ advisory. The questionnaire also revealed that the moment when a book was chosen was characterised by its solitary nature, its lack of planning and the importance given to chance discovery. Furthermore, the subject of the work of fiction was considered to be the most important factor in the choice, both for the user and in readers’ advisory practices. The article concludes that readers’ advisory practices can be tailored to library users’ interests and behaviour, and that it is especially important for library professionals to find informal ways to work as literacy mediators. — Introdução: O trabalho debruça-se sobre o processo de seleção de leituras literárias, associando os atos de mediação da leitura, implícita e explícita, às práticas de recomendação leitora.

Objetivo: Conhecer melhor o processo de seleção de leituras literárias por utilizadores de biblioteca, de forma a que se abram pistas para possíveis ajustes nas práticas de recomendação leitora, no âmbito da mediação da informação.

Metodologia: Estudo de caso, com recurso a um questionário a jovens leitores.

Resultados: Confirma-se que: o público feminino é mais leitor de livros de ficção; a seleção de leituras é maioritariamente feita na biblioteca e não em momento anterior; o papel especializado dos profissionais da biblioteca na recomendação de leituras é reconhecido. Constata-se que: existe serendipidade e solidão do leitor no momento da seleção de leituras; que o assunto da obra literária é considerado o elemento mais relevante, tanto no momento de seleção com no de recomendação leitora. Conclui-se que podem ajustar-se as práticas de recomendação de leituras literárias aos interesses e comportamentos dos leitores, nomeadamente investindo na mediação implícita da informação.

Competència informacional en Traducció: anàlisi dels hàbits dels estudiants universitaris en la consulta i l’ús de fonts d’informació

per
Freqüència d'ús de dispositius per a la consulta d'informació

Objectiu: analitzar els hàbits en matèria de cerca d’informació dels estudiants de Traducció: conèixer el tipus d’eines i recursos que utilitzen, les fonts que consulten i els criteris de selecció que apliquen.

Metodologia: anàlisi quantitativa, duta a terme a partir d’un qüestionari de preguntes tancades de valoració, a estudiants de grau de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

Resultats: entre els estudiants universitaris de Traducció, l’ús de la xarxa i els recursos digitals d’accés i consulta fàcils està desplaçant les fonts tradicionals, com ara les biblioteques o bases de dades, fins i tot quan es tracta de trobar informació especialitzada. Així, la importància de conceptes com autoritat i qualitat de les fonts sembla difuminar-se. En aquest context, es reforça la necessitat d’adaptar les estratègies docents per propiciar un canvi d’hàbits informacionals que fomenti, entre d’altres, la capacitat crítica en la consulta i selecció de la informació. — Objetivo: analizar los hábitos en materia de búsqueda de información de los estudiantes de Traducción: conocer el tipo de herramientas y recursos que utilizan, las fuentes que consultan y los criterios de selección que aplican.

Metodología: análisis cuantitativo, llevado a cabo a partir de un cuestionario de preguntas cerradas de valoración, a estudiantes de grado de la Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB.

Resultados: entre los estudiantes universitarios de Traducción, el uso de la red y los recursos digitales de fácil acceso y consulta está desplazando a fuentes tradicionales como las bibliotecas o las bases de datos, incluso cuando se trata de encontrar información especializada. Así, la importancia de conceptos como autoridad y calidad de las fuentes parece difuminarse. En este contexto, se refuerza la necesidad de adaptar las estrategias docentes para propiciar un cambio de hábitos informacionales que fomente, entre otros, la capacidad crítica en la consulta y selección de la información. — Objectives: To analyse the habits university students of Translation adopt when searching for information: to identify the tools and resources they use, the sources they consult and the selection criteria they apply.

Methodology: Quantitative analysis based on closed-ended survey items completed by students in a bachelor’s degree programme in translation at the Faculty of Translation of the Universitat Autònoma de Barcelona.

Results: Increasingly, these students are favouring easy-to-access digital resources over more traditional sources like libraries or databases, even when searching for specialized information. The result is that students are assigning less importance to concepts like authorship and source quality. The study emphasizes the need to adapt teaching strategies to help students improve their information competence and promote a number of related skills, including the critical evaluation and selection of sources of information.

Detecció i motivació d’alumnes interessats en informació i documentació: el cas d’Extremadura

per
Figura 1. Valoració dels indicadors d'identificació de les capacitats de l'alumnat de primer i segon del grau d'Informació i Documentació

Objectiu: detectar i fomentar l’interès general dels alumnes en el camp científic de la informació i documentació en l’àmbit d’Extremadura.

Metodologia: per a la detecció, es dissenya un qüestionari de 15 indicadors identificatius de les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals i un altre qüestionari de 25 competències específiques en informació i documentació. Per a la motivació, es desenvolupen discussions grupals i s’organitzen unes jornades especialitzades. La població sobre la qual es duu a terme la investigació està formada pels alumnes del curs 2011-2012 de primer i segon cursos del grau presencial d’Informació i Documentació de la Universidad de Extremadura i els alumnes de batxillerat, especialment de Ciències Socials, de la ciutat de Badajoz.

Resultats: les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals de l’alumnat de primer i segon del grau d’Informació i Documentació, així com també el seu interès i la valoració de les competències en informació i documentació assoleixen valors mitjans elevats superiors al 83 %. En el cas dels alumnes de batxillerat, l’interès mostrat per les competències en informació i documentació també és elevat, amb una mitjana general del 66 %. No obstant això, el fet que les competències millor valorades pels dos col·lectius hagin estat de caràcter general confirma el desconeixement habitual sobre les matèries per a les quals habilita el títol i, per tant, la necessitat de dur a terme actuacions de promoció. — Objectives: This paper examines how student interest in the scientific field of information and documentation can be identified and motivated, using the results of a study in the Spanish autonomous community of Extremadura.

Methodology: A 15-item questionnaire was administered to identify the value students assigned to creative, volitional and intellectual skills and a 25-item questionnaire was administered to identify the value they assigned to specific skills in information and documentation. Student interest was motivated by group discussions and specialized seminars. The respondents were first- and second-year university students at the University of Extremadura studying the bachelor’s degree Information and Documentation in its face-to-face mode during the academic year 2011-2012, and sixth-form students in centres of secondary education in the city of Badajoz, especially students of social sciences.

Results: In their assessment of creative, volitional and intellectual skills and of specific skills in information and documentation, the first- and second-year university students’ average score was higher than 83%. The interest shown in skills in information and documentation by the sixth-form students was also high, and the average score given was 66%. However, both groups assigned greater value to general skills than to specific skills. We argue that this is indicative of students’ customary lack knowledge of the subjects which the degree is supposed to make them specialists of, and that educators must therefore find more effective ways of promoting the importance of these subjects.