Articles

Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023)

per

En els darrers anys, diversos estudis han contribuït a descriure la producció científica sobre Comunicació en el context espanyol. En canvi, existeixen poques publicacions centrades en l’àmbit català. La present investigació analitza la producció científica de les revistes acadèmiques editades en territoris de parla catalana durant el període 2019-2023. Objectius. L’objectiu és analitzar les característiques lingüístiques i metodològiques de les revistes en Comunicació, així com els seus models d’autoria i els principals reptes editorials. — Metodologia. La metodologia combina l’anàlisi de contingut de 1721 articles científics publicats en 23 revistes acadèmiques i 7 entrevistes semiestructurades als equips editorials. –Resultats. Els resultats indiquen un predomini del castellà, seguit de l’anglès, sobre l’ús del català. S’identifica una tendència a utilitzar metodologies qualitatives, habitualment en coautoria i amb paritat de gènere. Per normalitzar el català com a llengua científica, els editors de les revistes demanen canvis en les polítiques acreditadores, més recursos a la recerca i més suport institucional de les particularitats i temàtiques pròpies.

Desxifrar sigles mèdiques en català amb ChatGPT, Gemini i Copilot: una anàlisi comparativa

per

Objectius. Aquest estudi té com a objectiu avaluar la capacitat de tres xatbots d’intel·ligència artificial (IA) — ChatGPT, Gemini i Copilot— per desxifrar sigles mèdiques polisèmiques en català, tot analitzant la seva eficàcia en funció del context. L’objectiu és determinar fins a quin punt aquestes eines poden ajudar a desambiguar les sigles per millorar la comprensió de textos mèdics per a professionals sanitaris, de comunicació i pacients.
Metodologia. Es van seleccionar 60 sigles mèdiques amb alta polisèmia. A cada sigla se li van assignar quatre contextos diferents: sense context, context mèdic genèric, una frase real i un paràgraf breu. Es va mesurar la proporció d’encerts de cada IA en cada context, mitjançant un càlcul de potència estadística. Els resultats es van analitzar utilitzant proves no paramètriques, amb l’objectiu de comparar la precisió entre les tres IA.
Resultats. Els resultats obtinguts mostren una gran variabilitat en la capacitat dels xatbots per reconèixer i interpretar les sigles mèdiques en català en funció del context. Els sistemes presenten millor eficiència a mesura que augmenta la informació contextual, especialment quan les sigles apareixen en frases o paràgrafs reals. ChatGPT obté els millors resultats, amb una desambiguació més precisa en contextos naturals. Aquest estudi demostra el potencial de les eines d›intel·ligència artificial per millorar la comprensió de les sigles mèdiques per a pacients i professionals, una necessitat clau en un llenguatge mèdic català encara poc desenvolupat.

Actituds del personal acadèmic vers la publicació en accés obert: acció i divulgació dirigida per les biblioteques

per

Els autors van distribuir una enquesta al personal acadèmic de tots els rangs i a totes les facultats de la Universitat Estatal d’Oregon (OSU, en anglès) per saber fins a quin punt fan la seva investigació disponible de manera oberta en l’actualitat, determinar el seu coneixement de l’accés obert (OA, en anglès), el seu suport a l’OA i les seves preferències per aconseguir-ho. En total, es van recollir 261 enquestes per una taxa de resposta del 10,3 %. La majoria dels professors van demostrar almenys un coneixement introductori de l’OA, de manera que la nostra divulgació posterior es va centrar en temes més matisats com el caràcter monopolístic dels editors acadèmics de referència i com els creixents costos de publicació han interactuat amb els nostres objectius institucionals de sostenibilitat i servei públic. A més, els membres del cos acadèmic tendien a tenir molt clars els valors potencials de l’OA, però pocs tenien coneixement del pressupost de les nostres biblioteques o quina quantitat es dedica als costos de subscripció. La divulgació futura abordarà aquesta bretxa de coneixement amb una explicació més explícita de la nostra realitat operativa.

Cura de continguts en les xarxes socials de revistes d’informació i documentació d’Iberoamèrica

per

Objectius: L’article té com a objectiu analitzar les característiques de la cura de continguts que duen a terme les revistes científiques iberoamericanes d’informació i documentació en les seves xarxes socials.

Metodologia: Investigació descriptiva basada en la tècnica de l’anàlisi de contingut de productes digitals, en la qual es presenta un enfocament tant quantitatiu, de la presència dels elements estudiats, com qualitatiu, d’anàlisi i de selecció de bones pràctiques. S’han examinat totes les revistes iberoamericanes de la categoria Library and Information Science segons el SCImago Journal & Country Rank (SJR).

Resultats: El 60 % de les revistes tenen perfils en les xarxes socials, tot i que només el 55 % estan actius. Twitter és la plataforma preferida. Predomina en les seves publicacions la cura de continguts, present en el 86 % de les entrades en quinze dels divuit perfils analitzats. En l’àmbit temàtic, gran part de les publicacions tracten del número actual (60,57 %); en cada perfil de xarxa social sol predominar una tècnica de cura per sobre de la resta, essent la més emprada “Comentar” (en sis perfils), seguida d'”Extractar”, “Resumir” i “Citar” (en quatre). Es conclou que una bona part de les revistes iberoamericanes d’informació i documentació disposen de xarxes socials, i que aquestes utilitzen àmpliament tècniques de cura de contingut per difondre la seva producció acadèmica.

Investigant la SEO des de les ciències socials: ‘scoping review’

per

Introducció: la SEO (search engine optimization), o optimització per a cercadors, és el conjunt d’estratègies que s’apliquen a continguts i llocs web perquè apareguin en posicions rellevants en els resultats dels cercadors. Atesa la seva importància en amplis sectors de l’activitat humana, la SEO no ha passat desapercebuda per l’acadèmia, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament de diferents estudis sobre aquesta disciplina.

Objectius: sota aquesta premissa, en aquest treball cerquem conèixer la visió de l’acadèmia sobre la SEO. En concret, ens proposem explorar les principals característiques del corpus d’articles acadèmics publicats sobre SEO en l’àmbit de les ciències socials. Els objectius específics són determinar les idees clau, les tendències i els temes principals relacionats amb el posicionament en cercadors, incloent-hi les metodologies més utilitzades, a més d’oferir aportacions basades en l’evidència gràcies a una scoping review.

Metodologia: per dur a terme aquesta recerca i determinar quina és la visió de l’acadèmia sobre la SEO, s’ha aplicat una revisió sistemàtica exploratòria, sota una metodologia coneguda internacionalment com a scoping review. Per al desenvolupament de les diferents fases de la revisió sistematitzada, s’ha seguit el framework SALSA, la qual cosa ha proporcionat una base de l’evidència a partir de 56 documents.

Resultats: els resultats d’aquesta recerca proporcionen una caracterització general dels estudis acadèmics sobre la SEO des de l’àmbit de les ciències socials, i determinen que aquests s’han centrat, principalment, a conèixer el funcionament dels cercadors generalistes com Google, estudiar la SEO en relació amb biblioteques i repositoris, investigar les tècniques de posicionament, en general, i en sectors empresarials, en particular, notablement en el periodisme i en els mitjans de comunicació, analitzar l’aprenentatge i la formació aplicada a la search engine optimization i a demostrar la relació existent entre el posicionament en cercadors i l’experiència d’usuari.

Protegint la memòria digital: estratègies i plataformes de la Unesco

per

  [Versión castellana] Zine El Abidine Larhfiri Doctorand en Management of Digital Transformation    Scuola IMT Alti Studi Lucca zine.larhfiri@imtlucca.it ORCID: https://orcid.org/0000-0001-6287-6014 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6791 Mari Vállez Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual i Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)    Universitat de Barcelona marivallez@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-3284-2590 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha4365   Resum Objectius: aquest treball recull les … Llegiu més

Experiència d’implementació d’especificacions d’una estratègia de virtualització per fer-se càrrec d’obres d’art multimèdia obsoletes

per
Figura 1. Primer nivell d'accés a paquets de preservació.

  [Versión castellana] Jesús Robledano Arillo Professor del Departamento de Biblioteconomía y Documentación  Universidad Carlos iii de Madrid jroble@bib.uc3m.es ORCID: https://orcid.org/0000-0002-4090-8684 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha693   Resum Objectius: Presentar un model de preservació digital d’obres d’art multimèdia basat en la virtualització, idoni per a les necessitats de preservar digitalment els fons objecte de treball en el projecte “Vocabularios … Llegiu més

Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

per

  [Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius  Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591   Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

Concepció d’una eina brasilera per a l’elaboració de plans de gestió de dades de recerca: reptes per al model de plans automàtics (maDMP)

per
Figura 1. Cicle de vida de la recerca i difusió dels resultats/dades científics.  Font: elaboració dels autors, a partir de Pinto i Costa (2018).

[Versão em português] Laura Vilela Rodrigues Rezende Professora de la Universidade Federal de Goiás (UFG) i investigadora de l’Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia (IBICT) lauravil.rr@gmail.com ORCID: https://orcid.org/0000-0002-8891-3263 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6756 Elizabete Cristina de Souza de Aguiar Monteiro Bibliotecària de la Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho (UNESP/Marília) i investigadora de l’Instituto Brasileiro … Llegiu més

La política de preservació digital: models i elements clau per redactar-la

per
Figura 1. Aspectes de qüestió entre polítiques i procediments de preservació digital  Font: Elaboració pròpia

Objectius: aquest article identifica models i metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital, especialment en la descripció de la intenció, el compromís i la responsabilitat d’una organització que es fa en la redacció d’aquesta política.

Metodologia: es tipifiquen mètodes per desenvolupar polítiques de preservació digital i models amb apartats descriptius per redactar polítiques de preservació digital. A continuació, s’identifiquen i es concreten coincidències funcionals en metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital. Per acabar, s’analitza un quadre comparatiu de models amb apartats descriptius per tal de considerar elements clau per redactar una política de preservació digital.

Resultats: els models descriptius i els mètodes de desenvolupament de polítiques de preservació digital donen prioritat a la redacció d’apartats d’àmbit declaratiu que descriuen la importància de la preservació digital des de l’àmbit que comprèn i els objectius funcionals que té, els materials que cobreix, els responsables i les autoritats que donen suport a les accions; això, a fi de consolidar un pronunciament formal d’intenció, compromís i responsabilitat com a secció introductòria i clau en la política de preservació digital.