Actituds del personal acadèmic vers la publicació en accés obert: acció i divulgació dirigida per les biblioteques

Els autors van distribuir una enquesta al personal acadèmic de tots els rangs i a totes les facultats de la Universitat Estatal d’Oregon (OSU, en anglès) per saber fins a quin punt fan la seva investigació disponible de manera oberta en l’actualitat, determinar el seu coneixement de l’accés obert (OA, en anglès), el seu suport a l’OA i les seves preferències per aconseguir-ho. En total, es van recollir 261 enquestes per una taxa de resposta del 10,3 %. La majoria dels professors van demostrar almenys un coneixement introductori de l’OA, de manera que la nostra divulgació posterior es va centrar en temes més matisats com el caràcter monopolístic dels editors acadèmics de referència i com els creixents costos de publicació han interactuat amb els nostres objectius institucionals de sostenibilitat i servei públic. A més, els membres del cos acadèmic tendien a tenir molt clars els valors potencials de l’OA, però pocs tenien coneixement del pressupost de les nostres biblioteques o quina quantitat es dedica als costos de subscripció. La divulgació futura abordarà aquesta bretxa de coneixement amb una explicació més explícita de la nostra realitat operativa.

L’avaluació bibliomètrica d’institucions de recerca més enllà de la comunicació científica: el cas d’Embrapa

Figura 1 – Balanço Social da Embrapa

En les últimes dècades, el sorgiment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha comportat l’ampliació dels estudis bibliomètrics més enllà dels productes de la comunicació científica (articles, ressenyes, etc.) amb la incorporació de l’anàlisi d’altres continguts (pàgines web, repositoris de publicacions tècniques, apunts en xarxes socials, etc.), per mitjà de l’analítica web i de la bibliometria alternativa. Aquest treball presenta les implicacions d’aquest canvi per a l’Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que els últims anys ha passat a tenir en compte, en el seu sistema d’avaluació del rendiment, el nombre de citacions d’articles científics i el nombre de descàrregues de publicacions tècniques disponibles en el seu portal d’Internet. Com es pot veure en aquest article, els 42 centres de recerca de la institució presenten comportaments diferenciats pel que fa al rendiment en la producció exclusivament científica (nombre d’articles científics i de citacions) i en la producció tècnica (descàrregues de manuals, butlletins i altres publicacions). L’existència d’aquestes diferències està comportant que l’Embrapa consideri, en el seu sistema d’avaluació del rendiment, les particularitats dels seus centres de recerca, ja sigui en l’àmbit del procés de producció de coneixement i tecnologia, ja sigui en les formes de comunicació. A partir d’aquesta experiència, s’arriba a la conclusió que el desenvolupament d’indicadors bibliomètrics adequats per gestionar institucions d’ensenyament i recerca requereix una mirada àmplia, que tingui en compte els acords institucionals, els fluxos d’informació i la influència recíproca entre ciència i societat. — En las últimas décadas, el surgimiento de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación ha supuesto la ampliación de los estudios bibliométricos más allá de los productos de la comunicación científica (artículos, reseñas, etc.) con la incorporación del análisis de otros contenidos (páginas web, repositorios de publicaciones técnicas, apuntes en redes sociales, etc.), por medio de la analítica web y de la bibliometría alternativa. Este trabajo presenta las implicaciones de este cambio para la empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que en los últimos años ha pasado a tener en cuenta, en su sistema de evaluación del rendimiento, el número de citas de artículos científicos y el número de descargas de publicaciones técnicas disponibles en su portal de Internet. Como se puede ver en este artículo, los 42 centros de investigación de la institución presentan comportamientos diferenciados en cuanto a su rendimiento en la producción exclusivamente científica (número de artículos científicos y de citas) y en la producción técnica (descargas de manuales, boletines y otras publicaciones). La existencia de estas diferencias está comportando que la Embrapa considere, en su sistema de evaluación del rendimiento, las particularidades de sus centros de investigación, ya sea en el ámbito del proceso de producción de conocimiento y tecnología, ya sea en las formas de comunicación. A partir de esta experiencia, se llega a la conclusión que el desarrollo de indicadores bibliométricos adecuados para la gestión de instituciones de enseñanza e investigación requiere una mirada amplia, que contemple los acuerdos institucionales, los flujos de información y la influencia recíproca entre ciencia y sociedad. — In recent decades, the emergence of new information and communication technologies has broadened the remit of bibliometric analysis. Bibliometrics are now used not only to assess products of scholarly communication such as articles or monographs, but to examine technology-related content such as web portals, repositories of technical publications or documents in social networks, which are studied with the help of web analytics and altmetrics. This paper examines the implications of this trend for the Brazilian Agricultural Research Corporation (Embrapa), whose criteria for assessing institutional performance have been extended in recent years to include the number of citations of scientific articles and downloads of the technical publications made available at the corporation’s web portal. As the paper shows, Embrapa’s 42 research centres do not all follow the same pattern in the production of scientific articles and citations, on the one hand, and of technical documents on the other (measured by downloads of manuals, bulletins and other publications). For this reason, Embrapa is beginning to tailor its system of performance assessment to the particularities of each centre, whether these involve the way the centre produces knowledge and technology or how it channels scholarly communication. The paper concludes that the development of suitable bibliometric indicators for managing centres dedicated to research and education requires a broad view of the centres themselves and can take on board such varied factors as institutional agreements, information flows and the ways in which science and society influence each other. — Nas últimas décadas, a emergência das novas tecnologias de comunicação e informação levou à ampliação dos estudos bibliométricos para além dos produtos da Comunicação Científica (artigos, revisões, etc.) com a incorporação da análise de outros conteúdos (páginas da internet, repositórios de publicações técnicas, posts em mídias sociais, etc.), por intermédio da webometria e da altmetria. Este trabalho apresenta as implicações dessa mudança para a Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que passou a contemplar nos últimos anos, em seu sistema de avaliação de desempenho, o número de citações de artigos científicos e o número de downloads de publicações técnicas disponíveis em seu portal da internet. Como poderá ser observado neste artigo, os 42 centros de pesquisa da instituição apresentam comportamentos diferenciados quanto a seu desempenho na produção exclusivamente científica (número de artigos científicos e de citações) e na produção técnica (downloads de manuais, boletins e outras publicações). A existência dessas diferenças está levando a Embrapa a considerar em seu sistema de avaliação de desempenho as particularidades de seus centros de pesquisa, seja no âmbito de seu processo de produção de conhecimentos e tecnologias, seja em suas formas de comunicação. A partir dessa experiência, conclui-se que o desenvolvimento de indicadores bibliométricos adequados à gestão de instituições de ensino e pesquisa necessita de um olhar abrangente, que contemple os arranjos institucionais, os fluxos de informação, e a influência recíproca entre ciência e sociedade.

Multilingüisme equilibrat en ciència

  [English version] Gunnar Sivertsen Professor d’investigació Nordic Institute for Studies in Innovation, Research and Education (Oslo) gunnar.sivertsen@nifu.no       1 Introducció: visibilitzar el paper de la llengua L’anglès s’ha convertit —i ja fa temps que ho és— en la llengua internacional en ciència. Altres llengües que anteriorment s’havien usat com a llengües internacionals … Llegiu més

L’avaluació de la recerca en comunitats locals i professionals

En aquest monogràfic hem convidat contribucions per a reflexionar sobre els reptes plantejats en la comunicació científica en espais temàtics, geogràfics, socials o idiomàtics que són percebuts com a perifèrics en recerca, com ara el turisme, l’esport o les humanitats, o les llengües minoritàries. Els articles exploren els canvis en l’ús d’indicadors en avaluació, les transformacions vers la ciència oberta i la (re)valorització de la contribució social, la comunicació científica en aquests àmbits locals i professionals, i les inèrcies de marcs culturals i administratius davant aquests canvis. — En este monográfico disponemos de contribuciones que sirven para reflexionar sobre los retos que se plantean en la comunicación científica en espacios temáticos, geográficos, sociales o idiomáticos que son percibidos como periféricos en investigación, como el turismo, el deporte o las humanidades, o las lenguas minoritarias. Los artículos exploran los cambios en el uso de indicadores en evaluación, las transformaciones hacia la ciencia abierta y la (re)valorización de la contribución social, la comunicación científica en estos ámbitos locales y profesionales, y las inercias de marcos culturales y administrativos ante estos cambios. — The articles in this monograph reflect on the challenges facing scientific communication when the subject in general or its particular geographic, social or language focus are perceived as peripheral in research, as is the case with tourism, sport, the humanities or minority languages. The articles explore the changes in the way indicators are being used to evaluate this research, the transition towards an open science system and the (re)valorisation of the social contribution, scientific communication in these local and professional areas and finally the ways that cultural and governmental infrastructures fail to respond to these changes.