Actituds del personal acadèmic vers la publicació en accés obert: acció i divulgació dirigida per les biblioteques

1 Introducció

La Universitat Estatal d'Oregon, una institució concessionària de terres amb subvencions estatals (land-grants), va rebre recentment la seva segona Carnegie Community Engagement Classification, "designació que reconeix el compromís de l'OSU amb la participació comunitària i la promoció de l'escolarització entre els naturals d'Oregon a escala estatal". Com a universitat subvencionada (land grant), està compromesa amb l'impacte i el major nombre de lectors que sigui possible dels continguts produïts pels estudiants i professors de la universitat. Tots els treballs i tesis produïts a la Universitat estan disponibles al repositori d'accés obert ScholarsArchive@OSU (OA). El 2013, la Junta de Facultat va aprovar per unanimitat una política de l'OA que conserva els drets d'autor per, com a mínim, les versions dels articles post avaluació d'experts (post-peer reviewed) i prefinal (pre-final publisher), i permet que aquests articles estiguin disponibles en repositoris immediatament després de la publicació.

Basant-se en aquests esforços, la direcció de l'OSU va encarregar a un Comitè Expert Obert i Sostenible que participés amb la comunitat de l'OSU en discussions sobre l'accés sostenible a la comunicació acadèmica. Aquest comitè, que incloïa membres del personal acadèmic i del personal de les biblioteques de les facultats de l'OSU, va decidir centrar els esforços a articular els principis acadèmics oberts i sostenibles que els bibliotecaris podrien utilitzar en les negociacions amb editors i proveïdors. Els principis estan destinats a donar lloc a la disponibilitat automàtica de les versions finals dels articles, proporcionar un accés més inclusiu a la investigació de la Universitat, protegir els drets dels autors de l'OSU sobre el seu propi treball i eliminar clàusules de confidencialitat que impedeixen als bibliotecaris compartir informació amb les seves comunitats sobre les seves negociacions amb els editors. Per obtenir informació de la comunitat sobre aquests principis, el Comitè va distribuir una enquesta al personal docent de l'OSU el 2021 per recopilar dades sobre la seva sensibilització i preferències envers l'OA.

2 Revisió literària

Els estudis previs sobre les actituds dels professors nord-americans envers l'OA generalment mostren un fort suport ideològic als principis oberts, però la implementació d'infraestructures sostenibles sovint es veu obstaculitzada per les realitats materials, com el paper de les publicacions obertes en els processos de promoció i tinença, la percepció de la qualitat de les revistes obertes existents i el cost. Aquest article es basa en literatura oberta prèvia i presenta un exemple de divulgació de biblioteques que ha donat lloc a una votació de la Junta de Facultat favorable a apostar per un llenguatge fort i concís per a les negociacions entre biblioteques i editorials.

Xia (2010) va proporcionar un estudi longitudinal de les actituds del personal investigador cap a la publicació d'OA des del període 1991-2008, i va concloure que, "tot i que s'ha observat un augment de les taxes de publicació i sensibilització dels estudiosos respecte a les revistes d'OA, als estudiosos, els continua preocupant el baix prestigi d'aquestes revistes i la seva falta de revisió d'experts (peer review), que no és el cas a la pràctica". Malgrat que els estudiosos de tot el món i de totes les disciplines es formen en materials oberts i els utilitzen, els mites persistents els impedeixen participar-hi.

2.1 Necessitats i sensibilització de l'autor

El autors tenen moltes necessitats diferents i n'han de trobar l'equilibri a l'hora de considerar la publicació, com ara la difusió generalitzada de la seva investigació, el valor editorial de la revisió d'experts i el fet de guanyar-se una reputació acadèmica (Creaser, Fry, Greenwood, Oppenheim, Probets, Spezi i White, 2010). El públic més important és el format per investigadors d'altres institucions (Tenopir et al., 2016). La sensibilització del personal acadèmic envers les pràctiques i oportunitats obertes és positiva, però varia segons la disciplina (Schroter i Tite, 2006; Machovev, 2019; Odell, Palmer i Dill, 2017). La manca de coneixements del personal acadèmic, especialment quan són agreujats per la falta de suport institucional, poden conduir a desconèixer aspectes de l'edició oberta, com la legitimitat i el prestigi de la publicació en revistes obertes (Hahn i Wyatt, 2014; Peekhaus i Proferes, 2015).

En molts casos en què el personal acadèmic està favor de l'ètica de l'edició oberta, també es veuen obstaculitzats per convencions disciplinàries, requisits de promoció i tinença que prioritzen la publicació en revistes d'alt impacte i la desconfiança en els mitjans de publicació oberta existents (Creaser, Fry, Greenwood, Oppenheim, Probets, Spezi i White, 2010; Solomon i Bjork, 2011; Peekhaus i Proferes, 2015; Nicholas, Rodríguez-Bravo, Watkinson, Boukacem-Zeghmouri, Herman, Xu, Abrizah i Swigon, 2017). Com a resultat, el coneixement sobre l'OA no està gaire relacionada amb el seu ús (Kaba i Said, 2015; Lwoga i Questier, 2015; Serrano-Vicente, Melero i Abadal, 2016). No obstant això, el suport institucional pot fomentar uns nivells alts de sensibilització per dissipar mites i promoure l'ús (Creaser, Fry, Greenwood, Oppenheim, Probets, Spezi i White, 2010; Edge, Martin, Rudgard i Thomas, 2011).

2.2 Associacions al campus

Els bibliotecaris disposen d'una bona preparació per dirigir l'OA en associacions entre diferents campus gràcies a les seves relacions i l'experiència amb les publicacions acadèmiques (Mullen i Otto, 2017). És important destacar que no han de ser els únics impulsors de la divulgació oberta: els centres d'excel·lència docent, TIC i la Junta de Facultat són socis clau (Bond, Huddleston i Sapp, 2021). La Junta de Facultat és una organització amb prou experiència per establir consensos i polítiques en l'àmbit universitari, sobretot quan es recolzen amb lideratge i exemples de la biblioteca (Cohen, Smale, Cirasella, Tobar i Daniels, 2013; Fruin i Sutton, 2016). Ente les formes de lideratge especialment valuoses, hi ha el fet de compartir informació informal, presentacions departamentals, informes de la Junta de Facultat, i la participació de l'administració superior (Emmet i Peterson 2010).

2.3 Mecanismes d'accés

En comparació amb el panorama editorial obert europeu, les biblioteques acadèmiques nord-americanes requereixen més fonts de finançament potencial (Machovec, 2019). Com a resultat, els acords transformatius són especialment difícils. Aquest tipus d'acords, com Read & Publish, són prometedors, com ara una transparència més gran que la que ofereixen les llicències tradicionals de revistes, una protecció més gran dels drets d'autor i uns fluxos de treball més manejables per als autors (Borrego, Anglada i Abadal, 2020). Els partidaris també dibuixen aquests acords transformatius com un mitjà cap a un ecosistema editorial equitatiu i un pas en la transició cap a l'OA (Farley, Langham-Putrow, Shook, Sterman i Wacha, 2021; Rodríguez-Bravo, Fernández-Ramos, De-la-Mano i Vianello-Osti, 2021). Amb tot, els detractors suggereixen que aquest tipus d'acords poden introduir nous desequilibris financers entre les institucions, mantenir els beneficis de l'editor i obstaculitzar els costos de publicació (Machovec, 2019; Farley, Langham-Putrow, Shook, Sterman i Wacha, 2021; Grogg, Price, Rickards, Rouhi, Young i Kati, 2021; Butler, Matthias, Simard, Mongeon i Haustein, 2023).

Els repositoris institucionals sovint fomenten les polítiques obertes, com una alternativa a la publicació en revistes d'OA o com una opció addicional (Brown 2010). Malgrat això, la sensibilització limitada dels usuaris sovint condueix a una adopció puntual (Mischo i Schlembach, 2011; Hahn i Wyatt, 2014). Tal com expliquen Cullen i Chawner (2011), "La filosofia de 'munta-ho i ja vindran' que les biblioteques han adoptat encara no ha estat justificada".

3 Metodologia

Al març del 2021, els autors van distribuir una enquesta al personal acadèmic en tots els rangs acadèmics i a totes les facultats de la Universitat per saber fins a quin punt el personal acadèmic de l'OSU actualment posa la seva recerca a disposició de manera oberta, per determinar-ne la sensibilització i el suport a l'OA, i les preferències per aconseguir-ho (apèndix A). L'enquesta es va difondre a tots els rangs de la comunitat educativa, incloent-hi càrrecs de professors (lectors, agregats i catedràtics), i professors de suport, com ara ajudants de recerca (FRAs), associats de recerca i instructors. El programari Qualtrics es va utilitzar per crear l'enquesta per internet. L'enquesta incloïa un total de vint preguntes, tres de les quals eren sobre demografia: unitat acadèmica/afiliació, rang educatiu i nombre d'articles publicats. Es van utilitzar escales matricials per a quatre de les preguntes. La resta eren del tipus de múltiples opcions amb respostes classificades en una escala de Likert de 3 o 5 parts. La pregunta final demanava als enquestats que proporcionessin comentaris addicionals i oberts.

Abans de distribuir l'enquesta, els autors van recollir comentaris significatius del personal acadèmic que treballa al Comitè de Biblioteques de la Junta de Facultat de l'OSU 2020-2021 i membres del Comitè de Comunicació Acadèmica Oberta i Sostenible de l'OSU per refinar aspectes de l'estructura de l'enquesta, el flux i el disseny de les preguntes. L'enquesta es va repartir a tots els membres del personal acadèmic de l'OSU (un total de 2.520 persones) mitjançant dues llistes de correu electrònic: l'Inform-C8 inclou tots els instructors de l'OSU, associats/assistents de recerca (1.236) i l'Inform-C9 inclou tots els professors de l'OSU, professors associats i professors assistents (1.284). Les invitacions a participar en l'enquesta van ser enviades dues vegades durant el període del 8 al 31 de març del 2021. En total, es van recollir 261 enquestes per una taxa de resposta del 10,3 %.

4 Resultats

4.1 Demografia

El 72 % dels enquestats s'identifiquen com a professors lectors (24 %), professors agregats (23 %) o catedràtics (25 %). El 17% dels enquestats es troben a les files d'assistents/associats de recerca. La majoria dels enquestats que van seleccionar "Altres" s'identifiquen com a instructors.

Als enquestats, se'ls va preguntar quants articles de revistes o actes de conferències (com a autor o coautor), inclosos els que estan en premsa, havien publicat durant els 3 últims anys (taula 1) per tal de poder comparar respostes basades en l'activitat editorial. La majoria dels enquestats havien publicat entre 1 i 5 articles durant els 3 últims anys (31 %) o entre 6 i 10 articles (33 %) en comparació amb els autors que havien publicat entre 11 i 20 articles (18 %) i els que n'havien publicat 20 o més (13 %) durant els 3 últims anys.

Taula 1. Articles publicats per persona. Font: creació pròpia

Per identificar les diferències entre les universitats, l'enquesta va demanar als enquestats que identifiquessin la seva afiliació a la universitat primària. Per desgràcia, el nombre relativament baix de respostes del personal de moltes de les facultats no va permetre comparar els resultats de les respostes per universitat. No es van trobar diferències significatives entre els enquestats titulars i substituts per a qualsevol de les preguntes de l'enquesta.

4.2 Familiarització amb l'accés obert

La majoria dels enquestats va respondre "Molt familiaritzat" (44 %) o "Força familiaritzat" (32 %) a la pregunta de com de familiaritzats estaven amb l'accés obert. 212 d'un total de 214 enquestats van dir que estaven almenys familiaritzats amb l'OA i menys de l'1 % dels enquestats van indicar que hi estaven "Gens familiaritzats" (taula 2).

Taula 2. Familiarització amb l'accés obert. Font: creació pròpia

Es va demanar als enquestats que indiquessin la familiarització amb tres afirmacions separades, les dues primeres relacionades amb el cost i la disponibilitat de les subscripcions a revistes i la tercera, relacionada amb la política d'OA aprovada per la Junta de Facultat el 2013 (taula 3). La majoria dels enquestats estaven almenys familiaritzats amb la quantitat que la biblioteca paga per a les subscripcions a revistes (76,1 %) i també amb el fet que els preus de subscripció per a revistes acadèmiques augmenten més de pressa que la taxa d'inflació (82,7 %). D'altra banda, gairebé la meitat dels enquestats desconeixien que la Junta de Facultat de l'OSU hagués aprovat una política d'OA el 2013.

Taula 3. Familiarització amb el panorama de publicacions de l'estat d'Oregon. Font: creació pròpia

4.3 Preferències sobre l'accés obert

L'enquesta va demanar als enquestats que classifiquessin la importància d'accedir als seus articles de recerca (taula 4) per a 7 grups diferents. En funció del grau d'importància, els grups són:

1. Investigadors/professors a altres institucions acadèmiques intensives de recerca. El 98 % dels enquestats creuen que és molt important o important que els membres d'aquest grup tinguin accés als articles de recerca de l'enquestat.
2. Investigadors o professors a institucions acadèmiques enfocades en l'ensenyament. El 91 % dels enquestats creu que és molt important o important que els membres d'aquest grup tinguin accés als articles de recerca de l'enquestat.
3. Agències de finançament. El 84 % dels enquestats creuen que és molt important o important que els membres d'aquest grup tinguin accés als articles de recerca de l'enquestat.
4. Professionals de tot el món. El 79 % dels enquestats creu que és molt important o important que els membres d'aquest grup tinguin accés als articles de recerca de l'enquestat.
5. Responsables polítics. El 78 % dels responsables polítics creuen que és molt important o important que els membres d'aquest grup tinguin accés als articles de recerca de l'enquestat.
6. Professionals d'Oregon. El 74 % dels enquestats creu que és molt important o important que els membres d'aquest grup tinguin accés als articles de recerca de l'enquestat.
7. El públic general. El 66 % considera que és molt important o important que els membres d'aquest grup tinguin accés als articles de recerca de l'enquestat.

Taula 4. La importància de l'accés per a grups específics. Font: creació pròpia

Es va demanar als enquestats que indiquessin per a quants articles de revistes havien pagat per tenir-hi accés durant els dotze mesos anteriors per saber el grau en què no poden accedir als articles que necessiten per mitjà de subscripcions a biblioteques, disponibilitat d'articles d'OA, préstec interbibliotecari o altres mitjans, com sol·licitar articles directament als autors (taula 5). La majoria (92 %) dels enquestats va respondre que no pagaven per accedir a cap article. 16 enquestats (8 %) van respondre que havien pagat per accedir a un o més articles durant els dotze últims mesos.

Taula 5. Nombre d'articles pagats per tenir-hi accés durant els dotze mesos anteriors. Font: creació pròpia

Als enquestats, se'ls va preguntar quin percentatge dels seus articles de recerca havien estat posats a disposició en OA per mitjà de diferents mecanismes de publicació i dipòsit. Relativament pocs enquestats havien posat articles a disposició en OA al repositori institucional ScholarsArchive@OSU, a un repositori disciplinari o a un lloc web personal, departamental o universitari. La publicació en una revista d'OA i la publicació en una revista per subscripció amb tarifes opcionals per a OA són molt més comunes, de la mateixa manera que fer que els articles de recerca estiguin disponibles per mitjà d'un lloc web de xarxes de recerca (taula 6).

Taula 6. Articles realitzats en accés obert durant els tres últims anys. Font: creació pròpia

També es va preguntar als enquestats si ells o els seus coautors pagaven les taxes de l'OA (taula 7) i, si era així, si les taxes eren pagades dels seus propis fons personals, dels seus laboratoris, del seu departament, de fons de subvenció, per la biblioteca o l'oficina de recerca, o altres fons. El 52 % dels enquestats van indicar que havien pagat honoraris als editors perquè els seus articles estiguessin disponibles i el 46 %, no.

Taula 7. Pagament per a l'accés obert. Font: creació pròpia

Els enquestats van pagar les taxes d'OA per mitjà de diverses fonts (taula 8). Dels 108 enquestats que havien pagat taxes d'OA, les que s'utilitzen més sovint són fons de recerca (31 %) i/o fons dels seus propis laboratoris o dels seus socis (35 % combinats). Altres fonts notables de finançament per a les taxes de l'OA inclouen fons personals (18 % combinats), fons de departament (6 %) i fons de biblioteca o oficina de recerca (4 %).

Taula 8. Font dels fons per a les tarifes d'accés obert. Font: creació pròpia

A més de pagar les tarifes de l'OA, el 50 % dels enquestats també han pagat altres càrrecs de publicació, especialment una varietat de càrrecs de pàgina (57 %) (taula 9).

Taula 9. Altres càrrecs de publicació. Font: creació pròpia

Els autors van demanar als enquestats que indiquessin si utilitzarien nous fons per publicar articles en revistes d'OA, per publicar articles d'OA en revistes per subscripció i si els seus estudiants farien el mateix (taula 10).

Taula 10. "Faries servir un nou finançament per al pròxim article?". Font: creació pròpia

Preguntats sobre si els agradaria tenir dret a dipositar la versió final publicada dels articles al repositori institucional ScholarsArchive@OSU, els enquestats hi van estar a favor d'una manera aclaparadora (taula 11). El 77 % dels enquestats ho voldria una mica, i només al 2% els desagradaria l'opció.

Taula 11. Valora el dret a dipositar la versió final publicada a ScholarsArchive@OSU.
Font: creació pròpia

Els enquestats estan d'acord d'una manera aclaparadora amb cadascuna de les 6 afirmacions diferents relatives a si la publicació en OA o la disponibilitat en un repositori d'OA augmenta el nombre de lectors o l'impacte, i fomenta la missió de l'OSU (taula 12). El 54 % diu que està molt d'acord amb l'afirmació que publicar un article en una revista d'OA n'augmenta el nombre de lectors. El 28 % diu que hi està d'acord. Només un 6 % està una mica en desacord (5 %) o totalment en desacord (1 %) amb l'afirmació. De la mateixa manera, els enquestats creuen que fer que el seu article estigui disponible en un repositori n'augmenta el nombre de lectors, amb un 49 % que diu que hi està molt d'acord, un 34 %, una mica d'acord i només un 3 %, o bé una mica en desacord (2 %) o totalment en desacord (1 %).

Preguntats sobre si la disponibilitat d'articles en una revista d'OA augmenta l'impacte d'un article, la majoria dels enquestats hi està d'acord (47 %) o una mica d'acord (22 %). La majoria dels enquestats també està d'acord amb el fet que fer que un article estigui disponible en un repositori d'OA n'augmenta l'impacte, amb el 70 % dels enquestats que hi està molt d'acord (39 %) o una mica d'acord (31 %). Cal assenyalar que el 22 % dels enquestats no està d'acord ni en desacord amb el fet que publicar en una revista d'OA augmenta l'impacte d'un article, i el 25 % no està d'acord ni en desacord amb el fet que fer que un article estigui disponible en un repositori n'augmenta l'impacte.

Hi ha encara més acord entre els enquestats en el fet que l'OA fomenta la missió de l'OSU. El 80 % creu que publicar un article en una revista d'OA compleix amb la missió de l'OSU i el 78 % creu que fer que un article estigui disponible en un repositori ho fa.

Taula 12. Altres càrrecs de publicació. Font: creació pròpia

També es va preguntar als enquestats fins a quin punt estaven d'acord o no amb diferents maneres en què la biblioteca podria fomentar el pagament de les taxes d'OA, en lloc de pagar algunes subscripcions a revistes o lliurar contingut per mitjà del préstec interbibliotecari (taula 13). En aquest cas, les respostes són molt més variades i provoquen un nombre substancial de comentaris addicionals. Més enquestats (44 %) estan molt d'acord (15 %) o una mica en desacord (29 %) quan se'ls pregunta si estan a favor que la biblioteca pagui les taxes individuals d'autor a les revistes d'OA en lloc de pagar algunes subscripcions a revistes. El 30 % dels enquestats estan una mica en desacord (19 %) o totalment en desacord (11 %) amb aquest mètode. Cal destacar que el 26 % dels enquestats no hi estaven ni d'acord ni en desacord. Veiem que els qui van dir que estaven molt familiaritzats amb les taxes d'OA estaven més d'acord amb aquesta afirmació que els que hi estaven menys familiaritzats. És possible que els enquestats no entenguessin la diferència entre les revistes d'OA i l'article d'OA per mitjà de revistes per subscripció o que aquesta diferència no fos important. Els enquestats van respondre gairebé exactament de la mateixa manera a la pregunta de si estarien a favor que la biblioteca pagués les taxes individuals d'autor per publicar en OA en revistes per subscripció en lloc de pagar per algunes subscripcions de revistes que a la pregunta anterior.

Els enquestats són més partidaris que la biblioteca lliuri articles de revistes per mitjà de préstec interbibliotecari en lloc del fet que la biblioteca ho faci per mitjà de subscripcions a revistes si alguns d'aquests diners s'utilitzen en canvi per pagar les taxes d'OA per a revistes d'OA que no pas amb la cancel·lació de subscripcions.

Taula 13. Alternatives a les subscripcions de revistes. Font: creació pròpia

5 Discussió

Els enquestats creuen que, encara que és més important que el personal acadèmic d'altres institucions de recerca tingui accés a la seva beca, l'accés també és valuós per als professionals d'Oregon i de tot el món. De manera adequada per a una institució d'educació superior, molts professors també van assenyalar la importància que els estudiants tinguin accés al seu coneixement. Les prioritats del personal acadèmic de l'OSU són similars a les d'altres universitats (Tenopir et al., 2016), que prioritzen la comunicació amb els companys professionals, però també es volen comunicar amb públics més amplis. L'OA garantiria un accés més equitatiu a la investigació, en lloc de limitar-la a les institucions que poden pagar una subscripció.

El personal acadèmic reconeix que publicar un article en OA o fer que estigui disponible mitjançant un repositori d'OA n'augmenta el nombre de lectors; pocs veuen l'OA com un mitjà per augmentar l'impacte d'un article. Aquesta ambivalència podria ser el resultat de l'observació de Morris i Thorn sobre el fet que molts acadèmics estan més a favor dels principis de l'OA que no pas els practiquen (2009). A molts professors, els preocupa la qualitat de les revistes obertes en la seva disciplina. Les revistes reconegudes proporcionen la seguretat d'un major impacte de l'article i limiten la possibilitat de que l'article sigui publicat en una revista depredadora. Aquests resultats concorden amb els de l'enquesta de Yang i Li (2015) del personal acadèmic de la Universitat de Texas A&M (TAMU, en anglès). Aquests van indicar "que el personal acadèmic de TAMU està disposat a considerar publicar en publicacions d'OA", però es mostra reticent a les exigències de l'OA. El suggeriment de Yang i Li de proporcionar oportunitats de desenvolupament professional per dissipar idees errònies i posar en relleu els recursos existents ha estat ben rebut i sens dubte ho continuarem fent en el futur.

Malgrat que moltes facultats estan interessades a obrir els seus articles per mitjà del nostre repositori institucional, el procés encara se sol considerar desconnectat de les necessitats del personal acadèmic. Entre les raons esmentades per no utilitzar el repositori institucional, hi ha la quantitat de temps que requereix, la facilitat de fer servir altres llocs i els requisits de garantir que la seva recerca es comparteixi a un repositori disciplinari. Com a resultat, els enquestats de l'OSU segueixen la tendència del personal acadèmic d’emmagatzemar articles a llocs web de xarxes de recerca i a llocs web departamentals, universitaris o personals en lloc de fer-ho a repositoris institucionals (Cullen i Chawner, 2011; Mischo i Schlemback, 2011; Hahn i Wyatt, 2014). Malgrat aquests inconvenients, al personal acadèmic de l'OSU, li interessa tenir dret a compartir la versió final publicada dels seus articles en el repositori en lloc de les preimpressions (pre-prints), que actualment estan contemplats per la nostra política d'OA.

Molts professors estan familiaritzats amb els costos econòmics de l'OA. Més de la meitat dels enquestats han pagat taxes d'OA. A més, gairebé el 30 % han pagat costos per pàgina. Els membres del personal acadèmic que han publicat en revistes d'OA i revistes per subscripció que cobren taxes d'OA han utilitzat diverses fonts per al finançament. Les fonts més comunes són els fons de subvenció, els fons de laboratori i els fons personals. Per als professors de disciplines menys finançades, la publicació en OA pot comportar costos personals importants. En conjunt, aquests resultats suggereixen que el personal acadèmic preferiria un resultat en què la publicació en OA fos gratuïta o pagada per la biblioteca.

De la mateixa manera que els enquestats a Tenopir et al. (2017), que van incloure 2.121 acadèmics a quatre universitats intensives en recerca d'Amèrica del Nord, el personal acadèmic de l'OSU generalment està a favor del compromís de les biblioteques amb el finançament per publicar en OA. Si la biblioteca o un altre departament posés a disposició fons per publicar articles en OA, molts membres del personal acadèmic de l'OSU estarien interessats a utilitzar-los. També estan interessats a utilitzar aquests fons per publicar en revistes d'OA i publicar articles oberts en revistes per subscripció, encara que no tots els enquestats tenien clara la diferència. Independentment de la destinació, molts professors creien que, mentre la forma final de l'article publicat estigués disponible de manera lliure, ja complia amb la missió de l'OSU.

6 Conclusió

Atès que la majoria de professors van demostrar almenys un coneixement introductori de l'OA, la nostra divulgació posterior es va centrar en temes més matisats, com el caràcter monopolístic dels editors acadèmics de referència i com els creixents costos de publicació interactuaven amb els objectius institucionals de sostenibilitat i bé públic. La resposta del personal acadèmic a aquestes presentacions actualitzades ens va animar a ampliar encara més el nostre enfocament a probables monopolis de dades, a canvis de catàleg d'editors acadèmics i el futur del big data. En lloc de tornar a introduir de manera regular els principis bàsics de l'OA, vam poder explorar com d'especialment significatiu és tot això per fer front als reptes institucionals i als imperatius morals de la nostra universitat.

Mentre que els membres del personal acadèmic tendien a tenir molt clars els valors potencials de l'OA, pocs tenien coneixement del pressupost de les biblioteques de l'OSU o quina quantitat es dedicava als costos de subscripció. La divulgació futura abordarà aquesta bretxa de coneixement amb una explicació més explícita de la realitat operativa de les biblioteques de l'OSU. Les presentacions preliminars que es van basar en aquest enfocament han tingut èxit en desmitificar la feina de les biblioteques i centrar-se en les nostres capacitats i reptes pressupostaris.

Tot i que les dades de l'enquesta ja han demostrat el seu valor local, també hi ha llacunes. La taxa de resposta del 10,3 % i la distribució desigual dels enquestats per mitjà de disciplines limita la nostra afirmació que les dades fan referència a tot el campus. El personal acadèmic amb una visió molt negativa de l'OA es podria haver autoexclòs de l'enquesta, la qual cosa esbiaixa els resultats. Estudis relacionats van indicar problemes similars amb taxes de resposta de l'11 % i del 14 % (Yang i Li, 2015; Tenopir et al., 2017). Tots dos grups enquestats coincideixen amb els nostres resultats que els enquestats coneixen en general els principis de l'OA i hi estan a favor, però també valoren la flexibilitat en l'aplicació de l'OA a la seva pròpia recerca. L'estudi longitudinal de Xia proporciona un model per a l'avaluació a gran escala combinant conjunts de dades (2010).

La recerca d'aquest informe va provocar grans canvis a l'OSU. Després de les sessions de divulgació i enquesta, la Junta de Facultat va votar a favor d'aprovar un llenguatge clar i específic envers l'OA en les negociacions entre biblioteques i editorials. Com a resultat, les biblioteques van afirmar les prioritats de l'OSU amb Elsevier i, quan van determinar que les negociacions futures no serien productives, van aturar les negociacions i van permetre que vencés el seu contracte ScienceDirect. Les converses que van sorgir d'aquests esforços han donat llum a les discussions del campus sobre el paper de l'OSU en la perpetuació de les pràctiques editorials insostenibles.

Bibliografia

Bond, Jeffrey. D.; Huddleston, Boglarka. S.; Sapp, Alysha (2021). "Faculty Survey on OER: Perceptions, Behaviors, and Implications for Library Practice". Journal of Librarianship and Scholarly Communication, vol. 9, núm. 1. <https://doi.org/10.7710/2162-3309.2401>.

Borrego, Ángel; Anglada, Lluís; Abadal, Ernest (2021). "Transformative agreements: Do they pave the way to open access?". Learned Publishing, vol. 34, núm. 2, p. 216–232. <http://doi.org/10.1002/leap.1347>.

Brown, David J. (2010). "Repositories and journals: Are they in conflict?". Aslib Proceedings, vol. 62, núm. 2, p. 112–143. <https://doi.org/10.1108/00012531011034955>.

Butler, Leigh-Ann; Matthias, Lisa; Simard, Marc-André; Mongeon, Philippe; Haustein, Stefanie (2023). "The Oligopoly's Shift to Open Access. How the Big Five Academic Publishers Profit from Article Processing Charges". Versió 3. Zenodo. <https://doi.org/10.5281/zenodo.7806651>.

Cohen, Madeline; Smale, Maura. A.; Cirasella, Jill; Tobar, Cynthia; Daniels, Jessie (2013). "Speaking as One: Supporting Open Access with Departmental Resolutions". Journal of Librarianship and Scholarly Communication, vol. 2, núm. 1. <https://doi.org/10.7710/2162-3309.1099>.

Creaser, Claire; Fry, Jenny; Greenwood, Helen; Oppenheim, Charles; Probets, Steve; Spezi, Valérie; White, Sonya (2010). "Authors' Awareness and Attitudes Toward Open Access Repositories". New Review of Academic Librarianship, vol. 16, sup. 1, p. 145–161. <https://doi.org/10.1080/13614533.2010.518851>.

Cullen, Rowena; Chawner, Brenda (2011). "Institutional Repositories, Open Access, and Scholarly Communication: A Study of Conflicting Paradigms". The Journal of Academic Librarianship, vol. 37, núm. 6, p. 460–470. <https://doi.org/10.1016/j.acalib.2011.07.002>.

Edge, Philip; Martin, Franz; Rudgard, Stepehn; Mannig-Thomas, Nadia (2012). Researcher Attitudes and Behaviour Towards the 'Openness' of Research Outputs in Agriculture and Related Fields. Coherence in information for agricultural research for development (CIARD).

Emmett, Ada; Peterson, Town (2010). "Achieving Consensus on the University of Kansas Open-Access Policy". Research Library Issues, núm. 269, p. 5–7. <https://doi.org/10.29242/rli.269.2>.

Farley, Ashley; Langham-Putrow, Allison; Shook, Elisabeth; Sterman, Leila Belle; Wacha, Megan (2021). "Transformative Agreements: Six Myths, Busted". College & Research Libraries News, vol. 82, núm. 7, p. 298. <https://doi.org/10.5860/crln.82.7.298>.

Fruin, Christine; Sutton, Sarah (2016). "Strategies for Success: Open Access Policies at North American Educational Institutions". College & Research Libraries, vol. 77, núm. 4, p. 469–499. <https://doi.org/10.5860/crl.77.4.469>.

Grogg, Jeff; Price, Jason. S.; Rickards, Leigh, Rouhi, Sarah; Young, Char; Kati, Rebecca (2021). "How Do We Ensure 'Read' Institutions Can Still Contribute to a 'Publish'-oriented OA Ecosystem?". The Serials Librarian, vol. 80, núm. 1–4, p. 65–68. <https://doi.org/10.1080/0361526X.2021.1865762>.

Hahn, Sara E.; Wyatt, Amanda (2014). "Business Faculty's Attitudes: Open Access, Disciplinary Repositories, and Institutional Repositories". Journal of Business & Finance Librarianship, vol. 19, núm. 2, p. 93–113. <https://doi.org/10.1080/08963568.2014.883875>.

Kaba, Abdi; Said, Rashid (2015). "Open access awareness, use, and perception: A case study of AAU faculty members". New Library World, vol. 116, núm. 1/2, p. 94–103. <https://doi.org/10.1108/NLW-05-2014-0053>.

Lwoga, Edda. T.; Questier, Frederik (2015). "Open access behaviours and perceptions of health sciences faculty and roles of information professionals". Health Information & Libraries, vol. 32, p. 37–49. <https://doi.org/10.1111/hir.12094>.

Machovec, George (2019). "Publish and Read Mandates May Change the Future of Journal Publishing". Journal of Library Administration, vol. 59, núm. 3, p. 325–333. <https://doi.org/10.1080/01930826.2019.1583014>.

Machovec, George (2019). "Strategies for Transformational Publish and Read Agreements in North America". Journal of Library Administration, vol. 59, núm. 5, p. 548–555. <https://doi.org/10.1080/01930826.2019.1616969>.

Mischo, William H.; Schlemback, Mary C. (2011). "Open Access Issues and Engineering Faculty Attitudes and Practices". Journal of Library Administration, vol. 51, núm. 5–6, p. 432–454. <https://doi.org/10.1080/01930826.2011.589349>.

Morris, Sally; Thorn, Sue (2009). "Learned society members and open access". Learned publishing, vol. 22, núm. 3, p. 221–239. <https://doi.org/10.1087/2009308>.

Mullen, Laura. B.; Otto, Jennifer J. (2017). "Open access policymaking: Roles for academic librarians as 'change agents' in research institutions". Qualitative and Quantitative Methods in Libraries, vol. 3, núm. 1, p. 295–307.

Nicholas, David; Rodríguez-Bravo, Blanca; Watkinson, Anthony; Boukacem-Zeghmouri, Chérifa; Herman, Eti; Xu, Jie; Abrizah, Abdullah; Świgoń, Marzena (2017). "Early career researchers and their publishing and authorship practices". Learned Publishing, vol. 30, núm. 3, p. 205–217. <https://doi.org/10.1002/leap.1102>.

Odell, Jere; Palmer, Kristi; Dill, Emily (2017). "Faculty Attitudes toward Open Access and Scholarly Communications: Disciplinary Differences on an Urban and Health Science Campus". Journal of Librarianship and Scholarly Communication, vol. 5, núm. 1, p. eP2169. <https://doi.org/10.7710/2162-3309.2169>.

Peekhaus, Wilhelm; Proferes, Nicholas (2015). "How library and information science faculty perceive and engage with open access". Journal of Information Science, vol. 41, núm. 5, p. 640–661. <https://doi.org/10.1177/0165551515587855>.

Rodríguez-Bravo, Blanca; Fernández-Ramos, Andrés; De-la-Mano, María; Vianello-Osti, Margarita (2021). "The evolution and revision of big deals: a review from the perspective of libraries". El Profesional de La Información, vol. 30, núm. 4, p. 1–22. <https://doi.org/10.3145/epi.2021.jul.15>.

Schroter, Sara; Titem Linda (2019). "Open Access Publishing and Author-Pays Business Models: A Survey of Authors' Knowledge and Perceptions". Journal of the Royal Society of Medicine, vol. 99, núm. 3, p. 141–148. <https://doi.org/10.1177/014107680609900316>.

Serano-Vicente, Rubén; Melero, Remedios; Abadal, Ernest (2016). "Open Access Awareness and Perceptions in an Institutional Landscape". The Journal of Academic Librarianship, vol. 42, núm. 5, p. 595–603. <https://doi.org/10.1016/j.acalib.2016.07.002>.

Solomon, David J.; Björk, Bo-Christer (2012). "Publication fees in open access publishing: Sources of funding and factors influencing choice of journal". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 63, núm. 1, p. 98–107. <https://doi.org/10.1002/asi.21660>.

Tenopir, Carol; Dalton, Elizabeth; Christian, Lisa; Jones, Misty K.; Mccabe, Mark; Smith, MacKenzie; Fish, Allison (2017). "Imagining a Gold Open Access Future: Attitudes, Behaviors, and Funding Scenarios among Authors of Academic Scholarship". College and Research Libraries, ACRL Publications, vol. 78, núm. 6. <https://dx.doi.org/10.5860/crl.78.6.824>.

Tenopir, Carol; Dalton, Elizabeth; Fish, Allison; Christian, Lisa; Jones, Misty; Smith, MacKenzie (2016). "What Motivates Authors of Scholarly Articles? The Importance of Journal Attributes and Potential Audience on Publication Choice". Publications, vol. 4, núm. 3, p. 22. <https://doi.org/10.3390/publications4030022>.

Xia, Jingfeng (2010). "A longitudinal study of scholars attitudes and behaviors toward open-access journal publishing". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 61, p. 615–624. <https://doi.org/10.1002/asi.21283>.

Yang, Zhiying, Li, Yu (2015). "University Faculty Awareness and Attitudes towards Open Access Publishing and the Institutional Repository: A Case Study". Journal of Librarianship and Scholarly Communication, vol. 3, núm. 1, p. eP1210. <http://dx.doi.org/10.7710/2162-3309.1210>.

Reconeixements

Els autors agraeixen a Tyler Stevenson la tasca realitzada en l'anàlisi de dades de l'enquesta. També donen les gràcies a Anne-Marie Deitering, Kerri Goergen-Doll, CJ García, i al Comitè Expert Obert i Sostenible per l'ajut amb el text de l'enquesta i la seva incansable promoció del coneixement obert.

Apèndix A: enquesta

1. Quants articles de la revista o actes de conferència (com a autor o coautor), inclosos els que estan en impremta, has publicat en els últims 3 anys?

• Cap
• 1 – 5
• 6 – 10
• 11 – 20
• 21 o més

2. Selecciona el teu càrrec.

• Catedràtic (inclosos Extensió, Investigació Sènior i Clínic)
• Professor Contractat Doctor (inclosos Extensió, Recerca Sènior i Clínic)
• Professor Ajudant Doctor (inclosos Extensió, Recerca Sènior i Clínica)
• Personal investigador en formació
• Personal investigador o Post-Doctoral (inclosos contractats, en formació, etc.)
• Altres (especifica)

3. Seleccioneu la vostra unitat d'afiliació primària. Si la vostra unitat de treball principal es troba en un centre de recerca, institut o amb el Servei d'Extensió o una Estació Experimental, si us plau, seleccioneu la facultat que representi millor el tipus d'investigació que feu.

• Facultat de Ciències Agràries
• Facultat d'Administració d'Empreses
• Facultat de Ciències de la Terra, de l'Oceà i Ciències Atmosfèriques
• Facultat d'Educació
• Facultat d'Enginyeria
• Facultat de Ciències Forestals
• Facultat d'Arts Liberals
• Facultat de Farmàcia
• Facultat de Salut Pública i Atenció a les Persones
• Facultat de Ciències
• Facultat de Veterinària
• Biblioteques universitàries
• Altres (especifica)

4. Si us plau, classifica com d'important és per a tu que els següents grups siguin capaços d'accedir als teus articles de recerca (Molt important, Important, Poc important, Gens important).

• Investigadors/ personal acadèmic en altres institucions acadèmiques intensives en recerca
• Investigadors/ personal acadèmic en diferents tipus d'institucions acadèmiques (p. ex. centrats en l'ensenyament)
• Responsables de presa de decisions en les organitzacions governamentals o no governamentals
• Agències de finançament
• Professionals d'Oregon
• Professionals de tot el món
• El públic general

5. Si us plau, enumera qualsevol altre grup per als quals consideris que és important l'accés a les teves publicacions de recerca.
6. En els últims 12 mesos, a quants articles de revista has pagat per accedir?

• 0
• 1
• 3
• 4
• 5 o més

7. Com de familiaritzat estàs amb la publicació en accés obert?

• Molt familiaritzat
• Força familiaritzat
• Moderadament familiaritzat
• Poc familiaritzat
• Gens familiaritzat

8. Com de familiaritzat estàs amb cadascuna de les afirmacions següents? (Ho estic, En certa manera, No ho estic).

• La biblioteca gasta aproximadament 3,5 milions de dòlars a l'any en subscripcions periòdiques, que és aproximadament el 60% del pressupost total de les col·leccions.
• Els preus de subscripció de les revistes acadèmiques han anat augmentant a un ritme més ràpid que la taxa d'inflació durant diverses dècades.
• La Junta de Facultat de la Universitat Estatal d'Oregon va aprovar una política d'accés obert el 2013.

9. Aproximadament quin percentatge dels teus articles d'investigació en els últims tres anys has fet d'accés obert a través de:

• ... el repositori institucional ScholarsArchive@OSU
• ... la publicació en una revista d'accés obert
• ... la publicació en una revista per subscripció amb tarifes opcionals per a accés obert?
• ... un repositori basat en temes (p. ex. arXiv, PubMed Central, SSRN, RePEC, etc.)?
• ... una pàgina web personal o universitària?
• ... una xarxa de recerca (per exemple, ResearchGate, Academia.edu, etc.)?

10. Tu o els seus coautors heu pagat taxes d'accés obert de fons personals, a través de la vostra, d'una beca o d'altres fons?

• Sí
• No
• Altres (especifica)

11. Quines fonts heu utilitzat per pagar les tarifes d'accés obert? Marqueu tot el que correspongui.

• Els meus fons personals
• El meu laboratori
• Els fons personals dels meus coautors
• El laboratori dels meus coautors
• Fons d'investigació / beques
• Fons de la oficina de recerca de la biblioteca (meva o dels meus coautors)
• El meu departament
• No està segur
• Altres (especifica)

12. En els últims tres anys, en presentar o publicar en una revista, has pagat honoraris, a part de les tarifes d’accés obert, per algun dels següents conceptes? Marqueu tot el que correspongui.

• Càrrecs de pàgina
• Color
• Lliurament
• Drets d'imatge
• Reimpressió
• Cap
• Altres (especifica)

13. Si us plau, enumera qualsevol altre grup per als quals consideris que és important l'accés a les teves publicacions de recerca.
14. Si hi hagués nou finançament per a aquestes activitats, l'utilitzaries? (Sí, Potser, No).

• Publicació d'articles en revistes d'accés obert.
• Publicació d'articles d'alumnes en revistes d'accés obert.
• Publicació d'articles en accés obert en revistes de subscripció.
• Publicació d'articles d'alumnes en accés obert en revistes de subscripció.

15. La política d'accés obert aprovada per la Junta de Facultat permet dipositar i fer de l'accés obert una versió revisada per experts i en format pre-final (pre-publisher) dels teus articles a ScholarsArchive@OSU immediatament després de la seva publicació. Quant t'agradaria poder dipositar la versió final publicada?

• M'agradaria molt
• M'agradaria una mica
• Ni m'agrada ni em desagrada
• Em desagrada una mica
• Em desagrada molt

16. Si us plau, indiqueu com d'acord esteu amb cadascuna de les afirmacions següents (Molt d'acord, Una mica d'acord, Ni d'acord ni en desacord, Una mica en desacord, Totalment en desacord).

• Publicar el meu article en una revista d'accés obert augmenta el seu nombre de lectors.
• Fer que el meu article estigui disponible en un repositori d'accés obert augmenta el seu nombre de lectors.
• Publicar el meu article en una revista d'accés obert augmenta el seu impacte.
• Fer que el meu article estigui disponible en un repositori d'accés obert augmenta el seu impacte.
• Publicar el meu article d'accés obert en una revista dóna suport a la missió l'OSU.
• Fer que el meu article estigui disponible en un repositori d'accés obert dóna suport a la missió de l'OSU.

17. Estaries d'acord en què la biblioteca pagués les taxes d'autor a revistes d'accés obert en lloc de pagar per algunes subscripcions de revistes? (Molt d'acord, Una mica d'acord, Ni d'acord ni en desacord, Una mica en desacord, Totalment en desacord).
18. Estaries d'acord en què la biblioteca pagués les taxes d'autor per publicar en accés obert en revistes per subscripció en lloc de pagar per algunes subscripcions de revistes? (Molt d'acord, Una mica d'acord, Ni d'acord ni en desacord, Una mica en desacord, Totalment en desacord).
19. Rebre articles d'investigació publicats a través del préstec interbibliotecari en lloc de mitjançant subscripcions de la biblioteca a revistes és acceptable si els diners d'algunes subscripcions de revistes s'utilitza per pagar les taxes d'accés obert per a revistes d'accés obert. (Molt d'acord, Una mica d'acord, Ni d'acord ni en desacord, Una mica en desacord, Totalment en desacord).
20. Rebre articles d'investigació publicats a través del préstec interbibliotecari en lloc de mitjançant subscripcions de la biblioteca a revistes és acceptable si els diners d'algunes subscripcions de revistes s'utilitza per pagar les taxes d'accés obert per a revistes per subscripció. (Molt d'acord, Una mica d'acord, Ni d'acord ni en desacord, Una mica en desacord, Totalment en desacord).
21. Tens algun comentari addicional relacionat amb l’accés obert a l'OSU?