Academic libraries

Actituds del personal acadèmic vers la publicació en accés obert: acció i divulgació dirigida per les biblioteques

per

Els autors van distribuir una enquesta al personal acadèmic de tots els rangs i a totes les facultats de la Universitat Estatal d’Oregon (OSU, en anglès) per saber fins a quin punt fan la seva investigació disponible de manera oberta en l’actualitat, determinar el seu coneixement de l’accés obert (OA, en anglès), el seu suport a l’OA i les seves preferències per aconseguir-ho. En total, es van recollir 261 enquestes per una taxa de resposta del 10,3 %. La majoria dels professors van demostrar almenys un coneixement introductori de l’OA, de manera que la nostra divulgació posterior es va centrar en temes més matisats com el caràcter monopolístic dels editors acadèmics de referència i com els creixents costos de publicació han interactuat amb els nostres objectius institucionals de sostenibilitat i servei públic. A més, els membres del cos acadèmic tendien a tenir molt clars els valors potencials de l’OA, però pocs tenien coneixement del pressupost de les nostres biblioteques o quina quantitat es dedica als costos de subscripció. La divulgació futura abordarà aquesta bretxa de coneixement amb una explicació més explícita de la nostra realitat operativa.

Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

per

  [Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius  Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591   Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

Como combater as fake news através da literacia da informação? Desafios e estratégias formativas no ensino superior

per
Figura 1. Fluxograma da avaliação dos artigos recuperados nas bases de dados Scopus e Web of Science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant lesnotícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Com es combaten les notícies falses mitjançant l’alfabetització informacional? Reptes i estratègies de formació en l’ensenyament superior

per
Figura 1. Organigrama de l'avaluació dels articles recuperats de les bases de dades Scopus i Web of science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: Es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant les notícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

El “Catálogo de la mujer” de la Florida Universitària, una eina per a fomentar la igualtat

per
Imatge1. Portada del Catálogo de la mujer (Moraga; et al, 2019)

La proposta que ací es presenta és la creació del Catálogo de la mujer del CRAI de la Florida Universitària. La Florida és una cooperativa educativa de treball associat, que va nàixer als anys 1970 al País Valencià, en el context dels moviments de renovació pedagògica. Des dels inicis, els valors i principis que han guiat la seua tasca han estat la gestió democràtica, el laïcisme, la promoció del valencià i la coeducació junt amb el model empresarial de Mondragón. Aquests valors han donat forma a la col•lecció i als fons bibliogràfics del CRAI-Biblioteca i de la resta de biblioteques que integren aquesta cooperativa educativa. Des dels primers cursos de formació professional als anys 1977–1978, la cooperativa adaptà la seua oferta d’ensenyament a les necessitats del seu entorn, i a la viabilitat econòmica del projecte; a principis dels anys 1990 naixqué la Florida Universitària, com a centre adscrit a les universitats de València i Politècnica de València, i, finalment, el Centre d’Idiomes va ser una realitat l’any 1994. La Florida s’ubica a Catarroja, un poble de l’Horta Sud de la província de València, on ofereix ensenyament secundari, ensenyament d’idiomes i ensenyament universitari a tres espais diferenciats. Aquests centres han nascut en diferents moments de la història de la cooperativa, a partir del nucli original d’ensenyament secundari intentant cobrir les necessitats formatives d’uns pobles i comarques allunyats de la ciutat, i que recollien la demanda en alça del sector industrial d’aquesta comarca, a partir del nucli original d’ensenyament secundari.

Creació, gestió i anàlisi d’un bot a biblioteques acadèmiques

per
Figura 1. Interfície gràfica d'usuari d'ANTswers

La primera part d’aquest article analitza com crear i gestionar un bot de conversa a biblioteques acadèmiques, incloent-hi el tipus d’estadístiques que s’haurien d’elaborar i la importància de revisar periòdicament les transcripcions. Creat l’any 2014, el bot de conversa en qüestió s’ha desenvolupat fins al punt en què, de mitjana, contesta correctament les preguntes dels usuaris de les biblioteques en un 70 % dels casos. La segona part és una anàlisi de més de 10.000 frases enviades pels usuaris (preguntes i afirmacions). L’anàlisi va emprar l’eina UAM CorpusTool per tal de crear capes i transcripcions de codi d’acord amb l’estructura de les frases, les afirmacions d’obertura i tancament, l’interès mostrat, així com els tipus de serveis i materials sol·licitats. Si bé el bot de conversa de les biblioteques està clarament identificat com un programa informàtic, una sèrie d’usuaris tracten habitualment el bot de conversa com si fos un ésser humà i hi mantenen llargues converses no relacionades amb les biblioteques. — La primera part d’aquest article analitza com crear i gestionar un bot de conversa a biblioteques acadèmiques, incloent-hi el tipus d’estadístiques que s’haurien d’elaborar i la importància de revisar periòdicament les transcripcions. Creat l’any 2014, el bot de conversa en qüestió s’ha desenvolupat fins al punt en què, de mitjana, contesta correctament les preguntes dels usuaris de les biblioteques en un 70 % dels casos. La segona part és una anàlisi de més de 10.000 frases enviades pels usuaris (preguntes i afirmacions). L’anàlisi va emprar l’eina UAM CorpusTool per tal de crear capes i transcripcions de codi d’acord amb l’estructura de les frases, les afirmacions d’obertura i tancament, l’interès mostrat, així com els tipus de serveis i materials sol·licitats. Si bé el bot de conversa de les biblioteques està clarament identificat com un programa informàtic, una sèrie d’usuaris tracten habitualment el bot de conversa com si fos un ésser humà i hi mantenen llargues converses no relacionades amb les biblioteques. — Part 1 of this paper discusses how to create and manage an academic library chatbot, including the type of statistics that should be kept and the importance of regularly reviewing transcripts. Created in 2014, the chatbot in question has been developed to the point where, on average, it correctly answers library users’ questions 70% of the time. Part 2 is an analysis of over 10,000 user-submitted sentences (questions and statements). The analysis used UAM CorpusTool to create layers and code transcripts according to sentence structure, opening and closing statements, showing interest, and types of service and materials requested. While the library chatbot is clearly marked as being a computer program, a number of users regularly treat the chatbot as human and hold long non-library related conversations with it.

Evolució de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey

per
Fotografia 1. Auditori. Font: Tecnológico de Monterrey

Les biblioteques són espais per aprendre, crear i compartir experiències, i així com els nostres models educatius es transformen per donar lloc a noves formes d’adquirir coneixement, les biblioteques i els professionals de la informació també ho estan fent. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionat a Biblio TEC, un edifici per consultar informació que, al seu torn, proporciona espais que faciliten l’aprenentatge i la interacció entre els usuaris i el desenvolupament d’activitats estudiantils. Amb 17.000 metres quadrats de construcció, l’edifici està conformat per sis nivells amb una configuració d’espais flexibles que s’adapten a les necessitats d’individus, equips i grans grups de persones, en els quals es maximitzen les alternatives d’estudi, col·laboració i aprenentatge. El paper del bibliotecari en aquest nou escenari es transforma també, ja que el seu rol ja no és el de ser amo de l’espai ni el de decidir com usar-lo. La seva participació s’enfoca com a curador de la informació i facilitador en el desenvolupament de les habilitats per accedir i usar la informació dels usuaris, tasca que cobra rellevància, sens dubte, en una època amb una gran generació d’informació. — Las bibliotecas son espacios para aprender, crear y compartir experiencias, y así como nuestros modelos educativos se transforman para dar lugar a nuevas formas de adquirir conocimiento, las bibliotecas y los profesionales de la información lo están haciendo también. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionado a Biblio TEC, un edificio para la consulta de información que, a su vez, proporciona espacios que facilitan el aprendizaje y la interacción entre los usuarios y la realización de actividades estudiantiles. Con 17.000 metros cuadrados de construcción, el edificio está conformado por 6 niveles con una configuración de espacios flexibles que se adaptan a las necesidades de individuos, equipos y grandes grupos de personas, donde se maximizan las alternativas de estudio, colaboración y aprendizaje. El papel del bibliotecario en este nuevo escenario se transforma también, pues su rol ya no es el de ser dueño del espacio ni el de decidir cómo usarlo; su participación se enfoca como curador de la información y facilitador en el desarrollo de las habilidades para el acceso y uso de la información de los usuarios, labor que cobra relevancia, sin duda, en una época con una gran generación de información. — Libraries provide a stage for learning, creating and sharing experience; and both library services and the information professionals in charge of them are changing with the times, just as our educational systems are, offering us new ways to acquire knowledge. The library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, has evolved into Biblio TEC: a physical building that is at once an information reference service and a series of spaces designed to facilitate learning and interaction in study-related activities of different kinds. With a surface area of some 17,000 sq. m., the building is divided into six levels of flexible spaces that can be adapted to the needs of individuals, teams and large groups of library users and that maximise the possibilities of private or group study and of learning in general. On this new stage, the librarian’s role has also changed and librarians are no longer the keepers of services who decide what is to be used and how; instead, they have become information curators whose mission in this day and age is to facilitate the process by which patrons learn to acquire and use increasing amounts of information.

L’educació oberta a Europa: avenços, integració amb la ciència oberta i rol bibliotecari

per
Imatge 1. Dimensions obertes del marc OpenEdu

En aquest article es presenta l’estat actual de l’educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l’enfocament universitari. Inicialment, s’exposa què s’entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s’incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l’establiment d’un marc europeu d’educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s’informa d’experiències concretes i es fan una sèrie de recomanacions per al disseny de polítiques que afavoreixin l’obertura de l’educació. D’altra banda, s’analitza la relació de l’educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l’educació oberta és una oportunitat per a les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert. — En este artículo se presenta el estado actual de la educación abierta dentro del contexto europeo y, especialmente, desde el enfoque universitario. Inicialmente, se expone qué se entiende por educación abierta contemporánea y cómo este concepto ha ido evolucionando a lo largo del tiempo. A continuación, se incide en las acciones que impulsa la Comisión Europea: desde el establecimiento de un marco europeo de educación abierta hasta una panorámica de las políticas educativas actuales. También se informa de experiencias concretas y de una serie de recomendaciones para el diseño de políticas que favorezcan la apertura de la educación. Por otro lado, se analiza la relación de la educación abierta con la ciencia abierta y, más concretamente, su encaje en este nuevo paradigma. Finalmente, se considera si el apoyo a la educación abierta es una oportunidad para las bibliotecas académicas y qué influencia tienen los profesionales de la información en el contexto educativo abierto. — This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

Anàlisi de les possibilitats d’integració de les dades d’ús de les biblioteques a sistemes d’informació universitaris: l’opinió de parts interessades de biblioteques espanyoles i gregues

per
Figura 1. Una imatge de la xarxa bibliomètrica sobre analítiques d'aprenentatge (VOSviewer - Leiden University)

Objectiu: recollir els punts de vista rics en textures dels bibliotecaris acadèmics i els estudiants sobre els obstacles pel que fa a la integració de les biblioteques a sistemes d’informació institucionals, concretament tecnologies d’èxit estudiantil i analítiques d’aprenentatge. La finalitat és contribuir-hi amb un conjunt de temes recurrents de coneixements bàsics sobre les possibilitats que les universitats públiques espanyoles i gregues puguin implicar-se en aquest nou tipus d’intervenció.

Metodologia: es van dur a terme entrevistes entre juny i novembre de 2016 a dues universitats a Espanya i Grècia, i es van confrontar de forma continuada amb la bibliografia actual sobre el clima acadèmic mitjançant un enfocament interdisciplinari. Aquest procés va ajudar a perfilar un marc conceptual per tal de comprendre les forces organitzatives i les qüestions operatives que podrien afectar el procés de connexió de les dades d’ús de les biblioteques amb sistemes de suport estudiantil més amplis.

Resultat: la informació aportada pels entrevistats va revelar que les dificultats pràctiques a l’hora de realitzar un seguiment sistemàtic dels fluxos de treball de l’activitat estudiantil a les biblioteques i vincular-los amb iniciatives d’analítiques d’aprenentatge a tot el campus o, fins i tot, entre institucions són només alguns dels reptes organitzatius. Les consideracions relacionades amb la capacitat de les infraestructures, l’evolució professional dels bibliotecaris, el control dels usuaris i les profundes preocupacions pel que fa al biaix del professorat són qüestions que encapçalen la llista d’inhibidors que, si no s’aborden, podrien posar en perill una oportunitat de cocreació i innovació en el servei de valor únic. La facilitat d’ús, la voluntarietat i la informació de retorn van ser alguns dels principals criteris indicats amb els quals ha de complir la integració de dades de biblioteques a sistemes d’analítiques d’aprenentatge. Un canvi en les pràctiques de recollida de dades, la cerca activa de la implicació de les parts interessades i la reconsideració dels recursos existents —concretament, de les infraestructures i del finançament— també es van esmentar com a principals prioritats estratègiques per a la implementació reeixida d’aquest tipus d’intervenció. — Objetivo: recoger los puntos de vista ricos en texturas de los bibliotecarios académicos y los estudiantes sobre los obstáculos relativos a la integración de las bibliotecas en sistemas de información institucionales, concretamente tecnologías de éxito estudiantil y analíticas de aprendizaje. La finalidad es contribuir con un conjunto de temas recurrentes de conocimientos básicos sobre las posibilidades de que las universidades públicas españolas y griegas puedan implicarse en este nuevo tipo de intervención.

Metodología: se llevaron a cabo entrevistas entre junio y noviembre de 2016 en dos universidades en España y Grecia, y se confrontaron de forma continuada con la bibliografía actual sobre el clima académico mediante un enfoque interdisciplinario. Este proceso ayudó a perfilar un marco conceptual para comprender las fuerzas organizativas y las cuestiones operativas que podrían afectar al proceso de conexión de los datos de uso de las bibliotecas con sistemas de apoyo estudiantil más amplios.

Resultado: la información aportada por los entrevistados reveló que las dificultades prácticas a la hora de realizar un seguimiento sistemático de los flujos de trabajo de la actividad estudiantil en las bibliotecas y vincularlos con iniciativas de analíticas de aprendizaje en todo el campus o, incluso, entre instituciones son solo algunos de los retos organizativos. Las consideraciones relacionadas con la capacidad de las infraestructuras, la evolución profesional de los bibliotecarios, el control de los usuarios y las profundas preocupaciones en cuanto al sesgo del profesorado son cuestiones que encabezan la lista de inhibidores que, si no se abordan, podrían poner en peligro una oportunidad de cocreación e innovación en el servicio de valor único. La facilidad de uso, la voluntariedad y la información de retorno fueron algunos de los principales criterios indicados con los que debe cumplir la integración de datos de bibliotecas en sistemas de analíticas de aprendizaje. Un cambio en las prácticas de recogida de datos, la búsqueda activa de la implicación de las partes interesadas y la reconsideración de los recursos existentes —concretamente, de las infraestructuras y de la financiación— también se mencionaron como principales prioridades estratégicas para la implementación con éxito de este tipo de intervención. — Objective. To collect the richly textured viewpoints of academic librarians and students on obstacles to library integration in institutional information systems, namely student success technologies and learning analytics. The aim is to contribute with an initial set of recurring themes to baseline knowledge on Spanish and Greek public university libraries’ prospects of engaging in this new type of intervention.

Methodology. Interviews were conducted between June and November 2016 in two universities in Spain and Greece and were continuously cross-checked against current literature on the academic climate in an interdisciplinary approach. This process helped to effectively outline a conceptual framework for understanding organisational forces and operational issues that could affect the process of connecting library use data to wider student support systems.

Results. Interviewees’ feedback revealed that the practical difficulties involved in systematically tracking in-library student activity workflows and connecting them with campus-wide or even interinstitutional learning analytics initiatives are only some of the operationalisation challenges. Infrastructural capacity-related considerations, the professional development of librarians, user control and strong teacher bias concerns are all high on the stakeholder list of inhibitors that, if they are not tackled, could eventually jeopardize a co-creation and service innovation opportunity of unique value. Easiness of use, voluntariness and feedback were reported among the main criteria with which library data integration in learning analytics systems must comply. A change in data collection practices, the active pursuit of stakeholder engagement and the reconsideration of existing resources, namely infrastructures and funding, were also given as major strategic priorities for the successful implementation of this type of intervention.

La Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durant la Guerra Civil (1936-1939)

per
Gráfico 1. Bibliotecas depuradas por provincias

Objectiu: analitzar el significat i la transcendència de la Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durant la Guerra Civil (1936-1939), el context que en va impulsar el naixement, la procedència dels integrants i la repercussió que va tenir sobre els serveis ordinaris de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza.

Metodologia: anàlisi de fonts bibliogràfiques, hemerogràfiques i documentals vinculades al tema.

Resultats: comprensió del significat, de l’abast i dels continguts de la Comisión de Zaragoza. — Objetivo: analizar el significado y la transcendencia de la Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durante la Guerra Civil (1936–1939), el contexto que impulsó su nacimiento, la procedencia de sus integrantes y su repercusión sobre los servicios ordinarios de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza.

Metodología: análisis de fuentes bibliográficas, hemerográficas y documentales vinculadas al tema.

Resultados: comprensión del significado, alcance y contenidos de la Comisión de Zaragoza. — Objective: to examine the importance of the purging committee known as the Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza (“Library Purification Committee of the University District of Zaragoza”) during the Spanish Civil War (1936–1939), considering the origins of the committee, its members’ provenance and its impact on the university library’s daily life and services.

Methodology: analysis of books, the press and other associated documentary sources.

Results: understanding the meaning, impact and structure of the Zaragoza Committee.