Desinformació

Como combater as fake news através da literacia da informação? Desafios e estratégias formativas no ensino superior

per
Figura 1. Fluxograma da avaliação dos artigos recuperados nas bases de dados Scopus e Web of Science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant lesnotícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Com es combaten les notícies falses mitjançant l’alfabetització informacional? Reptes i estratègies de formació en l’ensenyament superior

per
Figura 1. Organigrama de l'avaluació dels articles recuperats de les bases de dades Scopus i Web of science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: Es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant les notícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Educació per a la utilització de fonts de qualitat: il·lusió o realitat

per
Figura 1. Guia per a combatre les fake news del Ministerio del Interior d'Espanya

L’estudi comença amb el context actual dels canvis que s’han produït en la informació, amb l’objectiu d’induir a la reflexió sobre si l’educació per a la utilització de fonts de qualitat és una il·lusió o una realitat, a causa de la manipulació que pateix la societat amb la desinformació i les notícies enganyoses (fake news). Es presenta una anàlisi des de tres perspectives: la primera, la cerca d’informació; la segona, la proposta d’autors respecte a les fonts en el context de cerca d’informació, i, la tercera, l’educació en el context de l’alfabetització informacional. S’acaba amb la proposta d’utilitzar aquestes perspectives com un procés cíclic i convergent que ha de començar en una edat primerenca i ha de ser continuat en el temps, per a adquirir unes competències informacionals que permeten reconèixer els biaixos i evitar la desinformació.

Més enllà de les notícies enganyoses (fake news). Anatomia de la desinformació

per

  [Versión castellana] [English version] Pere Masip Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions InternacionalsBlanquerna – Universitat Ramon Llull peremm@blanquerna.url.edu Antonia Ferrer Sapena Professora del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’ArtUniversitat Politècnica de València anfersa@har.upv.es         El novembre de 1961, John F. Kennedy afirmava davant de membres del … Llegiu més

Alfabetització informacional en la lluita contra les notícies falses: l’aplicació d’un objecte d’aprenentatge en una formació per a gent gran

per
Figura 1. Construcció de notícies falses Font. Autors, 2020

Aquest treball és un informe d’experiència que té com a objectiu principal presentar el desenvolupament d’un objecte d’aprenentatge (OA), implementat en una classe de gent gran, al taller d’alfabetització informacional, per tal de desenvolupar les habilitats per identificar notícies falses. La gent gran, com a immigrants digitals, tenen dificultats per tractar la informació en entorns web, la qual cosa dona com a resultat la compartició de notícies falses. Mitjançant la construcció d’un OA, es va poder abordar de manera lúdica el tema de les notícies falses. Tot i això, es van identificar algunes limitacions en la comprensió del curs i del seu contingut si no hi ha cap mediador present. Així, es posa en relleu la importància de dur a terme més tallers d’alfabetització informacional per part de bibliotecaris per a aquest públic.

Letramento Informacional no combate às Fake News: aplicação de Objeto de Aprendizagem em uma capacitação para idosos

per
Fonte. Autores, 2020

Este trabalho é um relato de experiência que tem como objetivo central apresentar o desenvolvimento de um Objeto de Aprendizagem (OAs), implementado, em uma turma de idosos, na oficina de capacitação informacional visando desenvolver as competências para identificação das fake news. Os idosos como imigrantes digitais apresentam dificuldades para lidar com a informação em ambientes web, resultando no compartilhamento de fake news.  Através da construção de uma OAs foi possível abordar de forma lúdica o tema das fake news. No entanto foram identificadas algumas limitações na compreensão do Curso e seu conteúdo se não tiver a presença de um mediador. Assim, destaca-se a relevância de serem realizadas mais oficinas de letramento informacional por bibliotecários destinadas a este público.