Revistas científicas

Cura de continguts en les xarxes socials de revistes d’informació i documentació d’Iberoamèrica

per

Objectius: L’article té com a objectiu analitzar les característiques de la cura de continguts que duen a terme les revistes científiques iberoamericanes d’informació i documentació en les seves xarxes socials.

Metodologia: Investigació descriptiva basada en la tècnica de l’anàlisi de contingut de productes digitals, en la qual es presenta un enfocament tant quantitatiu, de la presència dels elements estudiats, com qualitatiu, d’anàlisi i de selecció de bones pràctiques. S’han examinat totes les revistes iberoamericanes de la categoria Library and Information Science segons el SCImago Journal & Country Rank (SJR).

Resultats: El 60 % de les revistes tenen perfils en les xarxes socials, tot i que només el 55 % estan actius. Twitter és la plataforma preferida. Predomina en les seves publicacions la cura de continguts, present en el 86 % de les entrades en quinze dels divuit perfils analitzats. En l’àmbit temàtic, gran part de les publicacions tracten del número actual (60,57 %); en cada perfil de xarxa social sol predominar una tècnica de cura per sobre de la resta, essent la més emprada “Comentar” (en sis perfils), seguida d'”Extractar”, “Resumir” i “Citar” (en quatre). Es conclou que una bona part de les revistes iberoamericanes d’informació i documentació disposen de xarxes socials, i que aquestes utilitzen àmpliament tècniques de cura de contingut per difondre la seva producció acadèmica.

Carta dels editors

per

[Versión castellana] [English version] Miquel Térmens Graells Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Universitat de Barcelona termens@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7305-3424 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha136 Jordi Sánchez-Navarro Director dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació. Universitat Oberta de Catalunya jsancheznav@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-0311-1385 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha3815   DOI: https://doi.org/10.1344/BID2023.51.01   Benvolguts i benvolgudes col·legues, amics i amigues … Llegiu més

Anàlisi bibliomètrica amb Wikidata: el cas Comunicar

per
Figura 1. Nombre d'autors en cada article publicat a la revista <em>Comunicar</em>

Objectius: aquest estudi presenta una anàlisi bibliomètrica realitzada després de la incorporació de tots els articles de la revista Comunicar a la base de dades lliure Wikidata. Es tracta d’una base de coneixement editada de manera col·laborativa que pertany a la Fundació Wikimedia, la mateixa organització que proveeix l’enciclopèdia cooperativa en línia Viquipèdia. Després de la realització d’una anàlisi minuciosa de les publicacions, l’objectiu que s’ha plantejat és analitzar la producció científica de la revista Comunicar al llarg dels seus 27 anys d’existència (1993–2020), aplicant per a això diversos indicadors bibliomètrics i utilitzant una base de dades lliure a la qual qualsevol usuari pugui accedir.

Metodologia: de caràcter descriptiu-retrospectiu, en aquesta recerca es van analitzar els 62 números i 1.230 articles publicats a la revista, després d’haver-se afegit a Wikidata. Es van tenir en compte indicadors bibliomètrics de productivitat científica, col·laboració, consum, repercussió i impacte, per mitjà de diverses eines lliures per estudiar la informació.

Resultats: s’han constatat diferències notables en dues èpoques. En la primera, des de la seva fundació fins al 2009, no tots els articles disposaven de referències, la mitjana d’aquestes no era gaire alta, i hi havia un índex de col·laboració bastant baix. Aquest treball ha visibilitzat el canvi experimentat en la revista Comunicar a partir del 2010, moment en el qual comença a aparèixer en les principals bases de dades de revistes científiques. Després de realitzar totes les anàlisis, s’ha constatat que la introducció d’informació bibliogràfica en obert permet fer anàlisis bibliomètriques, amb accés lliure per a qualsevol usuari.

Revistes espanyoles d’arquitectura, ciències de la construcció i urbanisme: visibilitat i internacionalitat

per
Figura 1. Distribució d'autors estrangers per zones geogràfiques

Objectiu: es presenta un estudi sobre el grau d’internacionalitat —entesa com la presència en bases de dades internacionals i els percentatges d’autors estrangers i dels seus equips científics en les revistes— que mostren les revistes espanyoles d’arquitectura, de ciències de la construcció i d’urbanisme.

Metodologia: es parteix de les revistes espanyoles d’aquests tres àmbits científics que el 2010 apareguessin al Directori de revistes de les bases de dades bibliogràfiques del CSIC, molt prestigiós dins del panorama bibliogràfic espanyol, i que es publiquessin el 2008, el 2009 i el 2010. El pas següent és constatar la presència d’aquestes revistes en les bases de dades i els índexs internacionals de prestigi, que tenen criteris de selecció en les publicacions que recullen. Més tard s’analitza la presència d’articles amb un o més autors internacionals i el nombre d’estrangers entre els membres dels equips científics.

Resultats: els resultats mostren nivells molt baixos de visibilitat en bases de dades i índexs internacionals de les revistes espanyoles de les àrees analitzades, una presència escassa d’estrangers entre els autors i membres dels equips científics, a més d’una absència de qualitat en la presentació de les publicacions. Es conclou que les revistes espanyoles d’arquitectura, de ciències de la construcció i d’urbanisme han de millorar els hàbits de publicació perquè puguin considerar-se revistes científiques, i així resultar més interessants a la comunitat científica internacional de les seves disciplines. — Objective: a study is presented of the degree of internationality —understood as presence in international databases and percentage number of foreign authors published in the journals as well as foreigners engaged in the scientific editorial teams— presented by Spanish journals of architecture, urbanism and building sciences.

Methodology: the study draws on the Spanish journals published in these three fields that appeared in 2010 in the journal directory of the bibliographic databases of CSIC, selected for its prestige among Spanish researchers, and which were published in 2008, 2009 and 2010. The next step involved confirming their presence or otherwise in international databases and indices of prestige, which employ their own criteria for selecting the journals they include. An analysis was then undertaken of the number of articles published with one or more foreign authors and the number of foreigners among the members of the journals’ scientific editorial teams.

Results: the results point to a very low level of visibility in international databases and indices of the Spanish journals published in the fields analysed, a low presence of foreigners among the authors and members of the scientific editorial teams, as well as a lack of quality in the presentation of the publications. It is concluded that Spanish journals of architecture, urbanism and building sciences need to improve their publishing habits before they can be considered