Revistes espanyoles d'arquitectura, ciències de la construcció i urbanisme: visibilitat i internacionalitat

1 Introducció

L'avaluació de revistes científiques ha generat una gran quantitat d'estudis i ha fet servir el factor d'impacte com a indici principal de qualitat, malgrat les limitacions que té. Visibilitat internacional i grau d'internacionalització són dos conceptes que es poden valorar per mitjà de la visibilitat en bases de dades internacionals, el nombre de treballs elaborats per autors estrangers i la presència d'investigadors estrangers en els comitès de redacció i assessor de les revistes.

Dins de la bibliografia relativa a aquests paràmetres hi ha nombrosos estudis que, com assenyalen Buela-Casal i d'altres (2006), en cap cas s'han de confondre amb el nivell de qualitat que la revista pugui tenir.

L'anàlisi més antiga sobre internacionalitat de revistes espanyoles que s'ha trobat és la de Rey Rocha i Martín Sempere (2004). En aquest treball se seleccionen sis revistes de ciències de la terra de diferents països —dues de les quals són espanyoles—, de què s'extreuen els patrons de distribució geogràfica dels autors, els enllaços de coautoria, la llengua de publicació, les institucions editores i l'estructura dels comitès editorials. Els resultats assenyalen un nivell d'internacionalitat baix d'aquestes revistes.

Un conjunt de criteris d'internacionalitat que s'utilitza sovint és el que va elaborar Buela-Casal en col·laboració amb altres autors (2006). Aquests criteris els han aplicat aquest autor i la investigadora Zych en nombroses ocasions en revistes de psicologia espanyoles i iberoamericanes (Buela-Casal [et al.], 2007; Zych; Buela-Casal, 2007, 2009 i 2010). Aquest model recull els paràmetres següents: idioma de publicació, accés per Internet, adhesió a normes internacionals de publicació, inclusió en el Journal Citation Reports (JCR), presència en bases de dades, procedència dels membres del comitè editorial, accés gratuït a Internet, factor d'impacte, procedència dels autors, pertinença a una institució que tingui la paraula internacional al nom i presència del mateix terme al títol de la revista.

Entre altres anàlisis sobre internacionalitat de revistes espanyoles, en aquests casos duts a terme d'acord amb un nombre de paràmetres molt menor, se'n troba un sobre revistes d'història (Malalana Ureña; Román-Román; Rubio Liniers, 2007; Malalana Ureña, 2007a i 2007b). En aquests estudis s'avaluen la presència estrangera en els comitès editorials de les revistes, la presència de les revistes en catàlegs de biblioteques i bases de dades internacionals i el nombre i la distribució d'autors estrangers, a més de la temàtica dels treballs fets per aquests mateixos autors. Els resultats assenyalen una gran variabilitat en les puntuacions obtingudes per les revistes.

A aquesta anàlisi sobre les revistes d'història es poden afegir les elaborades per personal del Grupo de Investigación de Avaluación de Publicaciones Científicas (EPUC) de l'Instituto de Estudios Documentales sobre Ciencia y Tecnología (IEDCYT) del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que ha dut a terme diversos estudis sobre la internacionalitat de revistes espanyoles d'estudis llatinoamericans (Román-Román; Sorli Rojo; Giménez-Toledo, 2007), de psicologia (Giménez-Toledo; Rodríguez-García; Moneda Corrochano, 2009) i de ciències humanes (Román-Román; Giménez-Toledo, 2010). En els tres estudis es valora la composició dels comitès científics (comitès editorials i consells assessors), els percentatges de treballs d'autors d'institucions estrangeres i la seva visibilitat en bases de dades internacionals i a Internet. Els resultats d'aquests estudis indiquen un bon nivell d'internacionalitat en revistes sobre estudis llatinoamericans i d'humanitats, mentre que les de psicologia haurien de millorar les condicions de visibilitat entre la comunitat internacional.

Quant a les tres disciplines sobre les quals versa aquest article, en dues, l'arquitectura i les ciències de la construcció —que es poden considerar pròximes i les revistes de les quals amb prou feines han estat objecte d'anàlisi bibliomètrica a Espanya—, s'evidencia una consideració escassa en els processos d'avaluació, a causa de l'absència de normalització en la presentació dels articles i la poca informació que subministren sobre el funcionament intern (Capitel, 2009). S'han identificat només quatre estudis bibliomètrics sobre publicacions periòdiques d'aquestes matèries. Els tres primers són articles breus sobre les revistes Materiales de construcción (Puertas Maroto, 2005; Puertas Maroto; Alonso; Vázquez, 2008) i Informes de la construcción (Oteiza San José; Azorín López; Salas Serrano, 2008), mentre que el quart és el projecte d'avaluació de publicacions en sèrie en l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme que des de fa temps duu a terme personal de la Universitat Politècnica de Catalunya (Viñas; Minobis, 2007). La tercera disciplina, pròxima a les dues comentades més amunt, és l'urbanisme. Les publicacions periòdiques espanyoles d'urbanisme sí que han estat objecte d'una anàlisi bibliomètrica basada en citacions, duta a terme pel Grupo de Investigación EC3 de la Universidad de Granada, el sistema d'informació Revistas Españolas de Ciencias Sociales y Humanidades (RESH) i la plataforma Difusión y Calidad Editorial de les Revistas Españolas de Humanidades y Ciencias Sociales y Jurídicas (DICE).

Un cop comprovat l'interès escàs que suscita la investigació de la visibilitat i internacionalitat de les revistes espanyoles d'arquitectura, de ciències de la construcció i d'urbanisme, s'han analitzat tenint en compte els criteris següents: la presència en bases de dades internacionals de prestigi i la quantitat d'autors i membres dels equips científics pertanyents a entitats estrangeres. Les dades observades en l'estudi s'han extret dels números de les revistes publicats els anys 2008, 2009 i 2010.

2 Metodologia

Aquest estudi vol avaluar el nivell d'internacionalitat de les revistes espanyoles d'arquitectura, d'urbanisme i de ciències de la construcció.

Per fer-ho, s'ha partit de totes les revistes sobre les matèries esmentades que s'han indexat a les bases de dades ISOC i ICYT, elaborades pel CSIC, atès que apliquen criteris de qualitat a les publicacions que seleccionen.

Partint d'aquest conjunt de revistes presents en aquestes dues bases de dades, s'han consultat bases de dades, nacionals i internacionals, en la política d'actuació de les quals declaren tenir criteris d'acceptació de publicacions periòdiques, i se n'han desestimat algunes, com ara Ulrich's, que recull revistes sense aplicar criteris de qualitat. També s'han utilitzat per a aquest treball catàlegs de biblioteques especialitzades que els experts i les agències d'avaluació consideren com a molt prestigioses. S'han inclòs les bases de dades i els catàlegs següents:

• Llistes de publicacions periòdiques incloses en catàlegs de biblioteques especialitzades: l'Avery Index to Architectural Periodicals, elaborat per l'Avery Architectural & Fine Arts Library de la Columbia University; el The Architectural Publications Index (API), de la biblioteca del Royal Institute of British Architects (RIBA). Les dues llistes de revistes es consideren de "valoració preferent" en els criteris d'avaluació de les convocatòries del 2009, 2010 i 2011 de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI), en el subcamp 6.3 relatiu a l'arquitectura, l'enginyeria civil, la construcció i l'urbanisme.

• Bases de dades temàtiques: l'ArchiRès, sobre arquitectura, creada pel Réseau des bibliothèques des écoles d'architecture et de paysage francophones; la Construction & Building Abstracts (CBA), elaborada per l'empresa Arup; l'Iconda, que manté el Fraunhofer-Informationszentrum Raum und Bau; l'Acompline/Urbaline, d'Urbandata; l'Urbamet, i les bases recollides per l'associació italiana Archinet, incloses totes a l'Urbadoc. Totes aquestes bases de dades són específiques de les disciplines estudiades.

• Bases de dades multidisciplinàries: la Compendex; l'European Reference Index for Humanities (ERIH); l'Scopus; la Pascal, i els productes elaborats per Thomson Reuters, el Journal Citation Reports (JCR), el Science Citation Index i la Web of Science —concretament, el Science Citation Index Expanded (SCIExp), en els apartats "Materials Science" i "Construction & Building Technology", i l'Arts & Humanities Citation Index (A&HCI) en l'apartat "Architecture"—, que tenen el màxim prestigi entre els investigadors i les agències d'avaluació.

• Altres eines, com ara el sistema d'informació Latindex.

La visibilitat de les revistes, com bé assenyalen Torrado Morales i d'altres (2010), varia d'una base de dades a una altra, fet pel qual en aquest estudi s'atorga més importància a les bases de dades que disposen de criteris més específics o que gaudeixen de més reconeixement entre els investigadors.

D'entre les bases de dades i els catàlegs esmentats més amunt, s'han seleccionat totes les revistes espanyoles d'arquitectura, d'urbanisme i de ciències de la construcció, tant de tipus professional com de caràcter científic, que respectin la periodicitat que declaren i que estiguin actives a final de l'any 2010. S'han considerat només els números publicats els anys 2008, 2009 i 2010. La recerca de revistes es va dur a terme entre els mesos d'abril i juny de 2011. Al total de revistes obtingudes se'ls ha aplicat els criteris que es descriuen tot seguit.

El nombre d'autors que treballen en institucions estrangeres és una informació que revela el grau d'interès que una revista suscita en la comunitat a la qual va dirigida, i un criteri fonamental per mesurar-ne la internacionalitat. Les dades sobre les institucions dels autors, és a dir, la filiació institucional, es prenen de la informació proporcionada per la revista, que en permeten conèixer la distribució geogràfica. Aquest criteri s'ha aplicat en diverses anàlisis sobre la internacionalitat de revistes científiques espanyoles (Malalana Ureña; Román-Román; Rubio Liniers, 2007; Puertas Maroto, 2005; Román-Román; Giménez-Toledo, 2010; Román-Román; Sorli Rojo; Giménez-Toledo, 2007), i ha servit com a instrument de mesura del grau d'importància que els investigadors estrangers concedeixen a les revistes d'aquest país. El càlcul del nivell d'internacionalitat dels autors d'una revista es fa dividint el nombre d'articles que tenen almenys un autor estranger pel nombre total d'articles d'aquesta revista.

Una altra dada avaluada és el grau d'internacionalitat que presenten els equips científics de les revistes, una denominació que engloba tant els consells o comitès de redacció com els consells assessors o comitès científics d'aquestes publicacions (Delgado López-Cózar; Ruiz-Pérez; Jiménez-Contreras, 2006). Aquest grau és el percentatge de membres dels equips científics que treballen en institucions estrangeres. L'indicador s'ha utilitzat diversos cops com a eina vàlida per mesurar la internacionalitat (Malalana Ureña; Román-Román; Rubio Liniers, 2007; Román-Román; Giménez-Toledo, 2010; Román-Román; Sorli Rojo; Giménez-Toledo, 2007; Zych; Buela-Casal, 2010). Tanmateix, s'aprecien en alguns autors certes reticències a usar-lo, pel fet que es considera com una manera de donar celebritat a les revistes, quan en realitat els investigadors de renom internacional que apareixen en els comitès no hi solen tenir cap responsabilitat (Kao, 2009). En aquest cas, sí que es té en compte la presència estrangera als equips científics com a mesura de la internacionalitat d'una publicació, que es consigna en forma de percentatges sobre el total de membres dels equips.

A l'hora de recollir dades referides tant als autors dels articles com als membres dels equips científics, s'han usat indistintament les versions impreses i electròniques de les revistes obtingudes de la consulta a les bases de dades i als índexs internacionals.

3 Resultats

3.1 Visibilitat de les revistes en bases de dades i índexs internacionals

La consulta a les 17 bases de dades i llistes de revistes seleccionades ofereix un resultat pobre. Només s'han trobat 19 revistes espanyoles de les àrees d'arquitectura, de ciències de la construcció i d'urbanisme, els títols i les institucions editores de les quals es recullen en la taula 1 de l'apèndix. Per comprovar el grau d'importància de cada disciplina dins de la mostra de revistes, i malgrat la diversitat temàtica dels articles, s'ha assignat una matèria a cada revista. Per fer-ho s'han seguit les classificacions de matèries utilitzades en les bases de dades ISOC i ICYT, i també les aplicades per les bases de dades i índexs internacionals consultats.

Els resultats assenyalen que només hi ha una revista dedicada exclusivament a l'àrea de l'urbanisme, Ciudad y territorio: estudios territoriales. Les altres dues matèries de l'estudi es troben més ben representades. Sobre arquitectura, es troben 10 publicacions: A+T: revista trimestral de arquitectura y tecnología, Arquitectura, Arquitectura viva, BIA Madrid, EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica, El Croquis: revista internacional de arquitectura, On diseño, Quaderns d'arquitectura i urbanisme, RA: revista de arquitectura y tectónica i Tectónica (Madrid). Pel que fa a les ciències de la construcció, hi ha 8 revistes: Cuadernos INTEMAC, Cemento hormigón, Hormigón preparado, Hormigón y acero, Informes de la construcción, Ingeniería civil (Madrid), Materiales de construcción i Revista de obras públicas.

De totes les revistes trobades, 14 (el 66,66 %) estan presents només en tres o menys de les bases consultades. La distribució de les revistes d'aquest grup, considerat de baixa visibilitat, per nombre de bases de dades o llistes és la següent:

• Incloses en una base de dades o una llista: BIA Madrid, EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica i On diseño.

• Incloses en dues bases de dades o llistes: Cemento hormigón, Cuadernos INTEMAC, Hormigón preparado, Hormigón y acero, Ingeniería civil (Madrid) i Tectónica (Madrid).

• Incloses en tres bases de dades o llistes: A+T: revista trimestral de arquitectura y tecnología, Arquitectura, Arquitectura viva, Ciudad y territorio: estudios territoriales i Revista de obras públicas.

Les revistes amb més visibilitat són les que s'esmenten a continuació per grau de presència en les fonts consultades: RA: revista de arquitectura y tectónica, en quatre fonts; Quaderns d'arquitectura i urbanisme, en cinc; El Croquis: revista internacional de arquitectura, en sis; Informes de la construcción, en vuit, i Materiales de construcción, en nou.

Si s'observa la presència de revistes per bases de dades, índexs o llistes es pot comprovar que al Latindex hi apareixen totes, encara que vuit no reben cap qualificació i tan sols sis aconsegueixen una qualificació suficient per formar part de les millors revistes, incloses en aquest catàleg. El segueixen la base de dades Archinet, amb deu de les revistes, l'índex API i la base de dades Iconda, amb nou, i la llista Avery Index, amb set. Un percentatge alt de fonts (el 47,62 %) recull dues o menys revistes, com es pot veure en la taula 2 de l'apèndix.

Si s'atén a les institucions editores de les revistes, es pot comprovar que les editorials comercials, incloent-hi les revistes que també són entitats editores, són majoria (42,86 %), per davant dels altres tipus d'entitat: escoles i associacions professionals d'enginyers i arquitectes (23,82 %), universitats (9,52 %), ens de l'Administració pública (9,52 %), instituts d'investigació (9,52 %) i instituts privats (4,76 %).

3.2 Distribució geogràfica d'autors

Apareixen dos problemes importants en recollir les dades de la filiació dels autors. En primer lloc, la manca d'informació sobre els autors en moltes revistes, que en alguns casos arriba a percentatges molt alts sobre el total d'articles publicats, com són els casos d'El Croquis: revista internacional de arquitectura (92,59 %), On diseño (92,47 %), Arquitectura (71,76 %) i Arquitectura viva (66,36 %). El segon problema és l'absència de filiació institucional en tots els articles publicats en les sis revistes següents: A+T: revista trimestral de arquitectura y tecnología, Arquitectura viva, EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica, El Croquis: revista internacional de arquitectura, On diseño i Quaderns d'arquitectura i urbanisme. Quant a la resta de les publicacions de la mostra, encara que en nou revistes se supera el 90 % d'autors amb filiació declarada, és la revista Materiales de construcción l'única que inclou en tots els articles la informació necessària per avaluar la internacionalitat dels autors. Les variables que s'estimen en aquest apartat són els països d'origen dels autors i la tipologia de les institucions on treballen.

Un cop eliminades les revistes que no tenen informació sobre la filiació, les quals representen un terç del total de la mostra, es calculen els nivells d'internacionalitat d'autors de les publicacions restants. De les 14 revistes amb informació sobre filiació d'autors, n'hi ha nou en què els articles amb algun autor estranger no superen ni el 10 % del total dels treballs: Arquitectura (0,46 %), BIA Madrid (1,52 %), Ciudad y territorio: estudios territoriales (7,21 %), Cuadernos INTEMAC (9,09 %), Hormigón preparado (4,76 %), Hormigón y acero (9,67 %), Informes de la construcción (10 %), Revista de obras públicas (10 %) i Tectónica (Madrid) (8,8 %). Per sobre del límit del 10 % hi ha la revista d'arquitectura RA: revista de arquitectura y tectónica (25 %), i les de ciències de la construcció, Cemento hormigón (20,93 %), Ingeniería civil (Madrid) (20 %) i Materiales de construcción (41,9 %).

Si s'atén a la procedència dels autors, Europa és l'àrea geogràfica amb un nombre més gran d'articles signats per estrangers, seguida del grup de països llatinoamericans i, amb unes quantitats inferiors, els Estats Units i el Canadà, els països del Magrib, Àsia i Austràlia, com es pot veure en la figura 1. Pel que fa als tipus de lloc de treball, les universitats són les institucions amb més presència d'autors estrangers, 156, una xifra molt superior als 52 autors procedents d'organismes d'investigació, als 21 d'empreses privades i als 10 d'estudis d'arquitectura.

Figura 1. Distribució d'autors estrangers per zones geogràfiques

3.3 Presència estrangera en equips científics

Dotze de les dinou revistes sotmeses a avaluació recullen informació sobre els seus equips científics: Arquitectura, BIA Madrid, Cemento hormigón, Ciudad y territorio: estudios territoriales, EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica, Hormigón preparado, Hormigón y acero, Informes de la construcción, Ingeniería civil (Madrid), Materiales de construcción, RA: revista de arquitectura y tectónica i Revista de obras públicas. La resta de publicacions es limiten a posar el nom del seu personal administratiu o bé no inclouen cap informació. La nomenclatura usada per denominar aquests equips és variada. A més dels termes esmentats més amunt, se n'han trobat d'altres com ara comissió científica, que es considera un equivalent de comitè científic, i consell editor o consell editorial, que es poden equiparar a comitè de redacció.

Dels 324 membres de consells o comitès que s'han identificat, només s'ha pogut esbrinar la filiació institucional i el país d'origen de 224, dels quals 51 treballen en institucions estrangeres. Aquestes 51 persones formen part dels comitès o consells científics de cinc revistes, que a continuació es relacionen amb els percentatges que representen els estrangers sobre el total de membres dels equips científics: EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica (18,91 %), Hormigón y acero (26,6 %), Informes de la construcción (31,91 %), Materiales de construcción (38,24 %) i RA: revista de arquitectura y tectónica (33,3 %).

Els membres dels comitès de les revistes considerades són majoritàriament europeus (62 %), d'entre els quals destaquen els procedents d'institucions italianes, britàniques i portugueses. En nivells molt inferiors queden els membres que provenen de països llatinoamericans (19,6 %) i dels Estats Units i el Canadà (11,8 %). En considerar cada revista per separat es comprova que la presència de nacionalitats es distribueix pels comitès de manera uniforme.

4 Conclusions

Els nivells de qualitat de les revistes espanyoles dedicades a arquitectura, ciències de la construcció i urbanisme són molt baixos quan es consideren segons la visibilitat o internacionalitat. En general, els resultats obtinguts en l'avaluació sobre visibilitat indiquen una presència escassa d'aquestes revistes en les bases de dades i els índexs internacionals. Pel que fa al grau d'internacionalitat, convé assenyalar que el nombre d'articles signats per autors estrangers i la presència de membres d'altres països en els equips científics de les revistes és inferior al d'altres estudis fets sobre publicacions espanyoles, en què s'han utilitzat els mateixos paràmetres que en aquest article. Aquests estudis analitzen revistes d'història (Malalana Ureña; Román-Román; Rubio Liniers, 2007), d'estudis llatinoamericans (Román-Román; Sorli Rojo; Giménez-Toledo, 2007), de psicologia (Giménez-Toledo; Rodríguez-García; Moneda Corrochano, 2009) i de ciències humanes (Román-Román; Giménez-Toledo, 2010).

Quan es considera cada paràmetre en particular es pot comprovar, en primer lloc, que la visibilitat de les publicacions periòdiques espanyoles d'arquitectura i ciències de la construcció és deficient. En el cas de l'urbanisme, les mancances són més cridaneres, ja que només està representat per la revista Ciudad y territorio: estudios territoriales. En les bases de dades consultades, que tenen criteris de selecció rigorosos, la presència de les revistes estudiades és molt baixa. Dues terceres parts d'aquest conjunt de publicacions estan incloses en tres bases de dades o índexs com a màxim, d'un total de 17 fonts consultades. Aquesta poca presència és un indici clar del baix interès que desperten les revistes espanyoles en la comunitat científica a la qual es dirigeixen.

L'excepció al baix nivell de visibilitat internacional que s'ha constatat són les revistes Informes de la construcción i Materiales de construcción, editades les dues per l'Instituto de Ciencias de la Construcción "Eduardo Torroja" del CSIC. Aquestes revistes són les que presenten més visibilitat de tota la mostra estudiada, i les úniques revistes espanyoles sobre ciències de la construcció que apareixen al JCR i al Web of Science, més concretament en les categories "SCIExp - Materials Science", "SCIExp - Multidisciplinary Science", "SCIExp - Construction & Building Technology" i "A&HCI - Architecture".

Pel que fa a l'autoria dels treballs, en les revistes d'arquitectura —no passa el mateix en les de ciències de la construcció i urbanisme—, en molts casos és anònima. Aquesta manca d'informació sobre els autors fa que els treballs d'aquestes publicacions s'acostin més als reportatges periodístics que als articles científics. En sis revistes, totes del grup d'arquitectura, també es troba a faltar la filiació dels autors que sí que firmen els textos: A+T: revista trimestral de arquitectura y tecnología, Arquitectura viva, EGA: revista de expresión gráfica arquitectónica, El Croquis: revista internacional de arquitectura, On diseño i Quaderns d'arquitectura i urbanisme. De la resta de publicacions d'aquest grup, RA: revista de arquitectura y tectónica és la que més interessa fora de l'àmbit nacional, mentre que les altres tot just recullen autors estrangers. Per contra, en les revistes de ciències de la construcció, els articles amb autors i filiació reconeguts superen el 90 % del total de treballs de cadascuna. Si es consideren les revistes per matèries, la mitjana dels percentatges d'articles signats per autors estrangers en revistes de ciències de la construcció (15,79 %) és superior a l'obtinguda en el cas de les publicacions d'arquitectura (9,63 %).

També hi ha escassetat d'informació sobre els comitès que integren els equips científics de les revistes. S'han recollit 324 noms, dels quals 100 no presenten dades sobre la filiació, amb un nombre de membres estrangers molt baix: 51. Aquesta dada, unida al fet que només cinc revistes tenen personal extern en els comitès, revela en conjunt un nivell d'internacionalitat molt baix en comparació amb altres estudis d'internacionalitat de revistes espanyoles (Malalana Ureña; Román-Román; Rubio Liniers, 2007; Giménez-Toledo; Rodríguez-García; Moneda Corrochano, 2009; Román-Román; Giménez-Toledo, 2010). En aquests estudis es recullen moltes revistes amb alts percentatges (superiors al 75 %) de membres no espanyols en els comitès científics, mentre que en les publicacions considerades en aquest estudi el percentatge més alt és el de Materiales de construcción (38,24 %).

Les mancances en aquests dos últims aspectes —la inclusió dels noms dels autors dels articles amb la seva filiació i la informació sobre els membres dels equips científics— són elements que els responsables de les revistes d'arquitectura haurien de millorar si volen que les publicacions passin de ser meres revistes que recullen les novetats del sector a considerar-se publicacions científiques prestigioses i, per tant, rebin més atenció dels organismes avaluadors, com ara la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) o l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), i també dels mateixos autors.

Bibliografia

Buela-Casal, G. [et al.] (2006). "Measuring internationality: reflections and perspectives on academic journals". Scientometrics, vol. 67, no. 1, p. 45–65. <http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs11192-006-0050-z#page-1>. [Consulta: 28/01/2013].

— (2007). "The internationality index of the Spanish psychology journals". International journal of clinical health psychology, vol. 7, no. 3, p. 899–910. <http://www.aepc.es/ijchp/articulos_pdf/ijchp-259.pdf>. [Consulta: 28/01/2013].

Capitel, A. (2009). "Las publicaciones y su evaluación en la investigación arquitectónica". Terceras Jornadas sobre investigación en arquitectura y urbanismo. Madrid: Escuela Técnica Superior de Arquitectura, p. 51–61.

Delgado López-Cozar, E.; Ruiz-Pérez, R.; Jiménez-Contreras, E. (2006). La edición de revistas científicas: directrices, criterios y modelos de evaluación. Granada: FECYT. <http://www.revistacomunicar.com/pdf/2011-04-Delgado.pdf>. [Consulta: 28/01/2013].

Giménez-Toledo, E.; Gómez Caridad, I.; Vázquez Valero, M. (2001). "Difusión nacional e internacional de las revistas científicas". En: Román-Román, A. (coord.). La edición de revistas científicas: guía de buenos usos. Madrid: CINDOC, p. 35–46. <http://hdl.handle.net/10261/4347>. [Consulta: 28/01/2013].

Giménez-Toledo, E.; Rodríguez-García, G.; Moneda Corrochano, M. de la (2009). "Spanish scientific journals on psychology (II): editorial quality, visibility, internationality and editors attitude towards open access". Psychology science quarterly, vol. 51, suppl. 1, p. 119–134. <http://hdl.handle.net/10261/23606>. [Consulta: 28/01/2013].

Kao, C. (2009). "The authorship and internationality of industrial engineering journals". Scientometrics, vol. 81, no. 1, p. 123–136. <http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs11192-009-2093-4>. [Consulta: 28/01/2013].

Malalana Ureña, A. (2007a). "Visibilidad internacional de las revistas españolas de historia moderna". Cuadernos de historia moderna, n.º 32, p. 159–193. <http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2512409>. [Consulta: 28/01/2013].

— (2007b). "Visibilidad internacional de las revistas españolas de historia contemporánea". Studia historica. Historia contemporánea, n.º 25, p. 445–485. <http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0213-2087/article/viewFile/1067/1145>. [Consulta: 28/01/2013].

Malalana Ureña, A.; Román-Román, A.; Rubio Liniers, C. (2007). "Visibilidad internacional de revistas españolas de historia". Scripta nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, vol. xi, n.º 234. <http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-234.htm>. [Consulta: 28/01/2013].

Oteiza San José, I.; Azorín López, V.; Salas Serrano, J. (2008). "'Informes de la Construcción': pasado, presente y futuro". Informes de la construcción, vol. 60, n.º 510, p. 119–129. <http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/view/736/821>. [Consulta: 28/01/2013].

Osca-Lluch, J. [et al.] (2008). "Difusión y factor de impacto nacional e internacional de las revistas científicas españolas". Anales de documentación, n.º 11, p. 145–164. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/view/24861>. [Consulta: 28/01/2013].

Puertas Maroto, F. (2005). "Editorial". Materiales de construcción, vol. 55, n.º 280, p. 3. <http://materconstrucc.revistas.csic.es/index.php/materconstrucc/article/view/201/245>. [Consulta: 28/01/2013].

Puertas Maroto, F.; Alonso, M. M.; Vázquez, T. (2008). "La revista 'Materiales de construcción'. Historia, situación actual y perspectivas". Informes de la construcción, vol. 60, n.º 510, p. 81–86. <http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/view/732/817>. [Consulta: 28/01/2013].

Rey Rocha, J.; Martín Sempere, M. J. (2004). "Patterns of the foreign contributions in some domestic vs. international journals on earth sciences". Scientometrics, vol. 59, no. 1, p. 95–115. <http://digital.csic.es/handle/10261/3018 >. [Consulta: 28/01/2013].

Román-Román, A.; Sorli Rojo, A.; Giménez-Toledo, E. (2007). "¿Tienen las revistas españolas de estudios latinoamericanos los niveles de internacionalización esperable, dado su ámbito de especialización?". Anuario americanista europeo, n.º 4–5, p. 425–440. <http://www.red-redial.net/revista/anuario-americanista-europeo/article/viewFile/96/81>. [Consulta: 28/01/2013].

Román-Román, A.; Giménez-Toledo, E. (2010). "Cómo valorar la internacionalidad de las revistas de Ciencias Humanas y su categorización en ERIH". Revista española de documentación científica, vol. 33, n.º 3 (jul.-sept.), p. 341–377. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/562/636>. [Consulta: 28/01/2013].

Torrado Morales, S.; Giménez-Toledo, E.; Rodríguez-Yunta, L. (2010). "Presencia de revistas científicas en bases de datos internacionales como criterio de calidad: problemas metodológicos". En: Castro, A.; Guillén-Riquelme, A. (comp.). vii Foro sobre evaluación de la calidad de la investigación y de la educación superior. Granada: Asociación Española de Psicología Conductual [AEPC], p. 420–425. <http://www.ugr.es/~aepc/VIIFORO/VIIForoLibrocapitulos.pdf>. [Consulta: 28/01/2013].

Viñas, A.; Minobis, E. (2007). "La evaluación de las revistas en la investigación en arquitectura y urbanismo". xviii Jornadas ABB: las publicaciones periódicas de arquitectura, construcción y urbanismo. León: Colegio Oficial de Arquitectos de León. <http://bibliotecnica.upc.es/abba/jornadas/leon/Comunicaciones/Eduad_Minobis_Evaluacion_Revistas_ABBA_2007.pdf>. [Consulta: 28/01/2013].

Zych, I.; Buela-Casal, G. (2007). "Índice de internacionalidad de las revistas iberoamericanas de psicología incluidas en la Web of Science". Revista mexicana de psicología, vol. 24, n.º 1 (jun.), p. 15–22. <http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=243020635003>. [Consulta: 28/01/2013].

— (2009). "The internationality index: application to Revista latinoamericana de psicología". Revista latinoamericana de psicología, vol. 41, n.º 3, p. 401–412. <http://openjournal.konradlorenz.edu.co/index.php/rlpsi/article/view/428/0>. [Consulta: 28/01/2013].

— (2010). "Internacionalidad de las revistas de psicología multidisciplinar editadas en Iberoamérica e incluidas en la Web of Science". Universitas psychologica, vol. 9, n.º 1 (ene.-abr.), p. 27–34.

Apèndix

Taula 1. Revistes objecte de l'estudi

Taula 2. Presència de les revistes en les bases de dades

Data de recepció: 04/10/2012. Data d'acceptació: 21/12/2012.