España

Les universitats espanyoles i la ciència oberta: un estudi sobre barreres i elements afavoridors

per

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d’elements, entre els quals destaquen l’accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d’avaluació.

Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l’accés obert, les dades de recerca i l’avaluació de la ciència.

Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari.

Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d’un repositori. S’han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l’agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l’avaluació, els vicerectors rebutgen l’ús del factor d’impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l’article, de l’ús de les citacions i de la consideració de l’impacte social.

Els gèneres audiovisuals en la producció dels booktubers: una anàlisi quantitativa

per
Figura 1. Assignació d'etiquetes de gènere audiovisual en els títols dels vídeos

A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l’objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l’any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d’adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d’altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d’altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d’anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d’aquest tipus de mediadors de lectura.

Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21. Resultats d’una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social

per
Figura 1. Distribució de les 33 biblioteques finalistes per comunitat autònoma. Font: elaboració pròpia

Objectius: les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l’època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d’una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia.

Metodologia: es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se’n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %.

Resultats: els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l’èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.

Actors principals de la publicitat: conservar el patrimoni en els centres de documentació i museus

per
Portal d'accés al PublidocNet

Objectius: analitzar l’estat de la qüestió sobre els centres de documentació i els museus de publicitat a Espanya, prenent com a referència altres països.

Metodologia: es basa en un estudi previ dels autors principals que han fet treballs sobre centres de documentació en publicitat. Es proposen diversos models de museus de publicitat a partir dels que ja existeixen en altres països, especialment el del Musée de la Publicité a França.

Resultats: les dades que s’aporten serveixen per demanar al col·lectiu dels documentalistes que obri les portes al sector de la publicitat. Mentre que l’Estat és incapaç de crear un centre de documentació nacional o un museu de la publicitat, institucions i empreses privades han pres aquesta responsabilitat i estan recollint fons documentals publicitaris. Es presenten continguts de museus virtuals i presencials públics espanyols, francesos, anglesos, nord-americans i també llatinoamericans. Es mostra el funcionament de col·leccions universitàries i d’investigacions, fonamentalment de l’àrea anglosaxona, i s’ofereixen mètodes de treball i fons de col·leccions privades espanyoles, així com d’empreses que comercialitzen fons documentals per a les agències de publicitat. — Objectives: to analyse the state of the art in advertising documentation centres and museums in Spain, comparing them with those in other countries.

Methodology: the research is based on a previous study of the principal authors that have written about advertising documentation centres. Several models of advertising museums are proposed, based on those that already exist in other countries, most notably the Musée de la Publicité in France.

Results: the information reported serves as a call to all archivists to open their doors to the advertising industry. While the State does not have the capacity to create a national advertising documentation centre and/or museum, private institutions and companies have taken this responsibility upon themselves and are building their own collections of advertising documents. The paper examines collections held in virtual and public museums in Spain, France, England, North America and Latin America. It outlines how university and research collections, mainly in the English-speaking world, operate and describes the working methods associated with archives held in Spanish private collections, as well as companies that commercialise documentary archives for advertising agencies.

Revistes espanyoles d’arquitectura, ciències de la construcció i urbanisme: visibilitat i internacionalitat

per
Figura 1. Distribució d'autors estrangers per zones geogràfiques

Objectiu: es presenta un estudi sobre el grau d’internacionalitat —entesa com la presència en bases de dades internacionals i els percentatges d’autors estrangers i dels seus equips científics en les revistes— que mostren les revistes espanyoles d’arquitectura, de ciències de la construcció i d’urbanisme.

Metodologia: es parteix de les revistes espanyoles d’aquests tres àmbits científics que el 2010 apareguessin al Directori de revistes de les bases de dades bibliogràfiques del CSIC, molt prestigiós dins del panorama bibliogràfic espanyol, i que es publiquessin el 2008, el 2009 i el 2010. El pas següent és constatar la presència d’aquestes revistes en les bases de dades i els índexs internacionals de prestigi, que tenen criteris de selecció en les publicacions que recullen. Més tard s’analitza la presència d’articles amb un o més autors internacionals i el nombre d’estrangers entre els membres dels equips científics.

Resultats: els resultats mostren nivells molt baixos de visibilitat en bases de dades i índexs internacionals de les revistes espanyoles de les àrees analitzades, una presència escassa d’estrangers entre els autors i membres dels equips científics, a més d’una absència de qualitat en la presentació de les publicacions. Es conclou que les revistes espanyoles d’arquitectura, de ciències de la construcció i d’urbanisme han de millorar els hàbits de publicació perquè puguin considerar-se revistes científiques, i així resultar més interessants a la comunitat científica internacional de les seves disciplines. — Objective: a study is presented of the degree of internationality —understood as presence in international databases and percentage number of foreign authors published in the journals as well as foreigners engaged in the scientific editorial teams— presented by Spanish journals of architecture, urbanism and building sciences.

Methodology: the study draws on the Spanish journals published in these three fields that appeared in 2010 in the journal directory of the bibliographic databases of CSIC, selected for its prestige among Spanish researchers, and which were published in 2008, 2009 and 2010. The next step involved confirming their presence or otherwise in international databases and indices of prestige, which employ their own criteria for selecting the journals they include. An analysis was then undertaken of the number of articles published with one or more foreign authors and the number of foreigners among the members of the journals’ scientific editorial teams.

Results: the results point to a very low level of visibility in international databases and indices of the Spanish journals published in the fields analysed, a low presence of foreigners among the authors and members of the scientific editorial teams, as well as a lack of quality in the presentation of the publications. It is concluded that Spanish journals of architecture, urbanism and building sciences need to improve their publishing habits before they can be considered

La gestió de les col·leccions de fons antic en les biblioteques universitàries espanyoles: anàlisi dels textos normatius

per

Objectiu: localitzar i estudiar els textos que regulen la gestió de les col·leccions del fons antic de les biblioteques universitàries espanyoles per descriure les característiques d’aquestes col·leccions des del punt de vista de la gestió.

Metodologia: es recopilen els documents, se n’analitza el contingut, es comparen els textos i, amb les dades obtingudes, es fa un estudi de conjunt que en sintetitza l’estat de la qüestió.

Resultats: s’han localitzat i analitzat 33 textos amb informació relacionada amb la gestió de les col·leccions universitàries de fons antic que han permès definir l’estat actual sobre la regulació de l’accés, la consulta, el procés tècnic, el dipòsit, la reproducció i el préstec per a exposicions de les col·leccions de llibres antics de les biblioteques universitàries espanyoles. — Objective: to locate and study texts governing the management of the ancient collections housed in Spain’s university libraries so as to trace the qualities that characterize these collections from a management perspective.

Methodology: documents were collected and their content analysed, a cross comparison was undertaken between some of the texts and with the resulting data an overall study was made to summarize the state of the art.

Results: a total of 33 texts with information related to the management of ancient university collections were identified and analysed which enabled us to determine the current status of the regulation of access, consultation, technical processing, deposit, reproduction and loaning for exhibitions of the collections of ancient books in Spain’s university libraries.