Virtual communities

Cura de continguts en les xarxes socials de revistes d’informació i documentació d’Iberoamèrica

per

Objectius: L’article té com a objectiu analitzar les característiques de la cura de continguts que duen a terme les revistes científiques iberoamericanes d’informació i documentació en les seves xarxes socials.

Metodologia: Investigació descriptiva basada en la tècnica de l’anàlisi de contingut de productes digitals, en la qual es presenta un enfocament tant quantitatiu, de la presència dels elements estudiats, com qualitatiu, d’anàlisi i de selecció de bones pràctiques. S’han examinat totes les revistes iberoamericanes de la categoria Library and Information Science segons el SCImago Journal & Country Rank (SJR).

Resultats: El 60 % de les revistes tenen perfils en les xarxes socials, tot i que només el 55 % estan actius. Twitter és la plataforma preferida. Predomina en les seves publicacions la cura de continguts, present en el 86 % de les entrades en quinze dels divuit perfils analitzats. En l’àmbit temàtic, gran part de les publicacions tracten del número actual (60,57 %); en cada perfil de xarxa social sol predominar una tècnica de cura per sobre de la resta, essent la més emprada “Comentar” (en sis perfils), seguida d'”Extractar”, “Resumir” i “Citar” (en quatre). Es conclou que una bona part de les revistes iberoamericanes d’informació i documentació disposen de xarxes socials, i que aquestes utilitzen àmpliament tècniques de cura de contingut per difondre la seva producció acadèmica.

Els gèneres audiovisuals en la producció dels booktubers: una anàlisi quantitativa

per
Figura 1. Assignació d'etiquetes de gènere audiovisual en els títols dels vídeos

A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l’objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l’any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d’adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d’altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d’altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d’anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d’aquest tipus de mediadors de lectura.

Implicacions de les noves pràctiques de publicació en mitjans digitals per a la creació de relats digitals personals

per
Figura 1. Temàtiques de les publicacions per edats. Font: elaboració pròpia

Objectius: en aquest article s’estudien les pràctiques narratives informals i quotidianes d’adolescents i joves. Es pretén identificar on i com publiquen històries i quins continguts publiquen, i veure com aquestes pràctiques es podrien aprofitar en activitats educatives formals de creació de relats digitals personals (RDP).

Metodologia: per tal d’assolir els objectius de la investigació, s’ha dut a terme un estudi d’enquesta, de tipus quantitatiu i descriptiu, amb una mostra de 378 estudiants de dotze a vint-i-dos anys de Catalunya i d’Andalusia.

Resultats: els resultats han permès identificar els perfils dels participants com a publicadors i s’han detectat quatre implicacions per a les activitats amb RDP: 1) el telèfon mòbil intel·ligent és el dispositiu predominant, 2) la mobilitat i la ubiqüitat del dispositiu poden impregnar les pràctiques amb RDP, 3) la identificació de noves possibilitats de composició dels relats, afegint altres capes de significació i 4) aquestes noves publicacions poden ajudar en la selecció de temes dels RDP.

‘Health foodies’ com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris

per
Figura 1. Continguts publicats per l'usuari analitzat. Font: elaboració pròpia

Objectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l’ús que fan d’Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social.

Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L’estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d’elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos.

Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l’audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l’alimentació i la gastronomia, i que l’alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d’altres estils d’alimentació.

Denúncia i autodefensa d’assetjament sexual i violències a Uber: històries d’usuàries a Twitter i Tiktok

per
Figura 1. Avís a Twitter del Ministeri d'Igualtat d'Espanya. Font: Twitter

En aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d’Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d’Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s’articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l’àmbit de les experiències i es tracta d’històries d’usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l’ús dels serveis de transport d’Uber. Els continguts d’autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d’assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d’una esfera de mobilització col·lectiva.

‘Storytelling’, xarxes socials i històries de vida

per

[Versión castellana] [English version] Gemma San Cornelio Universitat Oberta de Catalunya gsan_cornelio@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-0788-1483 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6055 Antoni Roig Universitat Oberta de Catalunya aroigt@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0003-1237-8628 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha348       Podem considerar que les formes narratives afavorides pels contextos digitals –unes vegades en transformació, altres en continuïtat i unes altres en remediació– han tornat a … Llegiu més

‘Aquest article és meu’: una proposta per a un marc teòric d’explicació per als conflictes d’edició a la Viquipèdia

per

Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és analitzar els conflictes d’edició que es produeixen en la comunitat d’editors de la Viquipèdia. Per a això, es planteja la necessitat d’identificar diferents tipus d’estudis, així com els mètodes d’anàlisi utilitzats i els seus marcs teòrics de referència. Finalment, es proposa la possibilitat d’establir un marc general d’explicació que pugui donar suport a l’estudi del comportament informatiu d’aquesta comunitat d’editors.

Metodologia: aquesta anàlisi s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi qualitativa del contingut d’un conjunt d’estudis científics publicats sobre el tema objecte d’estudi.

Resultats: els resultats obtinguts ens permeten afirmar que hi ha tres tipus principals d’estudis, els enfocaments teòrics i els mètodes d’anàlisi dels quals són heterogenis. Es proposa un ampli marc d’explicació basat en la noció de propietat psicològica, en el qual es poden combinar tècniques d’anàlisi quantitativa i qualitativa.

Estratègia del moviment Wikimedia 2030: com un procés d’estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre

per
Figura 1. Esquema del procés d'estratègia Wikimedia 2030 organitzat per fases, subfases, actors implicats i pràctiques d'estratègia en termes de grau d'obertura. Font: elaboració pròpia

Objectius: L’any 2017, el moviment Wikimedia va embarcar-se en un procés d’estratègia oberta per decidir les principals línies d’acció cap a l’horitzó del 2030. Contràriament al desenvolupament de l’estratègia tradicional, un procés d’estratègia oberta permet a moltes persones generar, debatre i avaluar idees. Aquest estudi examina com aquest procés d’estratègia oberta i els documents generats donen suport a la inclusió i atenen les necessitats de les persones.

Metodologia: Es Revisen les pràctiques d’inclusivitat emprades en les diferents fases del procés d’estratègia oberta, que inclou aspectes com els modes de participació, la transparència i la presa de decisions. Mitjançant l’anàlisi del discurs es ressalten les principals característiques del producte estratègic creat i com ha estat interpretat pel moviment Wikimedia, tant per les comunitats en línia com pels afiliats.

Resultats: Els resultats de l’estudi són dobles. En primer lloc, s’ha identificat una àmplia gamma de modes de participació usats per incloure els actors del moviment Wikimedia. En segon lloc, s’ha vist que els documents estratègics resultants situen les persones al centre del discurs, no només en la nova direcció estratègica proposada, sinó també en els principis i les recomanacions estratègiques que es van generar. Aquest estudi amplia el que es coneix de l’ús d’estratègies obertes en entorns amplis i col·laboratius i demostra que les pràctiques d’inclusivitat beneficien l’elaboració de propostes que tenen en compte els actors del moviment, que hauran d’implementar-les.

20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar: la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement

per

Pel que fa a la creació col·laborativa, l’intercanvi i la curació de coneixement, la Viquipèdia destaca com a referent. El 15 de gener de 2021 la Viquipèdia va celebrar el 20è. aniversari. Hi ha moltes coses bones a dir sobre la Viquipèdia: ha demostrat amb èxit que gent normal i corrent, i no solament les elits acadèmiques, poden construir i produir coneixements, i a més coneixements útils. Cal tenir en compte que la Viquipèdia es manté com un dels deu webs més visitats d’internet, amb més de vint mil milions de pàgines visualitzades al mes (Estadístiques de Wikimedia, 2021). No s’ha de pagar pel contingut, no hi ha anuncis, és independent i és gestionat per una organització sense ànim de lucre, la Fundació Wikimedia, que depèn principalment de petites donacions de persones d’arreu del món. És un model únic, el coneixement lliure del poble per al poble, que s’ha mantingut fidel durant dues dècades, al llarg de les quals ha perseguit amb valentia una visió ambiciosa: un món on tothom pugui tenir accés a la suma de tot el coneixement.

Participació i ciutadania activa dels joves a través d’Internet i les xarxes socials. Un estudi internacional

per

Objectius: l’estudi explora com Internet i els mitjans socials potencien una ciutadania activa i la participació política dels joves.

Metodologia: l’estudi inclou una revisió de la literatura i una anàlisi d’un inventari de bones pràctiques en l’àmbit de l’educació sociocultural juvenil que implementen l’ús d’Internet i les xarxes socials.

Resultats: l’anàlisi revela que les entitats socioculturals poden tenir un paper vital de suport a l’exercici de la ciutadania activa i la participació dels joves en el context digital. Els joves necessiten estar equipats amb habilitats i competències que són requisit necessari per poder aprofitar al màxim els beneficis d’Internet i els mitjans socials. Això es presenta especialment rellevant a l’hora de disminuir la bretxa de participació política i cultural. Ateses les característiques de l’educació sociocultural per donar suport a joves en el seu rol com a ciutadans actius i crítics, les polítiques haurien de posar més èmfasi i suport en la creació de mètodes de treball juvenil innovadors.