Documentation

Cura de continguts en les xarxes socials de revistes d’informació i documentació d’Iberoamèrica

per

Objectius: L’article té com a objectiu analitzar les característiques de la cura de continguts que duen a terme les revistes científiques iberoamericanes d’informació i documentació en les seves xarxes socials.

Metodologia: Investigació descriptiva basada en la tècnica de l’anàlisi de contingut de productes digitals, en la qual es presenta un enfocament tant quantitatiu, de la presència dels elements estudiats, com qualitatiu, d’anàlisi i de selecció de bones pràctiques. S’han examinat totes les revistes iberoamericanes de la categoria Library and Information Science segons el SCImago Journal & Country Rank (SJR).

Resultats: El 60 % de les revistes tenen perfils en les xarxes socials, tot i que només el 55 % estan actius. Twitter és la plataforma preferida. Predomina en les seves publicacions la cura de continguts, present en el 86 % de les entrades en quinze dels divuit perfils analitzats. En l’àmbit temàtic, gran part de les publicacions tracten del número actual (60,57 %); en cada perfil de xarxa social sol predominar una tècnica de cura per sobre de la resta, essent la més emprada “Comentar” (en sis perfils), seguida d'”Extractar”, “Resumir” i “Citar” (en quatre). Es conclou que una bona part de les revistes iberoamericanes d’informació i documentació disposen de xarxes socials, i que aquestes utilitzen àmpliament tècniques de cura de contingut per difondre la seva producció acadèmica.

Com han canviat BiD i les revistes espanyoles de documentació en els darrers vint anys?

per
Figura 1. Sumari del número 2

Es presenta l’evolució històrica de la revista BiD establint tres grans etapes en el seu recorregut: creació (1998–2003), consolidació (2004–2012), creixement (2013– ). En cada una d’elles es comenten aspectes relacionats amb l’estructura editorial, les seccions, la maqueta i la inclusió en bases de dades. En segon lloc, s’analitza la situació actual de les dinou revistes científiques espanyoles de l’àmbit de la documentació que estan actives basant-se en quatre característiques generals (antiguitat, perfil d’editor, presència en bases de dades i difusió en accés obert) i, a continuació, es compara amb la situació existent fa vint anys a partir de les valoracions de tres estudis d’aquell moment. Finalment, es valora l’evolució de la revista BiD i se’n presenten els reptes de futur. — Se presenta la evolución histórica de la revista BiD estableciendo tres grandes etapas en su recorrido: creación (1998–2003), consolidación (2004–2012), crecimiento (2013– ). En cada una de ellas se comentan aspectos relacionados con la estructura editorial, las secciones, la maqueta y la inclusión en bases de datos. En segundo lugar, se analiza la situación actual de las diecinueve revistas científicas españolas del ámbito de la documentación que están activas teniendo en cuenta cuatro características generales (antigüedad, perfil del editor, presencia en bases de datos y difusión en acceso abierto) y, a continuación, se compara con la situación existente hace veinte años a partir de las valoraciones de tres estudios de aquel momento. Finalmente, se valora la evolución de la revista BiD y se presentan los retos de futuro. — This article describes the historical evolution of the journal BiD through an analysis of three key stages: foundation (1998–2003), consolidation (2004–2012) and growth (2013 to the present). It examines aspects related to the editorial structure, sections, layout and inclusion in databases during each of these stages. Secondly, it analyses the present status of the 19 information science journals currently active in Spain based on four general characteristics (longevity, editor profile, inclusion in databases and open-access publication), and then compares these aspects to the situation 20 years ago through an assessment of three studies carried out at that time. Finally, it examines the evolution of the journal BiD and outlines its future challenges.

Una mirada crítica a la formació en gestió del coneixement en els estudis d’Informació i Documentació a Espanya

per
Figura 1. Distribució per àrees disciplinàries [adaptat de Ponzi i Koenig (2002)]

Objectiu: conèixer si la formació en gestió del coneixement, com a assignatura o com a itinerari especialitzat, està present en els estudis universitaris de grau i màster relacionats amb la ciència de la informació i la documentació a Espanya.
— Mètode i materials: s’han revisat els plans d’estudis de les universitats que ofereixen formació en Informació i Documentació en dos moments diferents que disten entre si deu anys, 2003 i 2013, la qual cosa permet observar si han tingut lloc canvis significatius. Addicionalment, s’ha afegit una revisió de l’oferta per al curs acadèmic 2015-2016 per tenir una foto fixa del moment actual.
— Resultats: tot i que la gestió de coneixement és àmpliament acceptada en l’àmbit disciplinari de la ciència de la informació, aquesta acceptació no sembla trobar reflex en l’oferta formativa espanyola, en la qual les assignatures dedicades a aquesta filosofia organitzativa són molt escasses, tant en els títols de grau com de màster. Els futurs professionals de la informació i la documentació a Espanya (tinguin el perfil que tinguin: bibliotecaris, gestors de la informació, documentalistes, arxivers, etc.) amb prou feines reben formació específica en gestió del coneixement, excepte en comptades excepcions en què, d’altra banda i en certs casos, està sotmesa a l’optativitat, fet que no en garanteix l’aprenentatge. Això pot influir negativament a l’hora d’optar a ocupar llocs relacionats amb aquest perfil professional. — Objetivo: conocer si la formación en gestión del conocimiento, como asignatura o como itinerario especializado, está presente en los estudios universitarios de grado y máster relacionados con la ciencia de la información y la documentación en España.
— Método y materiales: se han revisado los planes de estudios de aquellas universidades que ofertan formación en Información y Documentación en dos momentos distintos que distan entre sí un periodo de diez años, 2003 y 2013, lo cual permite observar si han tenido lugar cambios significativos. Adicionalmente, se ha añadido una revisión de la oferta para el curso académico 2015-2016 para tener una foto fija del momento actual.
— Resultados: aunque la gestión de conocimiento es ampliamente aceptada en el ámbito disciplinario de la Ciencia de la Información, esta aceptación no parece encontrar reflejo en la oferta formativa española, en la que las asignaturas dedicadas a esta filosofía organizativa son muy escasas, tanto en los títulos de grado como de máster. Los futuros profesionales de la información y la documentación en España (cualquiera que sea su perfil: bibliotecarios, gestores de la información, documentalistas, archiveros, etc.) apenas reciben formación específica en gestión del conocimiento, salvo raras excepciones en las que, por otra parte y en ciertos casos, está sometida a la optatividad, lo que no garantiza su aprendizaje. Ello puede influir negativamente a la hora de optar a ocupar puestos relacionados con este perfil profesional. — Objective: To establish whether Spanish universities offer knowledge management as a subject or specialization track in undergraduate or master’s degree programmes in information and documentation science.
— Material and methods: We reviewed the curricula of universities with studies in information and documentation science at two different points in time, 2003 and 2013, observing whether the ten-year period between these points led to significant changes in offerings. To complete the picture, we reviewed the same curricula for the academic year 2015-2016.
— Results: Although knowledge management is widely considered important in the disciplinary field of information science, this does not seem to be reflected in the Spanish university system. In that system, subjects dedicated to this organizational philosophy are quite scarce, both in undergraduate and master’s programmes. Whether they are training to be librarians, information managers, documentalists or archivists, future professionals in information and documentation in Spain receive hardly any specific training in knowledge management; and when they do, this training is often only optional. The writers conclude that this lack of training can cause students to avoid choosing jobs where knowledge management skills would be required.