Plans d’estudis

Les perspectives de gènere i LGBTI+ als graus universitaris d’Informació i Comunicació. Estudi de cas del projecte GENDIMS

per

Objectius: en primer lloc, aprofundir en el coneixement, la percepció i l’avaluació que la comunitat universitària (professorat i estudiantat) fa de la incorporació i la presència de la perspectiva de gènere i LGBTI+ en la docència dels estudis de grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i, en segon lloc, fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere a les assignatures dels graus a través del disseny i desenvolupament d’instruments i materials docents conjuntament amb el professorat.

Metodologia: és una recerca d’acció participativa, destinada a afavorir la reflexió crítica i la transformació social des de les aules. La recopilació de dades s’ha fet mitjançant vuit grups de discussió amb alumnat i professorat, l’observació participant i un taller participatiu de creació de materials docents amb el professorat.

Resultats: hi ha una preocupació generalitzada per la incorporació de la perspectiva de gènere, encara que es troben barreres importants a l’hora de dur-la a terme. En el professorat, les barreres estan principalment relacionades amb la manca de formació o de reconeixement institucional, mentre que l’estudiantat valora i agraeix la incorporació de la perspectiva de gènere, però hi segueix observant limitacions importants i en demana una introducció més decidida i transversal.

El postgrau de Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona

per

L’article exposa la creació i el funcionament del postgrau de Prescripció Lectora organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i subvencionat pel Departament de Cultura i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. La primera edició del curs es va fer l’any 2017 i actualment ja es duu a terme la tercera edició del postgrau (2019). El curs ofereix 50 places, 25 de les quals estan reservades al personal de biblioteques. Els continguts del curs es distribueixen en dos grans mòduls: d’una banda, un mòdul de caràcter teòric que té com a objectiu que l’alumnat conegui l’oferta editorial de tota mena de llibres i sàpiga què pot recomanar; d’altra banda, un mòdul més pràctic, en el qual es presenten activitats i estratègies per a facilitar la trobada entre els llibres i els lectors. — El artículo expone la creación y el funcionamiento del posgrado de Prescripción Lectora organizado por la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona y subvencionado por el Departamento de Cultura y el Servicio de Bibliotecas de la Generalitat de Cataluña. La primera edición del curso tuvo lugar en 2017 y actualmente ya se lleva a cabo la tercera edición del posgrado (2019). El curso ofrece 50 plazas, de las cuales 25 están reservadas al personal de bibliotecas. Los contenidos del curso se distribuyen en dos grandes módulos: por un lado, un módulo de carácter teórico cuyo objetivo es que el alumnado conozca la oferta editorial de todo tipo de libros y sepa qué puede recomendar; por otro lado, un módulo más práctico, en el que se presentan actividades y estrategias para facilitar el encuentro entre los libros y los lectores. — This article describes the origins and operational structure of the University of Barcelona’s Postgraduate Degree in Recommended Reading, which is organised by the Faculty of Library and Information Science and funded by the Government of Catalonia’s Ministry of Culture and its Library Service. The degree, which was first run in 2017 and is now in its third edition, offers places for 50 students and reserves 25 of these places for library personnel. It comprises two main modules: a theoretical module in which students become familiar with the publishing sector and the different kinds of books on offer there; and a more practical module in which students learn about activities and strategies to help bring the reading public closer to books.

La formació jurídica i deontològica en el currículum del curador de continguts (content curator)

per

Objectiu: examinar els continguts jurídics i deontològics en l’itinerari formatiu del curador de continguts (content curator), un dels perfils professionals amb més projecció de demanda en la indústria de continguts digitals a Espanya.

Metodologia: anàlisi de contingut dels plans d’estudis del grau d’Informació i Documentació i del grau de Periodisme (la formació relacionada amb aquesta professió). Actualment, el grau d’Informació i Documentació s’imparteix en dotze universitats espanyoles, onze de públiques i una de privada. El grau de Periodisme és present a trenta-sis universitats espanyoles, divuit de públiques i divuit de privades. Durant els mesos de setembre i octubre de 2015 s’analitzen els plans d’estudis publicats a les pàgines web de les universitats objecte d’anàlisi. S’observa, tant en Informació i Documentació com en Periodisme, la denominació i el caràcter de l’assignatura (bàsica, obligatòria o optativa), la càrrega lectiva i el lloc en el curs (període acadèmic). Per descriure el contingut de les matèries s’han consultat les guies docents o les fitxes de les assignatures en els casos en què aquesta informació es trobava públicament accessible.

Resultats: tot i la importància indefugible de la formació ètica per a l’excel·lència professional, la seva presència és minsa en Informació i Documentació. L’absència de matèries d’ètica i deontologia professional no implica que l’estudi no es dugui a terme de manera transversal en altres disciplines. No obstant això, els continguts jurídics centrats en la propietat intel·lectual adquireixen més rellevància. En Periodisme, la presència del dret i la deontologia professional és més notòria. — Objetivo: examinar los contenidos jurídicos y deontológicos en el itinerario formativo del responsable de contenidos (content curator), uno de los perfiles profesionales con más proyección de demanda en la industria de contenidos digitales en España.

Metodología: análisis de contenido de los planes de estudio del grado de Información y Documentación y del grado de Periodismo (la formación relacionada con esta profesión). Actualmente, el grado de Información y Documentación se imparte en doce universidades españolas, once públicas y una privada. El grado de Periodismo está presente en treinta y seis universidades españolas, dieciocho públicas y dieciocho privadas. Durante los meses de septiembre y octubre de 2015 se analizan los planes de estudio publicados en las páginas web de las universidades objeto de estudio. Se observa, tanto en Información y Documentación como en Periodismo, la denominación y el carácter de la asignatura (básica, obligatoria u optativa), su carga lectiva y su lugar en el curso (período académico). Para la descripción del contenido de las materias se han consultado las guías docentes o fichas de las asignaturas en los casos en que esta información se encontraba públicamente accesible.

Resultados: pese a la importancia insoslayable de la formación ética para la excelencia profesional, su presencia es exigua en Información y Documentación. La ausencia de materias de ética y deontología profesional no implica que su estudio no se lleve a cabo de manera transversal en otras disciplinas. Sin embargo, los contenidos jurídicos centrados en la propiedad intelectual adquieren más relevancia. En Periodismo, la presencia del derecho y la deontología profesional es más notoria. — Objective: To examine the training offered in law and duty-based ethics in higher education curricula for the content curator, currently one of the most sought after professionals in the Spanish digital content industry.

Methodology: The article analyses the curricula of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation and the Bachelor’s Degree in Journalism, the two degrees which provide the most relevant training for students wishing to pursue a career in content curation. In Spain, Information and Documentation is currently taught in eleven public universities and one private institution, while Journalism is taught in eighteen public universities and eighteen private centers. During September and October of 2015, the writer analyzed the curricula for these two degrees as they appeared in the web pages of all of the universities concerned. For both degrees, the analysis considered the name of the subjects dedicated to content curation and their status as basic, compulsory or optional subjects. It also considered the overall programming of these subjects in the academic year and their study load. The description of the subject content was obtained from the official course guides, prospectuses or subject profiles when and where these had been made accessible to the public.

Results: Although duty-based ethics are understood to be essential for professional excellence, the curriculum of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation provides little specific training in this subject and the students’ contact with it is transversal, through other subjects. On the other hand, this degree does offer specific training on the subject of intellectual property. In the case of the Bachelor’s Degree in Journalism, there is a greater presence of subjects offering training in law and duty-based ethics.

Una mirada crítica a la formació en gestió del coneixement en els estudis d’Informació i Documentació a Espanya

per
Figura 1. Distribució per àrees disciplinàries [adaptat de Ponzi i Koenig (2002)]

Objectiu: conèixer si la formació en gestió del coneixement, com a assignatura o com a itinerari especialitzat, està present en els estudis universitaris de grau i màster relacionats amb la ciència de la informació i la documentació a Espanya.
— Mètode i materials: s’han revisat els plans d’estudis de les universitats que ofereixen formació en Informació i Documentació en dos moments diferents que disten entre si deu anys, 2003 i 2013, la qual cosa permet observar si han tingut lloc canvis significatius. Addicionalment, s’ha afegit una revisió de l’oferta per al curs acadèmic 2015-2016 per tenir una foto fixa del moment actual.
— Resultats: tot i que la gestió de coneixement és àmpliament acceptada en l’àmbit disciplinari de la ciència de la informació, aquesta acceptació no sembla trobar reflex en l’oferta formativa espanyola, en la qual les assignatures dedicades a aquesta filosofia organitzativa són molt escasses, tant en els títols de grau com de màster. Els futurs professionals de la informació i la documentació a Espanya (tinguin el perfil que tinguin: bibliotecaris, gestors de la informació, documentalistes, arxivers, etc.) amb prou feines reben formació específica en gestió del coneixement, excepte en comptades excepcions en què, d’altra banda i en certs casos, està sotmesa a l’optativitat, fet que no en garanteix l’aprenentatge. Això pot influir negativament a l’hora d’optar a ocupar llocs relacionats amb aquest perfil professional. — Objetivo: conocer si la formación en gestión del conocimiento, como asignatura o como itinerario especializado, está presente en los estudios universitarios de grado y máster relacionados con la ciencia de la información y la documentación en España.
— Método y materiales: se han revisado los planes de estudios de aquellas universidades que ofertan formación en Información y Documentación en dos momentos distintos que distan entre sí un periodo de diez años, 2003 y 2013, lo cual permite observar si han tenido lugar cambios significativos. Adicionalmente, se ha añadido una revisión de la oferta para el curso académico 2015-2016 para tener una foto fija del momento actual.
— Resultados: aunque la gestión de conocimiento es ampliamente aceptada en el ámbito disciplinario de la Ciencia de la Información, esta aceptación no parece encontrar reflejo en la oferta formativa española, en la que las asignaturas dedicadas a esta filosofía organizativa son muy escasas, tanto en los títulos de grado como de máster. Los futuros profesionales de la información y la documentación en España (cualquiera que sea su perfil: bibliotecarios, gestores de la información, documentalistas, archiveros, etc.) apenas reciben formación específica en gestión del conocimiento, salvo raras excepciones en las que, por otra parte y en ciertos casos, está sometida a la optatividad, lo que no garantiza su aprendizaje. Ello puede influir negativamente a la hora de optar a ocupar puestos relacionados con este perfil profesional. — Objective: To establish whether Spanish universities offer knowledge management as a subject or specialization track in undergraduate or master’s degree programmes in information and documentation science.
— Material and methods: We reviewed the curricula of universities with studies in information and documentation science at two different points in time, 2003 and 2013, observing whether the ten-year period between these points led to significant changes in offerings. To complete the picture, we reviewed the same curricula for the academic year 2015-2016.
— Results: Although knowledge management is widely considered important in the disciplinary field of information science, this does not seem to be reflected in the Spanish university system. In that system, subjects dedicated to this organizational philosophy are quite scarce, both in undergraduate and master’s programmes. Whether they are training to be librarians, information managers, documentalists or archivists, future professionals in information and documentation in Spain receive hardly any specific training in knowledge management; and when they do, this training is often only optional. The writers conclude that this lack of training can cause students to avoid choosing jobs where knowledge management skills would be required.

Implementació de l’emprenedoria en els estudis de Biblioteconomia i Documentació: un exemple danès

per
El model d'efectuació

La finalitat d’aquest article és demostrar de quina manera l’ensenyament i l’aprenentatge centrat en l’emprenedoria es pot implementar en el context específic de la Biblioteconomia i la Documentació (BID) i alhora exposar els reptes que representa implementar l’emprenedoria en el context universitari general. Es presenta un concepte d’ensenyament i aprenentatge que s’ha dissenyat per satisfer els requisits acadèmics i també per treballar de manera satisfactòria i rellevant en el context de la Biblioteconomia i la Documentació (és a dir, en un context no empresarial). S’expliquen i analitzen les bases teòriques d’aquest concepte d’ensenyament i aprenentatge i, a més, es presenten les experiències concretes, els resultats i els assoliments dels seminaris i els cursos a la Det Informationsvidenskabelige Akademi on s’ha desenvolupat aquest concepte. — La finalidad de este artículo es demostrar de qué manera la enseñanza y el aprendizaje centrado en el emprendimiento puede implementarse en el contexto específico de la Biblioteconomía y la Documentación (ByD) y al mismo tiempo exponer los retos que representa implementar el emprendimiento en el contexto universitario general. Se presenta un concepto de enseñanza y aprendizaje que se ha diseñado para satisfacer los requisitos académicos y también para trabajar de manera satisfactoria y relevante en el contexto de la Biblioteconomía y la Documentación (es decir, en un contexto no empresarial). Se explican y analizan las bases teóricas de este concepto de enseñanza y aprendizaje y, además, se presentan las experiencias concretas, los resultados y los logros de los seminarios y los cursos en la Det Informationsvidenskabelige Akademi donde se ha desarrollado este concepto. — The present article intends to illustrate how entrepreneurship-centered teaching and learning can be implemented in a LIS-specific context while at the same time thematizing the challenges of implementing entrepreneurship in a general university context. The paper presents a concept of teaching and learning that is designed partly to meet academic requirements and partly to work satisfactorily, and in an appropriate manner, in a specifically LIS-related (i.e., a non-business) context. The theoretical basis of this teaching- and learning-related concept is explained and discussed. In addition, the article presents particular experiences, results and achievements obtained in seminars and course units at the Royal School of Library and Information Science, where the concept was developed.

La interdisciplinarietat en els graus d’Informació i Documentació

per
Àrees implicades en la docència Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013¬–2014. Elaboració pròpia

Objectius: conèixer i analitzar la presència d’interdisciplinarietat en els graus d’Informació i Documentació.

Metodologia: després de fer un recorregut pels processos d’elaboració dels plans d’estudis i la normativa associada, s’han analitzat les assignatures ofertes per al grau d’Informació i Documentació a les universitats espanyoles durant el curs 2013-2014. L’anàlisi se centra en les variables: departament s’adscriu l’assignatura i contingut del programa. Els programes docents s’han analitzat mitjançant el mètode de paraules associades.

Resultats: en el conjunt dels plans d’estudis s’observa la presència de més de quaranta àrees de coneixement diferents, amb assignatures adscrites. Es constata la presència de les àrees de coneixement recomanades pels diferents intervinents en l’elaboració del Libro Blanco en Información y Documentación, així com de les que ja participaven en la llicenciatura i la diplomatura. Les àrees amb una major participació i que marquen la interdisciplinarietat són les vinculades a les àrees de Tecnologies de la Informació, Filologia, Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Dret i Estadística. — Objective: This paper analyses the presence of interdisciplinarity in bachelor’s degrees in information and documentation.

Methodology: The current state of curricula design and regulation in Spanish bachelor’s degree courses in information and documentation was reviewed and an analysis was then made of the subjects taught in this degree during the academic year 2013-2014, using the variables department responsible for teaching and programme content. The subject programmes were analysed using related words.

Results: More than 40 different areas of knowledge with department-associated subjects were identified across the curricula. The paper observed the presence of areas of knowledge recommended by the bodies that participated in the Libro Blanco en Información y Documentación (White paper on Information and Documentation, National Agency for Quality Assessment and Accreditation of Spain, ANECA), and areas of knowledge included in the Spanish information and documentation degrees the licenciatura degree (a 4- to 6-year course entitling the holder to begin doctoral studies) and the diplomatura degree (a short-cycle course in the humanities or health care). Interdisciplinarity was most present in the knowledge areas of historiography, information technology, languages, law, and statistics.