Professional profile

Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

23/05/2023 per mariabrioso

[Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591 Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

Dones periodistes a la Wikipedia: una radiografia des de la perspectiva de gènere

28/12/2021 per bid

Objectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d’una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l’espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l’anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l’ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d’atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes.

Adolescents que construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials: aprenentatges informals, competències transmèdia i perfils professionals

06/12/2020 per mariabrioso

Objectius: en aquest article es presenten alguns resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d’Europa, Llatinoamèrica i Oceania. L’objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció especial al grup que s’està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant el procés. A més, posem les competències detectades entre els adolescents en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l’àrea de comunicació com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager).

Metodologia: per a això, hem seguit els preceptes de l’etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i hem implementat diversos mètodes per a la recopilació de dades (qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia).

Resultats: dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen competències demanades pels perfils professionals de manera informal en les xarxes socials. De fet, alguns adolescents ja s’estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s’assenyala la necessitat que l’educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

14/07/202404/04/2020 per evilagal

Objectiu: analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l’inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques.

Metodologia: s’envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d’informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Resultats: entre altres, es constaten la reducció considerable de plantilles en els darrers deu anys; l’ús més important de tasques documentals en relació amb l’edició impresa que en relació amb l’edició digital (per exemple, l’anàlisi documental); l’escassa integració del programari documental de les edicions impresa i en línia; la poca evolució en l’ús de fonts d’informació; l’elaboració generalitzada de productes documentals per a ús intern de la redacció, quan, en canvi, són molt pocs els productes d’aquest tipus que arriben al lector; l’interès per participar en activitats emergents com la verificació de dades (fact-checking) o la cura de continguts, i, finalment, el fet que, en les opinions sobre el futur professional, conviuen percepcions pessimistes sobre la continuïtat dels centres de documentació amb propostes per a donar valor a la professió.

Perfil i competències de l’analista d’informació en l’àmbit de la seguretat pública

14/07/202419/05/2017 per evilagal

Information analyst is a professional required in the social fields of security, emergency management and risk prevention in order to manage the intrinsic uncertainty of this context. This study aims to capture what competences, skills, knowledge and profiles are more suitable for these functions according to the needs of organizations, as well as to detect educational shortcomings though the views of members of the organizations and linked actors: academic research groups in intelligence analysis, analysts, technicians and journalists specialized in security. Results show that requirements change depending on the features and size of the organizations but they must include formation, experience and skills, flexibility and teamwork. This study also shows that the profile of an information and documentation professional may be a good candidate to choose for these tasks, although specialization in some aspects may be required.

La formació jurídica i deontològica en el currículum del curador de continguts (content curator)

14/07/202410/10/2016 per evilagal

Objectiu: examinar els continguts jurídics i deontològics en l’itinerari formatiu del curador de continguts (content curator), un dels perfils professionals amb més projecció de demanda en la indústria de continguts digitals a Espanya.

Metodologia: anàlisi de contingut dels plans d’estudis del grau d’Informació i Documentació i del grau de Periodisme (la formació relacionada amb aquesta professió). Actualment, el grau d’Informació i Documentació s’imparteix en dotze universitats espanyoles, onze de públiques i una de privada. El grau de Periodisme és present a trenta-sis universitats espanyoles, divuit de públiques i divuit de privades. Durant els mesos de setembre i octubre de 2015 s’analitzen els plans d’estudis publicats a les pàgines web de les universitats objecte d’anàlisi. S’observa, tant en Informació i Documentació com en Periodisme, la denominació i el caràcter de l’assignatura (bàsica, obligatòria o optativa), la càrrega lectiva i el lloc en el curs (període acadèmic). Per descriure el contingut de les matèries s’han consultat les guies docents o les fitxes de les assignatures en els casos en què aquesta informació es trobava públicament accessible.

Resultats: tot i la importància indefugible de la formació ètica per a l’excel·lència professional, la seva presència és minsa en Informació i Documentació. L’absència de matèries d’ètica i deontologia professional no implica que l’estudi no es dugui a terme de manera transversal en altres disciplines. No obstant això, els continguts jurídics centrats en la propietat intel·lectual adquireixen més rellevància. En Periodisme, la presència del dret i la deontologia professional és més notòria. — Objetivo: examinar los contenidos jurídicos y deontológicos en el itinerario formativo del responsable de contenidos (content curator), uno de los perfiles profesionales con más proyección de demanda en la industria de contenidos digitales en España.

Metodología: análisis de contenido de los planes de estudio del grado de Información y Documentación y del grado de Periodismo (la formación relacionada con esta profesión). Actualmente, el grado de Información y Documentación se imparte en doce universidades españolas, once públicas y una privada. El grado de Periodismo está presente en treinta y seis universidades españolas, dieciocho públicas y dieciocho privadas. Durante los meses de septiembre y octubre de 2015 se analizan los planes de estudio publicados en las páginas web de las universidades objeto de estudio. Se observa, tanto en Información y Documentación como en Periodismo, la denominación y el carácter de la asignatura (básica, obligatoria u optativa), su carga lectiva y su lugar en el curso (período académico). Para la descripción del contenido de las materias se han consultado las guías docentes o fichas de las asignaturas en los casos en que esta información se encontraba públicamente accesible.

Resultados: pese a la importancia insoslayable de la formación ética para la excelencia profesional, su presencia es exigua en Información y Documentación. La ausencia de materias de ética y deontología profesional no implica que su estudio no se lleve a cabo de manera transversal en otras disciplinas. Sin embargo, los contenidos jurídicos centrados en la propiedad intelectual adquieren más relevancia. En Periodismo, la presencia del derecho y la deontología profesional es más notoria. — Objective: To examine the training offered in law and duty-based ethics in higher education curricula for the content curator, currently one of the most sought after professionals in the Spanish digital content industry.

Methodology: The article analyses the curricula of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation and the Bachelor’s Degree in Journalism, the two degrees which provide the most relevant training for students wishing to pursue a career in content curation. In Spain, Information and Documentation is currently taught in eleven public universities and one private institution, while Journalism is taught in eighteen public universities and eighteen private centers. During September and October of 2015, the writer analyzed the curricula for these two degrees as they appeared in the web pages of all of the universities concerned. For both degrees, the analysis considered the name of the subjects dedicated to content curation and their status as basic, compulsory or optional subjects. It also considered the overall programming of these subjects in the academic year and their study load. The description of the subject content was obtained from the official course guides, prospectuses or subject profiles when and where these had been made accessible to the public.

Results: Although duty-based ethics are understood to be essential for professional excellence, the curriculum of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation provides little specific training in this subject and the students’ contact with it is transversal, through other subjects. On the other hand, this degree does offer specific training on the subject of intellectual property. In the case of the Bachelor’s Degree in Journalism, there is a greater presence of subjects offering training in law and duty-based ethics.