Information management

Concepció d’una eina brasilera per a l’elaboració de plans de gestió de dades de recerca: reptes per al model de plans automàtics (maDMP)

per
Figura 1. Cicle de vida de la recerca i difusió dels resultats/dades científics.  Font: elaboració dels autors, a partir de Pinto i Costa (2018).

[Versão em português] Laura Vilela Rodrigues Rezende Professora de la Universidade Federal de Goiás (UFG) i investigadora de l’Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia (IBICT) lauravil.rr@gmail.com ORCID: https://orcid.org/0000-0002-8891-3263 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6756 Elizabete Cristina de Souza de Aguiar Monteiro Bibliotecària de la Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho (UNESP/Marília) i investigadora de l’Instituto Brasileiro … Llegiu més

“Nosaltres, les dades”. Una pedagogia dietètica per sortir del tancament digital

per

  [Versión castellana] Víctor Sampedro Blanco Catedràtic del Departamento de Comunicación y Sociología Universidad Rey Juan Carlos victor.sampedro@urjc.es         “Nosaltres, les dades” és la manera com, segons The Economist, hauríem de dirigir-nos a la indústria tecnològica. Si les macrodades són “el petroli de la nova economia”, llavors “els fòssils d’accions passades alimenten … Llegiu més

El dret a l’oblit davant l’accés a la memòria periodística: drets en conflicte en la gestió de la informació de l’hemeroteca digital

per
Figura 1. Rols que exerceix l'usuari davant el mitjà de comunicació a partir dels quals es poden generar o rastrejar dades de caràcter personal. Font: Elaboració pròpia

Characterised by its elimination of time boundaries, its attribution of value to personal data and the possibilities it offers for transferring that data to third countries or international organisations, the singular nature of our digital media landscape is highlighting the importance of data protection and our so-called right to be forgotten. This is seen in the adaptation of legal regimes governing the Internet but also in the EU case-law being written to balance these rights and others, such as the right to freedom of expression and information. As earlier studies have already shown (e.g., Pauner, 2015), the difficulty of striking this balance has become evident in the arena of digital newspaper and journal archives, where freedom of information and also journalistic exemption from statutory provisions play an important role in storing and retrieving news data. The article contributes to the ongoing study of how personal data protection rights are being affected by the information management practises of such archives by reviewing recent case-law. It also examines the privacy policies and terms and conditions agreements published by the biggest digital newspapers and evaluates how far these are being tailored to meet the challenge of protecting personal data privacy in today’s society. The results reveal a lack of specific guidelines in the terms and conditions agreements published by such archives on their use of personal data.

Perfil i competències de l’analista d’informació en l’àmbit de la seguretat pública

per
Mancances a les organitzacions (font pròpia)

Information analyst is a professional required in the social fields of security, emergency management and risk prevention in order to manage the intrinsic uncertainty of this context. This study aims to capture what competences, skills, knowledge and profiles are more suitable for these functions according to the needs of organizations, as well as to detect educational shortcomings though the views of members of the organizations and linked actors: academic research groups in intelligence analysis, analysts, technicians and journalists specialized in security. Results show that requirements change depending on the features and size of the organizations but they must include formation, experience and skills, flexibility and teamwork. This study also shows that the profile of an information and documentation professional may be a good candidate to choose for these tasks, although specialization in some aspects may be required.

El portfolio digital com a facilitador d’una competència informacional diversificada i reflexiva*

per
Incidència del portfolio digital/PLE a les 4 dimensions de la competència informacional IFLA/GREAV

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l’adquisició de la competència informacional potenciades per l’ús d’un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d’educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals.
— Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L’entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l’IFLA, amb alguns complements.
— Resultats: en l’educació superior es manifesta una focalització en l’ensenyament i l’aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d’estudi, i s’obliden competències més transversals d’alt nivell cognitiu. L’ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l’autonomia de l’estudiant. Per això s’ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l’ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l’adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d’ampliar el sistema de categorització de l’IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. — Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales.
— Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos.
— Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. — Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge.
— Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA).
— Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

Dades massives (big data): la propera “gran cosa” en la gestió de la informació

per

  [Versión castellana] Julio Alonso Arévalo Grup de recerca E-LECTRA Universidad de Salamanca alar@usal.es Marta Vázquez Vázquez Biblioteca Abraham Zacut Universidad de Salamanca rulinha@usal.es     Segons la investigació del MGI i la McKinsey’s Business Technology Office (Mannyica et al., 2011), la quantitat d’informació que genera qualsevol activitat pública o privada proporciona grans conjunts de … Llegiu més

Biblioteca universitària i entorns audiovisuals en obert: estat de la qüestió i proposta d’actuacions

per

S’al·ludeix a l’estat de la qüestió que presenta la “societat de l’aprenentatge”, constantment caracteritzada per l’accés obert (ciència oberta), la compartició i distribució del coneixement, l’audiovisual multimèdia i les noves tendències tecnològiques i comunicacionals en àmbits informatius, a la gestió del procés documental en mitjans de comunicació: transmèdia, multiplataforma, competències informacionals en multimèdia. Des del Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que treballa des de 1993 en línies d’investigació que s’hi relacionen, es proposen algunes actuacions per aplicar-les a la biblioteca universitària (biblioteca 2.0), com a mitjà de comunicació que produeix, recupera i difon informació, i que col·labora i intervé en la docència i investigació universitàries en funció dels rols nous del bibliotecari (documentalista, comunicador). En suma, canvis en l’accés i la gestió del coneixement, i en la formació; canvis innovadors en l’àmbit també dels serveis de documentació i investigació universitaris, i, en definitiva, la influència que tot això suposa en l’àrea de biblioteconomia i documentació. — Se alude al estado de la cuestión que presenta la “sociedad del aprendizaje”, constantemente caracterizada por el acceso abierto (ciencia abierta), la compartición y distribución del conocimiento, el audiovisual multimedia y las nuevas tendencias tecnológicas y comunicacionales en ámbitos informativos, en la gestión del proceso documental en medios de comunicación: transmedia, multiplataforma, competencias informacionales en multimedia. Desde el Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que viene trabajando desde 1993 en líneas de investigación relacionadas, se proponen algunas actuaciones para aplicarlas a la biblioteca universitaria (biblioteca 2.0), como medio de comunicación que produce, recupera y difunde información, y colabora e interviene en la docencia e investigación universitarias en función de los nuevos roles del bibliotecario (documentalista, comunicador). En suma, cambios en el acceso y la gestión del conocimiento, y en la formación; cambios innovadores en el ámbito también de los servicios de documentación e investigación universitarios, y, en fin, la influencia que todo ello supone en el área de biblioteconomía y documentación. — This article examines the current state of our “learning society”, which has become consistently characterized by an interest in open access (open science), the exchange and distribution of knowledge, audiovisual multimedia and new trends in technologies and communication in data-related fields in document management in the communication media: transmedia, crossmedia, multiplatforms and multimedia information literacy. The article puts forward a series of proposals by the multimedia documentation service at the Universidad Complutense de Madrid, which has been conducting research in this area since 1993. These proposals involve using the university library model Library 2.0 to support university teaching and research by combining this model, which produces, retrieves and disseminates information, with librarians in their new roles as information managers, communicators and curators. To sum up, the article examines the changes that are taking place in access to knowledge, knowledge management, training, documentation services and university research; and it considers how these changes are influencing the area of library and information science.

Bibliotecaris i innovació docent: l’oportunitat dels plans tutorials i els treballs de fi de grau

per
Resultats a Google i Google Académico després de la cerca

El paper del bibliotecari docent universitari no ha estat mai ben definit i l’èxit de la seva activitat es veu condicionat per la relació de col·laboració amb el professorat, el seu reconeixement i nivell d’implicació i la participació en la innovació docent. Els plans tutorials i els tallers per elaborar els treballs de fi de grau que estan posant en marxa les universitats poden representar una oportunitat per a l’aprenentatge de les competències de gestió de la informació dels alumnes universitaris i de consolidació i evidència del paper formador i de tutela dels bibliotecaris, aliats dels estudiants. En aquest article es presenten dos exemples de planificació i intervenció docent de bibliotecaris de la Universidad de Sevilla en els plans tutorials dels seus centres respectius, la Facultad de Económicas y Empresariales i la Facultad de Ciencias de la Educación. Els resultats obtinguts demostren que la integració de la formació en competències informacionals o digitals que imparteixen els bibliotecaris en aquests plans ofereix molts beneficis, no només per a l’aprenentatge de l’estudiant i l’excel·lència de les universitats, sinó també per refermar el paper del bibliotecari formador. — El papel del bibliotecario docente universitario nunca ha estado bien definido y el éxito de su actividad se ve condicionado por la relación de colaboración con el profesorado, su reconocimiento y nivel de implicación y participación en la innovación docente. Los planes tutoriales y los talleres para la elaboración de los trabajos de fin de grado que están poniendo en marcha las universidades pueden representar una oportunidad para el aprendizaje de las competencias de gestión de la información de los alumnos universitarios y de consolidación y evidencia del papel formador y de tutela de los bibliotecarios, aliados de los estudiantes. En este artículo se presentan dos ejemplos de planificación e intervención docente de bibliotecarios de la Universidad de Sevilla en los planes tutoriales de sus respectivos centros, la Facultad de Económicas y Empresariales y la Facultad de Ciencias de la Educación. Los resultados obtenidos demuestran que la integración de la formación en competencias informacionales o digitales que imparten los bibliotecarios en estos planes ofrece múltiples beneficios, no solo para el aprendizaje del alumno y la excelencia de las universidades, sino también para afianzar el papel del bibliotecario formador. — The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian.