Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública

La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d’influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d’una manera o d’una altra, com a mínim des de l’origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d’accés a l’educació del poble i el foment de l’esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem “d’una manera o d’una altra”, ens referim al fet que el concepte d’acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l’ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l’acció social que duen a la pràctica.
En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l’acció social a les biblioteques públiques, tant des d’un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d’una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l’hora d’articular una programació d’activitats de sentit social a la biblioteca, partint d’aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador.

La Biblioteca Humana als Països Baixos: un exitós intercanvi d’històries

Figura. Declaracions sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Font: Jambor, 2015

El concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L’alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l’impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d’actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l’efecte en els “llibres” en lloc dels “lectors”, en els quals gairebé tota la investigació se centra ara.

Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21. Resultats d’una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social

Figura 1. Distribució de les 33 biblioteques finalistes per comunitat autònoma. Font: elaboració pròpia

Objectius: les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l’època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d’una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia.

Metodologia: es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se’n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %.

Resultats: els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l’èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.

“Nosaltres, les dades”. Una pedagogia dietètica per sortir del tancament digital

  [Versión castellana] Víctor Sampedro Blanco Catedràtic del Departamento de Comunicación y Sociología Universidad Rey Juan Carlos victor.sampedro@urjc.es         “Nosaltres, les dades” és la manera com, segons The Economist, hauríem de dirigir-nos a la indústria tecnològica. Si les macrodades són “el petroli de la nova economia”, llavors “els fòssils d’accions passades alimenten … Llegiu més