Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21. Resultats d’una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social

Figura 1. Distribució de les 33 biblioteques finalistes per comunitat autònoma. Font: elaboració pròpia

Objectius: les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l’època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d’una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia.

Metodologia: es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se’n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %.

Resultats: els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l’èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.

La consulta de mapes conceptuals: estudi mitjançant el seguiment de la mirada

Exemple de mapa conceptual elaborat d'acord amb les teories de Novak

Objectius: estudiar les pautes de comportament dels usuaris quan consulten mapes conceptuals. Especialment s’identifiquen les parts dels mapes en què se centra més atenció i l’ordre en què el mapa es revisa.

Metodologia: s’ha aplicat la metodologia de recerca del seguiment de la mirada (eye-tracker).

Resultats: indiquen que els usuaris dediquen més atenció al segon nivell horitzontal del mapa i a la zona central. No s’han trobat diferències significatives en el grau d’atenció entre els conceptes i les frases d’enllaç. Els usuaris inicialment recorren el mapa en forma de ziga-zaga partint del concepte arrel situat en la part superior central i acabant en el concepte situat més a la dreta i en el nivell més inferior. — Objectives: This paper examines how users read concept maps and seeks to identify those parts of concept maps that users focus on most and the order in which maps are reviewed.

Methodology: The study used eye-tracking methodology.

Results: It was observed that when reading concept maps users paid most attention to second horizontal entry levels and to the central area of the map. There was no significant difference of degree in the attention they paid to nodes or connecting sentences, and users initially read down the map, from one side to the other, from the root concept positioned at the top and in the middle of the map to the concept positioned at the bottom right-hand corner.