bid

Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023)

per

En els darrers anys, diversos estudis han contribuït a descriure la producció científica sobre Comunicació en el context espanyol. En canvi, existeixen poques publicacions centrades en l’àmbit català. La present investigació analitza la producció científica de les revistes acadèmiques editades en territoris de parla catalana durant el període 2019-2023. Objectius. L’objectiu és analitzar les característiques lingüístiques i metodològiques de les revistes en Comunicació, així com els seus models d’autoria i els principals reptes editorials. — Metodologia. La metodologia combina l’anàlisi de contingut de 1721 articles científics publicats en 23 revistes acadèmiques i 7 entrevistes semiestructurades als equips editorials. –Resultats. Els resultats indiquen un predomini del castellà, seguit de l’anglès, sobre l’ús del català. S’identifica una tendència a utilitzar metodologies qualitatives, habitualment en coautoria i amb paritat de gènere. Per normalitzar el català com a llengua científica, els editors de les revistes demanen canvis en les polítiques acreditadores, més recursos a la recerca i més suport institucional de les particularitats i temàtiques pròpies.

Desxifrar sigles mèdiques en català amb ChatGPT, Gemini i Copilot: una anàlisi comparativa

per

Objectius. Aquest estudi té com a objectiu avaluar la capacitat de tres xatbots d’intel·ligència artificial (IA) — ChatGPT, Gemini i Copilot— per desxifrar sigles mèdiques polisèmiques en català, tot analitzant la seva eficàcia en funció del context. L’objectiu és determinar fins a quin punt aquestes eines poden ajudar a desambiguar les sigles per millorar la comprensió de textos mèdics per a professionals sanitaris, de comunicació i pacients.
Metodologia. Es van seleccionar 60 sigles mèdiques amb alta polisèmia. A cada sigla se li van assignar quatre contextos diferents: sense context, context mèdic genèric, una frase real i un paràgraf breu. Es va mesurar la proporció d’encerts de cada IA en cada context, mitjançant un càlcul de potència estadística. Els resultats es van analitzar utilitzant proves no paramètriques, amb l’objectiu de comparar la precisió entre les tres IA.
Resultats. Els resultats obtinguts mostren una gran variabilitat en la capacitat dels xatbots per reconèixer i interpretar les sigles mèdiques en català en funció del context. Els sistemes presenten millor eficiència a mesura que augmenta la informació contextual, especialment quan les sigles apareixen en frases o paràgrafs reals. ChatGPT obté els millors resultats, amb una desambiguació més precisa en contextos naturals. Aquest estudi demostra el potencial de les eines d›intel·ligència artificial per millorar la comprensió de les sigles mèdiques per a pacients i professionals, una necessitat clau en un llenguatge mèdic català encara poc desenvolupat.

Monogràfic a ‘BID’ sobre webs de dades i grafs de coneixements

per

[Versión castellana] [English version] Miquel Centelles Velilla Universitat de Barcelona miquel.centelles@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0003-1739-4889 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha292   DOI: https://doi.org/10.1344/BID2023.51.08   Ara fa més de vint anys que el World Wide Web Consortium (W3C) va impulsar la seva visió i programa del web semàntic, amb l’objectiu de proporcionar als sistemes automàtics metadades processables de manera automàtica sobre … Llegiu més

Actituds del personal acadèmic vers la publicació en accés obert: acció i divulgació dirigida per les biblioteques

per

Els autors van distribuir una enquesta al personal acadèmic de tots els rangs i a totes les facultats de la Universitat Estatal d’Oregon (OSU, en anglès) per saber fins a quin punt fan la seva investigació disponible de manera oberta en l’actualitat, determinar el seu coneixement de l’accés obert (OA, en anglès), el seu suport a l’OA i les seves preferències per aconseguir-ho. En total, es van recollir 261 enquestes per una taxa de resposta del 10,3 %. La majoria dels professors van demostrar almenys un coneixement introductori de l’OA, de manera que la nostra divulgació posterior es va centrar en temes més matisats com el caràcter monopolístic dels editors acadèmics de referència i com els creixents costos de publicació han interactuat amb els nostres objectius institucionals de sostenibilitat i servei públic. A més, els membres del cos acadèmic tendien a tenir molt clars els valors potencials de l’OA, però pocs tenien coneixement del pressupost de les nostres biblioteques o quina quantitat es dedica als costos de subscripció. La divulgació futura abordarà aquesta bretxa de coneixement amb una explicació més explícita de la nostra realitat operativa.

Cura de continguts en les xarxes socials de revistes d’informació i documentació d’Iberoamèrica

per

Objectius: L’article té com a objectiu analitzar les característiques de la cura de continguts que duen a terme les revistes científiques iberoamericanes d’informació i documentació en les seves xarxes socials.

Metodologia: Investigació descriptiva basada en la tècnica de l’anàlisi de contingut de productes digitals, en la qual es presenta un enfocament tant quantitatiu, de la presència dels elements estudiats, com qualitatiu, d’anàlisi i de selecció de bones pràctiques. S’han examinat totes les revistes iberoamericanes de la categoria Library and Information Science segons el SCImago Journal & Country Rank (SJR).

Resultats: El 60 % de les revistes tenen perfils en les xarxes socials, tot i que només el 55 % estan actius. Twitter és la plataforma preferida. Predomina en les seves publicacions la cura de continguts, present en el 86 % de les entrades en quinze dels divuit perfils analitzats. En l’àmbit temàtic, gran part de les publicacions tracten del número actual (60,57 %); en cada perfil de xarxa social sol predominar una tècnica de cura per sobre de la resta, essent la més emprada “Comentar” (en sis perfils), seguida d'”Extractar”, “Resumir” i “Citar” (en quatre). Es conclou que una bona part de les revistes iberoamericanes d’informació i documentació disposen de xarxes socials, i que aquestes utilitzen àmpliament tècniques de cura de contingut per difondre la seva producció acadèmica.

Investigant la SEO des de les ciències socials: ‘scoping review’

per

Introducció: la SEO (search engine optimization), o optimització per a cercadors, és el conjunt d’estratègies que s’apliquen a continguts i llocs web perquè apareguin en posicions rellevants en els resultats dels cercadors. Atesa la seva importància en amplis sectors de l’activitat humana, la SEO no ha passat desapercebuda per l’acadèmia, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament de diferents estudis sobre aquesta disciplina.

Objectius: sota aquesta premissa, en aquest treball cerquem conèixer la visió de l’acadèmia sobre la SEO. En concret, ens proposem explorar les principals característiques del corpus d’articles acadèmics publicats sobre SEO en l’àmbit de les ciències socials. Els objectius específics són determinar les idees clau, les tendències i els temes principals relacionats amb el posicionament en cercadors, incloent-hi les metodologies més utilitzades, a més d’oferir aportacions basades en l’evidència gràcies a una scoping review.

Metodologia: per dur a terme aquesta recerca i determinar quina és la visió de l’acadèmia sobre la SEO, s’ha aplicat una revisió sistemàtica exploratòria, sota una metodologia coneguda internacionalment com a scoping review. Per al desenvolupament de les diferents fases de la revisió sistematitzada, s’ha seguit el framework SALSA, la qual cosa ha proporcionat una base de l’evidència a partir de 56 documents.

Resultats: els resultats d’aquesta recerca proporcionen una caracterització general dels estudis acadèmics sobre la SEO des de l’àmbit de les ciències socials, i determinen que aquests s’han centrat, principalment, a conèixer el funcionament dels cercadors generalistes com Google, estudiar la SEO en relació amb biblioteques i repositoris, investigar les tècniques de posicionament, en general, i en sectors empresarials, en particular, notablement en el periodisme i en els mitjans de comunicació, analitzar l’aprenentatge i la formació aplicada a la search engine optimization i a demostrar la relació existent entre el posicionament en cercadors i l’experiència d’usuari.

Carta dels editors

per

[Versión castellana] [English version] Miquel Térmens Graells Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Universitat de Barcelona termens@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7305-3424 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha136 Jordi Sánchez-Navarro Director dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació. Universitat Oberta de Catalunya jsancheznav@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-0311-1385 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha3815   DOI: https://doi.org/10.1344/BID2023.51.01   Benvolguts i benvolgudes col·legues, amics i amigues … Llegiu més

Els gèneres audiovisuals en la producció dels booktubers: una anàlisi quantitativa

per
Figura 1. Assignació d'etiquetes de gènere audiovisual en els títols dels vídeos

A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l’objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l’any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d’adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d’altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d’altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d’anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d’aquest tipus de mediadors de lectura.

Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública

per

La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d’influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d’una manera o d’una altra, com a mínim des de l’origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d’accés a l’educació del poble i el foment de l’esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem “d’una manera o d’una altra”, ens referim al fet que el concepte d’acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l’ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l’acció social que duen a la pràctica.
En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l’acció social a les biblioteques públiques, tant des d’un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d’una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l’hora d’articular una programació d’activitats de sentit social a la biblioteca, partint d’aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador.

Implicacions de les noves pràctiques de publicació en mitjans digitals per a la creació de relats digitals personals

per
Figura 1. Temàtiques de les publicacions per edats. Font: elaboració pròpia

Objectius: en aquest article s’estudien les pràctiques narratives informals i quotidianes d’adolescents i joves. Es pretén identificar on i com publiquen històries i quins continguts publiquen, i veure com aquestes pràctiques es podrien aprofitar en activitats educatives formals de creació de relats digitals personals (RDP).

Metodologia: per tal d’assolir els objectius de la investigació, s’ha dut a terme un estudi d’enquesta, de tipus quantitatiu i descriptiu, amb una mostra de 378 estudiants de dotze a vint-i-dos anys de Catalunya i d’Andalusia.

Resultats: els resultats han permès identificar els perfils dels participants com a publicadors i s’han detectat quatre implicacions per a les activitats amb RDP: 1) el telèfon mòbil intel·ligent és el dispositiu predominant, 2) la mobilitat i la ubiqüitat del dispositiu poden impregnar les pràctiques amb RDP, 3) la identificació de noves possibilitats de composició dels relats, afegint altres capes de significació i 4) aquestes noves publicacions poden ajudar en la selecció de temes dels RDP.