Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023)

BiD 54 (juny 2025)
PDF (catalá)

Abstract:

En els darrers anys, diversos estudis han contribuït a descriure la producció científica sobre Comunicació en el context espanyol. En canvi, existeixen poques publicacions centrades en l’àmbit català. La present investigació analitza la producció científica de les revistes acadèmiques editades en territoris de parla catalana durant el període 2019-2023. Objectius. L’objectiu és analitzar les característiques lingüístiques i metodològiques de les revistes en Comunicació, així com els seus models d’autoria i els principals reptes editorials. -- Metodologia. La metodologia combina l’anàlisi de contingut de 1721 articles científics publicats en 23 revistes acadèmiques i 7 entrevistes semiestructurades als equips editorials. --Resultats. Els resultats indiquen un predomini del castellà, seguit de l’anglès, sobre l’ús del català. S’identifica una tendència a utilitzar metodologies qualitatives, habitualment en coautoria i amb paritat de gènere. Per normalitzar el català com a llengua científica, els editors de les revistes demanen canvis en les polítiques acreditadores, més recursos a la recerca i més suport institucional de les particularitats i temàtiques pròpies.
Marc Hernández-Ruiz
Universitat Pompeu Fabra https://orcid.org/0009-0008-3064-6474
Elisenda Aguilera-Cora
Universitat Pompeu Fabra https://orcid.org/0000-0003-0923-9192
Aleix Martí-Danés
Universitat Pompeu Fabra https://orcid.org/0000-0002-0791-8485
Bertran Salvador-Mata
Universitat Pompeu Fabra https://orcid.org/0000-0002-0499-0350
Joan-Francesc Fondevila-Gascón
Institut d’Estudis Catalans https://orcid.org/0000-0002-6587-939X
 
llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.