Revistes científiques

Cura de continguts en les xarxes socials de revistes d’informació i documentació d’Iberoamèrica

per

Objectius: L’article té com a objectiu analitzar les característiques de la cura de continguts que duen a terme les revistes científiques iberoamericanes d’informació i documentació en les seves xarxes socials.

Metodologia: Investigació descriptiva basada en la tècnica de l’anàlisi de contingut de productes digitals, en la qual es presenta un enfocament tant quantitatiu, de la presència dels elements estudiats, com qualitatiu, d’anàlisi i de selecció de bones pràctiques. S’han examinat totes les revistes iberoamericanes de la categoria Library and Information Science segons el SCImago Journal & Country Rank (SJR).

Resultats: El 60 % de les revistes tenen perfils en les xarxes socials, tot i que només el 55 % estan actius. Twitter és la plataforma preferida. Predomina en les seves publicacions la cura de continguts, present en el 86 % de les entrades en quinze dels divuit perfils analitzats. En l’àmbit temàtic, gran part de les publicacions tracten del número actual (60,57 %); en cada perfil de xarxa social sol predominar una tècnica de cura per sobre de la resta, essent la més emprada “Comentar” (en sis perfils), seguida d'”Extractar”, “Resumir” i “Citar” (en quatre). Es conclou que una bona part de les revistes iberoamericanes d’informació i documentació disposen de xarxes socials, i que aquestes utilitzen àmpliament tècniques de cura de contingut per difondre la seva producció acadèmica.

Carta dels editors

per

[Versión castellana] [English version] Miquel Térmens Graells Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Universitat de Barcelona termens@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7305-3424 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha136 Jordi Sánchez-Navarro Director dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació. Universitat Oberta de Catalunya jsancheznav@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-0311-1385 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha3815   DOI: https://doi.org/10.1344/BID2023.51.01   Benvolguts i benvolgudes col·legues, amics i amigues … Llegiu més

Anàlisi bibliomètrica amb Wikidata: el cas Comunicar

per
Figura 1. Nombre d'autors en cada article publicat a la revista <em>Comunicar</em>

Objectius: aquest estudi presenta una anàlisi bibliomètrica realitzada després de la incorporació de tots els articles de la revista Comunicar a la base de dades lliure Wikidata. Es tracta d’una base de coneixement editada de manera col·laborativa que pertany a la Fundació Wikimedia, la mateixa organització que proveeix l’enciclopèdia cooperativa en línia Viquipèdia. Després de la realització d’una anàlisi minuciosa de les publicacions, l’objectiu que s’ha plantejat és analitzar la producció científica de la revista Comunicar al llarg dels seus 27 anys d’existència (1993–2020), aplicant per a això diversos indicadors bibliomètrics i utilitzant una base de dades lliure a la qual qualsevol usuari pugui accedir.

Metodologia: de caràcter descriptiu-retrospectiu, en aquesta recerca es van analitzar els 62 números i 1.230 articles publicats a la revista, després d’haver-se afegit a Wikidata. Es van tenir en compte indicadors bibliomètrics de productivitat científica, col·laboració, consum, repercussió i impacte, per mitjà de diverses eines lliures per estudiar la informació.

Resultats: s’han constatat diferències notables en dues èpoques. En la primera, des de la seva fundació fins al 2009, no tots els articles disposaven de referències, la mitjana d’aquestes no era gaire alta, i hi havia un índex de col·laboració bastant baix. Aquest treball ha visibilitzat el canvi experimentat en la revista Comunicar a partir del 2010, moment en el qual comença a aparèixer en les principals bases de dades de revistes científiques. Després de realitzar totes les anàlisis, s’ha constatat que la introducció d’informació bibliogràfica en obert permet fer anàlisis bibliomètriques, amb accés lliure per a qualsevol usuari.

Analítica web en revistes acadèmiques d’accés obert: justificació, planificació i aplicacions

per
Figura 1. Visió general de l'audiència de la revista BiD per a 2017 comparada amb 2016. Font: compte de Google Analytics per a BiD

Panoràmica de recursos i estratègies d’analítica web útils en la configuració de solucions de captació d’estadístiques d’ús i d’avaluació d’audiències en revistes acadèmiques d’accés obert. S’analitzen un conjunt de mètriques complementàries a les citacions per ajudar els editors i gestors de revistes a proveir mostres de l’acompliment de la revista en conjunt i de cada article en particular en l’entorn web. Mitjançant els mesuraments i els indicadors seleccionats es busca generar valor afegit a la gestió editorial per assegurar-ne la sostenibilitat. La proposta es configura al voltant de tres àmbits: recompte de consultes i descàrregues, optimització del lloc web o de les campanyes d’atracció de visites, i elaboració d’un quadre de comandament per a l’avaluació estratègica. Es conclou que, a partir de l’elaboració de plans de mesurament de l’acompliment web, basats en els recursos i propostes analitzades, les revistes poden estar en millors condicions d’abordar amb mostres la millora de la capacitat d’atracció d’autors i lectors, així com facilitar la rendició de comptes als actors implicats en el procés editorial de la publicació en accés obert.

Com han canviat BiD i les revistes espanyoles de documentació en els darrers vint anys?

per
Figura 1. Sumari del número 2

Es presenta l’evolució històrica de la revista BiD establint tres grans etapes en el seu recorregut: creació (1998–2003), consolidació (2004–2012), creixement (2013– ). En cada una d’elles es comenten aspectes relacionats amb l’estructura editorial, les seccions, la maqueta i la inclusió en bases de dades. En segon lloc, s’analitza la situació actual de les dinou revistes científiques espanyoles de l’àmbit de la documentació que estan actives basant-se en quatre característiques generals (antiguitat, perfil d’editor, presència en bases de dades i difusió en accés obert) i, a continuació, es compara amb la situació existent fa vint anys a partir de les valoracions de tres estudis d’aquell moment. Finalment, es valora l’evolució de la revista BiD i se’n presenten els reptes de futur. — Se presenta la evolución histórica de la revista BiD estableciendo tres grandes etapas en su recorrido: creación (1998–2003), consolidación (2004–2012), crecimiento (2013– ). En cada una de ellas se comentan aspectos relacionados con la estructura editorial, las secciones, la maqueta y la inclusión en bases de datos. En segundo lugar, se analiza la situación actual de las diecinueve revistas científicas españolas del ámbito de la documentación que están activas teniendo en cuenta cuatro características generales (antigüedad, perfil del editor, presencia en bases de datos y difusión en acceso abierto) y, a continuación, se compara con la situación existente hace veinte años a partir de las valoraciones de tres estudios de aquel momento. Finalmente, se valora la evolución de la revista BiD y se presentan los retos de futuro. — This article describes the historical evolution of the journal BiD through an analysis of three key stages: foundation (1998–2003), consolidation (2004–2012) and growth (2013 to the present). It examines aspects related to the editorial structure, sections, layout and inclusion in databases during each of these stages. Secondly, it analyses the present status of the 19 information science journals currently active in Spain based on four general characteristics (longevity, editor profile, inclusion in databases and open-access publication), and then compares these aspects to the situation 20 years ago through an assessment of three studies carried out at that time. Finally, it examines the evolution of the journal BiD and outlines its future challenges.

La qualitat de les revistes científiques per al professorat universitari de ciències de l’esport

per

Objectius: saber l’opinió del personal docent i investigador de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport sobre: a) els criteris i productes d’avaluació d’articles científics més ben valorats, i b) les revistes nacionals i internacionals més prestigioses. Han format la mostra cent seixanta-tres professors universitaris que impartien classes en el grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport en el curs 2013–2014, dels quals vint-i-quatre són avaluadors d’alguna agència d’avaluació i cent trenta-nou no formen part de cap agència d’avaluació.

Metodologia: l’instrument que s’ha utilitzat ha estat l’apartat d’articles i revistes del — Objetivos: conocer la opinión del personal docente e investigador de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte sobre: a) criterios y productos de evaluación de artículos científicos mejor valorados, y b) las revistas nacionales e internacionales más prestigiosas. La muestra estuvo formada por ciento sesenta y tres profesores universitarios que daban clase en el grado de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte en el curso 2013–2014, de los cuales, veinticuatro son evaluadores de alguna agencia de evaluación y ciento treinta y nueve profesores no forman parte de ninguna agencia de evaluación.

Metodología: el instrumento utilizado fue el apartado de artículos y revistas del — Objectives: To learn the opinion of university lecturers and researchers of physical activity and sport sciences on the subject of: a) the best criteria and products for evaluating scientific articles; and b) the best national and international scientific journals. The study used a sample of 163 lecturers teaching the Bachelor’s Degree in Physical Activity and Sport Sciences during the academic year 2013–2014. Twenty-four of the lecturers were evaluators working for an evaluation agency and 139 did not work for any agency.

Methodology: The instrument used was the article and journal section of the Cuestionario sobre criterios de calidad del personal docente e investigador universitario en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte (Questionnaire on the quality evaluation criteria employed by university lecturers and researchers of the Bachelor’s Degree in Physical Activity and Sport Sciences, CPDI-CAFD).

Results: The criteria and evaluation products offered by Journal Citation Reports and Scopus were considered to be particularly important. The most highly valued Spanish journals were Apunts and Revista de Psicología del Deporte, while the most highly valued international publications were Journal of Sports Science and Sports Medicine. These results can be especially important for evaluating scientific publications. The applications for accreditations can be evaluated taking into account the classifications of specific sport science journals.

Els conflictes d’autoria en les revistes del Journal Citation Reports (JCR). Criteris ètics en les revistes d’educació

per

Objective: The article analyses and characterizes the ethical principles that underpin publication rules about authorship disputes in the education journals listed in Journal Citation Reports (JCR).

Methodology: The article analyses the content of the ethical principles, submission conditions and author and reviewer guidelines required by the journals listed in the JCR subject category ‘Education and Educational Research’. It analyses the presence of the following categories: inclusion and exclusion criteria, author order and maximum number of authors, corresponding author’s role, changes to authorship and conflicts of interest between students and their supervisors or mentors. The results are classified according to publisher, geographical region and JCR quartile. —
Results: A little over half of the journals analysed include authorship-related ethical principles in their publication rules. Most commonly, these principles relate to inclusion criteria, followed by author order and corresponding author’s role. Geographical region plays a decisive role in determining how far these principles are applied, while impact factor does not.

Revistes usades pels investigadors de ciències de la informació del Brasil per publicar i la seva visibilitat en les bases de dades Web of Science i Scopus

per
Revistes que els investigadors utilitzen més per publicar, 2008–2012

Introducció: la producció és part essencial de l’activitat científica i la seva visibilitat és un indicador per avaluar la ciència. Les revistes científiques s’han transformat i el moviment d’accés obert ha impulsat canvis en el model de comunicació científica.

Objectiu: l’objectiu d’aquest estudi és analitzar les revistes que utilitzen els investigadors de ciències de la informació del Brasil per publicar i la seva visibilitat a les bases de dades Web of Science i Scopus, comparant les publicacions amb accés obert i accés restringit.

Metodologia: recerca quantitativa, exploratòria i documental que té com a corpus d’anàlisi la producció científica en revistes dels investigadors becats en recerca productiva del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico de l’àrea de Ciències de la Informació del Brasil.

Resultats: es conclou que els investigadors publiquen prioritàriament en revistes nacionals d’accés obert i que la visibilitat d’aquestes publicacions en bases de dades internacionals no presenta diferències significatives comparada amb la de les publicacions d’accés restringit. — Introduction:
Production is an essential part of scientific activity and its visibility is an indicator for the evaluation of science. Scientific journals have been transformed and the open access movement has driven changes in our scholarly communication model.

Objective: This paper analyses the scientific journals used by researchers in information science in Brazil and the visibility of these journals in the Web of Science (WoS) and Scopus databases by comparing the scientific production published in open access and restricted-access journals.

Methodology:
Quantitative, exploratory and documentary analysis was made using the scientific production of researchers in information science in Brazil that receive productivity grants from the Brazilian National Research and Development Council (CNPq).

Results: It was found that researchers published primarily in open access national journals, and that the visibility of these journals in international databases did not significantly differ to the visibility of restricted-access publications.