Revistes usades pels investigadors de ciències de la informació del Brasil per publicar i la seva visibilitat en les bases de dades Web of Science i Scopus

1 Introducció

Al Brasil, les ciències de la informació són un camp de coneixement institucionalitzat científicament, classificat per les agències de foment de la recerca del país com a ciències socials aplicades. Actualment, aquest camp està representat per 14 programes de postgrau i 20 revistes. El camp també té un fòrum de discussió i reflexió consolidat que aplega investigadors interessats en els temes especialitzats de l'àrea, organitzats en grups de treball que s'articulen temàticament, anomenat Encontro Nacional de Pesquisa em Ciência da Informação (ENANCIB).

Entre els investigadors de les ciències de la informació al Brasil, 45 tenen beca en recerca productiva concedida pel Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq), important agència governamental de finançament en ciència i tecnologia al país. L'objectiu de les beques és "distingir l'investigador, valorant la seva producció científica segons criteris normatius, establerts pel CNPq, i específics, pels comitès d'assessorament del CNPq" (Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico, 2007). Aquests becaris representen l'elit dels investigadors, reben incentius, tenen prioritat en la distribució de beques d'iniciació científica i tenen el reconeixement de les agències de finançament públic.

Per poder ocupar aquesta posició, aquests investigadors són avaluats periòdicament per iguals del CNPq, com s'ha dit. En aquest procés, la producció científica té un pes important en l'avaluació, i la concessió del finançament té en compte els resultats aconseguits en termes de productivitat científica.

Si es té en compte el que acabem d'exposar, aquesta recerca té com a objectiu general analitzar les revistes que usen els investigadors de les ciències de la informació del Brasil per publicar i la seva visibilitat en bases de dades. Per això, els objectius específics són: a) inventariar les revistes que usen els investigadors per publicar en el període de 2008 a 2012; b) identificar quines d'aquestes revistes utilitzades són d'accés obert, i c) verificar la presència al Web of Science (WoS) i l'Scopus de revistes d'accés obert i de revistes d'accés restringit.

En aquesta recerca, s'entén per revistes d'accés obert les que estan disponibles a Internet sense haver de pagar per consultar-les, i per revistes d'accés restringit les que s'han de pagar per accedir-hi. Visibilitat, encara que alguns autors facin servir el terme de forma més àmplia, en aquest cas, es refereix al fet que l'autor publica l'article en una revista indexada en una base de dades internacional. Així, en aquesta recerca es pretén mostrar la visibilitat de les publicacions d'investigadors de l'àrea de les Ciències de la Informació en dues bases de dades i si aquesta visibilitat té alguna relació amb el tipus d'accés permès per la revista (obert o restringit), cosa que, consegüentment, contribuirà a comprendre com es processa la producció científica dels investigadors de les ciències de la informació al Brasil.

2 Ciència, producció científica i accés obert

La ciència és un procés social, una activitat dinàmica i evolutiva, i el seu avenç depèn de la formulació contínua de qüestions, de la transformació d'aquestes qüestions en objectes d'investigació i de la divulgació dels resultats obtinguts. Mitjançant la ciència, els humans intenten conèixer el món i busquen respostes i explicacions per a les innumerables situacions i fenòmens que els envolten.

La ciència és coneixement públic, de manera que un resultat d'investigació només adquireix importància després de la seva publicació (Ziman, 1979). La publicació dels resultats d'una investigació té per objectiu la divulgació de les descobertes científiques, la protecció de la propietat intel·lectual i el reconeixement dels iguals, ja que la ciència només assoleix legitimitat quan és analitzada i acceptada per iguals, i aquest procés és possible gràcies a la publicació. La publicació científica és un element necessari per produir el coneixement científic i es publica perquè la comunitat científica pugui reconèixer el coneixement produït. Són les publicacions les que donen a l'autor la prioritat del descobriment (Volpato, 2008).

La comunicació és condició sine qua non per al desenvolupament i la continuïtat de la ciència, i és part del procés d'investigació científica (Ziman, 1979; Mueller, 1995; Meadows, 1999). Per tant, "és la comunicació científica la que proporciona al producte (producció científica) i als productors (investigadors) la necessària visibilitat i possible credibilitat en el medi social en què producte i productors s'insereixen" (Targino, 2000, p. 54). La comunicació científica "[...] se situa al cor de la ciència. És tan vital com la mateixa recerca, ja que aquesta no pot pretendre ser legitimada fins que no ha estat analitzada i acceptada pels iguals" (Meadows, 1999, p. vii).

Entre les alternatives utilitzades en la comunicació científica formal, la revista es considera el mitjà principal pels científics. La divulgació dels resultats de les seves recerques és fonamental per garantir la prioritat de les seves descobertes i el reconeixement públic com a autors. Així, la història de la ciència moderna va prendre un nou rumb amb la creació de les revistes, que es van convertir en mecanismes de publicació sistemàtica de fragments de treball científic (Ziman, 1969). Price (1974) considera aquest tipus de publicació com el principal vehicle per al registre del coneixement humà. Les revistes, en totes les àrees del coneixement, cal destacar que són filtres per "reconèixer els treballs vàlids, i les taxes de rebuig funcionen com un dels indicadors de qualitat. La publicació en una revista reconeguda per l'àrea és la manera més acceptada per registrar l'originalitat del treball i per confirmar que els resultats són suficientment fiables per superar l'escepticisme de la comunitat científica" (Rodrigues; Oliveira, 2012, p. 79).

La revisió per iguals és responsable de la garantia de qualitat dels articles publicats a les revistes. L'avaluació de qualitat de les revistes, al seu torn, està lligada a la seva representació a les bases de dades internacionals. Castro (2011, p. 111) explica que "per a l'avaluació de la producció científica per les agències de ciència i tecnologia, la indexació de revistes en bases de dades ha estat utilitzada com un indicador de qualitat, o com una validació del mèrit científic i del compliment dels criteris bàsics de selecció".

Zimba i Mueller (2004, p. 49) destaquen que "una posició de visibilitat alta és aquella en la qual els treballs i idees de l'investigador són fàcilment accessibles". Teòricament, si són més accessibles, sembla que puguin tenir més possibilitats de ser recuperats, llegits i citats. Les possibilitats d'un autor d'augmentar la seva visibilitat, encara segons aquests autors, "depenen de la seva major exposició a la comunitat mundial d'iguals, i això hi ha més probabilitats que passi quan la publicació de treballs de recerca es dóna en revistes internacionals, principalment aquelles indexades en bases de dades especialitzades i internacionals, d'àmplia divulgació i prestigi" (Zimba; Mueller, 2004, p. 49).

Els principals criteris que es tenen en compte per indexar en bases de dades són el mèrit científic, la qualitat editorial, la qualitat gràfica, el tipus de contingut, l'idioma i la cobertura geogràfica (Castro, 2011).

Durant molts anys, les agències de foment només tenien en compte la indexació a les bases del WoS (Castro, 2011). El WoS és una base legitimada per la comunitat científica internacional i que ha acabat establint, de fet, els paràmetres per classificar els autors i les revistes (Mueller, 2006). En algunes àrees de coneixement hi ha altres bases especialitzades també reconegudes per la comunitat científica com a indicadors de qualitat, com, per exemple, el Medline per a l'àrea de la salut i l'Eric per a l'àrea de l'educació (Castro, 2011). Tot i que el WoS segueix sent àmpliament reconegut per a l'avaluació científica, "la creació de noves bases de dades, principalment en àrees especialitzades, ha introduït criteris diferents de selecció, i ha privilegiat la inclusió de revistes científiques de zones menys desenvolupades i abans desconegudes per la comunitat científica internacional" (Castro, 2011, p. 118). En aquest sentit, es pot citar la Scientific Electronic Library Online (SciELO), que actualment constitueix la Rede Scielo, en la qual participen països com ara Sud-àfrica, Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, Mèxic, Perú, Portugal i Veneçuela.

El WoS, des de 2006­–2007, per minimitzar aquestes disparitats, es va dedicar a la incorporació de noves revistes regionals. Així va començar un procés d'avaluació de revistes de totes les regions del món (Yunta, 2010; Castro, 2011). La base Scopus d'Elsevier, reconeguda per la comunitat científica per avaluar revistes de totes les àrees, també ha tingut aquest paper des que es va crear. D'acord amb les informacions facilitades per Elsevier, la cobertura de l'Scopus és més àmplia comparada amb la del WoS quant a nombre de revistes indexades. Cal destacar que el sistema de selecció de l'Scopus és menys restrictiu que l'ISI Thomson Reuters, responsable de les bases de l'ISI (Yunta, 2010).

Un estudi sobre la visibilitat de les publicacions iberoamericanes a les bases de dades WoS i Scopus alerta de l'escàs nombre de publicacions d'aquests països indexades en aquestes bases, adverteix que aquest fet és un indicador de la poca visibilitat de la ciència publicada en aquesta zona, i que aquest factor acaba influenciant els hàbits dels investigadors i fa que busquin la publicació en revistes internacionals (Yunta, 2010). Un altre estudi ho corrobora, ja que ha constatat que la representació dels països llatinoamericans a les bases de dades estudiades és mínima. A l'Scopus solament un 2,3 % dels títols disponibles són de l'Amèrica Llatina, mentre que al WoS aquest índex és de 2,2 % (Rodrigues; Oliveira, 2012).

Es poden argüir algunes raons com a hipòtesis per explicar aquesta absència. L'idioma, la falta d'estandardització internacional i la posició de perifèria del lloc de publicació fan que només un nombre reduït de revistes acadèmiques llatinoamericanes arribi a indexar-se en bases de dades internacionals, cosa que limita l'univers de la visibilitat i de la influència de les revistes d'aquests països a escala internacional. Malgrat que aquest estudi no se centra en l'impacte de les publicacions, la visibilitat en bases de dades internacionals pot generar un major nombre de citacions i, consegüentment, un impacte més gran. L'ús d'aquest paràmetre, com a mesura de qualitat, ha orientat la distribució de recursos per a la recerca del país, cosa que pot afectar fins i tot el desenvolupament científic autòcton.

Meadows (1999) va ressaltar les diferències entre els camps de coneixement i que aquestes diferències repercuteixen en l'estàndard de comunicació científica adoptat.

Velho (1997, p. 5) va observar que hi ha una tendència dels "investigadors de les àrees de les ciències humanes i socials a publicar amb més freqüència dins del país i en la pròpia llengua" i, segons l'autora, això "es deu, en part, al mateix objecte d'estudi d'aquestes àrees".

A les ciències anomenades dures existeix una cultura científica arrelada de publicació d'articles en revistes dels països desenvolupats (centrals), cosa que acaba deixant els països en desenvolupament (perifèrics) en desavantatge perquè els científics d'aquestes àrees també prefereixen publicar en revistes acadèmiques dels EUA o d'Europa i rarament científics del centre publiquen en revistes de la perifèria. Per les mateixes raons, les biblioteques d'Amèrica Llatina estan subscrites a revistes del centre. Aquestes decisions continuen minant la ciència a la perifèria (Terra-Figari, 2008). Per tant, els beneficis de la internacionalització s'han de veure amb certa ponderació.

Al Brasil, en un estudi elaborat per verificar el pes de les publicacions internacionals en la productivitat brasilera, Leite et al. (2011, p. 318) van trobar "mostres que l'actuació internacional és una variable que depèn del camp". Segons les conclusions de l'estudi d'aquests autors, "camps dedicats a qüestions amb interessos internacionals, com ara biologia, enginyeria, ciències exactes i de la terra", són més propensos a la internacionalització.

Hi ha altres factors que han afectat el sistema de la comunicació científica. Pel que fa a les revistes, les transformacions en les tecnologies de la informació i el moviment de l'accés obert han provocat la reestructuració del flux de la comunicació i han modificat el paper de les editorials i dels autors en aquest procés. Segons Castro (2006), sembla que hi hagi una tendència a eliminar barreres per accedir a la literatura científica. La visibilitat de la producció científica, per a alguns autors, es va potenciar amb l'adhesió a l'accés lliure de diverses publicacions electròniques, i destaquen l'SciELO, que ofereix visibilitat als títols indexats, malgrat que no té la dimensió de bases com el WoS, que utilitza criteris de selecció basats en patrons internacionals (Chalhub; Guerra, 2011).

L'accés obert, segons Guédon (2010), ha afectat l'estructura del poder científic i, per això és important per a països emergents i en desenvolupament. Per aquest autor, "és difícil imaginar, si no és retòricament, com la defensa de l'accés obert es pot separar de la lluita per una estructura diferent de poder de la ciència" (Guédon, 2010, p. 22).

En aquest context, sembla que hi ha consens sobre el fet que les revistes científiques s'estan transformant impulsades per les tecnologies: s'han creat nous títols i altres han emigrat cap a versions electròniques. La comunicació científica s'ha modificat en els  darrers 50 anys i més ràpidament amb Internet. La publicació científica electrònica s'ha tornat habitual i ha possibilitat la creació de nous models de negoci (Björk, 2007). No obstant això, l'accés obert suscita discussions encara sense consens: els uns estan en contra de les iniciatives governamentals i no governamentals creades amb la finalitat de potenciar-lo i els altres hi estan a favor.

Els moviments a favor de l'accés obert van sorgir a final dels anys noranta del segle xx (Kuramoto, 2006; Mueller, 2006; Abadal, 2010). Aquests moviments eren una resposta a les dificultats que va comportar la crisi de les publicacions científiques tradicionals, generada per falta de recursos financers per mantenir els costos de les edicions dels productors i per mantenir les subscripcions a les col·leccions dels usuaris. Segons Mueller (2006), les publicacions electròniques d'accés lliure són semblants en aparença al model tradicional per subscripció i se'n diferencien perquè són accessibles sense pagament.

L'accés obert és una alternativa al model tradicional d'accés i distribució d'articles de publicacions, i dóna la possibilitat als usuaris de llegir, baixar, copiar, distribuir i imprimir textos sencers sense restriccions (Miguel et al., 2012). Alguns autors tenen una posició clara sobre aquest assumpte: el moviment d'accés obert es basa en el principi que tots els resultats de les recerques finançades amb recursos públics han de ser d'accés lliure (Kuramoto, 2006), els continguts en accés obert han de ser gratuïts i lliures de les restriccions dels drets (Abadal, 2010), "les publicacions finançades amb recursos públics ja estan pagades i han d'estar disponibles per a tots, sense cost addicional" (Rodrigues; Oliveira, 2012, p. 80).

Els avantatges més immediats de l'accés obert són l'augment de les possibilitats d'accés a les publicacions, reducció de costos per a productors i usuaris, i economia de recursos públics. Abadal (2010) ressalta alguns avantatges per a la societat: l'accés obert facilita la transferència de coneixement, trenca les barreres entre països rics i pobres, possibilita la reutilització de les informacions i fa viables les inversions públiques en investigació.

L'accés obert ofereix la possibilitat d'atenuar l'esquerda entre ciència central/dominant i perifèrica. Això no obstant, encara hi ha dubtes quant a la forma més adequada de sufragar l'accés obert. Els costos de producció no es poden tornar a carregar al sector públic, si es té en compte que les recerques que han generat els articles ja s'ha subvencionat amb recursos públics. També hi ha discussió sobre el fet que l'autor pagui per publicar, considerant que el cost el pot assumir la institució de l'autor, o el model en què el lector paga per tenir-hi accés, despesa que pot sufragar la biblioteca que està subscrita a aquestes publicacions. Però tot i això, en gran part, aquests recursos provenen de l'Estat i, per tant, són recursos públics, principalment en països perifèrics. El moviment per l'accés lliure al coneixement científic, per alguns autors, com ara Mueller (2006, p. 27), "pot ser considerat com el fet més interessant i potser important de la nostra època pel que fa a comunicació científica. Al mateix temps, aquest moviment representa un enorme desafiament per a la comunitat científica, en la mesura que, com més ampli sigui el seu èxit, més radical serà la transformació provocada en el sistema tradicional i profundament arrelat de comunicació del coneixement científic".

Els canals més importants que existeixen avui en dia per a l'accés obert són les publicacions científiques electròniques amb avaluació per iguals, els servidors d'e-prints per a àrees específiques, els repositoris per a temes específics i els institucionals d'universitats, i l'autoarxivament en pàgines personals dels autors (Björk, 2004).

Per tant, l'accés obert, en teoria, pot aportar noves possibilitats de visibilitat per a les publicacions científiques. És important aclarir que les bases de dades internacionals indexen publicacions fent servir criteris que atenen els seus interessos institucionals i prioritzen les discussions científiques considerades rellevants pels països anomenats centrals. Així doncs, el fet que la publicació estigui o no en accés obert en aquest cas és irrellevant. D'altra banda, el creixement de les publicacions electròniques i en accés obert inclou títols que respecten tots els indicadors de qualitat i d'altres als quals els falta un llarg camí per ser considerats rellevants per les comunitats científiques.

3 Procediments metodològics

La recerca desenvolupada té un enfocament quantitatiu i caràcter exploratori i descriptiu, i inclou tècniques de recerca documental.

Com a recerca documental, va tenir com a corpus d'anàlisi els articles publicats pels investigadors amb beca en recerca productiva (PQ-Sr i PQ-1) del CNPq de l'àrea de Ciències de la Informació, en el període de 2008 a 2012. Com s'ha dit anteriorment, les beques en recerca productiva "s'atorguen als investigadors que destaquen entre els seus iguals, i se'n valora la producció científica segons criteris normatius, establerts pel CNPq, i específics, pels comitès d'assessorament (CA) del CNPq" (CNPq, 2012). En aquesta recerca, es van seleccionar els investigadors classificats en el nivell més alt de la borsa de becaris, és a dir, becari de productivitat 1 (1A, 1B, 1C i 1D) i becari de productivitat sènior. Així, del total de 45 investigadors, 19 estaven inclosos en aquests nivells i van passar a formar part de la mostra d'aquesta recerca.

Les dades d'aquesta producció científica es van extreure del Currículo Lattes dos Pesquisadores, que també depèn del CNPq. Al Brasil, el Currículo Lattes és "un registre nacional de la vida passada i actual dels estudiants i investigadors del país, i actualment és utilitzat per la majoria de les institucions de desenvolupament, universitats i instituts de recerca del país. Per la riquesa d'informacions i les creixents fiabilitat i exhaustivitat, s'ha convertit en un element indispensable i obligatori per a l'anàlisi de mèrits i competències de les sol·licituds de finançament de l'àrea de Ciència i Tecnologia" (Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico, 2013).

A partir de la informació recollida en el Currículo Lattes dos Pesquisadores, el potencial d'ús del qual "per entendre millor els matisos i tendències de la ciència brasilera en el context internacional" ja l'han acreditat altres autors, com ara Mugnaini et al. (2011, p. 89), es van extreure les dades per fer l'anàlisi proposada, que es basava en les variables següents: títol de la publicació, any de publicació, model d'accés, presència al WoS i a l'Scopus i classificació al Qualis de la Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (Capes). Aquestes bases es van seleccionar tenint en compte el prestigi com a fonts d'informació assolit en totes les àrees de coneixement, com emfatitzen Mugnaini et al. (2011, p. 89): "Entre les bases internacionals, destaquen l'Scopus, propietat d'Elsevier, i el Web of Science, versió en línia de la base SCI, les quals, pel caràcter multidisciplinari, àmplia cobertura temporal i temàtica, i per la inclusió i enumeració de citacions, han estat les més utilitzades pels especialistes i pels gestors institucionals i/o governamentals".

El Qualis és "un conjunt de procediments utilitzats per la Capes per classificar la qualitat de la producció intel·lectual dels programes de postgrau", que té com a resultat una "llista amb la classificació dels vehicles utilitzats pels programes de postgrau per a la divulgació de la seva producció". En el Qualis, les Publicacions, "estan classificades en nivells indicatius de la qualitat —A1, el més elevat; A2; B1; B2; B3; B4; B5; C, el més baix—". La classificació de les publicacions la fa cada àrea d'avaluació i s'actualitza constantment. La classificació que es dóna a la publicació pot ser diferent segons l'àrea d'avaluació. En aquesta recerca, s'ha utilitzat la classificació duta a terme en l'àrea de les Ciències Socials Aplicades I (CSAI), àrea a la qual pertanyen les Ciències de la Informació (Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior, 2013, p. 1).

4 Resultats: anàlisi i discussió

Els resultats presentats en aquesta recerca mostren la visibilitat a les bases WoS i Scopus de les revistes que els 19 investigadors becats en recerca productiva seleccionats d'acord amb els criteris explicitats en els procediments metodològics usen per publicar els articles.

4.1 Articles en revistes

En aquesta recerca només es va tenir en compte la producció científica publicada en revistes. Es van comparar 204 articles publicats en 62 revistes, 41 de les quals són nacionals i 21 estrangeres (vegeu la taula 1). Estrangeres, en aquest cas, es refereix als títols registrats en altres països.

Taula 1. Articles en revistes nacionals i estrangeres, 2008–2012.

En relació amb la producció científica recopilada, s'observa que les publicacions en revistes nacionals (66,1 %) prevalen respecte a les revistes estrangeres (33,9 %). Els investigadors brasilers de les ciències de la informació que componen la mostra d'aquesta recerca publiquen principalment en revistes nacionals, cosa que, consegüentment, limita l'amplitud de la divulgació de la ciència que es produeix aquí en aquests camps de coneixement. Aquest resultat és la comprovació que les Ciències de la Informació, com a Ciències Socials Aplicades, corresponen al patró de comunicació quant a la internacionalització ja detectat per altres autors (Velho, 1997; Leite et al., 2011), referenciats en la revisió bibliogràfica d'aquest estudi.

Les revistes utilitzades pels investigadors es poden veure en detall a l'apèndix A. Les revistes més utilitzades estan representades a la figura 1.
 

 

Figura 1. Revistes que els investigadors utilitzen més per publicar, 2008–2012

El pic de creixement de la producció científica d'aquests investigadors va tenir lloc el 2011 (vegeu la figura 1). Aquestes variacions temporals en la producció científica dels investigadors becats en recerca productiva poden estar relacionades amb el temps dedicat pels investigadors a altres activitats en aquest període analitzat, com ara activitats administratives, editorials, de docència o, fins i tot, retards en els calendaris d'avaluació de les revistes.
 

 

Figura 2. Distribució temporal de la producció científica, 2008–2012

4.2 Models d'accés de les revistes

Per als investigadors, la qualitat de la revista pot ser fins i tot més important que l'accés lliure o la visibilitat (Miguel et al., 2012). Per a alguns investigadors, la publicació dels seus resultats científics, una vegada revisats per iguals i en revistes de renom, és més important que la disponibilitat en biblioteques de tot el món, perquè la seva prioritat és publicar en revistes de prestigi més que no la difusió del coneixement (Guedon, 2009). Així, no hi ha proves que el model d'accés (obert o restringit) influenciï els investigadors en la tria de les revistes, ja que estan més inclinats a fer aquesta elecció guiant-se pel prestigi de les revistes.

En aquesta recerca, el terme accés restringit s'ha utilitzat per designar el model tradicional de publicacions en oposició al terme accés obert, en el qual els usuaris poden llegir, baixar, copiar, distribuir i imprimir textos sense pagar per l'accés, tal com ja hem aclarit en el transcurs d'aquest article.

Entre les revistes utilitzades pels investigadors de les ciències de la informació brasileres, el 66,1 % són nacionals d'accés obert, el 19,4 % són estrangeres d'accés obert i el 14,5 % són estrangeres d'accés restringit (vegeu la taula 2).

Taula 2. Model d'accés de les revistes nacionals i estrangeres, 2008–2012

En examinar la producció científica, s'observa que la major part dels articles es van publicar en revistes nacionals d'accés obert (81,4 %). També en relació amb les publicacions en revistes estrangeres prevalen les publicacions en accés obert (13,2 %).

Taula 3. Producció científica en revistes, 2008–2012

Es va comprovar que l'elit d'investigadors del camp de les ciències de la informació al Brasil havia publicat majoritàriament en revistes d'accés obert i en publicacions del propi país. Val la pena destacar que al Brasil prevalen les publicacions d'accés obert en les ciències de la informació, i que totes les revistes nacionals d'aquest camp estan disponibles en sistemes d'accés obert. Així, els investigadors que opten per publicar els articles en revistes nacionals acaben, consegüentment, publicant en revistes d'accés obert. D'aquesta manera, si s'observen les dades de publicacions en revistes nacionals, en diferenciar el factor decisiu en la tria dels canals per publicar entre el model d'accés de les revistes i la localització geogràfica de la publicació, aquesta última adquireix més pes. Amb tot, les raons que motiven aquesta tria no estan clares en aquest estudi, ja que caldria recopilar informacions de naturalesa qualitativa per aprofundir en aquesta comprensió. D'altra banda, afirmar que hi ha preferència per publicar en accés obert fent servir les dades escrutades quant a les publicacions en revistes estrangeres sembla una mica fràgil, ja que només el 13,2 % del total d'articles d'aquests investigadors van publicar-se en altres països.

4.3 Visibilitat de la producció científica al WoS i l'Scopus

La visibilitat provinent de la indexació a les bases de dades WoS i Scopus, en teoria, hauria d'ampliar les oportunitats de citacions, a més de promoure el finançament per a les revistes que publiquen bons articles, que són indexats i citats (Mueller, 1999). L'accessibilitat contribueix a augmentar l'ús, fet que les publicacions d'accés obert proporcionen (Zimba; Mueller, 2004). Tot i així no és possible correlacionar aquesta condició amb la visibilitat, ja que actualment la visibilitat per avaluar la ciència produïda és considerada a partir de la indexació en bases de dades internacionals, específicament al WoS i, més recentment, a l'Scopus (Castro, 2011), tal com ja s'ha mencionat en aquest estudi.

En examinar la visibilitat a les bases WoS i Scopus de les revistes científiques escollides pels investigadors de les ciències de la informació al Brasil per publicar articles, s'observa que només una quantitat ínfima està indexada en aquestes bases. De les 50 revistes d'accés obert utilitzades per aquests investigadors, només quatre estan indexades al WoS, i set, a l'Scopus. Entre les revistes d'accés restringit només una està indexada al WoS i dues a l'Scopus (vegeu la taula 4). La llista completa es pot veure a l'apèndix A.

Taula 4. Visibilitat de les revistes científiques al WoS i l'Scopus, 2008–2012

Entre les revistes nacionals d'accés obert només el 7,3 % estan indexades al WoS i el 12,2 % a l'Scopus. Entre les revistes estrangeres d'accés obert el 8,3 % són presents al WoS i a l'Scopus. I l'11,1 % de les revistes estrangeres d'accés restringit són al WoS, i el 22,2 %, a l'Scopus. S'observa que la majoria de les revistes nacionals (87,8 %) i de les revistes estrangeres (el 83,3 % de les d'accés obert i el 77,7 % de les d'accés restringit) no estan indexades a les bases analitzades (WoS i Scopus).

Els resultats d'aquesta recerca permeten inferir que no hi ha diferències significatives entre les revistes d'accés obert i restringit que usen els investigadors de les ciències de la informació quant a indexació en aquestes bases de dades.

En relació amb la visibilitat de la producció científica, es verifica que els resultats són similars: el 27,7 % dels 166 articles publicats en revistes nacionals d'accés obert són visibles per mitjà del WoS, i el 31,9 %, via Scopus. Dels articles publicats en revistes estrangeres, es va constatar que el 3,7 % dels 27 articles publicats en aquestes revistes d'accés obert són visibles al WoS, i el 7,4 %, a l'Scopus; i, entre els articles publicats en les d'accés restringit, el 18,2 % estan disponibles al WoS, i el 27,3 %, a l'Scopus (vegeu la taula 5).

També es va constatar que la major part dels articles es van publicar en revistes no indexades a les bases estudiades. Entre els articles nacionals, el 68,1 % es troben en revistes no indexades i, entre els articles en revistes estrangeres, el 92,6 % es van publicar en revistes d'accés obert no indexades i el 72,7 % en revistes d'accés restringit no indexades en aquestes bases.

Taula 5. Visibilitat de les revistes al WoS i l'Scopus, 2008–2012

En aquesta recerca, les revistes estrangeres d'accés restringit van tenir més visibilitat a les bases analitzades, cosa que sembla confirmar la visió d'alguns autors que un accés més gran no necessàriament comporta una major visibilitat. Tot i que l'accés obert possibiliti un major ús, com ja s'ha mencionat anteriorment, és important tenir en compte que el prestigi obtingut per les revistes en funció de la qualitat de les seves publicacions és una condició essencial per incorporar títols de revistes en bases de dades, i això és determinant per a la tria dels investigadors.

La qualitat no es pot expressar en números simples i hi ha una gamma de factors que s'han de verificar per mesurar el nivell de qualitat de la revista, des del compliment de les normes editorials per presentar i organitzar els continguts fins al procés de revisió per iguals (Miguel et al., 2012).

I encara cal subratllar que, si s'avalua la producció científica per la visibilitat en les bases de dades internacionals, com ara el WoS i l'Scopus, només s'estarà prenent en consideració una petita part de la producció científica. La ciència quedarà "representada per un icebergque té una part visible sobre l'aigua" (Meneghini, 1998). Aquesta constatació es corrobora en altres estudis, un dels quals va trobar un nombre reduït de publicacions dels països iberoamericans a les bases de dades WoS i Scopus (Yunta, 2010) i l'altre va constatar que la representació dels països llatinoamericans en les bases de dades estudiades és mínima (Rodrigues; Oliveira, 2012).

Si es considera la classificació del Qualis, es constata que els investigadors becats en recerca productiva de ciències de la informació brasilera van publicar principalment (49,46 %) en revistes classificades com a B1. Per tant, s'observa que la producció científica no serà visible a les bases de dades internacionals, ja que les revistes indexades al WoS estan classificades com a A1 al Qualis, i la producció en aquestes revistes representa el 25 % de la producció científica d'aquests investigadors (vegeu la taula 6).

Taula 6. Classificació al Qualis de les revistes que utilitzen els investigadors, 2008–2012

La publicació en revistes incloses a B1 pot denotar que moltes d'aquestes revistes encara no havien assolit el nivell de qualitat, ja que, segons la Coordenação de Aperfeiçoamento de Nível Superior (2013, p. 1), "la classificació en els nivells A1, A2, A3, B1, B2, B3, B4, B5 o C de les revistes científiques de l'àrea de Ciències Socials Aplicades I (CSAI) assenyala el seu nivell de qualitat i, consegüentment, els confereix una identitat que serveix com a referència per a l'àrea, programes i investigadors".

Al Brasil, el Qualis, com ja s'ha indicat en el transcurs d'aquest text, és un sistema de classificació de publicacions científiques destinat a avaluar la producció intel·lectual dels programes de postgrau, però ha contribuït a millorar l'edició i a augmentar la qualitat dels continguts de les revistes científiques nacionals, fet que constata l'augment de publicacions brasileres presents al Journal Citation Reports (JCR) (Volpato, 2008). El JCR permet avaluar i comparar les revistes científiques indexades al WoS a partir de les dades de les citacions, i assenyala les revistes més citades en una determinada àrea i la seva rellevància i impacte per a la comunitat científica. Les dades de les citacions (rebudes durant el bienni anterior) permeten calcular el factor d'impacte, que és la mitjana entre el nombre d'articles citats i el nombre d'articles publicats per la revista.

A més del factor d'impacte de la revista a les bases JCR del WoS i Scimago Journal & Country Rank de l'Scopus, el Qualis considera també altres indexadors de caràcter més regional o específic de l'àrea de coneixement analitzada (Coordenação de Aperfeiçoamento de Nível Superior, 2013). Per classificar en cada nivell, el Qualis considera criteris específics (Coordenação de Aperfeiçoamento de Nível Superior, 2009), com ara la indexació en bases de dades internacionals.

D'altra banda, també és important considerar la publicació en totes les revistes per a l'avaluació científica, ja que cada àrea de coneixement i cada regió geogràfica presenta particularitats.

5 Consideracions finals

En els resultats de l'anàlisi de la visibilitat de les revistes del camp de les ciències de la informació al Brasil a les bases de dades WoS i Scopus, es pot constatar que aquesta producció es publica, principalment, en revistes nacionals d'accés obert. Si es té en compte que totes les revistes del Brasil, d'aquest camp, estan disponibles en accés obert, resulta difícil correlacionar directament aquesta condició com una tria o preferència de l'investigador. Així, el que es pot deduir és que en aquest àmbit hi ha un consens quant a la importància de l'accés obert per a les publicacions científiques, cosa que es pot veure en la concentració d'esforços per mantenir les revistes d'aquest camp en accés obert.

Cal ressaltar que, al Brasil, existeix un moviment nacional en aquest sentit, en totes les àrees del coneixement. L'Instituto Brasileiro de Ciência e Tecnologia ha promogut iniciatives perquè aquest moviment d'accés obert per a les publicacions científiques es consolidi, com, per exemple, facilitant l'accés al Sistema Electrònic d'Edició de Revistes (SEER), que és un programari desenvolupat per construir i gestar una publicació periòdica electrònica. Aquesta eina "inclou un conjunt d'operacions essencials per a l'automatització de les activitats d'edició de revistes científiques" i "permet una millora en l'avaluació de la qualitat de les revistes i una rapidesa més gran en el flux de les informacions" (Instituto Brasileiro de Ciência e Tecnologia, 2013).

És important ressaltar que només una mínima part de la producció científica d'aquests investigadors està indexada a les bases WoS i Scopus, així que, si la producció científica de l'àrea fos avaluada solament pel fet de publicar en revistes indexades en aquestes bases, bona part de la producció quedaria desestimada.

Es recomana dur a terme estudis més aprofundits de naturalesa qualitativa, que puguin investigar els factors que influencien els investigadors en la tria de les revistes en què publicar i que també puguin comparar si els articles publicats a les revistes d'accés obert són més citats per la comunitat científica en aquest camp de coneixement.

Fiorin (2007) argumenta que és necessari crear una política d'internacionalització per a les publicacions científiques brasileres, principalment en les àrees de ciències humanes i socials. En aquest sentit, alerta que "establir una política per a la internacionalització de la producció científica significa tenir en compte la diversitat, l'heterogeneïtat, la diferència" entre els camps científics. D'aquesta manera, és important que les ciències de la informació brasileres busquin mecanismes per legitimar les revistes emergents i locals, i és igualment important procurar mitjans per aconseguir que la seva producció científica es faci visible internacionalment. Cal destacar també la importància de l'enfortiment del moviment de l'accés obert com una nova possibilitat de fomentar la visibilitat de les publicacions en aquest camp del coneixement i d'altres.

Bibliografia

Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciència. Barcelona: Editorial UOC. <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/24542/1/262142.pdf>. [Consulta 01/07/ 2013].

Björk, B.-C. (2007). "A model of scientific communication as a global distributed information system". Information Research, v. 12, n. 2, p. 307–355 <http://InformationR.net/ir/12-2/paper307.html>. [Consulta 01/07/ 2013].

Björk, B.-C. (2004). "Open access to scientific publications - an analysis of the barriers to change". Information Research, v. 9, n. 2. <http://InformationR.net/ir/9-2/paper170.html>. [Consulta 01/09/ 2013].

Castro, R. C. F. (2011). "Indexação de revistas científicas em bases de dados". In: Población, D. A. et al. Revistas científicas: dos processos tradicionais às perspectivas alternativas de comunicação. Cotia: Ateliê Editorial, Cap. 5.

Castro, R. C. F. (2006). "Impacto da Internet no fluxo da comunicação científica em saúde". Revista de Saúde Pública, v. 40 (ag.) <http://dx.doi.org/10.1590/S0034-89102006000400009>. [Consulta : 24/09/2013].

Chalhub, T.; Guerra, C. (2011). "Visibilidade da produção científica de grupos de pesquisa em serviço social do estado do Rio de Janeiro". TransInformação, v. 23, n. 3, (set./dez.), p. 185–194.

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (2007). Normas de bolsas e auxílios: produtividade em pesquisa (PQ), norma específica. <http://www.cnpq.br/normas/rn_06_016_anexo1.htm>. [Consulta 28/07/2007].

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (2013). Sobre a Plataforma Lattes. <http://lattes.cnpq.br/>. [Consulta 13/02/2014].

Coordenação de Aperfeiçoamento de Nível Superior (2011). Comunicado Nº 01/2013: área de Ciências Sociais Aplicadas I, atualização do WebQualis da área – ref. 2011. <http://qualis.capes.gov.br/webqualis/principal.seam>. [Consulta: 24/11/ 2013].

Coordenação de Aperfeiçoamento de Nível Superior. Diretoria de Avaliação (2009). "Documento de área". <http://www.capes.gov.br/images/stories/download/avaliacao/SOC_APLIC_07mai10.pdf>. [Consulta: 24/11/ 2013].

Fiorin, J. L. (2007). "Internacionalização da produção científica: a publicação de trabalhos de Ciências Humanas e Sociais em periódicos internacionais". Revista Brasileira de Pós-Graduação, v. 4, (des.). <http://www2.capes.gov.br/rbpg/images/stories/downloads/RBPG/Vol.4_8dez2007_/Debates_artigo2_n8.pdf>. [Consulta 13/02/2014].

Guedón, J.-C. (2010). "Acesso aberto e divisão entre ciência predominante e ciência periférica". En: Ferreira, S. M.; Targino, M. das G. (Org.) Acessibilidade e visibilidade de revistas científicas eletrônicas. São Paulo: Editora São Paulo.

Guedon, J.-C. (2009). "It's a Repository, It's a Depository, It's an Archive...: open access, digital collections and value". Arbor Ciencia, Pensamiento y Cultura, v. 185, n. 737, (maig–juny), p. 581–595. <arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/download/315/316>. [Consulta: 19/08/ 2013].

IBICT (2013). Portal do Sistema Eletrônico de Editoração de Revistas. <http://seer.ibict.br/>. [Consulta: 01/12/2013].

Kuramoto, H. (2006). "Informação científica: proposta de um novo modelo para o Brasil". Ciência da informação, v. 35, n. 2, (maig/ag.), p. 91–102. <http://www.scielo.br/pdf/ci/v35n2/a10v35n2.pdf>. [Consulta: 19/08/ 2013].

Leite, P.; Mugnaini, R.; Leta, J. (2011). "A new indicator for international visibility: exploring Brazilian scientific community". Scientometrics, v.88, p. 311–319.

Meadows, J. A. (1999). A comunicação científica. Brasília: Briquet de Lemos.

Meneghini, R. (1998). "A avaliação da produção científica e o Projeto SciELO". Ciência da Informação, v. 27, n. 2, (maig/ag.), p. 219–220.

Miguel, S.; Moya-Anégon, F. de; Rodríguez-Chinchilla, Z. (2012). "Open access and Scopus: a new approach to scientific visibility from the standpoint of access". Journal of the American Society for Information Science and Technology, v. 62, (juny), p. 1130–1145.

Mueller, S. P. M. (2006). "A comunicação científica e o movimento de acesso livre ao conhecimento". Ciência da Informação, v. 35, n. 2, (maig/ag.), p. 27–38. <http://revista.ibict.br/ciinf/index.php/ciinf/issue/view/35/showToc>. [Consulta: 27/09/ 2013].

Mueller, S. P. M. (1999). "O círculo vicioso que prende os periódicos nacionais". Datagramazero, v. 0, n. 0, p. 1–10.

Mueller, S. P. M. (1995). "O crescimento da ciência, o comportamento científico e a comunicação científica: algumas reflexões". Revista da Escola de Biblioteconomia da UFMG, v. 24, n. 1, (gen./ juny), p. 63–84.

Mugnaini, R.; Leite, P.; Leta, J. "Fontes de informação para análise de internacionalização da produção científica brasileira". Ponto de Acesso, v. 5, n. 3, (ag.), p. 87–102. <http://www.pontodeacesso.ici.ufba.br>. [Consulta 13/02/2014].

Price, D. J. S. (1974). "Society's need in scientific and technical information". Ciência da Informação, v. 3, n. 2, p. 97–103,

Rodrigues, R. S.; Oliveira A. B. (2012). "Periódicos científicos na América Latina: títulos em acesso aberto indexados no ISI e Scopus". Perspectivas em Ciência da Informação, Belo Horizonte, v. 17, n. 4, p. 76–99.

Targino. M. das G. (2000). "Comunicação científica: uma revisão de seus elementos básicos". Informação e Sociedade: estudos, v. 10, n. 2, p. 37–85.

Terra-Figari, L. I. (2008). "Diseminación del conocimiento académico en América Latina". Montevideo. En: Antropología social y cultural en Uruguay. Uruguay: UNESCO.

Velho, L. (1997). "A ciência e seu público". Transinformação, v. 9, n. 3, (set./des.), p. 15­–32.

Volpato, G. (2008). Publicação científica. 3a ed. São Paulo: Cultura Acadêmica.

Yunta, L. R. (2010). "Las revistas iberoamericanas en Web of Science y Scopus: visibilidad internacional e indicadores de calidad". In: Seminario Hispano-Mexicano de Investigación en Bibliotecología y Documentación, 12., Ciudad de México, 2010. Anais… Ciudad de México. <http://eprints.rclis.org/bitstream/10760/14490/1/LuisRY7Encuentro.pdf >. [Consulta: 15/07/2013].

Ziman, J. M. (1979). Conhecimento público. Belo Horizonte: Itatiaia.

Ziman, J. M. (1969). "Information, communication, knowledge". Nature, n. 24, p. 310–324.

Zimba, H. F.; Mueller, S. P. M. (2004). "Colaboração internacional e visibilidade científica de países em desenvolvimento: o caso da pesquisa na área de medicina veterinária em Moçambique". Informação & Sociedade: estudos, v. 14, n. 1, (gen./juny), p. 45–68.

Apèndix A. Revistes que usen els investigadors per publicar articles