Accés obert

Monogràfic a ‘BID’ sobre webs de dades i grafs de coneixements

per

[Versión castellana] [English version] Miquel Centelles Velilla Universitat de Barcelona miquel.centelles@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0003-1739-4889 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha292   DOI: https://doi.org/10.1344/BID2023.51.08   Ara fa més de vint anys que el World Wide Web Consortium (W3C) va impulsar la seva visió i programa del web semàntic, amb l’objectiu de proporcionar als sistemes automàtics metadades processables de manera automàtica sobre … Llegiu més

Actituds del personal acadèmic vers la publicació en accés obert: acció i divulgació dirigida per les biblioteques

per

Els autors van distribuir una enquesta al personal acadèmic de tots els rangs i a totes les facultats de la Universitat Estatal d’Oregon (OSU, en anglès) per saber fins a quin punt fan la seva investigació disponible de manera oberta en l’actualitat, determinar el seu coneixement de l’accés obert (OA, en anglès), el seu suport a l’OA i les seves preferències per aconseguir-ho. En total, es van recollir 261 enquestes per una taxa de resposta del 10,3 %. La majoria dels professors van demostrar almenys un coneixement introductori de l’OA, de manera que la nostra divulgació posterior es va centrar en temes més matisats com el caràcter monopolístic dels editors acadèmics de referència i com els creixents costos de publicació han interactuat amb els nostres objectius institucionals de sostenibilitat i servei públic. A més, els membres del cos acadèmic tendien a tenir molt clars els valors potencials de l’OA, però pocs tenien coneixement del pressupost de les nostres biblioteques o quina quantitat es dedica als costos de subscripció. La divulgació futura abordarà aquesta bretxa de coneixement amb una explicació més explícita de la nostra realitat operativa.

Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

per

  [Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius  Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591   Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

Concepció d’una eina brasilera per a l’elaboració de plans de gestió de dades de recerca: reptes per al model de plans automàtics (maDMP)

per
Figura 1. Cicle de vida de la recerca i difusió dels resultats/dades científics.  Font: elaboració dels autors, a partir de Pinto i Costa (2018).

[Versão em português] Laura Vilela Rodrigues Rezende Professora de la Universidade Federal de Goiás (UFG) i investigadora de l’Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia (IBICT) lauravil.rr@gmail.com ORCID: https://orcid.org/0000-0002-8891-3263 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6756 Elizabete Cristina de Souza de Aguiar Monteiro Bibliotecària de la Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho (UNESP/Marília) i investigadora de l’Instituto Brasileiro … Llegiu més

Les universitats espanyoles i la ciència oberta: un estudi sobre barreres i elements afavoridors

per

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d’elements, entre els quals destaquen l’accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d’avaluació.

Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l’accés obert, les dades de recerca i l’avaluació de la ciència.

Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari.

Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d’un repositori. S’han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l’agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l’avaluació, els vicerectors rebutgen l’ús del factor d’impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l’article, de l’ús de les citacions i de la consideració de l’impacte social.

Anàlisi bibliomètrica amb Wikidata: el cas Comunicar

per
Figura 1. Nombre d'autors en cada article publicat a la revista <em>Comunicar</em>

Objectius: aquest estudi presenta una anàlisi bibliomètrica realitzada després de la incorporació de tots els articles de la revista Comunicar a la base de dades lliure Wikidata. Es tracta d’una base de coneixement editada de manera col·laborativa que pertany a la Fundació Wikimedia, la mateixa organització que proveeix l’enciclopèdia cooperativa en línia Viquipèdia. Després de la realització d’una anàlisi minuciosa de les publicacions, l’objectiu que s’ha plantejat és analitzar la producció científica de la revista Comunicar al llarg dels seus 27 anys d’existència (1993–2020), aplicant per a això diversos indicadors bibliomètrics i utilitzant una base de dades lliure a la qual qualsevol usuari pugui accedir.

Metodologia: de caràcter descriptiu-retrospectiu, en aquesta recerca es van analitzar els 62 números i 1.230 articles publicats a la revista, després d’haver-se afegit a Wikidata. Es van tenir en compte indicadors bibliomètrics de productivitat científica, col·laboració, consum, repercussió i impacte, per mitjà de diverses eines lliures per estudiar la informació.

Resultats: s’han constatat diferències notables en dues èpoques. En la primera, des de la seva fundació fins al 2009, no tots els articles disposaven de referències, la mitjana d’aquestes no era gaire alta, i hi havia un índex de col·laboració bastant baix. Aquest treball ha visibilitzat el canvi experimentat en la revista Comunicar a partir del 2010, moment en el qual comença a aparèixer en les principals bases de dades de revistes científiques. Després de realitzar totes les anàlisis, s’ha constatat que la introducció d’informació bibliogràfica en obert permet fer anàlisis bibliomètriques, amb accés lliure per a qualsevol usuari.

Estratègia del moviment Wikimedia 2030: com un procés d’estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre

per
Figura 1. Esquema del procés d'estratègia Wikimedia 2030 organitzat per fases, subfases, actors implicats i pràctiques d'estratègia en termes de grau d'obertura. Font: elaboració pròpia

Objectius: L’any 2017, el moviment Wikimedia va embarcar-se en un procés d’estratègia oberta per decidir les principals línies d’acció cap a l’horitzó del 2030. Contràriament al desenvolupament de l’estratègia tradicional, un procés d’estratègia oberta permet a moltes persones generar, debatre i avaluar idees. Aquest estudi examina com aquest procés d’estratègia oberta i els documents generats donen suport a la inclusió i atenen les necessitats de les persones.

Metodologia: Es Revisen les pràctiques d’inclusivitat emprades en les diferents fases del procés d’estratègia oberta, que inclou aspectes com els modes de participació, la transparència i la presa de decisions. Mitjançant l’anàlisi del discurs es ressalten les principals característiques del producte estratègic creat i com ha estat interpretat pel moviment Wikimedia, tant per les comunitats en línia com pels afiliats.

Resultats: Els resultats de l’estudi són dobles. En primer lloc, s’ha identificat una àmplia gamma de modes de participació usats per incloure els actors del moviment Wikimedia. En segon lloc, s’ha vist que els documents estratègics resultants situen les persones al centre del discurs, no només en la nova direcció estratègica proposada, sinó també en els principis i les recomanacions estratègiques que es van generar. Aquest estudi amplia el que es coneix de l’ús d’estratègies obertes en entorns amplis i col·laboratius i demostra que les pràctiques d’inclusivitat beneficien l’elaboració de propostes que tenen en compte els actors del moviment, que hauran d’implementar-les.

Govern obert i accés a la informació: un estudi de cas sobre l’impacte en l’economia local

per
Figura 1. Aparença de la plataforma COMUNDA

L’objectiu de la investigació és presentar un procediment que permeti conèixer el desenvolupament econòmic i social d’una entitat local a partir d’iniciatives de govern obert i obertura de la informació.

Es proposa una metodologia que faciliti aquesta acció mitjançant la incorporació de plataformes analítiques a disposició del ciutadà. Per mostrar l’aplicació d’aquesta metodologia, s’explica la creació de la plataforma COMUNDA, que utilitza dades disponibles de l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona (València) sobre les despeses municipals per analitzar aspectes de la contractació pública. Aquests instruments de segon nivell, creats a partir de dades publicades pels ajuntaments, poden constituir eines analítiques per detectar irregularitats i per publicitar el teixit empresarial del municipi que poden permetre als ajuntaments articular polítiques adequades, i a les empreses i als particulars conèixer millor les característiques socioeconòmiques de la població.

S’ha comprovat la utilitat del protocol d’actuació i anàlisi proposat, extrapolable a altres casos, sobre el cas concret de la plataforma citada. En aquest cas, la mètrica MELODA dona una qualificació de 48,3% de qualitat en la reutilització i s’ha pogut comprovar que la utilització del nostre procediment constata un increment de la contractació pública al municipi l’any 2011, un dels pitjors anys de la crisi econòmica, i que la contractació a empreses externes al municipi és de dos a tres milions d’euros superior a la contractació local.

Analítica web en revistes acadèmiques d’accés obert: justificació, planificació i aplicacions

per
Figura 1. Visió general de l'audiència de la revista BiD per a 2017 comparada amb 2016. Font: compte de Google Analytics per a BiD

Panoràmica de recursos i estratègies d’analítica web útils en la configuració de solucions de captació d’estadístiques d’ús i d’avaluació d’audiències en revistes acadèmiques d’accés obert. S’analitzen un conjunt de mètriques complementàries a les citacions per ajudar els editors i gestors de revistes a proveir mostres de l’acompliment de la revista en conjunt i de cada article en particular en l’entorn web. Mitjançant els mesuraments i els indicadors seleccionats es busca generar valor afegit a la gestió editorial per assegurar-ne la sostenibilitat. La proposta es configura al voltant de tres àmbits: recompte de consultes i descàrregues, optimització del lloc web o de les campanyes d’atracció de visites, i elaboració d’un quadre de comandament per a l’avaluació estratègica. Es conclou que, a partir de l’elaboració de plans de mesurament de l’acompliment web, basats en els recursos i propostes analitzades, les revistes poden estar en millors condicions d’abordar amb mostres la millora de la capacitat d’atracció d’autors i lectors, així com facilitar la rendició de comptes als actors implicats en el procés editorial de la publicació en accés obert.

La Unió Europea com a cap i garant del sistema d’avaluació i difusió de la producció científica

per
Gràfic 1. Nivells del sistema europeu de difusió i avaluació de la ciència

Es presenta i es desenvolupa un sistema potencial d’avaluació i difusió de l’activitat científica generada a partir de recursos de finançament públics. Aquest sistema té una estructura piramidal, el cap de la qual és la Unió Europea (o l’organisme dependent creat a aquest efecte), de la qual ha de dependre l’avaluació i la difusió dels continguts científics dels estats membres i de les diferents divisions territorials que puguin tenir. Fent nostra la Declaració de San Francisco, el mètode proposat és una alternativa al factor d’impacte com a mètode d’avaluació; en aquest mètode es torna a donar la importància a l’avaluació d’experts i s’incorpora la informació generada amb diners públics a un repositori amb diferents nivells de qualitat. — Se presenta y desarrolla un potencial sistema de evaluación y difusión de la actividad científica generada a partir de recursos de financiación públicos. Dicho sistema tiene una estructura piramidal, cuya cabecera es la Unión Europea (u organismo dependiente creado a tal efecto), de la que dependerá la evaluación y difusión de los contenidos científicos de los estados miembros y de las diferentes divisiones territoriales que pudieran tener estos. Haciendo nuestra la Declaración de San Francisco, el método propuesto es una alternativa al factor de impacto como método de evaluación; en este método se vuelve a dar la importancia a la evaluación por pares y se incorpora la información generada con dinero público a un repositorio con diferentes niveles de calidad. — The article introduces and explains a model that could be used to assess and disseminate publicly-financed scientific activity more effectively. The pyramidal model would take as its head the European Union or an EU-dependent body charged with appraising the scientific knowledge produced by the EU’s member states and their different administrative regions, and making this knowledge more visible. Inspired by the San Francisco Declaration, the model provides an alternative to using journal impact factor as a quality measure by reinstating the peer review process and incorporating the information generated by publicly-financed scientific activity into a repository with different quality levels.