Serveis bibliotecaris

Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

per

  [Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius  Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591   Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública

per

La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d’influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d’una manera o d’una altra, com a mínim des de l’origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d’accés a l’educació del poble i el foment de l’esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem “d’una manera o d’una altra”, ens referim al fet que el concepte d’acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l’ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l’acció social que duen a la pràctica.
En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l’acció social a les biblioteques públiques, tant des d’un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d’una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l’hora d’articular una programació d’activitats de sentit social a la biblioteca, partint d’aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador.

La Biblioteca Humana als Països Baixos: un exitós intercanvi d’històries

per
Figura. Declaracions sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Font: Jambor, 2015

El concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L’alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l’impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d’actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l’efecte en els “llibres” en lloc dels “lectors”, en els quals gairebé tota la investigació se centra ara.

Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21. Resultats d’una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social

per
Figura 1. Distribució de les 33 biblioteques finalistes per comunitat autònoma. Font: elaboració pròpia

Objectius: les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l’època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d’una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia.

Metodologia: es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se’n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %.

Resultats: els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l’èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.

Viabilitat de la incorporació de l’indicador NPS en l’entorn bibliotecari. Revisió d’ús i descripció d’una experiència

per
Figura 1. Escala NPS (disseny propi)

El Net Promotor Score (NPS) s’utilitza en els negocis per mesurar la disposició dels clients a recomanar el producte, servei o empresa en el seu conjunt als seus amics o companys. Introduït per Fred Reichheld el 2003, l’NPS pot respondre a la necessitat de les biblioteques de trobar mètodes fàcils i no treballosos per avaluar l’experiència dels clients. Pot dirigir-se a la biblioteca com un tot o a serveis crítics, que són els més rellevants per als objectius principals de la biblioteca. No obstant això, la literatura sobre l’ús de l’NPS en organitzacions del sector públic és escassa. Aquest article n’examina la viabilitat des de l’anàlisi dels usos observats en l’entorn bibliotecari europeu i l’explicació d’una experiència desenvolupada en l’àmbit de l’avaluació.

Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19

per
Figura 1. Reutilització i adaptació pròpia basada en una imatge de Wikimedia (Wikimedia Commons, 2016)

El propòsit principal d’aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d’abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s’han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós.

Per a realitzar aquesta anàlisi s’ha creat un conjunt de dades d’accés obert, que compta amb criteris d’inclusió i exclusió, partint d’un fitxer de la Generalitat de Catalunya, que inclou dades geogràfiques, el nom de la biblioteca, els seus perfils de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter i YouTube) i blogs. Per a avaluar les publicacions s’han definit dues tipologies de contingut, extern i propi, s’ha creat una escala de valoració (d’A a D) i s’han agrupat els vídeos en cinc tipologies (entrevistes, tutorials, entreteniment, ressenyes i live streaming). Sobre els resultats obtinguts cal comentar que, dels 507 registres inclosos, 372 (73,37 %) han tingut activitat; dels 886 perfils analitzats, 797 (89,95 %) han estat actius, i dels 4.377 vídeos estudiats, els més compartits han estats els d’entreteniment (3.110, 71,05 %). En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes.

Biblioteca Francesca Bonnemaison, la biblioteca feminista

per
Figura 1. Biblioteca Popular de la Dona, octubre de 1922. Ubicació a Sant Pere Més Baix, 7. Font: Arxiu Francesca Bonnemaison

Aquest article pretén ser una explicació de com des de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, i vinculant-nos a la història mateixa de l’edifici, treballem des d’una òptica feminista tant els serveis i la col·lecció com les activitats que oferim relacionades amb la nostra especialització, Dones i Feminismes. Descrivim el projecte que desenvolupem com a biblioteca i amb el qual participem de l’apoderament de les dones de la ciutat de Barcelona.

Evolució de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey

per
Fotografia 1. Auditori. Font: Tecnológico de Monterrey

Les biblioteques són espais per aprendre, crear i compartir experiències, i així com els nostres models educatius es transformen per donar lloc a noves formes d’adquirir coneixement, les biblioteques i els professionals de la informació també ho estan fent. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionat a Biblio TEC, un edifici per consultar informació que, al seu torn, proporciona espais que faciliten l’aprenentatge i la interacció entre els usuaris i el desenvolupament d’activitats estudiantils. Amb 17.000 metres quadrats de construcció, l’edifici està conformat per sis nivells amb una configuració d’espais flexibles que s’adapten a les necessitats d’individus, equips i grans grups de persones, en els quals es maximitzen les alternatives d’estudi, col·laboració i aprenentatge. El paper del bibliotecari en aquest nou escenari es transforma també, ja que el seu rol ja no és el de ser amo de l’espai ni el de decidir com usar-lo. La seva participació s’enfoca com a curador de la informació i facilitador en el desenvolupament de les habilitats per accedir i usar la informació dels usuaris, tasca que cobra rellevància, sens dubte, en una època amb una gran generació d’informació. — Las bibliotecas son espacios para aprender, crear y compartir experiencias, y así como nuestros modelos educativos se transforman para dar lugar a nuevas formas de adquirir conocimiento, las bibliotecas y los profesionales de la información lo están haciendo también. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionado a Biblio TEC, un edificio para la consulta de información que, a su vez, proporciona espacios que facilitan el aprendizaje y la interacción entre los usuarios y la realización de actividades estudiantiles. Con 17.000 metros cuadrados de construcción, el edificio está conformado por 6 niveles con una configuración de espacios flexibles que se adaptan a las necesidades de individuos, equipos y grandes grupos de personas, donde se maximizan las alternativas de estudio, colaboración y aprendizaje. El papel del bibliotecario en este nuevo escenario se transforma también, pues su rol ya no es el de ser dueño del espacio ni el de decidir cómo usarlo; su participación se enfoca como curador de la información y facilitador en el desarrollo de las habilidades para el acceso y uso de la información de los usuarios, labor que cobra relevancia, sin duda, en una época con una gran generación de información. — Libraries provide a stage for learning, creating and sharing experience; and both library services and the information professionals in charge of them are changing with the times, just as our educational systems are, offering us new ways to acquire knowledge. The library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, has evolved into Biblio TEC: a physical building that is at once an information reference service and a series of spaces designed to facilitate learning and interaction in study-related activities of different kinds. With a surface area of some 17,000 sq. m., the building is divided into six levels of flexible spaces that can be adapted to the needs of individuals, teams and large groups of library users and that maximise the possibilities of private or group study and of learning in general. On this new stage, the librarian’s role has also changed and librarians are no longer the keepers of services who decide what is to be used and how; instead, they have become information curators whose mission in this day and age is to facilitate the process by which patrons learn to acquire and use increasing amounts of information.

Ús de la tecnologia mòbil a les biblioteques públiques peruanes: com anem?

per
Figura 1. Aplicació BNP Digital. Font: Biblioteca Nacional del Perú

Les biblioteques públiques evolucionen d’acord amb el desenvolupament de les tecnologies del moment; inicialment es van fer servir ordinadors per a l’automatització dels serveis, després va venir l’ús del web i ara hi ha els dispositius mòbils. Les tecnologies mòbils han aportat un ecosistema variat d’aplicacions d’interacció i difusió de la informació; un dels elements d’aquest ecosistema és el telèfon intel·ligent: els atributs i les característiques que té són molt amplis i l’ús que se’n fa està plenament consolidat. En aquest article s’analitzen les aportacions de la tecnologia mòbil en els serveis bibliotecaris i s’identifiquen els tipus d’aplicacions que es poden implementar; a més, es mostren algunes experiències que s’han portat a terme a les biblioteques públiques peruanes. Com a resultat d’aquest estudi, s’obté que l’explotació d’aquesta tecnologia és molt escassa, malgrat el consum elevat que la població fa dels dispositius mòbils. Per tant, s’identifiquen els passos que les biblioteques han de fer per engegar un pla de tecnologia mòbil. — The new technologies are changing the structure of public libraries in Peru. First, libraries introduced computer terminals to help them automate their services, then they began to use the World Wide Web and now they have incorporated a series of mobile devices. Mobile technology has provided Peruvian society with a varied ecosystem of devices to share and disseminate information of all kinds. One of these devices is the smartphone, whose wide range of features has consolidated its presence in people’s lives. This article analyses the contribution that mobile technology is making to library services, identifying the types of application that could be used there and reporting on some of the projects undertaken to incorporate this technology into the Peruvian public library system. The results show that libraries could make greater use of mobile technology than they do, given the general public’s consumption of mobile devices. With this in mind, the article identifies the steps libraries need to take to initiate a technology plan. — Las bibliotecas públicas evolucionan conforme al desarrollo de las tecnologías del momento; inicialmente se emplearon ordenadores para la automatización de los servicios, luego el uso de la web y ahora los dispositivos móviles. Las tecnologías móviles han aportado un variado ecosistema de aplicaciones de interacción y difusión de la información; uno de ellos es el teléfono inteligente, sus atributos y características son amplios y su uso está plenamente consolidado. En este artículo se analizan los aportes de la tecnología móvil en los servicios bibliotecarios y se identifican los tipos de aplicaciones que se pueden implementar. Además, se muestran algunas experiencias realizadas en las bibliotecas públicas peruanas. En el presente estudio se obtiene como resultado una escasa explotación de esta tecnología, a pesar del alto consumo de la población de estos dispositivos. Por tanto, se identifican los pasos que las bibliotecas deben tomar para iniciar un plan de tecnología móvil.

El Marc, la Maria i el David: el disseny d’experiència d’usuari (UX) aplicat a la biblioteca pública

per

Objectius: amb una perspectiva de disseny d’experiència d’usuari (UX), construïm tres usuaris-persona per ajudar a dissenyar productes i serveis, digitals o presencials, i a la tasca de planificació de les biblioteques públiques de Catalunya amb la finalitat última de fidelitzar i atraure usuaris i usuàries.

Metodologia: una enquesta representativa de la població catalana (1.205 respostes) i una anàlisi estadística bivariant permeten identificar els tres targets que, gràcies a l’anàlisi de contingut de tres grups focals posteriors, donen lloc als tres usuaris-persona. La tècnica d’usuari-persona visibilitza els possibles usuaris a partir de dades reals, facilita la generació d’empatia entre el personal de la biblioteca i els usuaris, i assegura que el disseny estigui centrat en les persones.

Resultats: els tres usuaris-persona resultants s’acompanyen de descripcions i es complementen amb escenaris basats en evidències que han d’ajudar a dissenyar experiències d’usuaris. Aquests són el Marc (usuari), un estudiant adolescent que pretén codissenyar la biblioteca i que reclama activitats socials presencials; la Maria (mai usuària), una jubilada que necessita caliu humà i que fa evident la necessitat de col·laboració més estreta entre serveis socials i biblioteques, i el David (exusuari), treballador de més de trenta anys que considera que no necessita la biblioteca tot i que en desconeix la majoria de serveis que actualment li ofereix. — Objetivos: desde la perspectiva de diseño de experiencia de usuario (UX), construimos tres usuarios-persona para ayudar a diseñar productos y servicios, digitales o presenciales, y en la tarea de planificar las bibliotecas públicas de Cataluña con el fin último de fidelizar y atraer usuarios y usuarias.

Metodología: una encuesta representativa de la población catalana (1.205 respuestas) y un análisis estadístico bivariante permiten identificar los tres públicos objetivos que, gracias al análisis de contenido de tres grupos focales posteriores, dan lugar a los tres usuarios-persona. La técnica de usuario-persona visibiliza los posibles usuarios a partir de datos reales, facilita la generación de empatía entre el personal de la biblioteca y los usuarios, y asegura que el diseño esté centrado en las personas.

Resultados: los tres usuarios-persona resultantes se describen y se complementan con escenarios basados en evidencias que deben ayudar a diseñar experiencias de usuarios. Estos son, Marc (usuario), estudiante adolescente que pretende codiseñar la biblioteca y que reclama actividades sociales presenciales; Maria (nunca usuaria), jubilada que necesita calor humano y que pone en evidencia la necesidad de una colaboración más estrecha entre servicios sociales y bibliotecas, y David (exusuario), trabajador de más de treinta años que considera que no necesita la biblioteca, aunque desconoce la mayoría de servicios que actualmente le ofrece. — Objectives: Adopting the principles of user experience design (UX), we created three user personas to help design digital and on-site products and services and use in Catalan public library planning to promote patron loyalty and attract new users.

Methodology: A representative survey of the Catalan community (1,205 answers) and a bivariate analysis identified the three targets which, thanks to the focus groups and content analysis, could be used to create the three user personas. The user persona technique employs real data to identify possible users, helps generate empathy between library staff and patrons and ensures that service and product design is person-centred.

Results: The three user personas are accompanied by evidence-based descriptions and scenarios which should help to design user experiences. They are: Marc (user), a student who wants to co-design the library and asks for patron-organized face-to-face social activities; Maria (non-user), a retiree who needs human warmth and whose profile reflects the need for closer collaboration between social services and libraries; and David (ex-user), a working man of over thirty years old who believes that he does not need the library, even though he is unaware of most of the services it currently offers him.