Serveis bibliotecaris

Deu propostes per a evitar el plagi entre els estudiants universitaris

per
Representació d'un estudiant fent ús de diferents fonts d'informació per a elaborar el seu treball

The practice of plagiarism in higher education is difficult to address. In recent years, the student training programme in information competences run by the library of the Universitat de Girona has included a section on academic integrity. Despite this, individualized attention to students across their degree courses and especially during their final degree project reveals that students often plagiarise unintentionally. This has led us to reassess how plagiarism is dealt with and to make ten proposals designed to minimize this practice. Some of these proposals are accompanied by practical exercises and they include actions that would be undertaken in the training offered by the library.

La llibertat intel·lectual com a dret humà: la funció de les biblioteques en una societat democràtica

per

Objective: Libraries have been called on by international organizations to avoid censorship and to provide access to diverse points of view. Public libraries are partially defined by their unrestricted services to patrons regardless of a person’s nationality, social status, or beliefs.

Methodology: This article will review the documents that describe the role libraries have in providing and protecting intellectual freedom. Specific organizations, educational practices, ethical statements, and polices in the United States will be reviewed.

Results: Librarians in all library types (academic, school, public, and special libraries) need to create and maintain two important policies for their libraries in order to protect against censorship. These policies are a collection development policy and a request for reconsideration policy.

Bones pràctiques a les biblioteques de la UAB per evitar el plagi

per
Figura 1. Guia: Treballs de Fi de Grau i drets d'autor

This article describes the different courses of action and the activities carried out by the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), and in particular by its Library Service, to encourage UAB students to adopt good practices to avoid plagiarism in their academic assignments.

Innovació orientada a l’usuari

per

S’exposen les actuacions de caràcter innovador implantades per la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca com a resultat d’una anàlisi de les necessitats dels usuaris del centre, l’establiment d’objectius preferents i la selecció de les eines necessàries per aconseguir-los. Com a resultat de l’anàlisi es van crear nous serveis, que abasten la redistribució de la informació generada per la universitat, l’elaboració de nous documents i activitats de divulgació científica, la producció de nous suports per a la docència i el suport a la inserció laboral. — Se exponen las actuaciones de carácter innovador implantadas por la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca como resultado de un análisis de las necesidades de los usuarios del centro, el establecimiento de objetivos preferentes y la selección de las herramientas precisas para su consecución. Como resultado del análisis se crearon nuevos servicios, que abarcan la redistribución de la información generada por la universidad, la elaboración de nuevos documentos y actividades de divulgación científica, la producción de nuevos soportes para la docencia y el apoyo a la inserción laboral. — This paper reports on the innovative changes made at the library of the Faculty of Biology of the Universidad de Salamanca after the university had conducted a needs analysis of library users, set a series of prior objectives and selected the tools it would need to attain these. The library now offers new services to channel the redistribution of university-generated content, produces documents and activities supporting popular science journalism and provides teaching resources and orientation for students entering the professional world.

Experiències de realitat augmentada en biblioteques: estat de la qüestió*

per

Objectiu: donar a conèixer les experiències més significatives d’ús de la realitat augmentada en biblioteques, fent una especial atenció als resultats obtinguts, les aportacions i les limitacions que s’han de tenir en compte.

Metodologia: revisió bibliogràfica, selecció i anàlisi d’experiències sobre l’ús de la realitat augmentada en biblioteques.

Resultats: malgrat ser una tecnologia recent, els exemples d’ús de la realitat augmentada en biblioteques són diversos. No obstant això, es fa necessari donar a conèixer els resultats d’aquestes experiències, de manera que puguin servir no solament com a model, sinó també per conèixer què és el que funciona. Es presenta als professionals un catàleg d’usos de la realitat augmentada en biblioteques, dels quals s’analitzen de forma crítica els possibles beneficis i limitacions, i s’agrupen en set apartats segons la utilitat: geolocalització, contextualització històrica, exposicions i altres activitats, publicacions, enriquiment dels espais físics, alfabetització i ludificació i, finalment, usos professionals. — Objetivo: dar a conocer las experiencias más significativas de uso de la realidad aumentada en bibliotecas, con una especial atención a los resultados obtenidos, las aportaciones y las limitaciones que se deben tener en cuenta.
— Metodología: revisión bibliográfica, selección y análisis de experiencias sobre el uso de la realidad aumentada en bibliotecas.
— Resultados: a pesar de ser una tecnología reciente, son varios los ejemplos de uso de la realidad aumentada en bibliotecas. Sin embargo, se hace necesario dar a conocer los resultados de dichas experiencias, de forma que puedan servir no solo como modelo, sino también para conocer qué es lo que funciona. Se presenta a los profesionales un catálogo de usos de la realidad aumentada en bibliotecas, analizados de forma crítica sus posibles beneficios y limitaciones, agrupados en siete apartados según la utilidad: geolocalización, contextualización histórica, exposiciones y otras actividades, publicaciones, enriquecimiento de los espacios físicos, alfabetización y ludificación y, finalmente, usos profesionales. — Objective: This paper reports on the most notable examples of library projects using augmented reality technology, focusing on the results, the contributions this technology has made and the various difficulties librarians should bear in mind when planning such projects.

Methodology: The paper provides a literature review and analyses a series of projects.

Results: Although augmented reality (AR) technology is still relatively new, its use in library projects is becoming more widespread. However, we need to consider not only how such projects have succeeded but how they reflect the difficulties of applying AR in a library context. This paper provides library professionals with a description of the pros and cons of the various uses of AR, grouping these into seven sections, according to application: geolocation; the use of AR to provide historical context; exhibitions and other activities; publications; the use of AR to enhance of physical spaces; literacy and recreational use; and professional applications.

Biblioteca universitària i entorns audiovisuals en obert: estat de la qüestió i proposta d’actuacions

per

S’al·ludeix a l’estat de la qüestió que presenta la “societat de l’aprenentatge”, constantment caracteritzada per l’accés obert (ciència oberta), la compartició i distribució del coneixement, l’audiovisual multimèdia i les noves tendències tecnològiques i comunicacionals en àmbits informatius, a la gestió del procés documental en mitjans de comunicació: transmèdia, multiplataforma, competències informacionals en multimèdia. Des del Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que treballa des de 1993 en línies d’investigació que s’hi relacionen, es proposen algunes actuacions per aplicar-les a la biblioteca universitària (biblioteca 2.0), com a mitjà de comunicació que produeix, recupera i difon informació, i que col·labora i intervé en la docència i investigació universitàries en funció dels rols nous del bibliotecari (documentalista, comunicador). En suma, canvis en l’accés i la gestió del coneixement, i en la formació; canvis innovadors en l’àmbit també dels serveis de documentació i investigació universitaris, i, en definitiva, la influència que tot això suposa en l’àrea de biblioteconomia i documentació. — Se alude al estado de la cuestión que presenta la “sociedad del aprendizaje”, constantemente caracterizada por el acceso abierto (ciencia abierta), la compartición y distribución del conocimiento, el audiovisual multimedia y las nuevas tendencias tecnológicas y comunicacionales en ámbitos informativos, en la gestión del proceso documental en medios de comunicación: transmedia, multiplataforma, competencias informacionales en multimedia. Desde el Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que viene trabajando desde 1993 en líneas de investigación relacionadas, se proponen algunas actuaciones para aplicarlas a la biblioteca universitaria (biblioteca 2.0), como medio de comunicación que produce, recupera y difunde información, y colabora e interviene en la docencia e investigación universitarias en función de los nuevos roles del bibliotecario (documentalista, comunicador). En suma, cambios en el acceso y la gestión del conocimiento, y en la formación; cambios innovadores en el ámbito también de los servicios de documentación e investigación universitarios, y, en fin, la influencia que todo ello supone en el área de biblioteconomía y documentación. — This article examines the current state of our “learning society”, which has become consistently characterized by an interest in open access (open science), the exchange and distribution of knowledge, audiovisual multimedia and new trends in technologies and communication in data-related fields in document management in the communication media: transmedia, crossmedia, multiplatforms and multimedia information literacy. The article puts forward a series of proposals by the multimedia documentation service at the Universidad Complutense de Madrid, which has been conducting research in this area since 1993. These proposals involve using the university library model Library 2.0 to support university teaching and research by combining this model, which produces, retrieves and disseminates information, with librarians in their new roles as information managers, communicators and curators. To sum up, the article examines the changes that are taking place in access to knowledge, knowledge management, training, documentation services and university research; and it considers how these changes are influencing the area of library and information science.

Els serveis 1.0 i 2.0 a les biblioteques públiques en línia dels municipis de Bizkaia (Euskadi)

per
Figura 1. Serveis 2.0 inclosos en les tecnologies de nivell 22

Objectiu: aquest article analitza l’estat de la qüestió dels serveis de l’anomenat web 2.0, i per exclusió els 1.0, a les biblioteques públiques de la Red de Lectura Pública de Euskadi en línia i se centra en la província de Bizkaia.

Metodologia: per tal de donar resposta als objectius plantejats en aquest treball, s’ha aplicat una metodologia basada en l’estudi de casos, amb la mesura de diferents dimensions i l’ús d’indicadors apropiats, alguns de molt habituals en aquest tipus de treballs i d’altres d’adaptats per aconseguir l’objectiu principal d’aquest treball. La recol·lecció de dades es va dur a terme durant el període comprès entre els mesos de setembre de 2012 i febrer de 2013.

Resultats: hi ha una disparitat entre les biblioteques objecte d’aquest estudi. D’una banda, una varietat de biblioteques biscaïnes que estan en una fase d’oferir serveis 1.0; d’altra banda, algunes biblioteques estan en un estat de propostes 2.0 molt ampli, freqüent i mantingut en el temps. L’aportació principal d’aquest treball és la formulació de la taxa d’abandonament 2.0, indicador que quantifica l’efecte de la moda pel que fa als serveis 2.0. — Objectives: This paper examines the provision of Web 2.0 services and the consequent exclusion of Web 1.0 services in different libraries in the Basque network of public online libraries (Euskadiko Irakurketa Publikoko Sarea) in the province of Biscay.

Methodology: The researchers conducted case studies of different libraries in the network using a series of parameters and indicators to determine the provision of Web 2.0 and Web 1.0 services. Some of the parameters that were used are customary in the field while others were tailored to the requirements of the study. The data were retrieved during the period between September 2012 and February 2013.

Results: A disparity was observed between the libraries where some libraries consistently offered just Web 1.0 services while others offered a wide range of Web 2.0 services, which were fully maintained and updated. The main findings of this study were presented in the formulation of a Web 2.0 drop rate, an indicator that quantifies the effect of the trend for Web 2.0 services.