Bones pràctiques a les biblioteques de la UAB per evitar el plagi

 

[Versión castellana]


Marina Carbonell Ferrando

Biblioteca d’Humanitats
Universitat Autònoma de Barcelona

 

Resum

Aquest article presenta les diferents accions i activitats que es porten a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en concret des del Servei de Biblioteques per intentar “educar” els alumnes de la UAB en les bones pràctiques per evitar el plagi en els treballs acadèmics.

Resumen

Este artículo presenta las diferentes acciones y actividades que se llevan a cabo en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y en concreto desde el Servicio de Bibliotecas para intentar “educar” a los alumnos de la UAB en las buenas prácticas para evitar el plagio en sus trabajos académicos.

Abstract

This article describes the different courses of action and the activities carried out by the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), and in particular by its Library Service, to encourage UAB students to adopt good practices to avoid plagiarism in their academic assignments.

 

1 Introducció

Avui en dia, l’accés a Internet per obtenir informació ha fet que molts professionals i especialment els estudiants facin els treballs copiant informació de la web sense referenciar adequadament les fonts, o tractant de fer passar com a pròpies obres o materials d’altres autors, que és el que s’anomena plagi. Aquest tema no és nou, i darrerament els mitjans de comunicació han mostrat molts casos en els quals personalitats de renom han fet passar com a originals treballs d’investigació i fins i tot tesis com si fossin escrits per ells.

Tal com comenten Sureda i Comas (2007):

“Internet s’ha convertit en font de referència primordial per a la documentació acadèmica per qui formen part de qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge. La gran quantitat de recursos, materials, articles, multimèdia, llibres, revistes especialitzades, bases de dades, portals temàtics, etc. accessibles a través d’Internet —la majoria dels quals no són accessibles des d’un altre espai o canal—, la facilitat i comoditat d’accés als mateixos i la gratuïtat de la major part d’ells són sens dubte factors de gran ajuda per a qualsevol que vulgui consultar informació amb finalitats acadèmiques i, en certa manera, no es concep avui dia un treball acadèmic, el plantejament d’una investigació, l’ampliació de continguts d’una assignatura, el treball en una aula, etc., sense comptar amb l’ajuda d’Internet com a element de consulta”.

En aquest sentit, molts autors parlen de ciberplagi acadèmic, com és el cas de Núñez (2015):

“Tot i que no hi ha cap estudi a nivell català que xifri quin és el percentatge d’universitaris que copien, l’empresa Compilatio.net —especialitzada en la seva detecció— assegura que un 80 % de l’alumnat ha comès ciberplagi en algun moment de la seva carrera. Les xifres, que sembla que no tinguin aturador, no sorprenen els professors, que asseguren que la causa d’aquest alt percentatge és la facilitat que té l’estudiant per accedir a la informació gràcies a les noves tecnologies”.

La majoria dels casos de plagi es produeixen per desconeixement del tema i per falta d’informació sobre el que és correcte o no en l’àmbit de la publicació o redacció de treballs acadèmics. Per tant, des del Servei de Biblioteques s’ha considerat d’importància vital que, des de l’inici mateix de l’activitat acadèmica, l’estudiant tingui coneixement sobre el plagi i les seves implicacions. És per això que les biblioteques de la UAB duem a terme un seguit d’activitats per donar a conèixer el que es considera plagi i “educar” els estudiants i investigadors, per aconseguir així unes bones pràctiques en les seves publicacions i treballs i, alhora, que facin un ús ètic de la informació i de la publicació.

 

2 Plagi intencionat?

Segons la Gran enciclopèdia catalana (1987) es considera plagi: “1. El fet de publicar o de donar per pròpia l’obra literària, científica o artística d’altri. 2. LIT Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font”.

En el plagi hi ha vulneració de drets morals i patrimonials de l’autor ja que es pren l’autoria i es defrauda els seus interessos econòmics. La Llei de propietat intel·lectual no preveu el mot plagi, però sí que apareix en el Codi penal en els articles 270 a 272 on s’inclou el plagi com a delicte contra la propietat intel·lectual.

En el seu article, Morales (2011) cita Ellery (2008), que va presentar els resultats d’una enquesta feta a 151 alumnes sobre les seves idees sobre el plagi. I aquestes són algunes de les respostes obtingudes:

“Yo creía que

Copiar cambiando unas pocas palabras era aceptable.
Sólo hay que mencionar la fuente cuando se cita literalmente.
Las citas literales no tienen que ir entre comillas si se menciona la fuente.
Poner la bibliografía al final es suficiente.
No hay que (o no sé) citar fuentes de Internet, etc.”.

De la documentació consultada, la majoria d’autors consideren que en l’àmbit acadèmic, els estudiants plagien molts cops de manera no intencionada, ja que desconeixen el que significa plagiar i fins i tot consideren legítimes algunes pràctiques que són incorrectes i que es consideren plagi, com ara:

  • Copiar obres o fragments d’obres d’altres autors.
  • Parafrasejar escrits. El que es coneix per paraphrasing, explicar un mateix significat o text amb diferents fórmules: buscant sinònims, traduint, eliminant algun fragment…
  • Copiar d’altres autors: dibuixos, fotografies o imatges, cançons, programes de TV, talls de pel·lícules, anuncis…
  • Citar de forma incompleta la font.

Els estudiants no tenen les idees gaire clares del que es considera plagi o no i s’evidencia un gran desconeixement sobre com i quan citar.

 

3 Estratègies per combatre el plagi a la UAB

A la UAB, tant en la Normativa acadèmica (2010) com en les normatives per a la redacció del TFG (treball de fi de grau) es recalca la idea de plagi i que incórrer-hi és motiu de no acceptació del TFG o que sigui valorat amb un 0: “En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació́, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir”.

En aquest sentit, hi ha una gran preocupació tant des de l’àmbit institucional com per part del professorat perquè els treballs acadèmics siguin originals i no incorrin en el plagi, i des de la UAB, s’han generat estratègies per tal de fomentar l’ús responsable i honest de la informació, en les quals el Servei de Biblioteques ha participat activament.

A continuació passem a enumerar les activitats que es porten a terme:

  • Formació d’usuaris: cursos sobre drets d’autor, plagi i citacions.
  • Guies informatives.
  • Blog de propietat intel·lectual i accés obert.
  • Eines de detecció del plagi.

 

4 Formació d’usuaris: cursos sobre drets d’autor, plagi i citacions

Les biblioteques de la UAB tenen una gran trajectòria en la formació d’usuaris i en l’organització de cursos i sessions formatives per tal d’aconseguir que els usuaris disposin dels coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per desenvolupar-se de manera autònoma en el maneig dels recursos informatius necessaris per a la seva tasca docent, discent i investigadora.

La demanda per part del professorat ha fet que, des de fa tres anys, en els cursos Cerca i gestió de la informació en una matèria determinada o Eines i recursos per realitzar el teu TFG, ja hàgim inclòs un apartat sobre drets d’autor i propietat intel·lectual, on expliquem què són els drets d’autor, què és el plagi i com es pot evitar. Aquests continguts han estat molt ben rebuts i valorats pels nostres usuaris, ja que la majoria desconeixien moltes de les bones pràctiques que expliquem. També organitzem sessions formatives específiques sobre citacions, drets d’autor i plagi. El curs 2016-2017, dins del Programa de Formació de Doctors de la UAB, hem ofert un curs específic anomenat Propietat intel·lectual en l’elaboració de la tesi.

Els continguts sobre drets d’autor, citacions, propietat intel·lectual i plagi han estat redactats pels bibliotecaris responsables de l’àmbit de docència i recerca de les biblioteques de la UAB i amb l’assessorament del Gabinet Jurídic de la UAB, i s’han basat en diferents tutorials ja existents, com és el cas d’El plagio y la honestidad académica, tutorial de The University of Sydney Library.

En els materials docents que hem elaborat per acompanyar i il·lustrar les diferents sessions s’ha intentat donar una visió amb exemples de les diferents casuístiques que poden ser motiu de plagi, així com detallar quines són les bones pràctiques per evitar el plagi i fomentar l’art de citar. Una de les males pràctiques per part de l’alumnat en l’elaboració dels treballs és la inclusió d’imatges via Google Imatges creient que no cal citar-ne la font. La il·lustració següent, que forma part de la guia Treballs de Fi de Grau i drets d’autor (2016), mostra d’una manera clara què cal fer quan volem incloure una imatge:

 

Figura 1. Guia: Treballs de Fi de Grau i drets d'autor

Figura 1. Guia: Treballs de Fi de Grau i drets d’autor

 

Tots els materials creats es poden consultar en el Dipòsit Digital de Documents (DDD), en l’apartat de Recursos Docents: https://ddd.uab.cat/collection/recdoc.

Totes les sessions dutes a terme han estat avaluades pels alumnes, i els formadors han apuntat les qüestions que els alumnes han plantejat en el curs segons el tema del treball acadèmic que han de fer, i podem constatar que les sessions han estat molt enriquidores ja que han permès saber els dubtes concrets dels alumnes i han generat la redacció de nous continguts.

Durant el curs 2016-2017 hem organitzat 26 sessions formatives sobre drets d’autor, citacions i plagi amb una assistència de 502 alumnes de grau i 61 alumnes de doctorat. Modestament sabem que per la magnitud d’alumnes que té la UAB encara hi ha molt de camí per recórrer i que aquestes accions formatives són un petit pas per consolidar una pedagogia activa en aquest tema.

Des de l’àmbit institucional i com a acció formativa des de l’Àrea de PAS de la UAB s’ofereixen, regularment, cursos i xerrades informatives dirigits a PAS i PDI sobre drets d’autor.

 

5 Guies informatives

A banda dels cursos hem editat al DDD diferents guies per ajudar a evitar el plagi:

  • Guies de com citar segons cada model o estil: APA, MLA, ISO, Chicago, IEEE, APSA, AII…

 

Figura 2. Web del Servei de Biblioteques de la UAB: http://www.uab.cat/web/recursos-d-informacio/citacions-i-bibliografia-1326267851837.html

Figura 2. Web del Servei de Biblioteques de la UAB:
http://www.uab.cat/web/recursos-d-informacio/citacions-i-bibliografia-1326267851837.html

 

  • Pàgines web específiques sobre Citacions i bibliografia i Treballs acadèmics i de recerca. En aquesta darrera pàgina cal destacar les guies següents:
    • Treballs de Fi de Grau i drets d’autor. Quins drets tens com a creador d’un treball acadèmic? Quins drets has de respectar a l’hora de fer el teu treball? Quins continguts pots utilitzar? Com evitar el plagi? Com dipositar el Treball de Fi de Grau al Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la UAB? Aquesta guia t’ajudarà a resoldre dubtes.
    • Treballs de Fi de Màster i drets d’autor. Com incloure fragments de text o una imatge al TFM? Què està o no està permès segons la legislació vigent? A quins dipòsits digitals pots publicar el teu treball? Aquesta guia t’ajudarà a resoldre dubtes.
  • Guia: Recursos audiovisuals i drets d’autor. Tots els recursos audiovisuals (imatge, vídeo i so) que es troben per Internet tenen drets d’autor. Aquesta guia explica com incloure’ls sense vulnerar aquests drets i ofereix un llistat de repositoris gratuïts d’imatges (la majoria amb imatges amb drets cedits —d’accés obert—), cercadors de mapes i fotografies aèries, eines de cerca inversa (de la imatge a la font), etc. La guia també incorpora una llista de llocs web amb sons i música en accés obert i altres recursos d’interès (vídeos, etc.).
  • Altres guies i recursos de la UAB, com és el cas d’Argumenta:un material multimèdia basat en l’aprenentatge autònom per donar suport en les competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional. L’Argumenta té un apartat dedicat al plagi.

 

6 Blog Propietat intel·lectual i accés obert

L’any 2015 es va crear aquest blog per tal de proporcionar informació als usuaris sobre la propietat intel·lectual i l’accés obert i oferir atenció personalitzada que respongui a les necessitats derivades de les tasques d’aprenentatge, docència o investigació que es porten a terme a la universitat. Conté un recull de preguntes més freqüents (PMF) que aporten informació sobre aquests temes, de caràcter orientatiu, i s’hi inclou un apartat específic sobre plagi. És un blog col·laboratiu on participen: l’Àrea de Planificació de Sistemes d’Informació, l’Escola de Doctorat, el Gabinet Jurídic, l’Àrea de Gestió de la Recerca, el Servei de Biblioteques i el Servei de Publicacions.

 

Figura 3. Portada del blog Propietat intel·lectual i accés obert: http://blogs.uab.cat/dretsautor/

Figura 3. Portada del blog Propietat intel·lectual i accés obert: http://blogs.uab.cat/dretsautor/

 

Durant l’any 2016 el blog va rebre 15.129 visites i 33 consultes, de les quals 21 van ser respostes pel Servei de Biblioteques. El blog s’actualitza constantment. Les preguntes plantejades pels estudiants són font de noves PMF.

 

7 Eines de detecció del plagi

Com ja hem comentat a l’inici de l’article, amb la irrupció d’Internet ha crescut considerablement la còpia de treballs acadèmics per part de l’alumnat. Internet també ens ofereix diverses eines que rastregen la web per trobar textos plagiats. Tot seguit detallem algunes de les eines de detecció de plagi més interessants, totes elles gratuïtes:

  • Copyscape: http://www.copyscape.com/. El seu objectiu és controlar el plagi dels continguts en línia escrits en qualsevol idioma. Tan sols s’ha d’introduir l’URL de la pàgina perquè Copyscape analitzi tota la web per comprovar si el contingut ha estat copiat sense respectar la propietat intel·lectual.
  • Write Check: http://en.writecheck.com/. Es tracta d’una eina que, a diferència de les altres, no busca controlar que una obra original no tingui plagis, sinó garantir que el text acadèmic d’un estudiant no esdevingui un plagi. L’objectiu és que l’usuari sàpiga si el seu document està ben citat o pel contrari seria considerat un document plagiat.
  • Dupli Checker: http://www.duplichecker.com/. Localitza textos que es puguin trobar a pàgines web, amb la possibilitat de limitar la cerca a un motor de cerca concret.
  • The Plagiarism Checker: http://www.plagiarismchecker.com/. Programa que facilita les adreces web on apareix un text prèviament introduït per l’usuari. Permet fer alertes de Google.

Aquest recull d’eines del Servei de Biblioteques de la UAB va sorgir per una demanda per part dels coordinadors de titulació i deganats de les facultats de la UAB per tal d’estar documentats sobre les diferents eines per detectar el plagi.

En el cas de la UAB, actualment s’utilitza el programari Urkund, programa adquirit de manera consorciada pel CSUC, i que està actiu des del Campus Virtual de la UAB des de juny de 2017. És una eina molt senzilla que ofereix un sistema automatitzat per detectar el plagi. El funcionament és el següent: els estudiants envien els treballs als professors a l’aula del Campus Virtual. A través de la ruta electrònica entre alumnes i professors, els documents es comproven en tres àrees centrals d’origen: Internet, material publicat i material d’estudiant. Si algun document mostra similituds amb el contingut de les tres fonts, el sistema el marcarà per possible plagi. Es genera un informe d’anàlisi i s’envia al professorat. L’informe presenta de forma simplificada la informació que necessita el professor per determinar si s’ha produït el plagi.

Durant el curs 2016-2017 es van dur a terme proves pilot de l’eina Urkund en 43 aules Moodle del Campus Virtual de la UAB i es van analitzar un total de 637 treballs. Segons dades proporcionades per l’Àrea de Planificació de Sistemes d’Informació (APSI), el percentatge de similitud va ser el següent:

  • 100 % similitud: 17 treballs.
  • Entre 99 i 70 % similitud: 76 treballs.
  • Entre 69 i 40 % similitud: 74 treballs.
  • Entre 39 i 10 % similitud: 141 treballs.
  • Entre 9 i 10 % similitud: 77 treballs.
  • 0 % similitud: 248 treballs.

 

8 Conclusió

Les accions de la UAB fomenten l’ús responsable i honest de la informació en l’elaboració de treballs i creiem que fomenten que els alumnes siguin cada cop més conscients del que significa plagiar. És molt important la formació constant i començar des dels primers cursos. Actualment alguns graus ja han inclòs un mòdul en el primer curs sobre el que significa plagiar i quines són les estratègies per evitar el plagi.

El Servei de Biblioteques intenta col·laborar en aquest sentit i el seu propòsit és fomentar les xerrades i cursos sobre drets d’autor i plagi per a tots els usuaris de la UAB des de l’inici dels estudis i actualment ja inclou aquest tema en les xerrades als alumnes de batxillerat del Programa ARGO i en les sessions d’acollida als nous alumnes de la UAB.

 

Bibliografia

Domínguez-Aroca, María-Isabel (2012). “Lucha contra el plagio desde las bibliotecas universitarias”. El profesional de la información. Vol 21, núm. 5, p. 498–503.

Escriche, Elisabet (2015). “Ofensiva contra els estudiants que copien”. Ara.cat (15/03/2015). <http://www.ara.cat/tema_del_dia/Ofensiva-contra-estudiants-que-copien_0_1321667873.html>. [Consulta: 21/06/2017].

Gran enciclopèdia catalana. <http://www.enciclopedia.cat/>. [Consulta: 21/06/2017].

Morales, Pedro (2011). “Trabajos escritos: el problema del plagio”. Escribir para aprender, tareas para hacer en casa. Ciudad de Guatemala: Universidad Rafael Landívar. <http://web.upcomillas.es/personal/peter/otrosdocumentos/TrabajoscasaPlagio.pdf>. [Consulta: 21/06/2017].

Soto Rodríguez, Armando (2012). “El plagio y su impacto a nivel académico y profesional”. Revista E-Ciencias de la información, vol. 2, núm. 1 (enero–junio), p. 1–13.

Sureda, Jaume; Comas, Rubén (2007). “Ciber-Plagio Académico. Una aproximación al estado de los conocimientos”. Revista TEXTOS de la CiberSociedad, 10. <http://www.cibersociedad.net>. [Consulta: 21/06/2017].

Sureda, Jaume; Comas, Rubén; Morey, Mercè (2009). “Las causas del plagio académico entre el alumnado universitario según el profesorado”. Revista iberoamericana de educación, núm. 50, p. 197­220.

Universitat Autònoma de Barcelona (2007–2017). Normativa acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona aplicable als estudis universitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre, modificat pel Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol. Bellaterra: UAB. <http://www.uab.cat/web/normatives/normativa-academica-1317882665710.html>. [Consulta: 21/06/2017].

The University of Sidney. El plagio y la honestidad académica. Tutorial adaptat i traduït per la Comisión Mixta Intersectorial CRUE-TIC i REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). <http://www.crue.org/tutorial_plagio/>. [Consulta: 21/06/2017].

 

llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.