Els serveis 1.0 i 2.0 a les biblioteques públiques en línia dels municipis de Bizkaia (Euskadi)

1 Des del concepte de web fins al de servei 2.0

A final del segle passat existia el que avui es coneix com a univers web 1.0, que es caracteritzava per l'ús de tecnologies complexes a l'abast d'alguns usuaris hàbils. S'estima que entorn del 80 % dels continguts que es publicaven a Internet en aquell moment els havien creat organitzacions amb prou capacitat per integrar en els seus equips de treball multidisciplinaris (dissenyadors gràfics, personal tècnic, entre altres), professionals coneixedors dels detalls de l'ús de llenguatges de marcatge com ara l'HTML.¹ El 20 % restant estava elaborat per l'usuari, el paper del qual es restringia en general a l'ús de fòrums i xats. Es tractava d'un web caracteritzat per una comunicació unidireccional, de pàgines estàtiques (o informatives) que amb prou feines permetien la interacció i la participació activa de l'usuari, en llenguatge HTML i arxius d'imatges, on l'usuari passiu accedia a la recerca d'informació.

Amb el canvi de segle, l'ús de la Xarxa es va popularitzar gràcies a l'expansió de la banda ampla i de les tecnologies que van evolucionar cap a eines més senzilles que fan possible la generació dinàmica de continguts i que a més es trobaven a l'abast de tot aquell que hi estigués interessat (Dans, 2007).

En aquest context d'evolució tecnològica, de popularització i de democratització del web, en el qual els usuaris generen el seu propi contingut i el difonen d'una manera senzilla i a baix cost, sorgeix l'expressió web 2.0, encunyada per Dale Dougherty (vicepresident d'O'Reilly Media) i Craig Cline (empleat de MediaLive International) durant una sessió de brainstorming entre les dues empreses el 2004.

Durant aquesta sessió, tal com assenyala Tim O'Reilly —president i CEO² d'O'Reilly— en el seu article "Qué es web 2.0", Dale Dougherty i Craig Cline van analitzar les característiques d'aquells serveis, empreses i tecnologies que havien sobreviscut a la crisi viscuda a Internet el 2001, el que es va anomenar esclat de la bombolla.com,³ i van comprovar que la raó del manteniment es trobava en una sèrie de característiques en comú: eren de caràcter col·laboratiu, interactiu, dinàmiques i la línia existent entre la creació i el consum de contingut en aquests entorns era difusa; els usuaris creaven el contingut en aquests llocs en la mateixa mesura que el consumien (Margaix-Arnal, 2008; Maness, 2006).

Després d'analitzar aquelles característiques, el grup en què participaven les empreses O'Reilly i Medialab International va decidir que a aquells serveis, empreses i tecnologies que van sobreviure a la crisi econòmica i estaven tenint èxit en aquell moment els anomenarien web 2.0 i als que no havien sobreviscut, web 1.0.

Prenent com a base aquesta primera aproximació conceptual, és possible fer diverses afirmacions: el concepte web 2.0 sorgeix de l'observació de patrons i d'un replantejament teòric de normes tècniques d'Internet, ja que ja existien serveis web 2.0 abans de la pronunciació del concepte. És una actitud més que un conjunt de prestacions i tecnologies. Aquesta actitud 2.0 comprèn l'adquisició d'una filosofia basada en la col·laboració i la cooperació entre els membres de la comunitat, és a dir, la distribució dels recursos propis a la vegada que treu profit dels aliens (Dans, 2007). Els usuaris s'involucren d'una forma activa i en temps real, passen a tractar-se com a desenvolupadors conjunts dels serveis web, de manera que a través de l'experiència de l'usuari es dissenyen els serveis i se n'acullen els suggeriments i les modificacions (O'Reilly, 2005). No es tracta d'un web paral·lel o alternatiu, sinó més aviat de noves funcionalitats que possibiliten una major interactivitat i connexió entre els usuaris (Vállez; Marcos, 2009).

Es tendeix a utilitzar les expressions web 2.0 i web social com a sinònimes. Per Margaix-Arnal (2008), la raó de l'ús de l'expressió web social deriva de l'ús de programari social utilitzat en els llocs web, és a dir, el conjunt d'aplicacions que afavoreixen la interacció, col·laboració i participació dels usuaris que a la vegada aporten valor al servei perquè treballen conjuntament i contribueixen amb el seu coneixement. Per Arroyo-Vázquez (2007), web social s'utilitza com a alternativa a web 2.0, ja que es tracta d'un web erigit per a la gran massa d'usuaris.

Amb el pas del temps l'expressió web 2.0 és la que més s'ha assentat; una prova en són els més de 9,5 milions de mencions a aquesta expressió que es feien l'any 2005, segons el cercador Google (O'Reilly, 2005), i en ser l'entrada de la Viquipèdia més citada pels bloguers —és a dir, la persona que escriu un blog, terme del qual es parla amb deteniment posteriorment— el 2006 (Arroyo-Vázquez; Merlo-Vega, 2007). No obstant això, tot i ser un terme popular i utilitzat amb molta freqüència, encara no hi ha un consens entre autors pel que fa a una definició consensuada o unificada.

Una vegada que s'han enunciat les característiques del web 2.0, cal considerar que existeixen tecnologies web que possibiliten la participació en els continguts a través de la publicació de textos, l'opció de compartir recursos d'interès per a altres, la decisió d'afegir comentaris, la valoració de la informació ja publicada, per esmentar-ne alguns. Gràcies a totes aquestes possibilitats, i seguint la idea que ressalta José Antonio Merlo, aquest tipus de tecnologies permet la participació a través de serveis web i al seu torn són tecnologies participatives també anomenades tecnologies 2.0 (Merlo-Vega, 2010). Com es pot apreciar, aquesta perspectiva més tecnològica posa tot l'èmfasi en la funció més col·laborativa. En una línia pròxima, les autores Vállez i Marcos (2009) estableixen que les tecnologies emprades al web 2.0 es poden classificar en dos nivells. D'una banda, el primer nivell reuneix els recursos tecnològics emprats en la generació del producte final com ara els llenguatges i sistemes (Ajax, Mas-up, PSP, RSS, XML). De l'altra, el segon nivell escenifica els serveis finals, originats a l'empara de les tecnologies sustentades en el primer nivell; per tant, serveis 2.0: blogs, wikis, marcadors socials, podcàsting, fotos i vídeos compartits, fòrums, microblogs, serveis de xarxes socials (SXS). A continuació s'estudien els dos nivells de serveis a les biblioteques de la província de Bizkaia.

Figura 1. Serveis 2.0 inclosos en les tecnologies de nivell 2
Font: elaboració pròpia basada en la tipologia recollida per Vállez i Marcos (2009)

2 Els serveis 1.0 a les biblioteques de Bizkaia

Pel que fa al perfil de la informació contingut al World Wide Web 1.0 i a les 99 sucursals de biblioteques públiques i municipals de la província, es comença ressaltant un grup d'aclariments de caràcter administratiu imprescindibles. El nombre de centres bibliotecaris que es troben inclosos en el directori de les biblioteques de la Red de Lectura Pública de Euskadi (RLPE)⁴ publicat pel Departamento de Cultura del Gobierno Basco⁵ és de 95. S'hi han d'afegir 4 biblioteques més que formen part del catàleg col·lectiu en xarxa de l'RLPE i que al seu torn estan recollides en el directori per províncies de biblioteques espanyoles del Ministerio de Cultura. El directori de totes les biblioteques objecte d'aquest estudi es pot consultar a l'adreça http://tinyurl.com/m2yjbmj. Per no repetir-ho de manera continuada, s'aclareix que el període de recollida de les dades, els resultats del qual s'exposen en els epígrafs posteriors, va ser els mesos compresos entre el setembre de 2012 i el febrer de 2013.

2.1 Correu electrònic

Després de la revisió de les dades d'aquest gairebé centenar de biblioteques, l'opció de contacte per correu electrònic està disponible per a 94 centres (95 %) que sí que tenen actiu algun compte que posen a disposició de la comunitat d'usuaris com a forma de comunicació amb les institucions. Actualment es pot dir que es tracta d'un canal bastant tradicional o molt habitual. Tan sols 5 no tenen el recurs tecnològic per a la relació amb aquestes biblioteques.

2.2 Nivell d'informació publicada a les pàgines web

L'aspecte que es va revisar seguidament és el diferent nivell de la informació trobat en les diverses adreces d'Internet o pàgines web de les biblioteques visitades. Com que s'han detectat certes desigualtats, es proposa una qualificació que recull les diferents possibilitats segons els criteris que s'exposen a continuació i que es mostren a la taula 1.

Taula 1. Classificació del nivell d'informació

El nombre de biblioteques que tenen una seu web pròpia allotjada en un servidor propi (opció A) és de 2, incloent-hi els casos de la Biblioteca Municipal de Bermeo i de la Biblioteca Municipal de Muskiz. Pel que fa a les biblioteques amb pàgina web allotjada en altres servidors amb pes (opció B), com pot ser el servidor del Ministerio de Cultura o el dels ajuntaments respectius —entre d'altres—, cal destacar que en aquesta classificació el grup més nombrós compost per 71 biblioteques en formaria part. Per esmentar alguns casos, hi ha els dos centres de les biblioteques municipals d'Erandio, la Biblioteca Municipal d'Ermua, els tres centres de la Biblioteca Municipal de Getxo, la Kultur Leioa Liburutegia, la Biblioteca Pública Municipal de Mungia, la Biblioteca Municipal Valle de Trapaga-Trapagaran i la Biblioteca Municipal de Zamudio, entre altres. I la característica principal és la gran quantitat d'informació detallada sobre els serveis i activitats que fan pública. Pel que fa a l'opció C, el nombre de biblioteques que presenten pàgines web amb una ressenya informativa escassa és de 22. En el grup és nombrós, encara que no tant com l'anterior, i com a exemple d'algunes de les biblioteques que així s'han classificat, hi ha les biblioteques municipals d'Ajangiz, d'Atxondo, d'Etxebarria, d'Izurtza i de Lekeitio. En aquesta revisió també s'ha detectat que un grup minoritari de 4 biblioteques, és a dir, les biblioteques públiques dels municipis de Berriatura, Elorrio, Ibarrangelu i Munitibar-Arbatzegi Gerrikaitz, no estan incloses en cap de les opcions proposades. El motiu comú a totes és que d'aquestes biblioteques no s'arriba a facilitar una breu ressenya o informació mínima, ni per arribar a l'opció proposada com a C.

La distribució del nombre de biblioteques que s'han esmentat dins de cadascuna de les opcions de la classificació queda amb la distribució que mostra la taula 2.

Taula 2. Distribució de les biblioteques de Bizkaia segons la classificació de les adreces d'Internet visitades

2.3 Actualització com a indicador de qualitat dels llocs web

Seguint en l'entorn 1.0 i per a les mateixes biblioteques, és interessant estudiar amb diversos indicadors la qualitat, l'accessibilitat i la visibilitat que assoleixen les diferents pàgines web. Encara que existeixen moltes mesures que tracten de reflectir el grau de qualitat dels llocs web, per a aquesta investigació s'ha decidit fixar l'atenció en la data d'actualització dels continguts, com el criteri amb més pes per mesurar aquesta característica. S'han revisat 95 biblioteques, ja que les 4 biblioteques que no es poden incloure en cap de les opcions proposades a la taula 1 no aporten una informació mínima essencial.

Així, en la revisió duta a terme, de totes les biblioteques només la Kultur Leioa Liburutegia havia posat al dia els continguts recentment, en algun moment de l'any 2012. D'una manera recent, encara que no tan actual, durant l'any 2011 tres de les biblioteques municipals de Getxo indiquen haver revisat els continguts. Seguidament, va actualitzar el contingut en moments temporals anteriors al 2011 (s'escriu en singular ja que va ser una única biblioteca) la Municipal de Zamudio, l'última actualització de la qual data de l'any 2009. La resta de les pàgines web revisades, 90, no aporten cap dada que permeti una aproximació al moment en què han posat al dia els continguts. S'ha de ressaltar un possible error tipogràfic, entre totes les biblioteques revisades, de la Biblioteca Municipal de Muskiz: hi apareix com a data d'última modificació "09/01/112" i és molt probable que on consta "112" hi hauria de sortir "2012". Per sintetitzar la distribució de l'estat de l'actualització dels continguts, s'aporta la taula 3.

Taula 3. Distribució de l'any d'actualització dels continguts en les pàgines web de les biblioteques de Bizkaia

2.4 Disponibilitat idiomàtica com a indicador d'accessibilitat dels llocs web

En ser Euskadi una zona geogràfica on conviuen dues llengües oficials, l'espanyol i l'eusquera, s'ha identificat la disponibilitat de la informació en tots dos idiomes com l'indicador més rellevant per mesurar-ne l'accessibilitat. Com es va advertir en l'apartat dedicat a la qualitat, poden haver-hi altres indicadors d'accessibilitat però centrem l'atenció en aquest perquè és el que més indicis d'accés als continguts representa.

Si es té present que només en 95 de les 99 pàgines web analitzades es disposa d'informació, 92 posseeixen almenys els dos idiomes oficials. La resta, 3 biblioteques, té els continguts només en una opció; per tant, són monolingües en presentar la informació del web en un únic dels dos idiomes assenyalats. En aquest grup es troben, d'una banda, les biblioteques municipals d'Aulesti i Gernika-Lumo, en què només és possible accedir a la seva informació en eusquera i, de l'altra, la Biblioteca Municipal de Berango, la informació de la qual apareix publicada en espanyol. Tot el que indica aquest paràgraf se simplifica en la taula 4, en la qual es mostra la distribució de les llengües en què es publiquen els continguts de les pàgines web de les biblioteques de Bizkaia.

Taula 4. Distribució de les llengües dels continguts a les pàgines web de les biblioteques de Bizkaia

2.5 Presència en els motors de cerca com a indicador de visibilitat dels llocs web

La visibilitat de les pàgines web està estretament relacionada amb la facilitat amb què els motors de cerca utilitzats poden localitzar aquestes pàgines web (Chua; Goh, 2010).

Per analitzar aquest indicador, s'ha seguit la proposta teòrica essencial fonamentada en el treball de Mike Thelwall (2004), segons la qual els motors de cerca com ara Google o Yahoo, entre altres, permeten l'opció de rastrejar les pàgines (o els URL)⁶ que contenen enllaços (link to) a una determinada pàgina. Encara que en alguns casos els centres tenen més d'un URL, i això genera des del punt de vista metodològic un problema que s'ha de resoldre, en aquest cas s'han pres els URL de la pàgina inicial o principal de les biblioteques. Per comptabilitzar el nombre de recursos que enllacen a aquestes pàgines inicials s'ha utilitzat el motor de cerca Google, ja que concentra el major nombre de cerques al web.⁷ A la taula 5 es mostra la distribució per biblioteques del nombre de pàgines que enllaçaven a cada una de les primeres pàgines. Com es podria esperar, només es recullen les pàgines web de les biblioteques que han obtingut un nombre d'enllaços igual o més gran que 1.

Taula 5. Distribució dels enllaços que reben les pàgines web principals de les biblioteques de Bizkaia

De les més de 90 pàgines revisades, només les de 7 municipis aconsegueixen visibilitat en el motor de cerca Google. Amb gran diferència pel que fa a la proporció entre les que sí que hi són i les que no, la biblioteca més visible és la de Muskiz i per aquest motiu cal ressaltar-la. Només la seva pàgina aconsegueix un total de 56 recursos que enllacen a la pàgina inicial, una mica més de la meitat del total d'enllaços que reben el conjunt de les biblioteques que són visibles per a aquest cercador.

El perfil dels recursos web que apunten, tant de les biblioteques més visibles a Internet com de les que ho són menys, prové de les pàgines dels ajuntaments en què es troben les biblioteques, pàgines diverses amb continguts culturals, un nombre considerable de blogs del sector bibliotecari i documental, algunes institucions importants com ara el Ministerio de Cultura o la SEDIC⁸ o de dues universitats de fora d'Euskadi (la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad de Salamanca). Finalment i per completar aquest perfil, ocorre un fenomen d'autovisibilitat, que es deu a la visibilitat que aconsegueixen les pàgines principals de les biblioteques des d'altres pàgines d'aquestes institucions.

3 Els serveis 2.0 a les biblioteques de Bizkaia

Després d'analitzar els serveis 1.0, es presenten els aspectes relatius al web social. En aquest context i com a conseqüència de la gran varietat de serveis 2.0, s'adapta la classificació proposada per Chua i Goh (2010) per a les possibles eines, tenint en compte l'ús que se'n fa a les biblioteques públiques municipals de Bizkaia. D'altra banda, s'ha inclòs el servei de microblogs, ja que, si bé no està previst en l'estudi original, en el seu treball els autors deixen oberta la possibilitat per a futures investigacions de la integració d'altres serveis o eines que ells no van recopilar en el moment en què van publicar la proposta. Per tant, en aquest article s'inclouen entre aquestes eines totes les aplicacions que es detallen en la segona columna de la taula 6.

Taula 6. Eines i aplicacions en el web social

3.1 Recopilació de la informació

Pel que fa als serveis relacionats amb la recollida d'informació de fonts externes a les biblioteques, els blogs i els wikis són els més característics. El blog és, sens dubte, l'eina de creació de contingut més popular a les biblioteques analitzades, el nombre dels quals ascendeix a 80, enfront de 3 wikis.

A la taula 7 es comptabilitzen tant els blogs com els wikis vinculats a les biblioteques a Bizkaia. És important conèixer quins, a més d'haver-se creat, estan actius enfront dels que no ho estan. Malgrat tot, d'aquests 80 blogs comptabilitzats per al conjunt de les 95 biblioteques examinades, en el moment de l'anàlisi, s'ha detectat que un gran nombre està inactiu, concretament 31. El criteri utilitzat per classificar un blog com a inactiu ha estat la manca d'activitat durant els últims 6 mesos.

Taula 7. Distribució de les aplicacions per adquirir la informació a les biblioteques de Bizkaia

Quant a la finalitat d'ús, el blog s'utilitza com a canal de comunicació entre les biblioteques i els usuaris, a través del qual les biblioteques mostren les últimes adquisicions, notícies, recomanacions, més freqüentment. Cal no oblidar que moltes biblioteques no tenen web propi, de manera que utilitzen el blog com una finestra virtual, és a dir, un mitjà de difusió de tota la informació relacionada amb la biblioteca com ara l'horari, les dades de contacte i la ubicació en el mapa a través de GoogleMaps, entre altres serveis.

En relació amb el tipus d'informació que difonen, és possible trobar la integració de ginys referents a altres serveis socials com, per exemple, comptes de Twitter, perfil de Facebook, continguts a YouTube, Delicious o Flickr, entre altres. Amb tots aquests recursos es dinamitza el blog i es mostren els altres canals de les biblioteques. Suggereixen també enllaços a altres webs d'interès, com la del mateix ajuntament, en què s'ubiquen enllaços a altres blogs mantinguts per les mateixes biblioteques o per altres bibliotecaris. De vegades des del mateix blog habiliten l'opció que permet la consulta de l'OPAC, publiquen fotos de les activitats que organitza la biblioteca, s'anuncien concursos diversos, les enquestes, les activitats culturals i els núvols d'etiquetes. Hi poden haver més continguts, però aquestes informacions són les que amb més freqüència es troben en els 80 blogs.

Pel que fa als únics tres wikis analitzats, en els dos mantinguts per les biblioteques d'Erandio (Altzaga i Astrabudua) i en el de Mungia, no s'ha observat cap tipus de participació dels usuaris. En els paràgrafs següents es ressalten alguns aspectes d'aquests casos.

El wiki corresponent a les biblioteques d'Erandio, que es compta dues vegades ja que es vincula les seves dues biblioteques, va néixer el novembre de 2010 amb el propòsit de presentar informació relativa a la història del municipi. Que serveixi com a percepció de la participació ciutadana que, a més de l'administrador, hi ha registrats dos membres més, però que en accedir a la informació del perfil, les dades revelen que estan estretament lligats professionalment a ambdues sucursals, un a Altzaga i l'altre a Astrabudua.

Quant al projecte wiki ideat per la biblioteca de Mungia, cal dir que es tracta d'una geowiki que es va crear el gener de 2011 i que va néixer com un projecte participatiu a través del qual es crearia un mapa històric, geogràfic i etnogràfic dels llocs i habitants de la comarca de Mungialdea. També en aquest cas s'ha observat una molt baixa, més ben dit, inexistent participació ciutadana. Per a aquest projecte no hi ha cap usuari registrat, llevat de l'administrador.

3.2 Difusió de la informació

La distribució de la informació des de les biblioteques als usuaris es duu a terme a través de la sindicació de continguts (RSS). La gran majoria dels serveis 2.0 analitzats posseeix canals d'RSS. Aquest fet possibilita a les biblioteques sindicar les activitats que desenvolupen, les notícies que publiquen, encara que poden haver-hi altres continguts sindicats sempre que es facin públics en les pàgines web o blogs. Aquest servei és molt ben rebut pels usuaris ja que els estalvia temps de navegació (Margaix-Arnal, 2008) i és habitual també en altres contextos, com, per exemple, en el dels mitjans de comunicació.

Gràcies a l'ús dels RSS les biblioteques poden integrar els continguts en les pàgines web o al blog, i mantenir els usuaris informats de manera similar als gairebé desapareguts serveis de difusió selectiva de la informació. Un exemple d'aquest ús es troba a la Biblioteca Municipal de Muskiz, a la pàgina web de la qual s'integren fins a 8 RSS: dos de Delicious, per a vídeos sobre novetats bibliogràfiques i documents digitals sobre Muskiz; un de Twitter, per a les notícies d'última hora, i cinc de blogs, concernents a novetats literàries diverses. La resta de les biblioteques, sobretot les que no disposen de pàgina web o les que s'inclouen dins de la categoria C proposada a la taula 1, sol integrar els RSS en diferents serveis 2.0 com ara els serveis de xarxes socials (SXS), llocs on allotgen contingut visual com ara el Flickr i en les eines d'etiquetatge social com, per exemple, el Delicious. La taula 8 recull el nombre de la distribució dels RSS en funció del seu contingut 2.0. S'ha de ressaltar que els RSS vinculats a blogs actius són els que més nombre, i per tant continguts d'interès, concentren per a aquesta forma de difusió de la informació.

Taula 8. Distribució de la integració dels RSS en diferents serveis 2.0 de les biblioteques de Bizkaia

3.3 Informació compartida

El tercer grup d'aplicacions analitzades és el d'aquelles eines que permeten establir un flux bilateral de la informació entre biblioteques i usuaris. Es materialitzen en aplicacions de missatgeria instantània i en SXS o del web social, a través dels quals els usuaris registrats comparteixen informació de diferent naturalesa. Aquest tipus de serveis, coneguts comunament com a 2.0, permeten a les biblioteques estar en l'espai virtual dels seus usuaris, comunicar-s'hi i posar a la seva disposició la informació o els recursos per consultar a la Xarxa (Gómez-Pereda; Merlo-Vega, 2010).

De les aplicacions que faciliten els serveis SXS s'han analitzat la xarxa social Facebook, com a microblogs el servei Twitter i els xats que habiliten les diferents biblioteques.

3.3.1 Facebook

A causa de la gran varietat d'SXS, aquesta part de la recerca se centra de manera exclusiva en la xarxa social Facebook perquè és la més utilitzada a les biblioteques de Bizkaia, encara que usen altres serveis de xarxes socials com ara algun perfil a Tuenti i/o a Google+.

De les 99 biblioteques examinades, 38 tenen un perfil o una pàgina oberta al Facebook. Les pàgines i els perfils tenen les mateixes possibilitats pel que fa a la difusió de la informació, però la diferència bàsica és que mentre que al perfil s'han d'acceptar les sol·licituds d'amistat, a la pàgina no existeix aquest tràmit, ja que els membres de la teva comunitat poden afegir-s'hi lliurement. D'aquesta quantitat inicial aportada, no tots es troben en actiu, i per això s'han analitzat els comptes de les biblioteques que estaven actives el 2011 i que es mantenien amb cert nivell d'activitat el 2012. Com a conseqüència de la segona condició, s'han descartat els perfils o les pàgines de les biblioteques que, tot i que hi van participar durant el 2011, en el temps transcorregut de l'any 2012 han estat completament inactives. La quantitat de comptes actius que compleixen les dues condicions ascendeix a un total de 22. Queden, per tant, exclosos 16 perfils o pàgines al Facebook que han interromput la seva presència en aquesta xarxa.

Si ens fixem en l'ús que aquestes biblioteques fan dels perfils o pàgines respectius al Facebook, pren importància la difusió d'activitats i anuncis concernents a la biblioteca, la proposta d'enllaços a notícies de diaris digitals tant d'àmbit bibliotecari com alguna d'índole política, els enllaços tant als seus blogs com als blogs d'altres biblioteques, la publicació de fotos relacionades amb activitats i jornades promogudes per la biblioteca; a més, comparteixen enllaços amb altres biblioteques i fins i tot plantegen enquestes entre els internautes, com ara les que proposen les biblioteques de Getxo.

Algunes biblioteques, com les d'Erandio i Trucios, compaginen l'ús del perfil amb la pàgina, i a través dels dos recursos al Facebook difonen la informació. Encara que es pot dir que és un cas aïllat, s'ha observat que no sempre aquesta informació és diferent en els dos canals. En el cas de les biblioteques d'Erandio, d'una banda, el perfil està connectat al seu compte de Twitter motiu pel qual és possible llegir en el mur les piulades que publiquen de manera instantània, i hi enllacen tant notícies d'actualitat de diversos diaris digitals com d'activitats publicades al blog; de l'altra, la pàgina se centra en la publicació de notícies i activitats relacionades amb el món bibliotecari, sense coincidir la informació d'un canal amb l'altre. En canvi, no és possible afirmar el mateix per a la biblioteca de Trucios ja que el contingut que difon és pràcticament el mateix en el perfil i a la pàgina.

Després de l'ús que les biblioteques de Bizkaia fan del Facebook, es presenta la descripció de diferents aspectes analitzats en aquest context. El nombre de perfils trobats ha estat 15 enfront de 7 pàgines. Les biblioteques municipals d'Erandio (Altzaga i Astrabudua) i Trucios, tal com ja s'ha explicat en el paràgraf anterior, comparteixen perfil i pàgina del Facebook.

La biblioteca del municipi amb major nombre d'amics és Gernika: la quantitat supera els 2.000. Al costat oposat hi ha la Biblioteca Municipal de Mungia, amb tan sols 184 amics. Pel que fa a les biblioteques que mantenen una pàgina, la biblioteca municipal que més "M'agrada" té és la d'Ermua, el nombre de la qual s'eleva a 446, i les que menys les biblioteques municipals d'Erandio amb 85.

Figura 2. Perfil al Facebook de la biblioteca de Gernika

Quant a les interrelacions entre els usuaris i la biblioteca, la sindicació de continguts i l'existència d'enllaços als seus blogs, es troben un total de 18 biblioteques que han interactuat en alguna ocasió durant l'any 2011 al Facebook, 9 donen la possibilitat de sindicar-se al contingut i 18 tenen també enllaços als seus blogs.

Pel que fa a l'actualització dels diferents perfils i pàgines, els resultats són molt dispars ja que poden trobar-se biblioteques molt actives com ara les de Getxo, Erandio i Arrigorriaga, en què l'actualització és gairebé diària, enfront d'altres, com la de Trucios, el mur de la qual va romandre inactiu des de l'agost fins al novembre de 2011.

Per acabar, pel que fa a la integració d'altres serveis des dels comptes que les biblioteques de Bizkaia tenen al Facebook, en 22 ocasions s'inclouen diversos serveis relacionats amb les biblioteques, amb una freqüència de 21 publiquen fotos, fan 18 interrelacions, tenen la possibilitat de sindicar els continguts amb RSS en 9 i faciliten enllaços a diferents blogs en 18.

3.3.2 Twitter

El segon servei analitzat, quant a la informació compartida, és el de microblogs indiscutible: el Twitter. L'ús de les biblioteques de la província està menys estès que el del Facebook i aquesta afirmació es basa en el fet que només s'ha detectat l'existència de 28 comptes. Un aspecte que sí que comparteix amb l'anterior xarxa social analitzada és la manca d'activitat periòdica en els comptes que les biblioteques tenen, ja que només ha estat possible estudiar-ne 14. Igual que amb altres recursos o serveis, s'han pres en consideració els comptes inactius, però en aquest cas, per la naturalesa del mateix servei, s'ha establert el període de falta d'activitat per als darrers 30 dies.

L'estudi de cas dels 14 comptes de les biblioteques pren com a referència la proposta d'investigació desenvolupada per Daniel Torres (Torres-Salinas, 2010). I finalment, per al procés d'avaluació dels comptes de Twitter de les biblioteques, s'han utilitzat diferents eines en línia a través de les quals s'obtenen indicadors sobre l'impacte i la visibilitat d'un compte.

Per als comptes de Twitter analitzats s'han utilitzat dos indicadors que facilita el mateix Twitter. Un és el nombre de "Seguidors" i l'altre el nombre de "Llistes" en què apareix la biblioteca. S'hi sumen tres indicadors més que es poden aconseguir des de les eines d'anàlisi d'aquest tipus de servei. A continuació s'enumeren aquests indicadors, cadascun dels quals té en compte diferents dimensions, és a dir, són més complexos o complets que els que aporta el Twitter. De cada indicador, se n'indica el nom, l'eina d'anàlisi que el facilita i es defineix breument:

1. El grade del Twitter-Grader⁹ és una eina que mesura la popularitat, l'abast o la influència d'un usuari a Twitter. Permet comprovar el poder d'un perfil en aquest servei de microblogs, és a dir, com de popular és. Per calcular-lo, s'utilitza un algoritme que té en compte el nombre de seguidors, però no només, també el grade d'aquests seguidors i a més considera el grade de les persones a les quals se segueix.
2. L'impact score de Twitalyzer¹⁰ és un recurs que mesura l'impacte d'un usuari a Twitter durant els últims 30 dies.¹¹ L'impacte, tal com es defineix en la mateixa eina Twitalyzer, és una combinació dels factors següents: el nombre de seguidors que té un usuari, el nombre de referències i cites dels usuaris, la freqüència amb la qual l'usuari és repiulat (terme utilitzat per indicar quants usuaris difonen els seus missatges), la freqüència amb la qual l'usuari repiula (acció de repiular) a altres persones i, per completar-la, el relativitza amb la freqüència en la qual l'usuari publica actualitzacions.
3. L'influence de TweetLevel¹² és també un indicador tridimensional que es calcula tenint en compte tres indicadors més. L'indicador popularity, que està directament relacionat amb el nombre de seguidors, el nombre de llistes i el nombre de persones a qui se segueix; l'indicador engagement, que té en compte el nivell de participació i interacció de l'usuari a la Xarxa, és a dir, la freqüència de comentaris, preguntes i mencions, i el trust, el qual valora les repiulades (continguts repiulats) i les referències rebudes.

Els indicadors que s'aconsegueixen de tots els comptes en el mateix Twitter són quantitatius i els tres de les eines en línia intenten caracteritzar aquestes quantitats. En el grade es tracta de tenir en consideració la quantitat però també la qualitat, tant de qui segueix un compte com dels comptes que se segueix. L'impact score, a més de les consideracions del grade, integra la freqüència de difusió dels missatges d'un compte i de l'ús que es fa del que creen altres comptes. El més complex és l'influence, que amb la popularity aportaria els matisos quantitatius del grade, juntament amb l'engagement que mesuraria el nivell d'activitat i amb el trust quantificaria les interaccions des d'altres i cap als altres.

A la taula 9 es mostren els valors dels indicadors obtinguts per als 14 comptes. En vermell es ressalten els valors més alts en cada indicador i en l'última fila apareix el valor mitjà que el grup de centres aconsegueix en cada un. Un cop més s'esmenta la Biblioteca Municipal de Muskiz, en aquesta ocasió perquè obté la puntuació màxima en el nombre de seguidors i en el de llistes en què està inclosa. Aquests dos indicadors oferts pel Twitter representen la capacitat de la biblioteca de crear comunitat i el reconeixement que rep dels seus membres (Torres-Salinas, 2010), de manera que aquesta biblioteca té una comunitat de Twitter i el merescut reconeixement entre els membres que en formen part.

Figura 3. Compte al Twitter de la Biblioteca Municipal de Muskiz

Quant als indicadors obtinguts a través de les eines en línia, s'observa una trajectòria similar als anteriors pel que fa al grade. La de Muskiz es posiciona com la que major valor aconsegueix en aquest indicador. En els altres dos indicadors, aquesta biblioteca lliura el primer lloc a la Kultur Leioa Liburutegia, i aquesta última és la que a més alts impact score i influence arriba, tot i que la distància entre les dues institucions per a aquests indicadors està bastant propera. Així, doncs, queden esmentades les dues biblioteques que millors resultats obtenen.

En el context del Twitter i les biblioteques, encara que aconseguir un bon nombre de seguidors és important, per a algunes també es considera rellevant l'objectiu prioritari de veure que hi ha activitat, quan l'utilitza com a canal de comunicació les mateixes biblioteques i els seus usuaris. Si els seguidors són importants, les biblioteques amb menys de 100 seguidors en ordre descendent a aquesta quantitat són la d'Erandio (Altzaga i Astrabudua), la del Valle de Carranza, la de Valle de Trápaga-Trapagaran i, amb només 16 seguidors, la d'Arrigorriaga (Central i Abusu). També s'han de ressaltar els baixos valors d'algunes biblioteques de Bizkaia en l'impact score, amb un 0 %. En aquests centres, la manca d'interacció entre l'usuari del compte i la comunitat l'últim mes és gairebé nul·la, amb la principal absència de repiular els missatges de les biblioteques. Coincideix, a més, que les biblioteques amb aquesta manca d'activitat també tenen baixos valors en els altres indicadors.

Taula 9. Indicadors de visibilitat dels comptes de Twitter actius a les biblioteques de Bizkaia

3.3.3 Xats

Pel que fa als xats, si bé són serveis que fan possible la conversa gairebé instantània entre l'usuari i la biblioteca, la implantació d'aquest servei ha d'avaluar-se prèviament a causa de l'elevat cost en recursos humans i temps de dedicació, que a la pràctica se sol utilitzar com l'extensió del servei de referència. No obstant això, l'ús que se li dóna a la Biblioteca Municipal de Muskiz, l'únic centre amb un xat actiu, és com un punt de trobada per a col·loquis informals. És possible saber si aquest servei està operatiu o no gràcies a la implantació d'un botó que canvia de color: manté el color vermell quan està tancat o bé apareix en color verd quan està disponible (Juárez-Urquijo, 2008b).

Taula 10. Informació compartida en les biblioteques de Bizkaia

Per acabar l'anàlisi sobre l'estat de informació compartida a les biblioteques objecte d'aquest article, s'inclou la taula 10. A través d'aquesta taula es vol remarcar una qüestió rellevant que tracta d'identificar una situació en què, si bé les biblioteques tenen presència en alguns serveis de xarxes socials, serveis de microblogs o posen a disposició dels usuaris xats, s'ha de tenir en consideració la relació entre quins realment estan actius sobre els que no ho estan. Per a això es defineix la taxa d'abandonament 2.0 que recull la taula en la penúltima fila, la fórmula de la qual es detalla a continuació.

Figura 4. Fórmula de la taxa d'abandonament 2.0

La interpretació d'aquesta taxa s'hauria de prendre com un indicador que pot quantificar l'efecte de la moda pel que fa a serveis 2.0. Si un mesurament tan a curt termini (només un mes) llancés taxes d'abandonament molt altes, estaria potser apuntant cap a aplicacions 2.0 d'informació compartida de moda però amb pocs beneficis per a les biblioteques, de manera que no es mantenen. En situació oposada es trobarien les taxes d'abandonament baixes, les quals estarien apuntant cap a aplicacions 2.0 d'informació compartida efectives per als centres i que els reporten d'alguna manera un efecte positiu. Les taxes d'abandonament 2.0 amb valors mitjans, entorn del 50 %, estarien marcant el límit per a serveis que només s'ajusten al perfil de les necessitats i els usuaris d'algunes biblioteques. Amb aquesta proposta s'identifica que el Facebook és l'eina més efectiva davant el Twitter i els xats, que ho són només per a algunes biblioteques.

3.4 Organització de la informació

Un dels potencials del web social és sens dubte l'etiquetatge social, que consisteix a organitzar la informació fent referència a la representació del contingut per facilitar cerques i recuperació futures. Fernando Juárez-Urquijo (2008a) ho descriu com la forma de classificació desestructurada duta a terme pels usuaris en descriure les fonts d'informació tenint en compte el propi criteri. Aquestes descripcions es basen en les paraules clau o etiquetes (tags), que trien els usuaris.

Les etiquetes s'utilitzen per descriure objectes. Poden ser una fotografia al Flickr o els favorits o bookmarking del Delicious. A les biblioteques objecte d'aquest estudi s'utilitzen les eines següents per dur a terme aquest sistema de classificació: el Delicious, una de les eines més populars d'etiquetatge, i el Flickr, la plataforma per compartir fotografies.

Com es recull a la taula 11, entre els dos serveis analitzats s'ha obtingut una xifra de 8 serveis d'etiquetatge social, però, cal assenyalar que, si bé les biblioteques municipals de Mungia, Erandio i Getxo semblen tenir compte al Delicious, en accedir-hi no és possible utilitzar aquest servei i, com a conseqüència, no s'han inclòs en aquest recompte.

Taula 11. Serveis d'etiquetatge social a les biblioteques de Bizkaia

4 Conclusions

En aquest escenari de popularització d'eines de creació i intercanvi d'informació a la web es fa difícil establir una línia divisòria entre creadors i productors, aspecte que també afecta la relació que es crea entre la biblioteca i l'usuari, ja que aquest últim a més de rebre informació aporta la seva, en un entorn clarament col·laboratiu i participatiu. Després d'una realitat cada vegada més tecnològica, on apareixen nous perfils d'usuaris com els nadius digitals, els professionals han d'afegir a les seves destreses habituals d'altres de noves que permetin millorar l'experiència de l'usuari i la qualitat dels serveis oferts.

Ara bé, de vegades la manca de control pel que fa a la participació dels usuaris pot fer que la qualitat dels continguts decreixi, la qual cosa redueix tots els aspectes positius del web social. La biblioteca pública abans d'adoptar els serveis 2.0 ha de fer una bona planificació. Per a això es necessita identificar quins són els objectius, què vol aconseguir i a quin tipus d'usuari es vol adreçar. Basant-se en aquestes qüestions seleccionarà la tecnologia 2.0 que més s'adapti a aquest perfil.

Queda demostrat que els usuaris desaprofiten la gran possibilitat de fer realitat la seva participació en aquests serveis 2.0. Per això aquestes biblioteques han de ser més dinàmiques, actives i participatives fent crides a l'acció de la seva comunitat en els diferents canals que estableixen els mitjans socials. Interessants iniciatives, com el directori de les biblioteques de la Red de Lectura Pública de Euskadi a les xarxes socials, són una invitació oberta a l'aprofitament d'aquests diferents canals.¹³

Pel que fa a l'estat de la qüestió del web 1.0, s'han trobat diferents nivells d'implantació amb uns extrems molt pronunciats. En un extrem es troben únicament dues biblioteques que tenen un web propi, una de les quals no és gaire enllaçada, a excepció de la Biblioteca Municipal de Muskiz, i en l'altre extrem, un grup de 4 biblioteques sense pàgina web. El centre del grup és el que major nombre de biblioteques acull amb una implantació del web 1.0 òptima. Per tot això no es pot afirmar que les biblioteques públiques de la RLPE hagin superat l'estadi del web 1.0.

Pel que fa als serveis web 2.0, hi ha diferències però els extrems no són tan pronunciats. En aquest sentit, un cop més destaca la Biblioteca Municipal de Muskiz, encara que en aquesta ocasió la segueixen molt de prop un grup de biblioteques que han adoptat un grau d'implantació de serveis 2.0 que s'ha de tenir en consideració. La taula 12 sintetitza el grau d'implantació d'aquests serveis.

Taula 12. Graus d'implantació dels serveis 2.0

En relació amb l'estat de la qüestió dels serveis propis del web 1.0 i el web 2.0 a les biblioteques de Bizkaia, es pot afirmar que, si bé l'estat 1.0 no està superat, es confirma que gràcies a les característiques de les tecnologies del web 2.0 es redueix la bretxa tecnològica i fa possible que les biblioteques amb menys recursos puguin oferir serveis innovadors, amb un augment de la proximitat amb els seus usuaris i un esperat, encara que no segur, increment de la visibilitat.

L'actual oferta de serveis en línia de les biblioteques espanyoles, encara que útil, és massa escassa, situació que queda confirmada amb el cas de les biblioteques públiques de Bizkaia, i que no difereix substancialment del que pot passar en altres àmbits geogràfics com ara Barcelona (García-Giménez, 2010) o Canàries (Probit, 2013). Tot i que es tenen múltiples i importants raons per les quals les biblioteques (Marquina, 2013), públiques o d'un altre tipus, han d'estar a les xarxes socials, queda clar que no s'arriba al nivell esperat d'ús. El moment actual potser no és el més propici, si bé davant d'un cost econòmic raonable el que queda per fer és identificar les millors pràctiques en aquesta matèria, dutes a terme tant al nostre país com internacionalment, i així facilitar uns referents que tractin de promoure el desenvolupament satisfactori davant l'oportunitat que brinda aquest tipus de serveis per a aquest i altres tipus de biblioteques.

Bibliografia

Arroyo-Vázquez, N. (2007). "¿Web 2.0? ¿Web social? ¿Qué es eso?". Educación y biblioteca, n.º 161, p. 69-74. <http://eprints.rclis.org/10566/1/EYB_NA07.pdf>. [Consulta: 15/04/2013].

Arroyo-Vázquez, N.; Merlo-Vega, J. A. (2007). "La biblioteca como usuaria de la web 2.0". 10ª Jornadas de Documentación: Santiago de Compostela, 9-11 de mayo de 2007. <http://eprints.rclis.org/9523/1/Arroyo&Merlo_FESABID07.pdf>. [Consulta: 20/04/2013].

Chua, A. Y. K.; Goh, D. H. (2010). "A study of Web 2.0 applications in library websites". Library & information science research, vol. 32, no. 3, p. 203-211.

Dans, E. (2007). "La empresa y la Web 2.0". Harvard Deusto marketing & ventas, n.º 80. <http://profesores.ie.edu/enrique_dans/download/web20-HDMV.pdf>. [Consulta: 27/04/2013].

García-Giménez, D. (2010). "Redes sociales: posibilidades de Facebook para las bibliotecas públicas". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 24. </24/garcia2.htm>. [Consulta: 19/10/2013].

Gómez-Pereda, N.; Merlo-Vega, J. A. (coords.) (2010). "Experiencias bibliotecarias con las tecnologías sociales". Educación y biblioteca, n.º 177, p. 61–125. <http://www.baratz.es/portals/0/noticias/Dossier%20Educaci%C3%B3n%20y%20Biblioteca.pdf>. [Consulta: 18/04/2013].

Juárez-Urquijo, F. (2008a). "Tecnología, innovación y web social: el valor de la dimensión en la biblioteca pública. El caso de la biblioteca de Muskiz". El profesional de la información, vol. 17, n.º 2, p. 135-143.

—(2008b). "La web es divertida y la utilizo como me apetece: una introducción pedestre a la web social". 5º Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas (La Coruña). <http://eprints.rclis.org/13128/1/webdivertida.pdf>. [Consulta: 24/04/2013].

Maness, J. (2006). "Library 2.0 theory: Web 2.0 and its implications for libraries". Webology, vol. 3, no. 2. <http://www.webology.org/2006/v3n2/a25.html>. [Consulta: 20/04/2013].

Margaix-Arnal, D. (2008). Informe APEI sobre web social. Gijón: Asociación Profesional de Especialistas en Información. <http://eprints.rclis.org/12506/1/informeapeiwebsocial.pdf>. [Consulta: 03/04/2013].

Marquina, J. (2013). Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos. Oviedo: Asociación Profesional de Especialistas en Información. <http://www.apei.es/wp-content/uploads/2013/11/InformeAPEI-BibliotecasSigloXXI.pdf>. [Consulta: 25/10/2013].

Merlo-Vega, J. A. (2010). "La biblioteca en la web social". Educación y biblioteca, n.º  177, p. 61-75. <http://eprints.rclis.org/15112/1/La_Biblioteca_en_la_web_social.pdf>. [Consulta: 17/04/2013].

O'Reilly, T. (2005). What is Web 2.0: design patterns and business models. O'Reilly Media. <http://dt123.com/DataGrid/DataGridWebsiteV1a/PDFs/OReilly_Web20.pdf>. [Consulta: 01/04/2013].

Probit: blog de Profesionales de las Bibliotecas de Tenerife (2013). I Seminario sobre retos de las bibliotecas. <http://webprobit.wordpress.com/2013/05/21/i-seminario-sobre-retos-de-las-bibliotecas-un-resultado-muy-positivo-para-el-sector-profesional-de-las-bibliotecas-canarias/>. [Consulta: 15/10/2013].

Thelwall, M. A. (2004). Link analysis: an information science approach. Amsterdam: Elsevier Academic Press.

Torres-Salinas, D. (2010). "Web 2.0 y biblioteca pública: de la experimentación a la evaluación". 5º Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas (Gijón). Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación (ed.), p. 165–171. <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/4973/1/DanielTorres.pdf>. [Consulta: 29/04/2013].

Vállez, M.; Marcos, M. (2009). "Las bibliotecas en un entorno Web 2.0". Hipertext.net, n.º 7. <http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-7/bibliotecas-2.0.html>. [Consulta: 15/05/2013].

Notes

¹ L'HTML és una aplicació del llenguatge SGML que indica com s'han de codificar documents per distribuir-los en el WWW independentment de plataformes de maquinari o programari.

² CEO: chief executive officer o conseller delegat.

³ Per esclat de la bombolla tecnològica s'entén la fallida de moltes empreses tecnològiques que com a conseqüència d'una especulació van veure com augmentava el seu valor de manera molt ràpida.

⁴ <http://www.euskadi.net/r33-2288/es/contenidos/informacion/directorio_bibliotecas/es_direct/bizkaia.html>. [Consulta: 21/09/2012].

⁵ Directori de les biblioteques de la xarxa en línia de la RLPE. <http://www.kultura.ejgv.euskadi.net/r46-4879/es/contenidos/informacion/directorio_bibliotecas/es_direct/alava.html>. Actualització: 15/02/2012. [Consulta: 21/09/2012].

⁶ URL: uniform resource locator o localitzador de recursos uniformes. Els localitzadors els va usar per primera vegada Tim Berners-Lee l'any 1991 perquè permetien als autors documents hiperenllaçats al WWW.

⁷ eBizMBA Rank. 2013, maig. <http://www.ebizmba.com/articles/search-engines>. [Consulta: 23/05/2013].

⁸ SEDIC és la Sociedad Española de Información y Documentación.

⁹ Tweet Grader. <http://tweet.grader.com/>. [Consulta: 19/04/2013].

¹⁰ Twitalyzer. <http://www.twitalyzer.com/>. [Consulta: 17/04/2013].

¹¹ Per aquesta raó es va marcar com a període d'activitat mínim per seleccionar els comptes que es revisaven els 30 dies esmentats en el paràgraf que iniciava aquest epígraf.

¹² TweetLevel. <http://tweetlevel.edelman.com/>. [Consulta: 20/04/2013].

¹³ Les biblioteques de la Red de Lectura Pública de Euskadi a les xarxes socials. <https://sites.google.com/site/libsareak/>. [Consulta 21/10/2013].

Data de recepció: 07/06/2013. Data d'acceptació: 06/11/2013.