[Versión castellana] Remei Perpinyà Morera Professora titular Universitat Autònoma de Barcelona. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents remei.perpinya@uab.cat 1 Introducció La darrera dècada ha conegut reivindicacions nombroses i diverses que exigeixen una presència més gran de la dona en el món de la cultura i que, especialment, reclamen el reconeixement … Llegiu més
[Versión castellana][English version] Ismael Peña-López Director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals Generalitat de Catalunya ismael.pena@gencat.cat 1 Introducció “Que no hi hagi un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”. Les paraules són d’Enric … Llegiu més
Introducció: aquest treball se centra en el procés de tria de lectures literàries, relacionant els actes de mediació de la lectura, implícita i explícita, amb les pràctiques de prescripció lectora.
Objectiu: conèixer millor el procés de tria de lectures literàries per part dels usuaris de la biblioteca, per obtenir pistes per a possibles adaptacions de les pràctiques de prescripció lectora, en l’àmbit de la mediació de la informació.
Metodologia: estudi de cas, mitjançant un qüestionari a joves lectors. Resultats: es confirma que el públic femení llegeix més llibres de ficció, que la tria de les lectures s’efectua principalment a la biblioteca i no amb anterioritat i que es reconeix el paper especialitzat dels professionals de la biblioteca en la prescripció de lectures. A més, es constata que hi ha serendipitat i solitud del lector en el moment de la tria de lectures i que la matèria de l’obra literària es considera l’element més rellevant, tant en el moment de la tria com en el de la prescripció lectora. Es conclou que es poden adaptar les pràctiques de prescripció de lectures literàries als interessos i comportaments dels lectors, especialment apostant per la mediació implícita de la informació. — Introducción: este trabajo se centra en el proceso de elección de lecturas literarias, relacionando los actos de mediación de la lectura, implícita y explícita, con las prácticas de prescripción lectora. Objetivo: conocer mejor el proceso de elección de lecturas literarias por parte de los usuarios de la biblioteca para obtener pistas para posibles adaptaciones de las prácticas de prescripción lectora en el ámbito de la mediación de la información.
Metodología: estudio de caso, mediante un cuestionario a jóvenes lectores.
Resultados: se confirma que el público femenino lee más libros de ficción, que la elección de las lecturas se efectúa principalmente en la biblioteca y no con anterioridad y que se reconoce el papel especializado de los profesionales de la biblioteca en la prescripción de lecturas. Además, se constata que hay serendipia y soledad del lector en el momento de la elección de lecturas y que la materia de la obra literaria se considera el elemento más relevante, tanto en el momento de la elección como en el de la prescripción lectora. Se concluye que se pueden adaptar las prácticas de prescripción de lecturas literarias a los intereses y comportamientos de los lectores, especialmente apostando por la mediación implícita de la información. — Introduction: This article focuses on the process by which library users select works of fiction and considers the importance of informal and formal literacy mediation in readers’ advisory practices.
Objective: To understand in greater detail how users select works of fiction in order to tailor readers’ advisory practices in the area of literacy mediation.
Methodology: The research took the form of a case study using a questionnaire addressed to young readers.
Results: The questionnaire showed that young women read more works of fiction than young men and that library users generally chose a book at the moment they visited the library rather than beforehand. Library professionals were important in providing readers’ advisory. The questionnaire also revealed that the moment when a book was chosen was characterised by its solitary nature, its lack of planning and the importance given to chance discovery. Furthermore, the subject of the work of fiction was considered to be the most important factor in the choice, both for the user and in readers’ advisory practices. The article concludes that readers’ advisory practices can be tailored to library users’ interests and behaviour, and that it is especially important for library professionals to find informal ways to work as literacy mediators. — Introdução: O trabalho debruça-se sobre o processo de seleção de leituras literárias, associando os atos de mediação da leitura, implícita e explícita, às práticas de recomendação leitora.
Objetivo: Conhecer melhor o processo de seleção de leituras literárias por utilizadores de biblioteca, de forma a que se abram pistas para possíveis ajustes nas práticas de recomendação leitora, no âmbito da mediação da informação.
Metodologia: Estudo de caso, com recurso a um questionário a jovens leitores.
Resultados: Confirma-se que: o público feminino é mais leitor de livros de ficção; a seleção de leituras é maioritariamente feita na biblioteca e não em momento anterior; o papel especializado dos profissionais da biblioteca na recomendação de leituras é reconhecido. Constata-se que: existe serendipidade e solidão do leitor no momento da seleção de leituras; que o assunto da obra literária é considerado o elemento mais relevante, tanto no momento de seleção com no de recomendação leitora. Conclui-se que podem ajustar-se as práticas de recomendação de leituras literárias aos interesses e comportamentos dos leitores, nomeadamente investindo na mediação implícita da informação.
Objectius: analitzar si la dictadura de Franco (1939–1975) va fer servir les biblioteques i el patrimoni bibliogràfic com a recurs per a la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO).
Metodologia: el procediment que s’ha seguit ha estat la localització, l’extracció i l’anàlisi posterior de totes les notícies sobre el llibre, la lectura, el patrimoni bibliogràfic i les biblioteques contingudes en aquest programa informatiu i propagandístic que en el període estudiat es va projectar obligatòriament als cinemes espanyols al començament de cada sessió. Els mètodes emprats en aquest treball són la categorització de les notícies i l’anàlisi de contingut.
Resultats: la major part de les notícies presenten una visió idealitzada de la realitat sociocultural espanyola que contrasta amb el subdesenvolupament del sistema bibliotecari de l’època. Les notícies predominants tracten de grans exposicions de patrimoni bibliogràfic coincidents amb efemèrides de figures o obres de la cultura espanyola, que tenen com a objectiu realçar la importància històrica de la cultura hispànica, de la qual el Règim franquista es presenta com a culminació. — Objetivos: se analiza si las bibliotecas y el patrimonio bibliográfico fueron utilizados por la dictadura de Franco (1939–1975) como recurso para la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO).
Metodología: el procedimiento seguido ha sido la localización, extracción y posterior análisis de todas las noticias sobre el libro, la lectura, el patrimonio bibliográfico y las bibliotecas contenidas en este programa informativo-propagandístico que en el periodo estudiado se proyectó obligatoriamente en los cines españoles al inicio de cada sesión. La categorización de las noticias y el análisis de contenido son los métodos utilizados.
Resultados: la mayor parte de las noticias presentan una visión idealizada de la realidad sociocultural española que contrasta con el subdesarrollo del sistema bibliotecario de la época. Las noticias predominantes tratan de grandes exposiciones de patrimonio bibliográfico coincidentes con efemérides de figuras u obras de la cultura española, que se dirigen a realzar la importancia histórica de la cultura hispánica, de la que el régimen franquista se presenta como culminación. — Objectives: To determine whether news items about libraries and book heritage were used during the Franco regime (1939–1975) as a resource for disseminating political propaganda through the current affairs newsreel
Objective: Libraries have been called on by international organizations to avoid censorship and to provide access to diverse points of view. Public libraries are partially defined by their unrestricted services to patrons regardless of a person’s nationality, social status, or beliefs.
Methodology: This article will review the documents that describe the role libraries have in providing and protecting intellectual freedom. Specific organizations, educational practices, ethical statements, and polices in the United States will be reviewed.
Results: Librarians in all library types (academic, school, public, and special libraries) need to create and maintain two important policies for their libraries in order to protect against censorship. These policies are a collection development policy and a request for reconsideration policy.
[Versión castellana] [English version] Ignasi Bonet Peitx Arquitecte Unitat d’Arquitectura Bibliotecària Gerència de Biblioteques Diputació de Barcelona bonetpin@diba.cat 1. Introducció: arquitectura i biblioteca Abordar una reflexió sobre l’arquitectura de la biblioteca contemporània requereix partir del que defineix la biblioteca en el present, així com també de la capacitat de l’arquitectura per … Llegiu més
L’article té com a objectiu establir una evolució en l’arquitectura de les biblioteques al llarg dels segles xx i xxi. Aquesta evolució posa de manifest les diferents transformacions que han sofert els edificis de les biblioteques, adaptant-se a diferents formes, però sobretot per donar resposta a realitats socials i culturals diferents i també canviants pròpies de cada època i de cada moment històric. Es proposa una evolució dividida en cinc grans transformacions arquitectòniques. Per a cada una d’aquestes cinc transformacions es presenten una biblioteca paradigmàtica o diverses d’arreu del món, que exemplifiquen clarament la transformació a la qual es vol fer referència. Cada presentació va acompanyada d’una explicació de les seves principals característiques pel que fa als espais i l’arquitectura, per tal d’argumentar finalment aquesta decisió a partir de citacions de fonts externes i també d’argumentari propi. El resultat és una evolució cronològica i històrica que serveix per emmarcar i contextualitzar, en últim terme, la cinquena i última transformació actual de les biblioteques.
[Versión castellana] [English version] Antoni Roig Professor Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Universitat Oberta de Catalunya aroigt@uoc.edu En la seva resposta a Martin Butler a propòsit de les “aliances precàries” que formen les cultures de la participació, el teòric cultural Henry Jenkins utilitza un títol prou eloqüent: … Llegiu més
Objectiu: donar a conèixer les experiències més significatives d’ús de la realitat augmentada en biblioteques, fent una especial atenció als resultats obtinguts, les aportacions i les limitacions que s’han de tenir en compte.
Metodologia: revisió bibliogràfica, selecció i anàlisi d’experiències sobre l’ús de la realitat augmentada en biblioteques.
Resultats: malgrat ser una tecnologia recent, els exemples d’ús de la realitat augmentada en biblioteques són diversos. No obstant això, es fa necessari donar a conèixer els resultats d’aquestes experiències, de manera que puguin servir no solament com a model, sinó també per conèixer què és el que funciona. Es presenta als professionals un catàleg d’usos de la realitat augmentada en biblioteques, dels quals s’analitzen de forma crítica els possibles beneficis i limitacions, i s’agrupen en set apartats segons la utilitat: geolocalització, contextualització històrica, exposicions i altres activitats, publicacions, enriquiment dels espais físics, alfabetització i ludificació i, finalment, usos professionals. — Objetivo: dar a conocer las experiencias más significativas de uso de la realidad aumentada en bibliotecas, con una especial atención a los resultados obtenidos, las aportaciones y las limitaciones que se deben tener en cuenta.
— Metodología: revisión bibliográfica, selección y análisis de experiencias sobre el uso de la realidad aumentada en bibliotecas.
— Resultados: a pesar de ser una tecnología reciente, son varios los ejemplos de uso de la realidad aumentada en bibliotecas. Sin embargo, se hace necesario dar a conocer los resultados de dichas experiencias, de forma que puedan servir no solo como modelo, sino también para conocer qué es lo que funciona. Se presenta a los profesionales un catálogo de usos de la realidad aumentada en bibliotecas, analizados de forma crítica sus posibles beneficios y limitaciones, agrupados en siete apartados según la utilidad: geolocalización, contextualización histórica, exposiciones y otras actividades, publicaciones, enriquecimiento de los espacios físicos, alfabetización y ludificación y, finalmente, usos profesionales. — Objective: This paper reports on the most notable examples of library projects using augmented reality technology, focusing on the results, the contributions this technology has made and the various difficulties librarians should bear in mind when planning such projects.
Methodology: The paper provides a literature review and analyses a series of projects.
Results: Although augmented reality (AR) technology is still relatively new, its use in library projects is becoming more widespread. However, we need to consider not only how such projects have succeeded but how they reflect the difficulties of applying AR in a library context. This paper provides library professionals with a description of the pros and cons of the various uses of AR, grouping these into seven sections, according to application: geolocation; the use of AR to provide historical context; exhibitions and other activities; publications; the use of AR to enhance of physical spaces; literacy and recreational use; and professional applications.
Objectius: oferir una panoràmica històrica i actual dels centres europeus i espanyols d’informació (biblioteques, arxius i centres de documentació) especialitzats en dones i gènere, que sorgeixen en paral·lel al moviment polític de les dones. S’incideix en les seves missions i evolució, per reflexionar i conformar el que, després de més d’un segle d’existència, podem anomenar memòria dels feminismes. L’article vol també donar a conèixer una bibliografia en aquest àmbit, especialment a l’entorn d’alguns dels centres més actius, que creiem que pot mostrar un marc de referència en aquesta anàlisi.
— Metodologia: revisió bibliogràfica de la literatura destacada en la temàtica, sense que l’anàlisi sigui exhaustiva de totes les associacions i centres de documentació europeus i espanyols. Per a la recerca bibliogràfica s’ha pres com a referència la base de dades Mapping the World of Women’s Information Services i el directori de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultats: s’observen un seguit de línies i reflexions que permeten situar alguns dels reptes d’aquests centres en l’actualitat. Es constata la consolidació de centres de referència, com és el cas italià, que aprofiten els recursos i estructures públiques en l’àmbit de les biblioteques i arxius; l’evolució en el temps i adaptació dels centres amb un recorregut històric dins el país d’origen; la importància en la configuració de xarxes que integren fons i col·leccions sobre la temàtica, però que malauradament encara no tenen prou visibilitat; els fons personals com a documentació representativa d’aquesta memòria; els projectes de digitalització per conservar aquests materials; necessitat de delimitar polítiques de captació de fons, així com promoure la recerca. Finalment, s’esbossa un projecte futur que creiem significatiu i necessari per al context espanyol. — Objetivos: ofrecer una panorámica histórica y actual de los centros europeos y españoles de información (bibliotecas, archivos y centros de documentación) especializados en mujeres, que surgen en paralelo al movimiento político de las mujeres. Se incide en sus misiones y evolución, para reflexionar y conformar lo que después de más de un siglo de existencia podemos llamar memoria de los feminismos. El artículo quiere también dar a conocer una bibliografía en este ámbito, especialmente entorno a algunos centros más activos, que creemos que puede mostrar un marco de referencia en este análisis.
— Metodología: revisión bibliográfica de la literatura destacada en la temática, sin llegar a hacer un análisis exhaustivo de todas las asociaciones y centros de documentación europeos y españoles. La búsqueda bibliográfica se ha realizado a partir de la base de datos Mapping the World of Women’s Information Services y el directorio de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultados: se observan una serie de líneas y reflexiones que permiten situar algunos de los retos de estos centros en la actualidad. Se constata la consolidación de centros de referencia, como es el caso italiano, que aprovechan los recursos y estructuras públicas en el ámbito de las bibliotecas y archivos; la evolución y adaptación de los centros a través de un recorrido histórico dentro del país; la importancia en la configuración de redes que integran fondos y colecciones sobre la temática pero que no tienen suficiente visibilidad; los fondos personales como documentación representativa de esta memoria; proyectos de digitalización para la conservación de estos materiales; necesidad de delimitar políticas de captación de fondos y promover la investigación. Para acabar se plantea un proyecto futuro que creemos significativo y necesario para el contexto español. — Objective: This paper presents a historical overview about European and Spanish information centres (libraries, archives and documentation centres) specialised in women and gender that rose parallel to the feminist political movement. Their mission and evolution are highlighted in order to build up what, after more than a century, can be called feminisms memory. This paper also aims to present some literature on this field, with a special emphasis on some of the more active centres, which can provide a frame of reference in this analysis.
— Methodology: Literature review on the subject, without making an in-depth analysis of all European and Spanish associations and documentation centres. The literature research starting point was the database Mapping the World of Women’s Information Services and the Spanish Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (Information Centres and Women’s Libraries Web).
— Results: A sequence of lines and reflections was observed, which enable us to put forward some of the challenges of these centres at present time: consolidation of reference centres, such as in the Italian case, where resources and public structures in libraries and archives are used; the time evolution and adaptation of the centres with a historical background in their countries of origin; the importance of setting up networks integrating collections about the subject, which unfortunately are not visible enough at the moment; personal collections as representative documentation in the present report; digitalization projects to preserve these materials; the need to define collection acquisition policies and promote research. Finally, a future project deemed relevant and related to the Spanish context is proposed.