[Versión castellana] Remei Perpinyà Morera Professora titular Universitat Autònoma de Barcelona. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents remei.perpinya@uab.cat 1 Introducció La darrera dècada ha conegut reivindicacions nombroses i diverses que exigeixen una presència més gran de la dona en el món de la cultura i que, especialment, reclamen el reconeixement … Llegiu més
Aquest article pretén ser una explicació de com des de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, i vinculant-nos a la història mateixa de l’edifici, treballem des d’una òptica feminista tant els serveis i la col·lecció com les activitats que oferim relacionades amb la nostra especialització, Dones i Feminismes. Descrivim el projecte que desenvolupem com a biblioteca i amb el qual participem de l’apoderament de les dones de la ciutat de Barcelona.
Objectius: Partim del supòsit que ens trobem en un moment especial de la història de les memòries sobre els feminismes, un ‘punt d’inflexió des del punt de vista dels arxius’, fent servir l’expressió de Kate Eichhorn. Els nostres objectius són, en primer lloc, redefinir les característiques d’aquest gir en el món dels arxius analitzant exemples de centres o de projectes de centres de recursos documentals i arxivístics d’Espanya i de França entre les dècades del 1990 i del 2000; en segon lloc, posar-los en context en relació amb l’evolució de conceptes i pràctiques arxivístics i, en tercer lloc, plantejar-nos si hi ha un doble moviment paradoxal entre institucionalització i activisme comunitari.
Metodologia: Per poder respondre a la nostra hipòtesi de partida, hem revisat la bibliografia d’acord amb un enfocament volgudament interdisciplinari: estudis feministes i de gènere, estudis arxivístics, French Theory, estudis culturals. Ens hem basat en estudis de casos a Espanya i a França per poder fer comparacions rellevants.
Resultats: La primera observació que podem fer és que hi ha una continuïtat entre la segona i la tercera onades feministes amb relació a la qüestió dels arxius. La segona és que hi ha un gir en el món dels arxius, però amb característiques originals: entre la reactivació i la intensificació, entre la institucionalització i l’autonomia, aquests activismes arxivístics feministes tenen a veure tant amb el feminisme majoritari com amb els feminismes minoritaris. L’arxivatge pertany més que mai al repertori d’accions feministes. La tercera observació és l’existència de comunitats que tenen un gran suport d’iniciatives arxivístiques feministes.