Personal archives

Arxius personals de dones durant la dictadura: aproximació als fons documentals del Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile

per
Imatge 1. Intervenció de carrer, centre de Santiago. Font. Fons Teresa Valdés. CEDOC, MMDH

Objectiu: identificar, descriure i analitzar les narratives presents en les donacions fetes per dones al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile.

Metodologia: estudi exploratori de metodologia mixta. Considera una anàlisi estadística descriptiva dels fons documentals donats al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos segons tipus de donant i gènere; una anàlisi del perfil, la motivació, la procedència i el tipus d’experiència aportada en les donacions de dones per a proposar una tipologia dels seus arxius, i l’anàlisi de 37 fons documentals seleccionats per a il·lustrar aquesta tipologia.

Resultats: malgrat les dures restriccions imposades per la dictadura a l’exercici de la política, l’associació i l’expressió pública, i els danys profunds que el terrorisme d’estat va produir en el teixit social, els arxius personals revelen el paper fonamental que les dones van exercir en el camp de la defensa i la promoció dels drets humans, i també en el camp polític, social i cultural organitzat i mobilitzat contra la dictadura a Xile.

Un punt d’inflexió entre dues onades? Els arxius del feminisme a França i Espanya des de la dècada del 1990

per

Objectius: Partim del supòsit que ens trobem en un moment especial de la història de les memòries sobre els feminismes, un ‘punt d’inflexió des del punt de vista dels arxius’, fent servir l’expressió de Kate Eichhorn. Els nostres objectius són, en primer lloc, redefinir les característiques d’aquest gir en el món dels arxius analitzant exemples de centres o de projectes de centres de recursos documentals i arxivístics d’Espanya i de França entre les dècades del 1990 i del 2000; en segon lloc, posar-los en context en relació amb l’evolució de conceptes i pràctiques arxivístics i, en tercer lloc, plantejar-nos si hi ha un doble moviment paradoxal entre institucionalització i activisme comunitari.

Metodologia: Per poder respondre a la nostra hipòtesi de partida, hem revisat la bibliografia d’acord amb un enfocament volgudament interdisciplinari: estudis feministes i de gènere, estudis arxivístics, French Theory, estudis culturals. Ens hem basat en estudis de casos a Espanya i a França per poder fer comparacions rellevants.

Resultats: La primera observació que podem fer és que hi ha una continuïtat entre la segona i la tercera onades feministes amb relació a la qüestió dels arxius. La segona és que hi ha un gir en el món dels arxius, però amb característiques originals: entre la reactivació i la intensificació, entre la institucionalització i l’autonomia, aquests activismes arxivístics feministes tenen a veure tant amb el feminisme majoritari com amb els feminismes minoritaris. L’arxivatge pertany més que mai al repertori d’accions feministes. La tercera observació és l’existència de comunitats que tenen un gran suport d’iniciatives arxivístiques feministes.