La biblioteca en procés de canvi

El context de les biblioteques està mutant de la mateixa manera que passa en altres entorns socials. Les biblioteques s’han d’adaptar a un món en què cada vegada més i més informació està en format digital, accessible en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Per això les biblioteques estan redissenyant els seus espais i les seves regles per tal de donar cabuda als nous comportaments, necessitats i hàbits que demanen els usuaris i les seves comunitats. Per aquest motiu, moltes biblioteques estan creant espais rics amb eines i tecnologies avançades que inspiren i faciliten l’aprenentatge, el descobriment, la creació i l’experimentació. Entre les propostes més innovadores hi ha la que fa referència a la biblioteca com a generadora de contingut, un espai per a la creació i dinamització de la seva comunitat. — El contexto de las bibliotecas está mutando al igual que ocurre en otros entornos sociales. Las bibliotecas deben adaptarse a un mundo en el que cada vez más y más información está en formato digital, accesible en cualquier momento y en cualquier lugar, por ello las bibliotecas están rediseñando sus espacios y sus reglas para dar cabida a los nuevos comportamientos, necesidades y hábitos que demandan los usuarios y sus comunidades. Por este motivo, muchas bibliotecas están creando espacios ricos con herramientas y tecnologías avanzadas que inspiran y facilitan el aprendizaje, el descubrimiento, la creación y la experimentación. Entre las propuestas más innovadoras está la relativa a la biblioteca como generadora de contenido, un espacio para la creación y dinamización de su comunidad. — Like other social environments, libraries are being required to adapt to a world where information is becoming increasingly digitized and can be accessed at any moment in any place. For this reason many library institutions are redesigning the spaces in which they offer services and the rules by which they operate, tailoring these to suit the changing behaviour, needs and habits of users and communities. Many centres are creating spaces enhanced by advanced tools and applications that inspire and facilitate learning, discovery, creation and experimentation. One of the most innovative models for change considers the library as a vehicle for content generation and a space where communities can be created and promoted.

Les biblioteques en la premsa diària: el cas espanyol

Figura 1. Nombre total d'articles i articles pertinents

Objectiu: L’article es proposa analitzar la percepció pública de les biblioteques a Espanya des d’una perspectiva externa a l’àmbit professional, és a dir, a través de la premsa diària. Ens hem preguntat, en concret, quins són els temes que més es tracten als diaris en relació amb les biblioteques i si han canviat durant el període que ens interessa (2008-2012), especialment després de l’aparició de la crisi econòmica. L’anàlisi s’ha realitzat en un marc comparatiu amb altres països europeus (Itàlia, França i Regne Unit).

Metodologia: L’estudi s’ha basat en un examen sistemàtic de dos diaris nacionals espanyols, El País i El Mundo, des de l’any 2008 al 2012, a través d’una consulta de la base de dades FactivaTM. D’entre els articles que hem obtingut, s’han identificat els que eren pertinents a l’estudi, i sobre aquests s’ha realitzat una anàlisi del text i del contingut, codificant cada article segons els següents paràmetres: tipus de biblioteca de la qual es parla, tema principal, secció en la qual es va publicar l’article i, en el cas d’articles que parlen de biblioteques estrangeres, el país a què pertanyen.

Resultats: La imatge general de les biblioteques que es desprèn de l’anàlisi de la premsa diària espanyola té llums i ombres, ja que si d’una banda posa en relleu aspectes que el públic general considera importants i fins i tot imprescindibles, de l’altra ens confirma algunes de les preocupacions existents entre el col·lectiu de bibliotecaris i empeny a una reflexió més profunda pel que fa als camins a recórrer en el futur. L’anàlisi diacrònica dels articles ens mostra com, després d’una primera fase caracteritzada per un gran interès per les noves biblioteques i l’atenció a les inversions que s’hi dedicaven, el pes cada vegada més fort de la crisi econòmica va canviar la percepció, i va portar l’enfocament cap a les perspectives digitals del coneixement i el possible paper de les biblioteques com a eina anticrisi. En general, la premsa diària té tendència a representar una idea de les biblioteques força tradicional i els estereotips sobre la naturalesa de les biblioteques i la feina dels bibliotecaris semblen lluny de superar-se. — Objetivo: el artículo se propone analizar la percepción pública de las bibliotecas en España desde una perspectiva externa al ámbito profesional, es decir, a través de la prensa diaria. Nos hemos preguntado, en concreto, cuáles son los temas que más se tratan en los diarios en relación con las bibliotecas y si han cambiado durante el periodo que nos interesa (2008-2012), especialmente después de la aparición de la crisis económica. El análisis se ha realizado en un marco comparativo con otros países europeos (Italia, Francia y el Reino Unido).

Metodología: el estudio se ha basado en un examen sistemático de dos diarios nacionales españoles, El País y El Mundo, del año 2008 al 2012, mediante una consulta de la base de datos FactivaTM. De entre los artículos que hemos obtenido, se han identificado los que eran pertinentes al estudio, y sobre estos se ha realizado un análisis del texto y del contenido, codificando cada artículo según los siguientes parámetros: tipo de biblioteca de la que se habla, tema principal, sección en la que se publicó el artículo y, en el caso de artículos que hablan de bibliotecas extranjeras, el país al que pertenecen.

Resultados: la imagen general de las bibliotecas que se desprende del análisis de la prensa diaria española tiene luces y sombras, ya que si por un lado pone de relieve aspectos que el público general considera importantes e incluso imprescindibles, por otro nos confirma algunas de las preocupaciones existentes entre el colectivo de bibliotecarios y empuja a una reflexión más profunda en lo relativo a los caminos que deben recorrerse en el futuro. El análisis diacrónico de los artículos nos muestra que, tras una primera fase caracterizada por un gran interés por las nuevas bibliotecas y la atención a las inversiones que se las dedicaba, el peso cada vez mayor de la crisis económica cambió la percepción y llevó el enfoque hacia las perspectivas digitales del conocimiento y el posible papel de las bibliotecas como herramienta anticrisis. En general, la prensa diaria tiene tendencia a representar una idea de las bibliotecas bastante tradicional y los estereotipos sobre la naturaleza de las bibliotecas y el trabajo de los bibliotecarios parecen lejos de superarse. — Objectives: To analyse the Spanish public’s perception of its libraries from a non-librarian’s point of view, in this case through the eyes of the Spanish press. Specifically, we examined the topics newspapers addressed most frequently in library-related news and considered how these topics changed in the period under question (2008-2012), especially after the beginning of the financial crisis. This was a comparative study, completed in conjunction with researchers in France, Italy and the UK.

Methodology: The study was based on a systematic examination of the two national Spanish newspapers El País and El Mundo during the period 2008-2012, using a survey of the Factiva news database. First we identified the articles that were relevant to the study. Next, we performed a text and content analysis, codifying each article according to the following parameters: type of library being discussed, main topic, section of the newspaper in which the article appeared and, in articles on libraries outside Spain, the country to which the library belonged.

Results: The analysis of the Spanish press offers mixed results about the current status of Spain’s libraries. On the one hand, the general public considers library services to be important or even essential. On the other, libraries are facing the problems which are often described by library staff associations and there is a need for serious debate about the future of library services. Diachronic analysis indicated that after an initial period characterized by great interest in new libraries and investment in library infrastructures, the increasing pressure of the financial crisis changed public perception and moved the focus towards digital modes of knowledge and the possible role of libraries as an instrument to counteract the effects of the crisis. In general, the image of Spanish libraries presented by the press was markedly traditional and did little to alter common stereotypes about the nature of libraries and the work of librarians.