Les biblioteques en la premsa diària: el cas espanyol

1 La recerca

Les dades a partir de les quals hem desenvolupat les reflexions que aquí proposem són el resultat d'una recerca en la premsa diària europea en el període dels anys 2008-2012.¹ L'objectiu de la recerca era observar el món de les biblioteques des d'una perspectiva externa, utilitzant la premsa diària com a indicador de les percepcions emergents entre l'opinió pública (Guardiola Giménez; Hernández Pedreño, 2002).

Per utilitzar els diaris en aquest tipus de recerca cal ser conscients dels punts forts i febles d'aquest mètode, que en bona part són conseqüència de les característiques específiques que tenen els diaris com a fonts d'informació (Zelizer, 2009; Martin; Copeland, 2003; Sheridan Burns, 2002).

No hi ha dubte que avui dia els diaris tradicionals no són els únics portadors d'opinions públiques. En el seu paper original d'espais públics per a la discussió i el debat de les idees, com també en el seu objectiu principal d'informar els ciutadans i divulgar notícies, s'han vist complementats, i en part reemplaçats, per altres mitjans de comunicació: primer la ràdio i la televisió, i després Internet. Des del punt de vista de la rapidesa i el públic, els diaris en paper s'han vist superats quasi completament pels altres mitjans de comunicació. Això els ha obligat a replantejar les seves funcions. Davant d'aquest repte, han reaccionat reforçant el seu vessant dedicat a comentar, debatre i analitzar les notícies, que s'ha desenvolupat encara més amb el llançament de les pàgines web 2.0 dels diaris. De manera que, si d'una banda han perdut, en part, la seva funció informativa, de l'altra han potenciat la seva capacitat de comentar, profunditzar, contextualitzar i explicar, de vegades centrant-se en la investigació i l'anàlisi crítica, de vegades apostant per la crònica mundana. En síntesi, els diaris tenen un plantejament cada vegada més narratiu i les històries són ara més importants que les notícies.

Per tant, tot i que el nombre de compradors i lectors de diaris en paper està baixant i els diaris ja no són totalment representatius de l'opinió pública, les versions impreses mantenen un interès com a detectors de les temàtiques en joc, i el seu enfocament no especialitzat —a vegades fins i tot descuidat— resulta especialment útil per revelar estereotips i opinions generals. A més, els diaris encara tenen un paper decisiu a l'hora de definir l'agenda política, ja que fan d'altaveu dels principals líders d'opinió, col·lectius, grups de pressió i moviments, i encara avui condicionen profundament la percepció pública, perquè són capaços de provocar un procés d'identificació que va més enllà de les persones que compren l'exemplar en paper.

Aquesta recerca en la premsa diària s'ha plantejat amb la intenció de comparar quatre realitats nacionals d'àmbit europeu: el Regne Unit, França, Itàlia i Espanya. Aquesta selecció s'ha considerat representativa de diferents àrees i tradicions culturals, i també expressió de diferents situacions econòmiques i polítiques.

Per a cada un d'aquests països hem analitzat els dos diaris nacionals més populars, gairebé sempre de posicions politicoideològiques diferents. En el cas d'Espanya, els dos diaris seleccionats són El País i El Mundo.²

El període de temps considerat (2008-2012) es correspon amb el període que va des del moment en què apareixen els primers signes de la crisi econòmica global fins a quan se'n manifesten plenament les conseqüències, i permet comprovar, per tant, el possible reflex dels efectes de la crisi en la percepció pública vehiculada per la premsa diària. Hem considerat que cinc anys era un període prou llarg per detectar l'auge i el declivi d'algunes temàtiques i la persistència d'unes altres.

La base de dades utilitzada per examinar els diaris és Factiva™.³ Per tots els diaris —sempre que fos possible— hem seleccionat com a font l'edició nacional en paper (sense edicions locals).

Les paraules clau emprades com a paràmetres de recerca en el text han sigut "librar*" i "bibliot*"(segons la llengua del diari).⁴

Després d'haver seleccionat els articles pertinents, hem realitzat una anàlisi del text i del contingut, per a la qual no s'ha utilitzat cap programa específic (Krippendorff, 1980; Neuendorf, 2002). Hem preparat un full Excel en què cada article s'ha identificat de manera unívoca i s'ha codificat adequadament. Els paràmetres utilitzats per a la codificació dels articles són: tipus de biblioteca de la qual es parla, tema principal, secció en què l'article es va publicar i, en el cas d'articles que parlen de biblioteques estrangeres, el país a què pertanyen.

2 Les biblioteques als diaris espanyols

A partir de les dades obtingudes en el marc de la investigació més àmplia que hem descrit breument fins aquí, a continuació ens proposem profunditzar en l'estudi de l'àmbit espanyol, amb l'anàlisi de les dades quantitatives corresponents i dels temes objecte de debat que es reflecteixen als articles. Per comprendre millor les especificitats que destaquen a nivell nacional —allà on era necessari— les dades i l'anàlisi textual corresponents als altres països s'han utilitzat com a element de comparació per evidenciar continuïtats i diferències.

Dels dos diaris espanyols examinats s'han recollit un conjunt de 7.696 articles, dels quals —un cop descartats els articles no pertinents— n'han sortit 702 per analitzar (534 d'El País, 168 d'El Mundo) (a la figura 1 podeu veure el conjunt de dades amb els articles seleccionats per als quatre països considerats).

Figura 1. Nombre total d'articles i articles pertinents

Pel que fa a la distribució dels articles segons el tipus de biblioteca, resulta que quasi la meitat dels articles examinats en conjunt per als quatre països està dedicada a les biblioteques públiques. El segon tipus més representat són les biblioteques nacionals, seguides per les especials i especialitzades i per les acadèmiques. En canvi, les biblioteques escolars són pràcticament del tot absents en el debat (figura 2).

Figura 2. Tipus de biblioteca per país

Les dades dels diaris espanyols confirmen essencialment aquesta distribució. Fent una anàlisi detallada, la comparació amb les dades dels altres països posa en relleu que Espanya —junt amb el Regne Unit— presenta un nombre d'articles sobre les biblioteques acadèmiques més alt que Itàlia i França, que semblen més centrades en biblioteques nacionals i especials.

Analitzant la distribució de les dades sobre el tipus de biblioteca des dels punts de vista dels diaris (figura 3) observem que en general els diaris que pertanyen al centredreta (El Mundo, Le Figaro, The Times) dediquen més espai a les biblioteques nacionals que els de centreesquerra (El País, Le Monde, The Guardian), potser perquè consideren aquest tipus de biblioteques més interessants i, per tant, més apropiades a la seva línia editorial que les biblioteques territorials. En aquest aspecte fan excepció només els diaris italians, ja que La Repubblica (més propera al centreesquerra)⁵ presenta un nombre d'articles sobre les biblioteques nacionals més alt que el Corriere della sera (un diari de tendència més centrista i conservador).⁶

Figura 3. Tipus de biblioteca per diari

Pel que fa a l'atenció dels diaris nacionals a la realitat bibliotecària d'altres països (figura 4), l'únic entre els països considerats que sembla mostrar una especial sensibilitat cap als esdeveniments bibliotecaris fora de les seves fronteres és França; això, potser, també es deu al fet que les biblioteques franceses estan molt implicades en el procés de digitalització de les col·leccions bibliogràfiques i han participat activament en el debat internacional sobre el projecte Google Books. Aquest debat s'estén al llarg de tot el període considerat. La majoria d'articles es concentra al 2009, perquè durant aquell estiu els diaris van començar a parlar de la decisió del tribunal (que estava prevista per al 4 de setembre) en relació a l'acord aconseguit per Google i grups d'editors i escriptors l'octubre anterior. Aquest acord, aprovat per l'Authors Guild i l'Association of American Publishers, establia el pagament de 125 milions de dòlars per part de Google en concepte d'indemnització per les infraccions de drets d'autor que ja havia comès, per permetre que el projecte del gegant d'Internet tirés endavant, digitalitzant milions de volums a tot el món. El tribunal havia de decidir si donava llum verda a l'aplicació de l'acord o no, entre les protestes de nombrosos grups i individus, per exemple l'Open Book Alliance, que englobava societats i organitzacions com ara Microsoft, Amazon i Yahoo!, i també bibliotecaris i escriptors. Tot i que es tractava d'un cas americà, els països europeus es van mostrar molt interessats en conèixer la conclusió del plet, ja que moltes biblioteques grans i mitjanes a Europa ja estaven col·laborant amb Google o estaven a punt de fer-ho.

Els diaris francesos van ser els que més atenció van prestar a aquest cas, i van publicar molts articles i anàlisis sobre l'acord, mentre tots els altres diaris es van limitar a donar la notícia de la sentència del tribunal, explicant els termes del conflicte, i com a molt, van dedicar al tema una entrevista o un article d'aprofundiment.

Figura 4. Articles sobre biblioteques d'altres països

Espanya —tot i donar números més alts que el Regne Unit i Itàlia pel que fa als articles que tracten de biblioteques estrangeres— queda lluny dels percentatges registrats entre els diaris francesos.

L'anàlisi de les dades d'acord amb els temes tractats és sens dubte la que ofereix més possibilitats de comprendre la visió que la premsa té de les biblioteques i la que ajuda a fer-se una idea més concreta del concepte de biblioteques que tendeix a transmetre.

Les temàtiques s'han classificat de la manera següent: missió/papers, conservació/patrimoni/catàleg, digitalització/biblioteques digitals, història de les biblioteques, lectura/màrqueting, política/estratègia/gestió, tancaments/retallades pressupostàries, Internet/ebook/tecnologia, serveis/usuaris, personal/contractació, noves biblioteques/nous edificis, adquisicions/open access, arquitectura bibliotecària.

La classificació dels temes és certament l'aspecte més complex i potencialment més conflictiu d'una investigació d'aquest tipus. Especialment, la decisió d'agrupar temes semblants, però no totalment superposables, podria despertar més d'un dubte, per exemple en el cas de "conservació/patrimoni/catàleg " o "adquisicions/open access". En general, aquesta decisió s'explica pel fet que temes de naturalesa més estrictament biblioteconòmica —i per tant tècnica— no formen part de l'enfocament periodístic. Per exemple, quan als diaris es parla de catàlegs, quasi sempre se'n parla amb referència al patrimoni, és a dir, a les col·leccions de la biblioteca i la seva conservació més que a la problemàtica relacionada amb la catalogació i l'eina de recerca entre les col·leccions. Pel que fa al tema de l'accés a les col·leccions, els diaris no mostren gaire interès pel mètode i les eines de selecció, sinó més aviat per la varietat i l'accessibilitat que tenen i pels mètodes alternatius perquè siguin el més àmpliament disponibles.

En general, es tracten més els temes de menys especialització i de caire més polític. A continuació, trobareu una llista dels temes amb percentatges per sobre del llindar del 5% del total dels articles pertinents:

1. Política/estratègia/gestió (28 %).
2. Tancaments/ retallades pressupostàries (17 %).
3. Digitalització/biblioteques digitals (11 %).
4. Serveis/usuaris (10 %).
5. Conservació/patrimoni/catàleg (8 %).
6. Noves biblioteques/nous edificis (7 %).
7. Missió/papers (5 %).

Pel que fa al panorama general descrit per aquestes dades, de la comparació entre els països considerats en sorgeixen altres elements de reflexió (figura 5).

Figura 5. Temàtiques predominants per país

A Espanya, els articles relacionats amb el tema de les noves biblioteques i els nous edificis bibliotecaris (juntament amb el tema de polítiques i gestió) mostren el percentatge més alt, la qual cosa resulta força sorprenent si considerem la difícil situació econòmica que el país ha viscut i encara viu. Només l'anàlisi de la distribució d'aquests articles al llarg del temps pot aclarir com els efectes de la crisi econòmica han canviat els termes del debat durant el període de temps considerat. Per això, proposem a continuació una comparació en termes diacrònics dels articles sobre les qüestions més sensibles a la crisi econòmica, és a dir, les relacionades amb tancaments de biblioteques i retallades pressupostàries, i nous edificis bibliotecaris (figura 6 i figura 7).

Figura 6. Articles sobre "Noves biblioteques/nous edificis bibliotecaris" entre els anys 2008 i 2012 per país

Figura 7. Articles sobre "Tancaments de biblioteques i retallades pressupostàries" entre els anys 2008 i 2012 per país

El primer gràfic mostra que en tots els països estudiats hi ha hagut, a partir de 2009, un descens en el nombre d'articles dedicats als nous edificis bibliotecaris, la qual cosa reflecteix el fet que la manifestació dels efectes de la crisi econòmica ha reduït, i en molts casos fins i tot parat, projectes de construcció de noves biblioteques, que havien tingut un fort impuls en els anys anteriors. Paral·lelament, s'ha encès el debat sobre les retallades pressupostàries i els riscos de tancament. El fenomen pot presentar variacions d'un país a un altre, però la tendència general és bàsicament la mateixa a tot arreu, amb l'excepció de França, que no sembla estar involucrada en el debat sobre les retallades pressupostàries i els tancaments, i no registra canvis significatius pel que fa a l'interès cap a aquests qüestions.

En el cas d'Espanya, on el tema relacionat amb nous edificis bibliotecaris —tal com hem vist— és quantitativament molt present, aquests gràfics ens ajuden a col·locar les dades en la perspectiva correcta i revelen que el debat sobre les noves biblioteques, tot i ser central, ha patit els efectes de la crisi tant com en els altres països, mentre que l'atenció a les retallades pressupostàries i els riscos de tancament ha crescut a mesura que la crisi econòmica ha mostrat els seus efectes.

3 Històries de biblioteques

L'anàlisi quantitativa permet definir els límits dins els quals es mou la percepció pública de les biblioteques vehiculada a través de la premsa. Per desenvolupar aquest resultat, hem realitzat una recerca qualitativa sobre les històries i els fils de debat que es troben als diaris, per tal d'escoltar la veu directa de periodistes, comentadors i lectors.

A través d'aquesta anàlisi detallada hem pogut determinar unes temàtiques de caràcter supranacional (és a dir, tractades per tots els diaris o per la majoria) i unes altres més enfocades a temes d'interès nacional, i, per tant, només presents a la premsa d'un país concret.

Com és obvi, cada diari segueix la seva pròpia línia editorial i, per tant, presta especial atenció a aquells temes que considera més afins a la sensibilitat dels seus lectors i que segueixen la política del diari.

Les cartes i els articles d'opinió s'han considerat especialment útils per a la recerca, ja que reflecteixen les veus externes de lectors, investigadors, columnistes, etc. Les opinions expressades en aquests articles són valuoses per captar percepcions i preferències més àmplies sobre els debats en curs, tot i que cal recordar que la decisió de publicar o no una carta, com també l'elecció de la persona que comenta una determinada notícia, correspon al director i a la redacció del diari.

Els principals temes de caràcter supranacional que trobem de manera transversal a la premsa de tots els països examinats són: la digitalització i la realització de la biblioteca digital, especialment els fets relacionats amb Google Books; les conseqüències de la crisi econòmica en termes de retallades pressupostàries, privatització i risc de tancament de biblioteques, i el paper present i futur de les biblioteques.

Pel que fa al tema de les biblioteques digitals, com ja hem pogut observar amb les dades quantitatives, la premsa francesa és la més atenta, amb un nombre elevat d'articles i anàlisis relacionats, sobre tot, amb la batalla judicial que grups d'editors i autors van dur a terme contra Google Books als Estats Units.⁷

Entre els diaris espanyols, El País procura mantenir un enfocament complexivament equilibrat que doni veu tant a les posicions a favor com en contra. Així, els articles que versen sobre el somni del coneixement universal disponible per a tots gràcies a la digitalització massiva (Constenla, 2008; Rivero, 2011) s'alternen amb altres que analitzen la posició monopolista de Google des d'una perspectiva crítica (Alandete, 2009; Calderón, 2009; Fraguas, 2009) i d'altres encara que donen suport a la política europea de digitalització (Fraguas; Alandete, 2009). Per altra banda, no sembla que El Mundo dediqui gaire espai a les notícies sobre la batalla legal en què s'ha vist implicat Google i publica, a dos mesos de distància del fil periodístic obert pels altres diaris, una entrevista amb el president de Google Espanya parlant de l'empresa en termes positius (Vega, 2009).

L'altra línia de debat important que ha estat present a la premsa diària en el període dels anys 2008-2012 es refereix a les retallades pressupostàries i el tancament de biblioteques degut a la menor disponibilitat de fons, també com a resultat de la crisi econòmica.

A part de França, on el debat sobre retallades i tancaments és pràcticament absent, als altres països aquest tema ha estat objecte de considerable atenció, sobretot a partir de 2009. Pel que fa a Espanya, els dos diaris analitzats dediquen diversos articles a biblioteques públiques i de barri que estan passant per una etapa de dificultats financeres i corren el risc de tancament. En particular, El País assenyala a l'atenció dels lectors tant casos de biblioteques de ciutats grans, com ara Madrid (Sevillano, 2009), Barcelona (Geli, 2009; 2011), Granada (El PSOE critica…, 2011) i València (Palomo, 2012), com de ciutats més petites (Agolada cierra…, 2012; Moltó, 2012). Un cas tractats per tots dos diaris és el del possible tancament de les biblioteques gestionades per la Fundació Caja Madrid (Caja Madrid clausurará…, 2010; Blasco, 2012; Sevillano, 2010). El País també cita —encara que en menor mesura— casos de retallades pressupostàries en les biblioteques acadèmiques (Los rectores…, 2009) i estatals (García; Constenla; Verdú, 2012).

Una altra temàtica estrictament relacionada amb la de les retallades i els riscos de tancament és la utilització de voluntaris a les biblioteques per reforçar la plantilla, com a conseqüència de les reduccions de personal que hi ha hagut els últims anys. El País dedica un article a aquest tema, arran d'una proposta en aquest sentit d'Ana Botella, alcaldessa de Madrid, que va provocar fortes crítiques de l'oposició política (García Gallo, 2012). Aquesta proposta tenia les arrels en el llançament de la Big Society del govern de David Cameron el 2010. La idea darrere d'aquesta política és donar poder i responsabilitats a les persones i la comunitat, construint una "gran societat" en la qual les persones siguin els actors principals de la seva vida, per tal de fer front a les amenaces de la crisi i els canvis socials. Pel que fa a les biblioteques, la Big Society implica que les comunitats locals es facin totalment responsables de les seves biblioteques, no només en termes econòmics, per mitjà dels impostos, sinó també en la gestió i funcionament.

Pel que fa als papers i les funcions de les biblioteques, a la premsa britànica, per exemple, hi ha un ampli debat que inclou múltiples punts de vista, en el qual s'analitza la funció d'espai social o de mitjà per reduir els efectes de la crisi econòmica, o la dimensió digital, mentre que els diaris espanyols tracten aquestes qüestions només de passada o considerant exclusivament alguns aspectes, en especial el tecnològic (Montañés, 2010a; Salgado, 2010).

Òbviament, la premsa espanyola no és insensible a la qüestió de la crisi econòmica i del paper que les biblioteques poden jugar en aquest context. En particular, el canvi d'enfocament que mostra El País durant els anys 2008-2012 es pot considerar indicatiu del desenvolupament del debat a nivell nacional. En efecte, mentre durant els anys 2008-2009 el diari publicava sobretot articles relacionats amb la construcció de noves biblioteques (Serra, 2008a; Montañés, 2009), a partir de 2010 aquesta tendència va anar a la baixa (Montañés, 2010c) i posteriorment diversos periodistes van assenyalar que la política cultural espanyola estava pagant els excessos del passat amb la por pels tancaments (Hermoso, 2012). El 2011 i el 2012, mentre els efectes de la crisi ja es feien sentir amb força, El País va publicar dos articles que ressaltaven —per mitjà d'estadístiques sobre biblioteques públiques— com el seu ús estava augmentant justament, potser, com a conseqüència de la crisi (Crece el uso…, 2012; La crisis aumenta…, 2011).

A més de les temàtiques de caràcter i interès supranacional, tots els diaris donen també més o menys espai a fets i situacions d'interès exclusivament nacional o local. En el cas de la premsa espanyola, diverses línies de debat es refereixen encara a nous edificis bibliotecaris.

Per exemple, diversos articles parlen de la biblioteca central pública de Barcelona, en un primer moment en referència al lloc on s'hauria d'haver construït (Cia; Geli, 2008a; Serra, 2008b; Cia; Geli, 2008b; Equipamientos…, 2008), ja que la ubicació original prevista es va haver d'abandonar a causa d'unes troballes arqueològiques que es van fer durant la preparació de la zona i d'altres problemes estructurals; posteriorment, els articles van mostrar interès pel concurs internacional per al disseny de l'edifici (Serra, 2009; 2010); i finalment, l'objecte del debat ha estat la relació entre la Generalitat i l'Ajuntament en la gestió de la biblioteca (Montañés, 2010b; 2011).

Una altra biblioteca que ha cridat molt l'atenció dels diaris espanyols ha estat la biblioteca central de la Universitat de Sevilla, que s'estava construint segons el projecte de l'arquitecta Zaha Hadid, però després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Sevilla (R. R., 2009; Los jueces paralizan…, 2009; Lucas, 2009) i la posterior confirmació pel Tribunal Suprem (Lucas, 2009; Álvarez-Dardet, 2012), es va enderrocar donant lloc a un debat molt encès (S. B., 2009 ; Belausteguigoitia, 2009; La biblioteca de la Universidad sevillana, 2011; Hadid ve un "escándalo"…, 2012).

Un altre edifici cultural que ha aixecat moltes crítiques és la biblioteca de la Cidade da Cultura a Galícia, oberta al públic l'11 de gener de 2011 (D. S., 2011). En concret, el debat es va centrar en els alts costos derivats de la construcció de l'edifici i la seva manutenció, en comparació amb els resultats no del tot satisfactoris en termes de presència de públic (Pampín, 2011; Mandiá, 2011; Peregil, 2011; D. S., 2012; Estévez, 2012).

Les cartes dels lectors giren principalment al voltant de temes de caràcter estrictament local, o com a molt nacional, i reflecteixen bàsicament les temàtiques presents en els articles.

Per exemple, molts lectors dels dos diaris espanyols expressen la seva decepció per la decisió de les autoritats locals i altres institucions de tancar les seves biblioteques o fer-les accessibles amb el pagament d'un tiquet (Cañedo, 2011; Pagés, 2011; García Pérez, 2012; ¿Copago en bibliotecas?, 2012; Meléndez Sánchez, 2012). Julian resumeix les diverses opinions amb una frase molt significativa: "Pocas cosas son tan irreparables para una persona como la pérdida de un hijo o un amigo. Y pocas para un barrio como el cierre de una biblioteca" (Díaz Toledo, 2010); i Isabel tanca la seva carta amb aquesta frase: "Mantener espacios de cultura que nos ayuden a crecer como personas será lo único que nos salve de esta crisis" (Casado Fariñas, 2012).

En una carta a El Mundo, Rosa María està d'acord amb la idea de biblioteca pública com a "un centro de animación cultural, donde se desarrollan todo tipo de actividades — clubes de lectura, talleres literarios, cuentacuentos, encuentros con autores o visitas escolares —. Actividades que, en estas fechas, quedan relegadas por el miedo a hacer ruido". D'altra banda, es queixa de la massiva presència d'estudiants: "En estas fechas, debido a la invasión de estudiantes con apuntes, es muy difícil satisfacer a los otros usuarios de las bibliotecas públicas —profesionales varios, amas de casa o jubilados— porque es imposible encontrar una mesa para hacer una consulta o leer un periódico, por poner sólo un ejemplo" (Baños Granado, 2008).

Els comentaris dels lectors a Espanya —com a Itàlia— quan es refereixen a les biblioteques nacionals se centren principalment en qüestions com ara la incapacitat per als nois menors de 18 anys d'accedir a la biblioteca i ser-ne usuaris (Zubieta, 2009; Corral, 2009).

4 Comentaris finals

La imatge de les biblioteques que surt de l'anàlisi de la premsa diària té llums i ombres, ja que d'una banda ofereix a les biblioteques algunes possibilitats de tornar a la vida, destacant aquells aspectes considerats fonamentals pel públic en general; i de l'altra, confirma algunes preocupacions dels bibliotecaris i porta a fer una reflexió més profunda pel que fa al camí que caldrà prendre en el futur.⁸

Tenint en compte les dades en el seu conjunt, el model de biblioteques que surt de la premsa diària i la idea present i futura que sembla que s'està fent l'opinió pública es desenvolupen al voltant de dos aspectes principals:

1. La biblioteca física, que generalment s'identifica amb la mateixa biblioteca: sembla que a l'imaginari col·lectiu les biblioteques no existeixen independentment de la seva manifestació física, és a dir, del conjunt de les col·leccions i els edificis que les alberguen.

2. La biblioteca digital, concebuda com la suma dels recursos informatius originalment digitals i de les col·leccions digitalitzades: el paper de les biblioteques físiques en aquest aspecte es percep com a merament funcional en relació amb les col·leccions impreses que tenen i que poden ser digitalitzades.

Pel que fa al primer punt, sembla que els ciutadans tenen en gran consideració la biblioteca física no només com un lloc on es poden consultar les col·leccions i estudiar (que segueix sent un dels principals papers atorgats a les biblioteques), sinó també com a espai social de trobada per a la comunitat, del qual es preserva el caràcter públic i on poden confluir tot tipus de persones i classes socials, així com a espai on es poden realitzar moltes altres activitats culturals i d'oci. Això vol dir que, en el cas que el paper tradicional de les biblioteques basat en els llibres es fes menys rellevant —com de fet ja està passant—, la gent podria estar a favor de mantenir els espais físics dins d'una interpretació més àmplia de les funcions de la biblioteca, més centrada en els aspectes socials i culturals. D'altra banda, es desprèn de la premsa diària que, tot i les moltes opinions sobre la proximitat de la fi del llibre de paper i la conseqüent obsolescència de les biblioteques, les col·leccions impreses segueixen sent una marca important de les biblioteques en la percepció pública.

Pel que fa a la biblioteca digital, la idea de transformar les biblioteques físiques en llocs dissenyats per tenir accés a les col·leccions i els serveis digitals està lluny de ser popular, probablement perquè s'espera que aquestes col·leccions siguin àmpliament accessibles des de qualsevol dispositiu connectat a Internet. De fet, mentre que en l'experiència diària dels bibliotecaris, els usuaris demanen a les biblioteques cada vegada més serveis i col·leccions digitals, l'opinió pública no reconeix a les biblioteques un paper específic en la millora de l'accés a la tecnologia i els recursos digitals. Sobre aquest aspecte, més aviat s'espera que les biblioteques col·laborin amb aquelles institucions públiques i privades que estan duent a terme extensos projectes de digitalització.

En resum, la idea de les biblioteques representada per la premsa diària és bàsicament tradicional, i els estereotips relacionats amb la naturalesa de les biblioteques i la tasca dels bibliotecaris semblen lluny de superar-se. D'altra banda, als ulls de l'opinió pública representada a través dels diaris, no tots els béns i serveis disponibles en la base dels impostos pagats pels ciutadans tenen la mateixa importància i impacte en la vida col·lectiva. Les biblioteques, en concret, poden considerar-se com a béns socials d'importància primària o no segons els antecedents i les creences personals dels lectors i comentaristes.

En els últims anys, en virtut de les circumstàncies (la crisi econòmica i les retallades pressupostàries) i els canvis socials a nivell global, la connexió entre biblioteques i estat social s'ha consolidat en l'opinió general i en ocasions ha estat assumida també per la política. No obstant això, a Espanya i Itàlia aquesta percepció es mostra molt més feble, probablement perquè aquests dos països tenen un rerefons cultural i un enfocament a les biblioteques més tradicionalista, que costa més de superar.

És per això que en l'actualitat, el principal repte per als bibliotecaris és tancar la bretxa entre el paper que poden exercir les biblioteques a la societat i el que l'opinió pública pensa que poden oferir. Suposant que les biblioteques van en la direcció correcta i que estan fent les coses bé, és ara necessari transmetre una imatge correcta i completa de les biblioteques al públic. Això requereix una programació i una inversió a llarg termini, que no són evidents, sobretot en un període de retallades. Malgrat tot, les biblioteques haurien d'invertir més en màrqueting i comunicació i fer un esforç extra per obrir un diàleg amb les seves comunitats. Potser fins i tot era necessari fer-ho abans i ara és una mica tard per recuperar el temps perdut, ja que els "competidors" estan ocupant totes les àrees del coneixement que abans —en la ment de les persones— pertanyien a les biblioteques. En qualsevol cas, si un consell es pot donar als bibliotecaris en aquest moment, és que cultivin el que tenen (sense necessàriament submergir-se de cap en noves aventures i seguir totes les tendències costi el que costi) i utilitzar els seus recursos humans i econòmics per redefinir gradualment les idees limitades que la gent té de les biblioteques. Després de tot, "it is we who are remote from members, not the other way around" (Lankes, 2011).

Per tant, el repte per als bibliotecaris és ara imaginar les maneres possibles d'animar els ciutadans a gaudir de l'àmplia gama de possibilitats relacionades amb els serveis que ofereixen i remodelar les associacions mentals que tenen en referència a les biblioteques i els bibliotecaris. Això també vol dir desfer-se d'aquells serveis de biblioteca obsolets que podrien afectar negativament l'experiència de l'usuari i contribuir a reforçar una idea parcial i distorsionada de les biblioteques.

Bibliografia

Agostini, Angelo (2005). "La Repubblica": un'idea dell'Italia (1976-2006). Bologna: Il Mulino.

Galluzzi, Anna (2014). Libraries and public perception: A comparative analysis of the European press. Oxford: Chandos Publishing.

Guardiola Giménez, Plácido; Hernández Pedreño, Manuel (2002). "La imagen social de las bibliotecas en la prensa digital y escrita". Anales de Documentación, Norteamérica, vol. 5. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/view/2161/2151>.[Consultat el dia: 16/12/2014].

Krippendorff, Klaus (1980). Contentanalysis: An introduction to its methodology. Beverly Hills, CA.: Sage.

Lankes, R. David (2011). The atlas of new librarianship. Cambridge, MA: MIT.

Licata, Glauco (1976). Storia del Corriere della Sera. Prefazione di Giuseppe Are. Milano: Rizzoli.

Martin, Shannon E.; Copeland, David A. (eds.) (2003). The function of newspapers in society: A global perspective. Westport: Praeger.

Neuendorf, Kimberly A. (2002). The content analysis guidebook. London: Sage.

Sheridan Burns, Lynette (2002).Understanding journalism. London: Sage.

Zelizer, Barbie (2009). The changing faces of journalism: Tabloidization, technology and truthiness. London: Routledge.

Articles de diaris citats

(la font de tots els articles és: http://global.factiva.com/sb/default.aspx?lnep=hp)

"Agolada cierra la biblioteca, la casa de cultura y una piscina" (2012). El País, 16 de juny de 2012, p. 1.

Alandete, David (2009). "Coto al poder de Google". El País, 25 de juny de 2009, p. 35.

Álvarez-Dardet, Alfonso (2012). "Sevilla dice adiós a un 'zaha hadid'". El País, 22 d'agost de 2012, p. 5.

Baños Granado, Rosa María (2008). "La verdadera función de las bibliotecas". El Mundo, 17 de juny de 2008, p. 45.

Belausteguigoitia, Santiago (2009). "'Sevilla gana con la nueva arquitectura', afirma el concejal de Urbanismo — Un grupo defensor del patrimonio critica la ubicación de los edificios — Arquitectura de vanguardia y debate". El País, 5 de juliol de 2009, p. 4.

"La biblioteca de la Universidad sevillana" (2011). El País, 30 de juny de 2011, p. 34.

"Caja Madrid clausurará entre 20 y 30 centros" (2010). El País, 5 de juliol de 2010, p. 2.

Blasco, P. (2012). "Caja Madrid cierra 35 bibliotecas y centros de mayores; Mantiene sus programas asistenciales, donde se abrirán 10 nuevos con una inversión de 22 millones de euros". El Mundo, 14 d'abril de 2012, p. 66.

Calderón, Verónica (2009). "Libros sin dueño". El País, 6 de setembre de 2009, p. 36.

Cañedo, Manuel (2011). "La privatización de las cajas". El País, 25 de gener de 2011, p. 30.

Casado Fariñas, Isabel (2012). "Cierran nuestras bibliotecas". El País, 11 de maig de 2012, p. 34.

Cia, Blanca; Geli, Carles (2008a). "'Cortocircuito' en la Biblioteca". El País, 21 de febrer de 2008, p. 13.

Cia, Blanca; Geli, Carles (2008b). "El solar de la Biblioteca Provincial sufrirá nuevas catas arqueológicas". El País, 22 de febrer de 2008, p. 9.

Constenla, Tereixa (2008). "Google pone un millón de libros al alcance de un 'clic'". El País, 3 de juliol de 2008, p. 46.

"¿Copago en bibliotecas?" (2012). El País, 5 d'abril de 2012, p. 24.

Corral, Milagros del (2009). "Sobre el acceso a la Biblioteca Nacional". El Mundo, 6 de febrer de 2009, p. 16.

"Crece el uso de las bibliotecas públicas" (2012). El País, 21 de març de 2012, p. 5.

"La crisis aumenta los préstamos en las bibliotecas" (2011). El País, 23 d'abril de 2011, p. 3.

D. S. (2011)."La Cidade da Cultura abre hoy dos de sus cinco edificios tras diez años de obras". El País, 11 de gener de 2011, p. 5.

D. S. (2012). "El BNG exige la "paralización definitiva" del Gaiás". El País, 20 de gener de 2012, p. 5

Díaz Toledo, Julián (2010). "Una pérdida irreparable". El País, 17 de febrer de 2010, p. 28.

"Equipamientos. La Biblioteca Provincial de Barcelona ya tiene una ubicación definitiva"(2008). El País, 24 de març de 2008, p. 6.

Estévez, José Luis (2012). "La Cidade da Cultura pierde visitas a la espera de una programación". El País, 27 de maig de 2012, p. 6.

Fraguas, Antonio (2009). "Google se topa con el derecho de autor". El País, 21 de gener de 2009, p. 40.

Fraguas, Antonio; Alandete, David (2009). "Digitalización en el frente europeo". El País, 4 de setembre de 2009, p. 38.

García R.; Constenla, T.; Verdú, D. (2012). "Los recortes encienden la alerta roja". El País, 28 de setembre de 2012, p. 35.

García Gallo, Bruno (2012). "Los voluntarios "complementarán" a los funcionarios en dos bibliotecas". El País, 21 de febrer de 2012, p. 2.

García Pérez, Marta (2012). "Bibliotecas de peaje". El País, 3 d'abril de 2012, p. 22.

Geli, Carles (2009). "La Diputación de Barcelona reducirá el 8% su inversión cultural". El País, 11 de desembre de 2009, p. 11.

Geli, Carles (2011). "Paralizarán la Biblioteca de Cataluña". El País, 24 de novembre de 2011, p. 43.

"Hadid ve un "escándalo" que se derribe su obra en Sevilla" (2012). El País, 5 de setembre 2012, p. 8.

Hermoso, Borja (2012). "La cultura en España, entre los excesos del ayer y el miedo del hoy". El País, 19 de març de 2012, p. 37.

"Los jueces paralizan las obras de una biblioteca de Zaha Hadid" (2009). El País, 19 de juny de 2009, p. 51.

Lázaro, J. M. (2011). "El Supremo tumba la biblioteca universitaria de Hadid en Sevilla". El País, 23 de juny de 2011, p. 3.

Lucas, Ángeles (2009). "El TSJA frena de "inmediato" las obras de la biblioteca de Sevilla". El País, 29 de juliol de 2009, p. 1.

Mandiá, Diana (2011). "El mantenimiento de la Cidade da Cultura cuesta 4,5 millones anuales". El País, 5 de novembre de 2011, p. 6.

Meléndez Sánchez, Juan (2012). "Bankia y las bibliotecas". El País, 25 de maig de 2012, p. 34.

Montañés, José Ángel (2009). "Una biblioteca nueva cada 15 días". El País, 22 d'abril de 2009, p. 10.

Montañés, José Ángel (2010a). "Las bibliotecas se sacuden el polvo". El País, 24 d'octubre de 2010, p. 1.

Montañés, José Ángel (2010b). "Generalitat y Barcelona se enfrentan por la Biblioteca Provincial". El País, 13 d'octubre de 2010, p. 1.

Montañés, José Ángel (2010c). "Menos bibliotecas por culpa de la crisis". El País, 17 d'abril de 2010, p. 4.

Montañés, José Ángel (2011). "El Ayuntamiento insiste en que la Generalitat incluya la Biblioteca Central en la red municipal". El País, 27 de gener de 2011, p. 5.

Moltó, Ezequiel (2012). "Bibliotecas en la cuerda floja". El País, 5 de març de 2012, p. 8.

Pagés, Carmen (2011). "Insensibilidad". El País, 15 de juliol de 2011, p. 28.

Palomo, Alberto G. (2012). "Lectura recortada". El País, 18 de maig de, p. 8.

Pampín, María (2011). "El mantenimiento de la Cidade da Cultura costará 2,5 millones al año". El País, 15 de gener de 2011, p. 6.

Peregil, Francisco (2011). "Monumento a la incoherencia". El País, 12 de novembre de 2011, p. 17.

"El PSOE critica el cierre de una biblioteca en Granada" (2011). El País, 15 d'agost de 2011, p. 4.

R. R. (2009). "El TSJA anula la construcción de una biblioteca en Sevilla". El País, 17 de juny de 2009, p. 4.

"Los rectores se aprietan el cinturón" (2009). El País, 2 de desembre de 2009, p. 3.

Rodríguez Rivero (2011). "La vieja utopía del conocimiento para todos está hoy más cerca que en la época en que se crearon las bibliotecas nacionales — Ídolos de la cueva Saber venderse". El País, 22 de juny de 2011, p. 40.

S. B. (2009). "Los arquitectos chocan con la Hispalense por la biblioteca". El País, 3 de juliol de 2009, p. 4.

Salgado, Daniel (2010). "A un paso de la biblioteca de Babel". El País, 7 de desembre de 2010, p. 35.

Serra, Catalina (2008a). "Cataluña construirá 85 bibliotecas públicas en cinco años". El País, 12 d'abril de 2008, p. 8.

Serra, Catalina (2008b). "Vergüenza propia". El País, 21 de febrer de 2008, p. 13.

Serra, Catalina (2009). "Convocado el concurso para la Biblioteca Provincial". El País, 6 de desembre de 2009, p. 5.

Serra, Catalina (2010). "El estudio Nitidus Arquitectes gana el concurso de la biblioteca provincial". El País, 26 d'agost de 2010, p. 4.

Sevillano, Elena G. (2009). "Con los libros a otra parte". El País, 12 d'agost de 2009, p. 7.

Sevillano, Elena G. (2010). "Caja Madrid cierra una cuarta parte de sus centros de mayores y bibliotecas La entidad alega motivos presupuestarios y de reorganización". El País, 5 de juliol de 2010, p. 1

Vega, María (2009). "'Google va a rescatar para internet los libros que están pudriéndose en las bibliotecas'". El Mundo, 1 de novembre de 2009, p. 7.

Zubieta, Eva (2009). "La Biblioteca Nacional no admite a menores". El Mundo, 5 de febrer de 2009, p. 18.

Notes

¹ La metodologia i els resultats complets d'aquest estudi s'han publicat a Galluzzi, 2014.

² Pel que fa als altres països, els diaris seleccionats són: al Regne Unit, The Times i The Guardian; a França, Le Figaro i Le Monde; a Itàlia La Repubblica i Corriere della sera.

³ Excepte en el cas de Le Monde, en al qual s'ha utilitzat Lexis Nexis™.

⁴ Només per als diaris francesos es va fer una segona cerca amb la paraula clau "mediat*" perquè no ens perdéssim una part dels articles relacionats amb les biblioteques públiques (que a França generalment s'anomenen médiathèques).

⁵ Si voleu més informació sobre aquest diari i la seva orientació cfr. Agostini, 2005.

⁶ Si voleu més informació sobre aquest diari i la seva orientació cfr. Licata, 1976.

⁷ Es pot trobar un resum del cas a Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Authors_Guild_v._Google.

⁸ En els darrers anys s'han dut a terme moltes recerques sobre el futur de les biblioteques (especialment de les biblioteques públiques) i s'ha debatut molt sobre aquest tema en el camp bibliotecari. Una mirada a les bases de dades especialitzades en biblioteconomia i documentació i a la literatura científica i professional confirma que per part dels bibliotecaris hi ha una gran necessitat de tornar a definir el paper de les biblioteques a l'escenari actual. Per tenir una idea de la importància d'aquest tema, consulteu el Library and Informations Science Abstracts (LISA), que és la base de dades més important en aquest sector: http://www.csa.com/factsheets/lisa-set-c.php.