Accés a la informació

20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar: la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement

per

Pel que fa a la creació col·laborativa, l’intercanvi i la curació de coneixement, la Viquipèdia destaca com a referent. El 15 de gener de 2021 la Viquipèdia va celebrar el 20è. aniversari. Hi ha moltes coses bones a dir sobre la Viquipèdia: ha demostrat amb èxit que gent normal i corrent, i no solament les elits acadèmiques, poden construir i produir coneixements, i a més coneixements útils. Cal tenir en compte que la Viquipèdia es manté com un dels deu webs més visitats d’internet, amb més de vint mil milions de pàgines visualitzades al mes (Estadístiques de Wikimedia, 2021). No s’ha de pagar pel contingut, no hi ha anuncis, és independent i és gestionat per una organització sense ànim de lucre, la Fundació Wikimedia, que depèn principalment de petites donacions de persones d’arreu del món. És un model únic, el coneixement lliure del poble per al poble, que s’ha mantingut fidel durant dues dècades, al llarg de les quals ha perseguit amb valentia una visió ambiciosa: un món on tothom pugui tenir accés a la suma de tot el coneixement.

Govern obert i accés a la informació: un estudi de cas sobre l’impacte en l’economia local

per
Figura 1. Aparença de la plataforma COMUNDA

L’objectiu de la investigació és presentar un procediment que permeti conèixer el desenvolupament econòmic i social d’una entitat local a partir d’iniciatives de govern obert i obertura de la informació.

Es proposa una metodologia que faciliti aquesta acció mitjançant la incorporació de plataformes analítiques a disposició del ciutadà. Per mostrar l’aplicació d’aquesta metodologia, s’explica la creació de la plataforma COMUNDA, que utilitza dades disponibles de l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona (València) sobre les despeses municipals per analitzar aspectes de la contractació pública. Aquests instruments de segon nivell, creats a partir de dades publicades pels ajuntaments, poden constituir eines analítiques per detectar irregularitats i per publicitar el teixit empresarial del municipi que poden permetre als ajuntaments articular polítiques adequades, i a les empreses i als particulars conèixer millor les característiques socioeconòmiques de la població.

S’ha comprovat la utilitat del protocol d’actuació i anàlisi proposat, extrapolable a altres casos, sobre el cas concret de la plataforma citada. En aquest cas, la mètrica MELODA dona una qualificació de 48,3% de qualitat en la reutilització i s’ha pogut comprovar que la utilització del nostre procediment constata un increment de la contractació pública al municipi l’any 2011, un dels pitjors anys de la crisi econòmica, i que la contractació a empreses externes al municipi és de dos a tres milions d’euros superior a la contractació local.

El govern obert als nous estats digitals. Quines biblioteques per a quina ciutadania?

per

[Versión castellana][English version] Ismael Peña-López Director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals Generalitat de Catalunya ismael.pena@gencat.cat 1 Introducció “Que no hi hagi un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”. Les paraules són d’Enric … Llegiu més

Intel·ligència artificial i transparència algorítmica: “It’s complicated”

per

  [Versión castellana][English version] Ramon Sangüesa DESISLAB, Laboratori d’innovació social Escola Elisava de Disseny i Enginyeria rsanguesa@elisava.net         Una part important de la societat en què ens movem es troba en l’economia d’informació, una economia de dades i algoritmes. Perquè les dades si no es tracten no són res. Aquesta economia és … Llegiu més

Màquines socials i Internet: hi va haver algun problema pel camí

per

  [Versión castellana] [English version] David Casacuberta Departament de Filosofia Universitat Autònoma de Barcelona david.casacuberta@gmail.com       En el seu famós assaig A Declaration of the Independence of Cyberspace, John Perry Barlow (1996) imaginava una utopia virtual en què els esdeveniments i els problemes del món real es tornaven irrellevants, inclosos els governs. Deixant-se … Llegiu més

Anàlisi no tan breu de l’estat actual de l’ètica de la informació: ètica de la ignorància, informació incompleta, falsa i falsejada i altres formes d’engany i incompetència

per

Objectives: The article examines how the new technologies and the internet have given society greater access to information and knowledge but have also led to a major increase in false information and lies, which constitute a serious threat to information ethics. — Methodology: The author offers a taxonomy to describe the most common types of false information (misinformation, disinformation, missing information and self-deception) and information calumny, using examples in contemporary North American politics and information media and focusing on the figures of Donald Trump and Hillary Clinton. The article analyses the role public institutions and information professionals should adopt to face the situation.

Results: While they cannot themselves possess the truth, in order to combat false information and ignorance information professionals must remain alert to the dangers present, keep abreast of the demands of their profession, be competent and informed and promote society’s information literacy at individual and collective levels.