20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar: la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement

 

Nascuda a Madrid, on encara viu, María Sefidari es va graduar en el grau de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i després va cursar el màster d'Administració i Turisme a la Facultat de Comerç de la mateixa universitat. Va ser nomenada Techweek Women's Leadership Fellow 2014, que presenta, ret homenatge i dona suport a dones que són capdavanteres emergents en negocis i tecnologia.

María Sefidari va començar a col·laborar en projectes Wikimedia el 2006 i, d'ençà d'aleshores, ha participat amb diferents funcions en el moviment Wikimedia. És una de les fundadores de Wikimedia Espanya i del Grup d'Usuàries de Wikidones; també ha creat el WikiProjecte LGBT de la Viquipèdia en castellà. Ha treballat en diferents comitès de govern de Wikimedia, incloent-hi els d'Afiliació i de Beques de Compromís Individual. Mentre va formar part del Comitè d'Afiliacions, va ocupar el càrrec de tresorera, càrrec pel qual havia de supervisar les despeses pressupostàries del comitè. Del 2013 al 2015 també va ser membre del consell d'administració de la Fundació Wikimedia.

María Sefidari es va reincorporar al Consell de la Fundació Wikimedia el 2016 per a cobrir una vacant i va ser ratificada per a un segon mandat a l’agost del 2017.

Durant el temps lliure viatja per tot el món, organitza tallers wiki per a involucrar nous editors i és seguidora del Reial Madrid Club de Futbol.

 

 

Pel que fa a la creació col·laborativa, l'intercanvi i la curació de coneixement, la Viquipèdia destaca com a referent. El 15 de gener de 2021 la Viquipèdia va celebrar el 20è. aniversari. Hi ha moltes coses bones a dir sobre la Viquipèdia: ha demostrat amb èxit que gent normal i corrent, i no solament les elits acadèmiques, poden construir i produir coneixements, i a més coneixements útils. Cal tenir en compte que la Viquipèdia es manté com un dels deu webs més visitats d'internet, amb més de vint mil milions de pàgines visualitzades al mes (Estadístiques de Wikimedia, 2021). No s'ha de pagar pel contingut, no hi ha anuncis, és independent i és gestionat per una organització sense ànim de lucre, la Fundació Wikimedia, que depèn principalment de petites donacions de persones d'arreu del món. És un model únic, el coneixement lliure del poble per al poble, que s'ha mantingut fidel durant dues dècades, al llarg de les quals ha perseguit amb valentia una visió ambiciosa: un món on tothom pugui tenir accés a la suma de tot el coneixement.

De totes les pressuposicions que la Viquipèdia ha trencat sobre com es podia crear i compartir el coneixement, encara queden alguns camins per recórrer per a aconseguir la promesa de la seva gran visió d'un món en el qual tothom pugui compartir la suma de tot el coneixement. Mentre que l'habitual control d'accés als fòrums tradicionals de producció de coneixement no és visible immediatament, la realitat és que només un percentatge molt baix dels col·laboradors de la Viquipèdia són dones (Fundació Wikimedia, 2011). Les dones constitueixen la meitat de la raça humana: aspirar a recopilar la suma de tot el coneixement serà una cosa utòpica mentre hi continuï havent barreres que impedeixin de manera significativa que la meitat de la humanitat participi en la cocreació de tot el coneixement.

Així mateix, val la pena qüestionar-se com definim els projectes "oberts" quan continuen essent difícils d'accedir a dones i altres col·lectius que històricament han quedat al marge d'escriure la història i, fins i tot, n'han estat esborrats. Per exemple, al llarg de la seva existència la Viquipèdia s'ha mantingut molt conservadora sobre la manera d'entendre el coneixement fiable. Els col·laboradors es mantenen fidels a les formes de coneixement occidental, en particular a les obres publicades, que no inclouen els coneixements que històricament s'han compartit per via oral i que encara avui hi ha pobles indígenes que comparteixen d'aquesta manera. També exclou continguts relacionats amb temes que han estat històricament invisibilitzats (dones, persones LGBT, comunitats marginades, persones de color) i per als quals, en conseqüència, hi ha molt poques fonts fiables publicades.

En aquests casos, es creen molt pocs articles, la qual cosa demostra una sorprenent manca de voluntat innovadora i de perspectiva històrica que fa que aquest tipus de continguts sovint siguin discutits o eliminats, amb la qual cosa es perpetuen certes preferències. Menys del 20 % de les biografies de la Viquipèdia en anglès són sobre dones (Johnson et al., 2020). Tal com escriuen Ford i Wajcman (2017), la infraestructura de la Viquipèdia reforça les relacions de poder existents mitjançant la reafirmació del poder ja legitimat de científics i professionals acadèmics a la Viquipèdia, i també introdueix noves i desiguals relacions de poder entre els editors que no comparteixen els mateixos nivells d'experiència i accés al que es consideren fonts de coneixement creïbles.

És urgent d'abordar aquesta situació. La investigació ha demostrat que el contingut de la Viquipèdia informa de qui llegeix la Viquipèdia. Johnson et al. (2020) han trobat que també hi ha desigualtats en els lectors de la Viquipèdia, ja que les dones la llegeixen menys que els homes. En el seu estudi, les dones mostren més interès per temes com biografies de dones o per la medicina, de manera que les llacunes de contingut, uns articles de baixa qualitat o unes preferències clares tindrien un "impacte molt gran" en les lectores. Aquests autors han conclòs que quan les dones no obtenen el mateix valor de la Viquipèdia que els homes, la llegeixen menys, i són menys propenses a col·laborar-hi, la qual cosa incrementa les llacunes de contingut existents a causa d'unes preferències centrades en un mateix.

Davant aquests reptes, quin serà el futur de la Viquipèdia? El Moviment Wikimedia (2017) ha desenvolupat una estratègia de cara al 2030 per a donar resposta a aquesta pregunta abordant els reptes més persistents a la Viquipèdia. Aquesta estratègia centra l'equitat de coneixement precisament per a enfocar "el coneixement i les comunitats que han quedat al marge de les estructures de poder i privilegi". La creació d'aquesta estratègia, iniciada arran del 15è. aniversari de la Viquipèdia, va ser un exemple de com persones de diferents països i orígens es van unir per a examinar la distància entre la funció actual de la Viquipèdia com "l'enciclopèdia que qualsevol pot editar" i la seva visió ambiciosa d'"un món en el qual cada persona pot compartir lliurement la suma de tot el coneixement". Va ser un esforç de col·laboració global a l'estil de la Viquipèdia, amb més de 200 esdeveniments a tot el món, en què van participar 2.000 membres de la comunitat de 50 països que treballen junts en més de 20 idiomes (Dhapola, 2021). Les recomanacions resultants (meta col·laboradors, 2021) proposen canvis estructurals i sistèmics en el moviment Wikimedia per a donar forma al futur de la creació i l'intercanvi de coneixement col·laboratiu, amb l'ambició de convertir-se en "la infraestructura essencial de l'ecosistema del coneixement lliure". Aquest és un esforç oportú en una època en què la desinformació augmenta (Martens et al., 2018), amb poblacions incapaces de distingir la realitat de la ficció i, per tant, potencialment més vulnerables a la manipulació. En aquest context, la Viquipèdia té el potencial de convertir-se en un far per a guiar els altres, en la manera d'assegurar que el coneixement sigui inclusiu, integral i fiable, i d'identificar les amenaces a aquests esforços i corregir-les.

 

Bibliografia

Dhapola, Shruti (2021). "Wikipedia has a new 'Universal Code of Conduct' to deal with harassment, misinformation". The Indian Express (novembre). <https://indianexpress.com/article/technology/tech-news-technology/wikipedia-new-universal-code-of-conduct-to-deal-with-harassment-misinformation-7175980/>. [Consulta: 29/03/2021].

Estadístiques de Wikimedia (2021). "Vista general mensual". Wikimedia. <https://stats.wikimedia.org/#/all-wikipedia-projects>.

Ford, Heather; Wajcman, Judy (2017). "'Anyone can edit', not everyone does: Wikipedia's infrastructure and the gender gap". Social Studies of Science, vol. 47 (març), núm. 4, pàg. 511–527. <10.1177/0306312717692172>.

Johnson, Isaac; Lemmerich, Florian; Saez-Trumper, Diego; West, Robert; Strohmaier, Markus; Zia, Leila (2020). Global gender differences in Wikipedia readership. Cornell University. <arXiv:2007.10403>. [Consulta: 29/03/2021].

Martens, B.; Aguiar, L., Gomez-Herrera, E.; Mueller-Langer, F. (2018). "The Digital Transformation of News Media and the Rise of Disinformation and Fake News". SSRN Electronic Journal. <10.2139/ssrn.3164170>.

Meta Contributors (s. f.). "Strategy/Wikimedia movement/2018-20/Recommendations". Meta, discussion about Wikimedia projects. Wikimedia. <https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Strategy/Wikimedia_movement/2018-20/Recommendations&oldid=21125175>. [Consulta: 29/03/2021].

Movement, W. (2017). "2030 Wikimedia Movement Strategy". Wikimedia. <https://meta.wikimedia.org/wiki/Strategy/Wikimedia_movement/2017/Direction#Our_strategic_direction:_Service_and_Equity>.

Strategy/Wikimedia Movement/2018-20/Recommendations (2021, febrer). Meta, discussion about Wikimedia projects. Wikimedia. <https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Strategy/Wikimedia_movement/2018-20/Recommendations&oldid=21125175>. [Consulta: 29/03/2021].

Wikimedia Foundation (2011). Wikipedia editors survey. Wikimedia. [Consulta: 29/03/2021].

 

 

Articles del mateix autor a Temària

Sefidari, María

[ més informació ]

llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.