La preservació digital del patrimoni audiovisual en suport magnètic a la Biblioteca Nacional de España

Figura 1. Fons audiovisual objecte de la digitalització massiva.

  [Versión castellana] Alicia Pastrana García Biblioteca Nacional de España alicia.pastrana@bne.es ORCID: https://orcid.org/0000-0002-8120-4341 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6765 María Isabel Cañas Plaza Biblioteca Nacional de España isabel.canas@bne.es EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6766   Resum La Biblioteca Nacional de España (BNE) és conscient de la situació de risc en què es troba el seu patrimoni audiovisual a causa de la inestabilitat, la … Llegiu més

Els gèneres audiovisuals en la producció dels booktubers: una anàlisi quantitativa

Figura 1. Assignació d'etiquetes de gènere audiovisual en els títols dels vídeos

A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l’objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l’any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d’adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d’altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d’altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d’anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d’aquest tipus de mediadors de lectura.

Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19

Figura 1. Reutilització i adaptació pròpia basada en una imatge de Wikimedia (Wikimedia Commons, 2016)

El propòsit principal d’aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d’abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s’han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós.

Per a realitzar aquesta anàlisi s’ha creat un conjunt de dades d’accés obert, que compta amb criteris d’inclusió i exclusió, partint d’un fitxer de la Generalitat de Catalunya, que inclou dades geogràfiques, el nom de la biblioteca, els seus perfils de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter i YouTube) i blogs. Per a avaluar les publicacions s’han definit dues tipologies de contingut, extern i propi, s’ha creat una escala de valoració (d’A a D) i s’han agrupat els vídeos en cinc tipologies (entrevistes, tutorials, entreteniment, ressenyes i live streaming). Sobre els resultats obtinguts cal comentar que, dels 507 registres inclosos, 372 (73,37 %) han tingut activitat; dels 886 perfils analitzats, 797 (89,95 %) han estat actius, i dels 4.377 vídeos estudiats, els més compartits han estats els d’entreteniment (3.110, 71,05 %). En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes.

La preservació de les pel·lícules en l’era del paradigma Netflix

Objective. This article examines how film archives and cinematheques should meet the challenge of preserving films in a sector where digitisation is supplanting other forms of preservation media.

Methodology. The article reviews the most important literature on the subject, as well as technical documents, film journalism and corporate publications. It also discusses and assesses the strategies that archives and cinematheques might adopt to meet the challenge.

Results. Cinematheques originated in the 1930s as institutions dedicated to preserving film heritage. Since then, they have had to adapt to the different technological transformations that have taken place in the film industry. The emergence of digital technology is changing the way films are produced, distributed and screened. One of the consequences of this paradigm shift is the progressive replacement of physical film material by digital files. In the face of such developments, the role of film archives and cinematheques in preserving film culture needs to be re-examined.

Descripció automàtica d’arxius audiovisuals: NeuralTalk, un model de video-to-text aplicat a l’arxiu de RTVE

Descripcions subministrades pel sistema en la primera iteració

Objectiu: determinar la maduresa dels sistemes de video-to-text per a la descripció automàtica d’imatges en un arxiu de televisió.

Metodologia: es fa una prova de concepte mitjançant un sistema de video-to-text desenvolupat ad hoc. La prova es va articular en tres fases o iteracions diferents entre juny de 2016 i gener de 2017. En les dues primeres iteracions el sistema va analitzar un nombre determinat de continguts procedents de l’arxiu de RTVE, les descripcions es van valorar per establir la taxa d’encert del sistema o, en altres paraules, com de propera era aquesta descripció a la que podia haver subministrat un ésser humà. En una tercera fase, i prèviament a l’anàlisi dels continguts, es va entrenar el sistema utilitzant tècniques d’aprenentatge profund amb l’objectiu de millorar els resultats.

Resultats: els resultats obtinguts posen de manifest que es tracta d’una tecnologia prometedora, si bé resulta fonamental aprofundir més en els mecanismes que serien necessaris per a la seva posada en producció en els arxius de televisió. — Objetivo: determinar la madurez de los sistemas de video-to-text para la descripción automática de imágenes en un archivo de televisión. Metodología: se realiza una prueba de concepto mediante un sistema de video-to-text desarrollado ad hoc. La prueba se articuló en tres fases o iteraciones distintas entre junio de 2016 y enero de 2017. En las dos primeras iteraciones el sistema analizó un número determinado de contenidos procedentes del archivo de RTVE, las descripciones se valoraron para establecer la tasa de acierto del sistema o, en otras palabras, cómo de cercana era dicha descripción a la que podía haber suministrado un ser humano. En una tercera fase, y previamente al análisis de los contenidos, se entrenó al sistema utilizando técnicas de aprendizaje profundo con el objetivo de mejorar los resultados.

Resultados: los resultados obtenidos ponen de manifiesto que se trata de una tecnología prometedora, si bien resulta fundamental profundizar más en los mecanismos que serían necesarios para su puesta en producción en los archivos de televisión. — Objective: To assess the deep learning capability of a video captioning model for automated image description in a television archive.

Methodology: Our proof of concept tested an ad hoc video-captioning model in three iterations between June 2016 and January 2017. In the first and second iterations the model was used to analyse a selection of content from the archives of the Spanish Radio and Television Corporation (RTVE) and the descriptions it generated were evaluated to determine the model’s success rate, i.e., how close it came to providing human-like image descriptions. In the third iteration and before the content was analysed, the model was trained using deep learning techniques to optimise the results.

Results: The results indicate that the model has potential, although further development will be required to customise its use in television archives.

Fansubbing de l’espanyol al xinès: organització, rols i normes en l’escriptura col·laborativa

Figura 1. Composició de la comunitat (elaboració pròpia)

Objectiu: documentar i analitzar la cooperació en línia d’una comunitat digital que subtitula sèries i pel·lícules hispanes al xinès; estudiar-ne els rols i les funcions, la cadena de treball, els espais virtuals, les estratègies d’autoregulació i les qüestions ètiques, i conèixer com s’organitzen a la xarxa per complir satisfactòriament una tasca multimodal i plurilingüe tan complexa.

Metodologia: anàlisi qualitativa de contingut i anàlisi del discurs sobre un corpus extret mitjançant tècniques de la netnografia, que inclou entrevistes semiestructurades, observació participant i notes de camp.

Resultats: la comunitat té una estructura jeràrquica. Una direcció reduïda coordina els altres membres, que exerceixen diferents funcions (transcripció, sincronització, traducció) en el treball col·laboratiu sobre el producte subtitulat; aprofita diferents espais virtuals (el fòrum oficial, les xarxes socials, els xats) per organitzar-se i promocionar-se, i desenvolupa un sistema complet d’autoregulació, des del reclutament fins a la formació i l’avaluació del rendiment de cada membre. Considerem que els fansubbers són voluntaris prudents (elaboren la seva pròpia normativa per tal de legitimar-se), traductors i tècnics aficionats però autònoms i seriosos (cooperen de manera eficient a la xarxa i exerceixen un control de qualitat estricte sobre els subtítols), que s’adrecen a audiències actives i apoderades en l’era digital. Aquesta pràctica revoluciona les modalitats tradicionals de lectura i escriptura, i recrea de manera original els productes mediàtics per satisfer les necessitats emergents dels espectadors. — Objetivo: documentar y analizar la cooperación en línea de una comunidad digital que subtitula series y películas hispanas al chino, estudiando los roles y las funciones, la cadena de trabajo, los espacios virtuales, las estrategias de autorregulación y las cuestiones éticas, para conocer cómo se organizan en la red para cumplir satisfactoriamente una tarea multimodal y plurilingüe tan compleja.

Metodología: análisis cualitativo de contenido y análisis del discurso sobre un corpus compuesto mediante técnicas de la netnografía, que incluyen entrevistas semiestructuradas, observación participante y notas de campo.

Resultados: la comunidad tiene una estructura jerárquica. Una dirección reducida coordina a los demás miembros, que desempeñan distintas funciones (transcripción, sincronización, traducción) en el trabajo colaborativo sobre el producto subtitulado; aprovecha diferentes espacios virtuales (foro oficial, redes sociales, chats) para organizarse y promocionarse, y desarrolla un sistema completo de autorregulación, desde el reclutamiento hasta la formación y evaluación del rendimiento de cada miembro. Consideramos que los fansubbers son voluntarios cautos (elaboran su propia normativa para legitimarse), traductores y técnicos aficionados pero autónomos y serios (cooperan de manera eficiente en la red y ejercen un estricto control de calidad sobre los subtítulos), que se dirigen a audiencias activas y empoderadas en la era digital. Esa práctica revoluciona las modalidades tradicionales de lectura y escritura, recreando de manera original los productos mediáticos para satisfacer las necesidades emergentes de los espectadores. — Objective. This paper documents and analyzes how the members of an online community of fansubbers collaborate to subtitle Hispanic series and films in Chinese. In order to understand how this community organizes itself on the Internet to satisfactorily complete such a complex multimodal and multilingual process, the paper focuses on the community members’ roles and chain of production, the virtual spaces in which they work, their self-regulation strategies and the ethical issues they face.

Methodology. The authors used qualitative content analysis and discourse analysis of a corpus composed with the help of netnographic techniques, including semi-structured interviews, participant observation and field notes.

Results. The community was found to have a hierarchical structure, where a small group of managing members coordinated the others, who completed different tasks (e.g., transcription, synchronization, translation) in the overall collaborative project. The community took advantage of existing virtual spaces (e.g., official forums, social networks, online chats) to organize and promote its work and to develop a complete system of self-regulation, from recruitment to further training and evaluation with performance management. The authors conclude that fansubbers are cautious volunteers who make their own rules to protect and legitimize their community, which consists of freelance translators and technicians who are amateurs but who take their work seriously. These volunteers collaborate efficiently on the Internet, maintaining strict quality standards in their subtitling, and are supported by active audiences. Empowered in the digital age, this community is revolutionizing traditional modalities of reading and writing, recreating media products in an original way to meet the emerging needs of viewers.

La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica

Figura 1. Seu de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona

La Filmoteca de Catalunya té com a missió principal recuperar, conservar, investigar i difondre les pel·lícules i les obres audiovisuals, així com els materials, documents, equips i qualsevol altre element que sigui d’interès per a l’estudi del cinema i l’audiovisual en general, i del cinema català en particular. En essència, conservar i difondre la cultura cinematogràfica. Es descriuen les àrees que contribueixen a aquesta fita i es reflexiona sobre la necessitat d’oferir un servei fiable i professional a la ciutadania, les institucions i les empreses amb interessos en el sector cinematogràfic. — La Filmoteca de Catalunya tiene como misión principal la recuperación, conservación, investigación y difusión de las películas y las obras audiovisuales, así como los materiales, documentos, equipos y cualquier otro elemento que sea de interés para el estudio del cine y el audiovisual en general, y del cine catalán en particular. En esencia, conservación y difusión de la cultura cinematográfica. Se describen las áreas que contribuyen a esta meta y se reflexiona sobre la necesidad de ofrecer un servicio confiable y profesional a la ciudadanía, las instituciones y las empresas con intereses en el sector cinematográfico. — The main mission of the Filmoteca de Catalunya is the recovery, conservation, research and dissemination of films and audiovisual works and materials, documents, equipment and any other element of interest to the study of cinema and audiovisual art in general and Catalan cinema in particular. In essence, the conservation and dissemination of film culture. A description is given of the areas that contribute to achieving this objective and a reflection on the need to offer the public, institutions and businesses with interests in the film industry a reliable professional service.