Fansubbing de l’espanyol al xinès: organització, rols i normes en l’escriptura col·laborativa

1 Introducció

La traducció audiovisual és una tasca lingüística sofisticada, sobretot entre dos idiomes tipològicament llunyans, com és el cas de les sèries de televisió i les pel·lícules espanyoles subtitulades i traduïdes al xinès. Solen fer aquesta tasca equips professionals altament qualificats, amb prou recursos tecnològics i lingüístics i uns costos elevats que sufraguen les televisions i, indirectament, els milers de teleespectadors. En la comunitat fansub, però, aquesta tasca l'assumeix un grup heterogeni d'aficionats (fans), de manera amateur, gratuïta i en línia. No disposen de la formació o els recursos dels professionals, però aporten passió per les obres populars, interès per la llengua i la cultura del país, i compromís amb la comunitat. Amb tot, duen a terme un treball col·laboratiu sofisticat. Produeixen eficaçment desenes d'episodis subtitulats que agraden a un nombre creixent de seguidors a Internet.

Aquest fenomen es coneix com a fansubbing (abreviatura anglesa de fan-subtitling) i els subtituladors, com a fansubbers. També anomenem els seus productes fansubs, que poden ser qualsevol tipus d'obra audiovisual (sèrie, pel·lícula, documental), sempre traduïda per aficionats. En espanyol, aquest mot anglòfon també s'usa amb naturalitat (Ferrer Simó, 2005).

A la Xina, com que el govern restringeix la importació de productes culturals estrangers, el fansub s'ha convertit en una via d'accés necessària —i, de vegades, única— a la cultura forana. En els últims anys, gràcies a la disseminació dels programes de subtitulació i edició digital, els fansubbers xinesos han proliferat i han traduït productes mediàtics procedents de gairebé tot el món.

Ens proposem d’analitzar com s'organitzen en línia els fansubbers per tal de resoldre eficaçment una empresa d'aquesta complexitat: transcriure en espanyol i traduir amb subtítols al xinès pel·lícules i sèries espanyoles que simulen registres orals ràpids i col·loquials. Aquesta qüestió ha passat gairebé desapercebuda fins als últims anys (Martínez García, 2011) i encara més en la combinació lingüística espanyol-xinès. Els estudis previs tracten el fansubbing com una cosa estàtica, i descriuen o bé les particularitats discursives de la traducció o bé les tecnologies involucrades en la producció i distribució de fansubs (Li, 2015).

En el nostre cas, considerem que els fansubs representen una mena d'"intel·ligència col·lectiva" (Lévy, 1997), que amplia la capacitat productiva de la comunitat, ja que allibera els individus de les limitacions de la memòria, i permet que el grup actuï sobre coneixements d'abast més ampli. Per això, centrem el nostre estudi en la descripció i l'anàlisi de les pràctiques de cooperació en línia. Adoptem una perspectiva dinàmica, global i èmica per descriure i comprendre l'organització de la comunitat, les tasques multimodals i plurilingües, i la seva identitat digital.

D'una banda, examinem com s'estructura la comunitat: quins són els rols i funcions que exerceix cada membre; en quins llocs de la xarxa interactuen; de quina manera recluten membres nous, i com els entrenen i regulen, i com entenen la seva tasca de traducció en relació amb la traducció comercial. D'altra banda, explorem per què aquests mitjans contribueixen (o no) a la intel·ligència col·lectiva del grup i fins a quin punt els fansubbers estan motivats, són productius i s'apoderen (o s'autolimiten) com a joves fans, voluntaris i afiliats a un grup amateur en l'era digital i globalitzada.

2 Marc teòric

El nostre estudi interdisciplinari pren com a punt de partida, en primer lloc, la investigació sobre fans, que considera que una de les característiques essencials del fansubbing és la productivitat (Fiske, 1992; Hills, 2013). Segons Wirman (2007), a part de produir significats, interpretacions i identitats, els fans creen textos culturals, nous i alterats. Els textos fets per fans (com ara fanfiction, fanzine o altres formes de fanart) són objectes d'estudi populars en les investigacions sobre fandom, el regne dels fans (fan kingdom). Segons el grau de devoció o fanatisme, els productors varien entre fans, sectaris o entusiastes, fins a assimilar qualitats professionals (Abercrombie; Longhurst, 1998; Sandvoss, 2005).

Segons Jenkins (2006), la productivitat constitueix un dels components clau de la cultura participativa: els fans s'organitzen sovint en forma de comunitats en línia, en què se senten lliures i valorats per crear, compartir i intercanviar el seu treball artístic. Des d'una perspectiva intercultural, diverses investigacions en el camp de la comunicació posen l'accent en la influència del fansubbing en la distribució global de productes culturals (Barra, 2009; Lee, 2011). Al territori xinès es considera, a més, que representa la cibercultura del país i serveix de via ràpida perquè s'integrin en el procés de globalització (Tian, ​​2011).

En segon lloc, el fansubbing esdevé també la manifestació més rellevant de la traducció de fans (Cintas; Sánchez, 2006). Aquest tipus de traducció audiovisual es relaciona amb les pràctiques lletrades vernacles (Barton; Hamilton, 2012), que es refereixen a l'escriptura i lectura en àmbits personals i privats, en el camp dels nous estudis sobre alfabetisme funcional. Alguns autors destaquen el caràcter amateur dels "subtítols fets per fans per a fans" (Ferrer Simó, 2005; González, 2007), mentre que hi ha estudis recents que argumenten que la qualitat de certs productes fansubs assoleix gairebé la dels professionals, als quals fins i tot complementen, beneficien o promocionen (Ortabasi, 2007; Martínez García, 2011).

Finalment, assenyalem que amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el web 2.0 (per exemple, les xarxes socials, les wikis, els blogs) s'han diversificat les pràctiques lletrades, com és el cas del fansubbing. D'acord amb Barton i Lee (2013), les pràctiques lletrades en les TIC són font de creativitat, invenció i originalitat, i així es valoren en la cultura mediàtica. Això és crucial per entendre per què els nostres participants s'afilien a comunitats digitals tan particulars, desenvolupen noves categories de pràctiques lletrades (paral·leles a les dominants, regulades i prestigiades per institucions oficials) i fins i tot busquen construir, recrear i reivindicar la seva pròpia identitat digital.

3 Metodologia

Adoptem la perspectiva de la netnografia (Kozinets, 2010; Li, 2015), que adapta l'etnografia tradicional al context virtual en el qual emergeixen les comunitats fan. En la línia de Kozinets (2010), primer identifiquem el camp d'estudi —que anomenem "The Burrow" (TB)— per mitjà del mètode del mostreig de conveniència: la nostra informant principal —que anomenem Kiwi— és amiga de la primera investigadora. Kiwi es va incorporar al grup el 2013, va treballar com a transcriptora i traductora, i ara dirigeix ​​un dels subgrups. La seva mediació va facilitar l'entrada a la comunitat i el contacte amb dos informants secundaris rellevants: el subadministrador d'idioma espanyol, Moisés, i l'administrador general, Shin.

Així mateix, diverses cerques a la xarxa fent servir Baidu¹ confirmen la idoneïtat d'aquesta comunitat com a objecte d'estudi. TB té un article a Baidu Baike² segons el qual el grup té més de sis anys d'història i una productivitat sorprenent (9 sèries subtitulades, que corresponen a 328 episodis; 13 sèries en curs en diversos idiomes, i 40 pel·lícules). També té un nombre estable de seguidors (diversos milers), que mostren el seu suport amb comentaris positius, reenviaments o "m'agrada" en diferents fòrums. Finalment, TB disposa d'un subgrup específic per a sèries i pel·lícules hispanes, la qual cosa serà útil per a un futur projecte de recerca doctoral.

En la recollida de dades, els tres informants es complementen en les entrevistes i els xats a causa dels diferents rols i els tipus de treball que desenvolupen a la comunitat. Fem servir l'observació participativa, i així seguim el procés de reclutament i exercim funcions de fansubber. Això fa possible una visió èmica i una triangulació metodològica (Denzin, 1970), amb les quals s'arriba al corpus següent, molt ampli i heterogeni, recopilat de manera cíclica (Androutsopoulos, 2013) entre febrer i juny de 2016: 162 documents i altres continguts multimèdia generats per membres del grup (llocs i pàgines web, pel·lícules i episodis subtitulats, normes i declaracions de grup); 31 artefactes multimodals produïts com a fansubber (correus electrònics, tests, vídeos originals, subtítols i historial dels xats); 9 entrevistes semiestructurades detallades, realitzades presencialment amb Kiwi (3 hores) i per xat amb Shin i Moisés (9.079 caràcters³ i 13 imatges); 50 converses asíncrones per xat amb els 3 informants (7.056 caràcters, 4.190 segons de missatges de veu i 4 imatges), i 30 pàgines de notes de camp.

Tot el corpus ha estat processat informàticament i una part s'ha traduït per fer-ne la presentació. Hem partit d'una anàlisi preliminar i qualitativa de contingut (Cáceres, 2008) sobre dos temes clau: l'organització i la pràctica. Hem classificat les dades i hem procedit a la codificació corresponent, seguint les categories proposades per Valero-Porras i Cassany (2016), en aquest ordre: les funcions, els espais, les eines i la normativa ètica. Així mateix, prenem com a referència treballs del fansub xinès (Tian, ​​2011; Li, 2015), que expliquen el procés de reclutament i les estratègies d'autoregulació. Finalment, adoptem la perspectiva de l'anàlisi del discurs per interpretar les identitats digitals dels fansubbers.

4 Resultats

4.1 La comunitat

Creada el 2012, "The Burrow" (TB) es dedica a traduir principalment telenovel·les i pel·lícules en anglès i espanyol, de qualitat i amb reconeixement a l'estranger, que encara no han arribat oficialment al país asiàtic. Entre la seva producció, destaquen sèries clàssiques de diversa procedència, com ara l'anglesa The Lost World, l'espanyola Física o química o la colombiana Yo soy Betty, la fea. El grup prioritza la qualitat del producte (rigor i coherència dels subtítols i de la traducció) a la velocitat d'actualització (publicar sèries de moda poc després que s'emetin en els països d'origen).

TB té uns 250 membres actius, repartits en tres subgrups: espanyol, anglès i postproducció (figura 1). El "subgrup espanyol" constitueix la meitat de la comunitat (125 membres), amb fansubbers de la Xina continental i Taiwan, a més d'un d’espanyol i una de colombiana; la majoria viu a la Xina, però també hi ha membres a Mèxic, Veneçuela, Colòmbia i Xile. Segons l'administrador, Shin, els subgrups espanyol i anglès segueixen el mateix procés de subtitulació i traducció d'originals hispans o anglòfons, respectivament, i el grup de postproducció s'encarrega de compondre els complexos productes multimodals de sortida (amb un àudio en espanyol, subtítols en espanyol en alfabet llatí i traducció al xinès amb caràcters xinesos). En el subgrup espanyol, 20 membres tradueixen notícies de diaris com ara El País o El Mundo, i la resta (aproximadament, 105) són fansubbers de sèries i pel·lícules. Han subtitulat tres temporades d'una sèrie i en tenen quatre en procés, que inclou Física o química, que és objecte d'aquest estudi.

Figura 1. Composició de la comunitat

4.2 Organització en línia

4.2.1 Rols i funcions

En la comunitat distingim una organització jeràrquica amb dos graus: el nivell directiu i el nivell dels subtituladors. L'administrador del grup (组长), que també es presenta com a director del grup, es troba per sobre dels subadministradors de cada grup (anglès, espanyol, postproducció) i del director o supervisor (总监) responsable de cada obra. A més d'assumir les tasques pròpies de la posició que ocupa, s'encarrega d'altres assumptes (reclutament, convocatòria de reunions mensuals, elaboració de normes i declaracions, moderació dels xats).

Els altres membres fan tasques específiques de manera seqüencial i cooperativa en el cicle de producció d'un fansub o episodi subtitulat i traduït, segons el rol que tinguin. L'original de la sèrie es localitza i el descarrega el personal font (片源君), normalment dels servidors de BitTorrent (lloc web per compartir anònimament documents multimèdia). L'original s'envia al grup corresponent, que inicia el procés col·laboratiu de subtitulació, sota la tutela del director del grup:

• Els transcriptors converteixen l'àudio del vídeo original en un escrit per mitjà d'un processador de textos (generalment, el Microsoft Word). És una feina exigent pel nivell lingüístic avançat que requereix. Amb la pràctica, els fansubbers han desenvolupat una sèrie d'estratègies per tal de posar remei a les dificultats de comprensió dels diàlegs ràpids i col·loquials (per exemple, disminuir la velocitat de reproducció i utilitzar subtítols de referència). També han de respectar escrupolosament certes convencions d'escriptura estipulades (format unificat de tipografia) per facilitar la comprensió i la inserció posterior del text al vídeo, tasca que realitzen altres membres.

Figura 2. Captura de transcripció

• Els correctors assenyalen els possibles errors de contingut i de format en el text transcrit, i intenten desxifrar els missatges marcats com a "XXX", que solen ser paraules que no va captar el transcriptor per la rapidesa amb què es diuen o la dificultat que generen.

• Els temporitzadors s'encarreguen de sincronitzar el text transcrit amb el vídeo, de manera que les línies es mostrin i s'ocultin en el fotograma corresponent. Utilitzen el programa professional Aegisub, que permet crear documents amb subtítols en format .srt o .ass. També decideixen quan cal modificar la longitud de les línies transcrites per adaptar-les a la capacitat de cada pantalla. D'entrada, aquesta operació pot requerir molt de temps, però amb l'experiència i l'ús de combinacions de tecles s'agilitza la feina, i el temporitzador acaba adquirint molta destresa.

Figura 3. Captura desincronització

• Els traductors també fan servir l'Aegisub per buscar la transferència lingüística escrita de l'espanyol parlat i transcrit al xinès, a la finestra dreta de textos del programa. El codi "\n" s'introdueix perquè els caràcters canviïn de línia quan apareguin en el vídeo. La traducció en xinès mandarí ha de ser comprensible i ha de respectar certes normes: no es tradueixen les interjeccions redundants i s'ometen les puntuacions no emocionals com poden ser les comes o els punts. També es valora i promou un cert grau de recreació lliure. En general, una persona s'encarrega solament d'un tipus de tasca, però excepcionalment és possible que un traductor que hagi aprovat el test de transcriptor (vegeu l'apartat 4.3) exerceixi aquest rol, i viceversa.

Figura 4. Captura de traducció

• Els editors controlen la qualitat del contingut i l'estil de la traducció, i revisen la sincronització entre vídeo i escriptura. Solen ser perfeccionistes, amb bons coneixements lingüístics i tècnics, per poder fer les modificacions necessàries a l'Aegisub.

Arribats a aquest punt, quan el director de l'obra té els subtítols bilingües sincronitzats i revisats, els lliura al subgrup de postproducció per produir-ne i distribuir-ne la versió final:

• Els componedors ajusten la tipografia de les lletres espanyoles i els caràcters xinesos d'acord amb l'estil típic de TB mitjançant l'Aegisub. Així mateix, afegeixen els títols de crèdit (és a dir, els pseudònims de tots els fansubbers participants) al costat dels noms dels productors de l'episodi (figura 5). Finalment, segueixen la pràctica comuna d'afegir el seu codi ètic a l'inici de la sèrie (vegeu l'apartat 4.4).

Figura 5. Captura de títols de crèdit dels transcriptors (听写)

• Els codificadors encripten els documents de vídeo i subtítols en un únic arxiu, que en TB sol ser en format .mp4, perquè es visualitzi fàcilment en tot tipus de suport. S'empra el programa professional MeGUI per optimitzar la qualitat del vídeo amb un pes raonable i evitar així les possibles distorsions auditives o visuals mitjançant càlculs i canvis de diferents paràmetres.

• Finalment, el director responsable de la sèrie puja el nou episodi al fòrum i en redacta un resum atractiu, però sense revelar gaire informació. Segons les necessitats específiques, alguns fansubbers també fan productes artístics de promoció (per exemple, el disseny del logotip).

4.2.2 Espais

La pràctica del fansubbing es fa en diversos espais que, al seu torn, serveixen com a plataformes perquè els seguidors accedeixin a les actualitzacions i interactuïn amb la part productora. Aquests són els espais més usats:

• Fòrum oficial de TB. És un fòrum obert multifuncional que dóna cabuda a: a) l'emmagatzematge i la publicació immediata de tots els episodis subtitulats classificats per sèrie; b) els subfòrums destinats a productes de pel·lícules, videoclips, novel·les, diaris i revistes; c) les zones de discussió lliure per a preguntes, consells i peticions dels fans sobre la traducció d'obres, d) temes importants com ara les normes, les declaracions ètiques, els requisits de reclutament, les solucions de possibles problemes tècnics sobre el fòrum i les descàrregues; e) el "saló de famosos" (名人堂) per atorgar crèdits als "membres d'honor" (荣誉组员), i f) una secció especial de promoció d'altres grups fansub del mateix tipus (estil clàssic).

El grup té més de deu mil usuaris registrats i, per tant, es preveuen diversos mecanismes per dinamitzar i fidelitzar els seguidors. Per exemple, cada vegada que un usuari inicia la sessió, ha de marcar el seu estat d'ànim i pot afegir alguna descripció, de manera que també se'n registren algunes dades personals. L'entrada diària al fòrum afegeix crèdits i "diners" al perfil, cosa que ajuda a augmentar la categoria de l'usuari perquè pugui gaudir de funcions avançades al fòrum.

• Sina Weibo (新浪微博), Baidu Tieba (百度贴吧), Douban (豆瓣小组) i el compte oficial a Wechat (微信公众号). TB és present en aquestes plataformes, accessibles des del fòrum. Són xarxes socials i fòrums d'ús ampli a la Xina, en els quals també es publiquen, encara que amb menys freqüència, les novetats i actualitzacions. Permeten alhora la interacció amb els fans, que tenen diferents preferències a l'hora d'escollir xarxes socials.

• Grup tancat de xat a QQ i Wechat. Mitjançant la missatgeria instantània xinesa QQ, el grup estableix diferents grups privats de discussió segons l'estructura organitzacional (per exemple, un xat per als directors, i un per a cada subgrup i sèrie concrets). En aquesta espai es gestionen les tasques del fansubbing; s'aclareixen dubtes lingüístics, tècnics i socioculturals; es comparteixen recursos digitals, i es presenten els nous membres o s'anuncien les expulsions. QQ també ofereix servei de correu electrònic i de creació de llistes de distribució automàtiques a partir dels contactes dels xats, la qual cosa facilita la repartició i el lliurament de les tasques.

Alguns d'aquests grups s'han estès a Wechat, plataforma emergent i preferida per molts joves, que la consideren més informal, divertida i heterogènia. S'hi comparteixen i discuteixen tot tipus de notícies i temes socials relacionats amb el món hispànic, però també hi ha safareig, s’hi fan bromes i fins i tot s'estableixen relacions d'amistat fora del món virtual entre persones que s'han conegut en línia.

4.3 Reclutament i gestió del rendiment

El procés de reclutament està actiu durant tot l'any, perquè el grup pugui incorporar el major nombre possible d'efectius. Per tal de motivar els possibles candidats es difon el missatge que, encara que no hagi recompensa per la feina de fansubber, els membres gaudeixen de l'accés a abundants recursos audiovisuals i d'un estatus exclusiu al fòrum.

El protocol de reclutament consta de dos fases. Primer, totes les persones interessades envien la sol·licitud per correu electrònic, i l'administrador avalua els candidats amb preguntes sobre disponibilitat, experiència, motivació, etc. Un cop aprovat aquest qüestionari, el sol·licitant s'uneix al grup de xat QQ dels avaluats, on rep un document sobre la normativa comunitària que ha de llegir i acceptar per continuar amb l'avaluació.

En la segona fase, cal completar un test que depèn de la feina a la qual s'aspira. Es tracta d'una mostra del treball normal (per exemple, quatre minuts de vídeo original per transcriure o tretze minuts per traduir), amb originals que canvien periòdicament. Així mateix, se subministra el tutorial dels programes necessaris, i amb això el candidat ha de practicar les convencions d'escriptura i les operacions tècniques, a part de demostrar la competència lingüística. Segons la qualitat de la resposta, els subadministradors anuncien l'aprovació o denegació dels candidats al xat.

Els candidats acceptats s'integren al grup: seleccionen una sèrie que els agrada per traduir, s'incorporen als xats corresponents i se'ls presenten els altres de membres. Durant dos mesos, se sotmeten a un període de prova en què han de resoldre activament les tasques encomanades, amb serietat i puntualitat; només després d'aquest període es converteixen en membres oficials. Si, per qualsevol raó, algun membre s'ha d'absentar temporalment, pot fer-ho mitjançant la petició d'un permís al director, requisit previ establert i habitual; en cas que no ho faci, es retardi en els lliuraments o perdi el contacte després de diverses advertències, se l'expulsa del grup.

D’una manera similar, es fa el seguiment de tots els membres amb un sistema de "gestió del rendiment" (terme usual en el món empresarial, que vincula rendiment personal amb salari). TB té en compte aspectes com ara la quantitat de tasques acabades, l'assistència a les reunions virtuals i les errades detectades entre subgrups o per part de fans (per exemple, errors lingüístics o tipogràfics). Aquest últim mecanisme s'anomena captura de cucs (捉虫) i premia qui descobreix errors i penalitza el responsable. Un cop al mes, el director comptabilitza els punts de cada membre del grup en una taula (figura 6), que presenta a la reunió virtual; a final d'any, la persona i el subgrup amb més nota acumulada obtenen gratificacions (regals, accés a més recursos, reconeixement del grup).

Figura 6. Taula de punts de Kiwi traduïda

4.4 Normativa ètica

Davant la polèmica jurídica i acadèmica de si aquesta pràctica és o no legal (Hatcher, 2005; He, 2014), els fansubbers xinesos creen el seu propi codi ètic, per protegir-se i legitimar-se. Mentre que a Espanya se sol considerar el fansubbing com una activitat il·legal (Ferrer Simó, 2005), la llei actual a la Xina, segons Shin, tolera la traducció d'obres audiovisuals per a fins no comercials, encara que admet que podria tractar-se només d'una llacuna jurídica de la qual s'aprofiten els fansubbers. Per això, la idea fonamental que no hi ha ni beneficis ni remuneracions s'exposa i reitera en nombroses ocasions i documents grupals.

Sota aquesta premissa, el grup no subtitula originals que s'han importat comercialment al país, o sigui, que ja tenen una versió oficial traduïda o doblada, ni tampoc originals triats per altres grups. Aquestes regles no escrites —però àmpliament acceptades— eviten conflictes amb empreses comercials i amb altres comunitats de fansubbers. Així mateix, el grup educa l'audiència en l'ús legítim dels fansubs: al començament de cada obra hi ha una "declaració solemne" que adverteix, entre altres punts, de l'existència de lleis de protecció dels drets d'autor i de la conveniència d'optar per la còpia legal. En el grup, també es demana als membres nous que valorin els compromisos legals i el risc associat que comporta la seva afiliació "autònoma i voluntària" a la comunitat. Amb això, el grup procura mantenir-se al marge de la responsabilitat davant possibles disputes legals.

Finalment, al començament de cada episodi s'esmenten tots els fansubbers que hi han col·laborat, identificats amb el pseudònim (figura 5), ​​juntament amb els creadors de la sèrie. És la manera habitual d'indicar la propietat intel·lectual: ningú pot reclamar individualment la seva possessió, i tots queden satisfets amb regalar el seu producte a la comunitat i als seguidors. No obstant això, en el web 2.0 (amb recursos senzills per localitzar i descarregar) els fansubs són especialment vulnerables a les accions deshonestes. Per exemple, en una ocasió una altra comunitat de fansub "va robar" els subtítols de TB d'una pel·lícula molt popular per utilitzar-los per compte propi. Fa poc, un venedor a Taobao⁴ va gravar i vendre discos amb còpies d'episodis subtitulats per a la comunitat, per a benefici personal. Aquestes incidències han conscienciat tots els subtituladors sobre la importància de protegir el dret de propietat, mentre intenten sobreviure i legitimar-se en un context social encara confús en la definició de la pràctica.

5 Discussió i conclusions

La nostra anàlisi d'aquesta comunitat xinesa de fansub mostra una organització fluida i eficient de treball en equip i en línia. Hi trobem una estructura clarament jeràrquica, tret poc corrent en el treball col·laboratiu basat en el bé comú (Benkler, 2006). En la gestió de la comunitat, detectem subordinació dels subtituladors al seu director, d'aquests als subadministradors i d'aquests últims a l'administrador Shin. Algunes eines organitzatives són els tests d'accés, el període de prova pel qual passen els principiants i la gestió del rendiment que estableix la direcció per controlar el comportament dels membres. Els directors adopten actituds gairebé professorals (Ito, 2012) davant les tasques organitzatives i de revisió, la qual cosa reforça el seu estatus de fans veterans i detentors del capital subcultural (Thornton, 1996), cosa que queda fora de l'abast dels fans corrents, simpatitzants o amants del fansub.

Sobre les activitats pròpies del fansubbing, detectem un procés altament productiu amb un grau d'autonomia notable: les tasques es distribueixen d'acord amb la competència tècnica o lingüística (transcripció, sincronització o traducció) de cada membre, i no d'acord amb l'estatus derivat de la posició en l'organigrama (per exemple, com a administrador, Shin és especialista en operacions computacionals, però coneix poc del món hispànic); els traductors tenen dret a seleccionar la sèrie que volen subtitular, segons els seus interessos, a canviar de rol dins la comunitat o a reduir el volum de feina acceptat seguint els procediments establerts. La coexistència del model jeràrquic i el treball col·laboratiu dóna origen al que tant Meng i Wu (2013) com Rong (2015) anomenen construcció híbrida, en què els fansubbers negocien constantment quin dels dos models adopten.

Creiem que és en aquesta afiliació voluntària, basada en una iniciativa intel·lectual comuna, on es ratifica la "intel·ligència col·lectiva" del grup. Cada individu posa a disposició de la resta els seus coneixements i habilitats, de manera organitzada i flexible (Lévy, 1997). Així un gran grup de fans pot fer el que fins i tot l'aficionat més compromès no podria assolir sol: acumular, retenir i fer circular contínuament quantitats d'informació ingents sense precedents (Baym, 1999). En la comunitat fansub, aquesta informació no solament es crea i s'intercanvia, com en altres grups de fans més informals —basats en l'interès compartit, en l'atenció a les modes o en la força de les xarxes socials—, sinó que també es reinverteix en les activitats productives de traducció i subtitulació, tal com suggereix la creació de tutorials (per exemple, compartir i ensenyar programes tècnics i recursos lingüístics) i bases de dades d'errors i vocabulari, a manera de productivitat instrumental (Wirman, 2013).

Des d'una perspectiva més àmplia, aquest estudi il·lustra com el nou entorn digital revoluciona el desenvolupament de la intel·ligència col·lectiva, ja que contribueix a superar els límits geogràfics i temporals de comunicació entre fans, i dóna lloc al que Hills (2002) conceptualitza com a just-in-time fandom. Els nostres fansubbers s'hi adhereixen, atesos els variats espais virtuals que aprofiten per organitzar-se i promocionar-se (per exemple, QQ per comunicar-se entre si; fòrum oficial i xarxes socials per contactar amb els seguidors; enciclopèdies en línia per crear autopresentacions). Com apunta Jenkins (2006), des dels textos distribuïts per la xarxa fins als continguts multimodals, no solament canvia el format, sinó també els canals i les plataformes. Gràcies a això, les audiències actives estan més apoderades que mai per participar i col·laborar en la creació i interacció digitals.

A més, mitjançant l'anàlisi del codi d'acció que formulen els fansubbers i les motivacions per a la pràctica, revelem una interacció complexa entre la dinàmica de dalt a baix del poder institucional i corporatiu sobre la producció i distribució mediàtica, i la força de baix a dalt de l'activitat fan. Tot això, amb l'objectiu de crear i distribuir continguts segons els interessos (Li, 2015). Si bé la situació legal és precària, com en molts altres països, els fansubbers eviten d'atemptar contra els interessos de terceres parts; aspiren a contribuir a educar l'audiència, i aconsegueixen legitimar-se en la tensió que comporta la convergència dels mitjans de comunicació (Jenkins, 2006). Això també concorda amb Lee (2011), que suggereix que, en l'univers fan, el concepte de drets d'autor difereix del discurs oficial, i està vinculat amb l'entesa i la interpretació subjectiva del consum cultural.

Finalment, ens agradaria indicar algunes línies de recerca futures. Una qüestió que no hem pogut abordar és la motivació dels fansubbers. Segons les nostres dades, la primera seria l'interès personal en l'aprenentatge de l'idioma i la cultura espanyols, seguida per propòsits més psicològics o socials, com els de desenvolupar una identitat friki, afiliar-se a un grup de moda o admirat, o entrar en contacte amb especialistes del fansub. Tot i això, es requereixen més dades i informants per completar i descriure aquests motius i per aclarir qüestions més específiques, com ara si afecta o no i de quina manera a la pràctica del fansubbing, si faciliten la construcció d'una identitat col·lectiva del grup o si es resisteixen a la regulació mediàtica. Finalment, queda per explorar la repercussió d'aquesta pràctica vernacla en la millora de la competència lingüística i, fins i tot, en les possibilitats didàctiques dins l'ensenyament formal.

Bibliografia

Abercrombie, Nicholas; Longhurst, Brian (1998). Audiences. London: Thousand Oaks / New Delhi: SAGE Publications.

Androutsopoulos, Jannis (2013). "Online Data Collection". En: Mallinson, Christine; Childs, Becky; Van Herk, Gerard (ed.). Data Collection in Sociolinguistics. New York: Routledge, p. 236–250.

Barra, Luca (2009). "The mediation is the message Italian regionalization of US TV series as co-creational work". International journal of cultural studies, vol.12, no. 5, p. 509–525.<http://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/1367877909337859>. [Consulta: 09/07/2016].

Barton, David; Hamilton, Mary (2012). Local literacies: Reading and writing in one community. London: Routledge.

Barton, David; Lee, Carmen (2013). Language online: Investigating digital texts and practices. Milton Park, Abingdon, Oxon: Routledge.

Baym, Nancy (1999). Tune In, Log On: Soaps, Fandom and Online Community. New York: Corwin.

Benkler, Yochai (2006). The wealth of networks. New Haven, CT: Yale University Press.

Cáceres, Pablo (2008). "Análisis cualitativo de contenido: Una alternativa metodológica alcanzable". Psicoperspectivas. Individuo y sociedad, vol. 2, n.º 1, p. 53–82.

Cintas, Jorge Díaz; Sánchez, Pablo Muñoz (2006). "Fansubs: Audiovisual translation in an amateur environment". The journal of specialised translation, no. 6, p. 37–52. <http://www.jostrans.org/issue06/art_diaz_munoz.php>. [Consulta: 09/07/2016].

Denzin, Norman K. (1970). The research act in sociology: A theoretical introduction to sociological method. London: Butterworths.

Ferrer Simó, María Rosario (2005). "Fansubs y scanlations: la influencia del aficionado en los criterios profesionales". Puentes, n.º 6, p. 27–44. <http://wdb.ugr.es/~greti/revista-puentes/pub6/04-Maria-Rosario-Ferrer.pdf>. [Consulta: 09/07/2016].

Fiske, John (1992). "The cultural economy of fandom". En: Lewis, Lisa A. (ed.). The adoring audience: Fan culture and popular media. London / New York: Routledge, p. 30–49.

González, Luis Pérez (2007). "Fansubbing anime: insights into the 'butterfly effect' of globalisation on audiovisual translation". Perspectives, vol. 14, no. 4, p. 260–277. <http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/09076760708669043?needAccess=true>. [Consulta: 09/07/2016].

Hatcher, Jordan S. (2005). "Of otaku and fansubs: a critical look at anime online in light of current issues in copyright law". Script-ed, vol. 2, no. 4, p. 514–542. <http://eng1131adaptations.pbworks.com/f/Hatcher%20-%20Of%20Otakus%20and%20Fansubs.pdf>. [Consulta: 09/07/2016].

He, Tianxiang (2014). "Fansubs and market access of foreign audiovisual products in China: The copyright predicament and the use of No Action Policy". Oregon review of international law, vol. 16, p. 308–345. <https://scholarsbank.uoregon.edu/xmlui/bitstream/handle/1794/19404/He.pdf?sequence=1>. [Consulta: 09/07/2016].

Hills, Matt (2002). Fan cultures. London: Routledge.

— (2013). "Fiske's 'textual productivity' and digital fandom: web 2.0 democratization versus fan distinction". Participations, vol. 10, no. 1, p. 130–153. <http://www.participations.org/Volume%2010/Issue%201/9%20Hills%2010.1.pdf>. [Consulta: 24/10/2016].

Ito, Mizuko (2012). "As Long as It's Not Linkin Park Z': Popularity, Distinction, and Status in the AMV Subculture". En: Ito, Mizuko; Okabe, Daisuke; Tsuji, Izumi (ed.). Fandom Unbound: Otaku Culture in a Connected World. New Haven / London: Yale University Press, p. 275–298.

Jenkins, Henry (2002). "Interactive audiences? The collective intelligence of media fans". En: Harries, Dan (ed.). The New Media Book. London: British Film Institute, p. 157–170. <http://labweb.education.wisc.edu/curric606/readings/Jenkins2002.pdf>. [Consulta: 24/10/2016].

— (2006). Fans, bloggers, and gamers: Exploring participatory culture. New York: NYU Press.

Kozinets, Robert V. (2010). Netnography: Doing ethnographic research online. Los Angeles: Sage Publications.

Lee, Hye-Kyung (2011). "Participatory media fandom: a case study of anime fansubbing". Media, culture & society, vol. 33, no. 8, p. 1.131–1.147.

Lévy, Pierre (1997). Collective Intelligence: Mankind's Emerging World in Cyberspace.Cambridge: Perseus.

Li, Dang (2015). Amateur translation and the development of a participatory culture in China? A netnographic study of the Last Fantasy fansubbing group (tesis doctoral). Manchester: University of Manchester. <https://www.escholar.manchester.ac.uk/uk-ac-man-scw:273854>. [Consulta: 09/07/2016].

Martínez García, Eva María (2011). "Los fansubs: el caso de traducciones (no tan) amateur". Tonos digital, n.º 20.

Meng, Bingchuan; Wu, Fei (2013). "Commons/Commodity: Peer Production Caught in the Web of the Commercial market". Information, communication & society, vol. 16, no. 1, p. 125–145. <https://www.um.es/tonosdigital/znum20/secciones/monotonos-los_fansubs.htm>. [Consulta: 24/10/2016].

Ortabasi, Melek (2007). "Indexing the past: Visual language and translatability in Kon Satoshi's Millennium Actress". Perspectives, vol. 14, no. 4, p. 278–291.

Rong, Zongxiao (2015). Hybridity within peer production: The power negotiation of Chinese fansub groups (tesis de posgrado). London: London School of Economics and Political Science. <http://www.lse.ac.uk/media@lse/research/mediaWorkingPapers/MScDissertationSeries/2014/Zongxiao-Rong-proofread-by-NK.pdf>. [Consulta: 09/07/2016].

Sandvoss, Cornel (2005). Fans. Cambridge / Malden: Polity Press.

Tian, Yuan (2011). Fansub cyber culture in China (tesis de posgrado). Washington: Georgetown University. <https://repository.library.georgetown.edu/handle/10822/552957>. [Consulta: 09/07/2016].

Thornton, Sarah (1996). Club cultures: Music, media, and subcultural capital. Middletown: Wesleyan University Press.

Valero-Porras, María José; Cassany, Daniel (2016). "Traducción por fans para fans: organización y prácticas en una comunidad hispánica de scanlation". BiD: Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 37.

Wirman, Hannah (2007). "'I Am Not a Fan, I Just Play a Lot' – If Power Gamers Aren't Fans, Who Are?". En: Baba, A. (ed.). Situated Play: Proceedings of the Third International Conference of DiGRA. Tokyo, Japan: University of Tokyo, p. 377–385. <http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.190.421&rep=rep1&type=pdf>. [Consulta: 24/10/2016].

— (2013) "Sobre la productividad y los fans de los juegos". En: Aranda, D.; Sánchez-Navarro, J. (ed.). Aprovecha el tiempo y juega. Algunas claves para entender los videojuegos. Barcelona: UOC, p. 145–184.

Zheng, Xiqing (2016). Borderless Fandom and Contemporary Popular Cultural Scene in Chinese Cyberspace (tesis doctoral). Washington: University of Washington. <https://digital.lib.washington.edu/researchworks/handle/1773/36544>. [Consulta: 24/10/2016].

Notes

¹ Motor de cerca més popular en xinès.

² Enciclopèdia col·laborativa en línia més gran en xinès.

³ Per tal de calcular el volum d'aquest corpus amb referents occidentals, assenyalem que els caràcters són ideogrames i que se sol considerar que un caràcter xinès equival entre 1,5 i 1,8 paraules en anglès.

⁴ Plataforma xinesa de compra i venda particular, similar a l'eBay.