Aquest article tracta sobre la conservació i la restauració de pel·lícules amb tecnologies digitals. Les pel·lícules, com a expressió de la memòria col·lectiva, formen part del patrimoni comú de la humanitat, i mereixen ser preservades i difoses. Per això, la qüestió de la preservació dels materials cinematogràfics està guanyant pes, sobretot si tenim en compte la fragilitat estructural i la curta durada de l’estoc de pel·lícules.
L’estat actual del mitjà audiovisual és de transició: a poc a poc l’element analògic i fotoquímic és substituït pel sistema digital. I això influeix molt en les pràctiques de producció i distribució del cinema, i també en els debats teòrics sobre el mitjà: els criteris d’arxivament i els processos de restauració no són una excepció a aquesta lògica. — Este artículo trata sobre la conservación y la restauración de películas con tecnologías digitales. Las películas, como expresión de la memoria colectiva, forman parte del patrimonio común de la humanidad, y merecen ser preservadas y difundidas. Por eso, la cuestión de la preservación de los materiales cinematográficos está ganando peso, sobre todo si tenemos en cuenta la fragilidad estructural y la corta duración del stock de películas.
El estado actual del medio audiovisual es de transición: poco a poco el elemento analógico y fotoquímico es sustituido por el sistema digital. Lo cual influye mucho en las prácticas de producción y distribución del cine, y también en los debates teóricos sobre el medio: los criterios de archivo y los procesos de restauración no son una excepción a esta lógica. — This article focuses on the issues of conservation and restoration of films through digital technologies. Films, as an expression of collective memory, become part of the common heritage of humankind, which deserves to be safeguarded and disseminated. As a consequence of this awareness, the issue of preserving cinematic materials becomes a pressing one, especially when the structural frailty and transience of the film stock is taken into account.
The current condition of audiovisual media is one of transition: the analog and photochemical element is gradually replaced by the digital apparatus. Such condition radically influences the practices of production and distribution of the cinema, as well as the theoretical debates on the medium: the archiving criteria and restoring procedures are no exception to this logic.
