Protegint la memòria digital: estratègies i plataformes de la Unesco

  [Versión castellana] Zine El Abidine Larhfiri Doctorand en Management of Digital Transformation    Scuola IMT Alti Studi Lucca zine.larhfiri@imtlucca.it ORCID: https://orcid.org/0000-0001-6287-6014 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6791 Mari Vállez Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual i Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)    Universitat de Barcelona marivallez@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-3284-2590 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha4365   Resum Objectius: aquest treball recull les … Llegiu més

L’Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d’humanitats digitals

Figura 1. Esquema de la metodologia utilitzada per a la revisió bibliogràfica i resultats del procés. Font: Elaboració pròpia

Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l’Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d’humanitats digitals d’índole diversa.

Metodologia: l’anàlisi de les característiques de l’Omeka S s’ha realitzat a partir d’una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l’aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l’aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d’ús de caràcter internacional en l’àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l’eina. Finalment, s’ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches.

Resultats: entre els principals punts forts de l’Omeka S, destaca la seva facilitat d’instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d’accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D’altra banda, la gestió d’un projecte amb l’Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l’accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL.

El dret a l’oblit davant l’accés a la memòria periodística: drets en conflicte en la gestió de la informació de l’hemeroteca digital

Figura 1. Rols que exerceix l'usuari davant el mitjà de comunicació a partir dels quals es poden generar o rastrejar dades de caràcter personal. Font: Elaboració pròpia

Characterised by its elimination of time boundaries, its attribution of value to personal data and the possibilities it offers for transferring that data to third countries or international organisations, the singular nature of our digital media landscape is highlighting the importance of data protection and our so-called right to be forgotten. This is seen in the adaptation of legal regimes governing the Internet but also in the EU case-law being written to balance these rights and others, such as the right to freedom of expression and information. As earlier studies have already shown (e.g., Pauner, 2015), the difficulty of striking this balance has become evident in the arena of digital newspaper and journal archives, where freedom of information and also journalistic exemption from statutory provisions play an important role in storing and retrieving news data. The article contributes to the ongoing study of how personal data protection rights are being affected by the information management practises of such archives by reviewing recent case-law. It also examines the privacy policies and terms and conditions agreements published by the biggest digital newspapers and evaluates how far these are being tailored to meet the challenge of protecting personal data privacy in today’s society. The results reveal a lack of specific guidelines in the terms and conditions agreements published by such archives on their use of personal data.