Biblioteques digitals

Protegint la memòria digital: estratègies i plataformes de la Unesco

per

  [Versión castellana] Zine El Abidine Larhfiri Doctorand en Management of Digital Transformation    Scuola IMT Alti Studi Lucca zine.larhfiri@imtlucca.it ORCID: https://orcid.org/0000-0001-6287-6014 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6791 Mari Vállez Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual i Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)    Universitat de Barcelona marivallez@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-3284-2590 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha4365   Resum Objectius: aquest treball recull les … Llegiu més

L’Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d’humanitats digitals

per
Figura 1. Esquema de la metodologia utilitzada per a la revisió bibliogràfica i resultats del procés. Font: Elaboració pròpia

Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l’Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d’humanitats digitals d’índole diversa.

Metodologia: l’anàlisi de les característiques de l’Omeka S s’ha realitzat a partir d’una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l’aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l’aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d’ús de caràcter internacional en l’àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l’eina. Finalment, s’ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches.

Resultats: entre els principals punts forts de l’Omeka S, destaca la seva facilitat d’instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d’accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D’altra banda, la gestió d’un projecte amb l’Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l’accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL.

El dret a l’oblit davant l’accés a la memòria periodística: drets en conflicte en la gestió de la informació de l’hemeroteca digital

per
Figura 1. Rols que exerceix l'usuari davant el mitjà de comunicació a partir dels quals es poden generar o rastrejar dades de caràcter personal. Font: Elaboració pròpia

Characterised by its elimination of time boundaries, its attribution of value to personal data and the possibilities it offers for transferring that data to third countries or international organisations, the singular nature of our digital media landscape is highlighting the importance of data protection and our so-called right to be forgotten. This is seen in the adaptation of legal regimes governing the Internet but also in the EU case-law being written to balance these rights and others, such as the right to freedom of expression and information. As earlier studies have already shown (e.g., Pauner, 2015), the difficulty of striking this balance has become evident in the arena of digital newspaper and journal archives, where freedom of information and also journalistic exemption from statutory provisions play an important role in storing and retrieving news data. The article contributes to the ongoing study of how personal data protection rights are being affected by the information management practises of such archives by reviewing recent case-law. It also examines the privacy policies and terms and conditions agreements published by the biggest digital newspapers and evaluates how far these are being tailored to meet the challenge of protecting personal data privacy in today’s society. The results reveal a lack of specific guidelines in the terms and conditions agreements published by such archives on their use of personal data.

Fons antic i repositoris universitaris a Espanya

per

Es mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d’analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s’ha elaborat un model o llista que consta d’onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre’s que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d’aquestes característiques. — Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. — This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

Crowdsourcing a les institucions de la memòria: les transcripcions massives*

per
Classificació dels diferents tipus de crowdsourcing [elaboració pròpia a partir d'Estellés-Arolas i González-Ladrón-de-Guevara (2012)]

En els últims anys, la participació social per mitjà de la xarxa ha esdevingut essencial en alguns àmbits. En aquest treball es fa referència a aquest tipus de moviment anomenat ‘crowdsourcing’ o de ‘proveïment participatiu’, a la figura del voluntariat i a les motivacions que el porten a participar-hi. A més, es mostra un recull dels principals projectes de ‘crowdsourcing’ sobre transcripcions massives realitzats a les institucions de la memòria (biblioteques, arxius, museus i les galeries) a nivell internacional. Mitjançant l’anàlisi d’aquests projectes, se’n revisen les característiques a través d’uns indicadors creats especialment per aquests tipus d’iniciatives i, a partir d’aquí, es proposen unes bones pràctiques que cal preveure en el disseny de projectes de transcripcions massives. — En los últimos años, la participación social a través de la red se ha convertido en esencial en algunos ámbitos. En este trabajo se hace referencia a este tipo de movimientos llamados ‘crowdsourcing’ o de ‘abastecimiento participativo’, a la figura del voluntariado y a las motivaciones que le llevan a participar. Además, se muestra una recopilación de los principales proyectos de — In recent years, the growth of web-based social participation and the open source movement have prompted a number of initiatives, including the movement known as crowdsourcing . This paper examines crowdsourcing as a volunteering phenomenon and considers what motivates individuals to participate in crowdsourcing. In addition, the paper reviews the main projects in mass transcription being made in memory institutions worldwide (libraries, archives, museums and galleries), briefly introducing each project and analyzing its main features. Finally, a selection of best practices is offered to guide institutions in the implementation of mass transcription projects.

Arxius documentals en publicitat: Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español (Publidocnet)

per
Figura 1. Primera portada del portal Publidocnet

Un model documental per a la publicitat ha de promoure i conservar el patrimoni amb totes les eines possibles que té a l’abast. Publidocnet és un centre de documentació actiu que ofereix als estudiants, investigadors i persones interessades en la publicitat una visió analítica de les campanyes, informació relacionada, poder veure’n l’anunci televisiu, escoltar-ne les falques, veure’n les imatges i estudiar-ne la fitxa tècnica; en definitiva, una manera d’entendre i conèixer la publicitat per mitjà de les creacions dels publicitaris. Té com a objectiu la conservació del patrimoni, en un acord tàcit amb les agències de publicitat, que donen el material d’estudi per als alumnes. Publidocnet és, doncs, un centre documental multimèdia, gràfic i textual de la publicitat espanyola. — Un modelo documental para la publicidad ha de promover y conservar el patrimonio con todas las herramientas posibles a su alcance. Publidocnet es un centro de documentación activo que ofrece a los estudiantes, investigadores y personas interesadas en la publicidad una visión analítica de las campañas, información sobre ellas, poder ver el anuncio televisivo, escuchar las cuñas, ver las imágenes de las campañas y estudiar la ficha técnica; en definitiva, una manera de entender y conocer la publicidad a través de las creaciones de los publicitarios. Su fin último es la conservación del patrimonio, en un acuerdo tácito con las agencias de publicidad que donan el material para el estudio por parte de los alumnos y para su conservación. Publidocnet es, pues, un centro documental multimedia, gráfico y textual de la publicidad española. — A documentary model for advertising has to promote and conserve advertising heritage with all the instruments at its disposal. Publidocnet, Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español, is a centre for conserving documentary heritage in advertising in which students, researchers and professionals study different aspects of the industry, including the analysis of promotional campaigns and commercials, audio branding , campaign images and technical profiles—all through practical examples of creative advertising. Because its mission is to conserve documentary heritage in advertising the centre is able to maintain a series of informal agreements with advertising companies who donate their materials for study purposes. The materials themselves include graphics and text in different media.

L’Arxiu de la Paraula: context i projecte del repositori audiovisual de l’Ateneu Barcelonès

per
Digitalització 2005-2014

Es presenten els resultats del projecte de digitalització del fons audiovisual de l’Ateneu Barcelonès iniciat per l’Àrea de Biblioteca i Arxiu Històric l’any 2011. S’explica la metodologia de treball fent èmfasi en la gestió dels fitxers analògics i nascuts digitals i en la problemàtica derivada dels drets d’autor. Finalment, es presenta l’Arxiu de la Paraula i l’@teneu hub, nous repositori i web respectivament, l’objectiu dels quals és difondre el patrimoni audiovisual i donar accés centralitzat als diferents continguts generats per l’entitat. — Se presentan los resultados del proyecto de digitalización del fondo audiovisual del Ateneu Barcelonès iniciado por el área de Biblioteca y Archivo Histórico en 2011. Se explica la metodología de trabajo haciendo énfasis en la gestión de los ficheros analógicos y nacidos digitales y en la problemática derivada de los derechos de autor. Finalmente, se presenta el Archivo de la Palabra y el @teneo hub, nuevos repositorio y web respectivamente, cuyo objetivo es difundir el patrimonio audiovisual y dar acceso centralizado a los diferentes contenidos generados por la entidad. — This paper reports on the project to digitize the audiovisual archives of the Ateneu Barcelonès, which was launched by that institution’s Library and Archive department in 2011. The paper explains the methodology used to create the repository, focusing on the management of analogue files and born-digital materials and the question of author’s rights. Finally, it presents the new repository L’Arxiu de la Paraula (the Word Archive) and the new website, @teneu hub, which are designed to disseminate the Ateneu’s audiovisual heritage and provide centralized access to its different contents.

El CollectiveAccess, un sistema de gestió i difusió de col·leccions de museus, arxius i biblioteques

per
Fragment del formulari de catalogació disponible en una instal·lació amb el perfil de metadades Dublin Core

Es presenten les característiques principals del CollectiveAccess, un sistema de gestió i difusió de col·leccions digitals per a museus, arxius i biblioteques. Se’n descriuen els components principals, el procés d’instal·lació, l’estructura interna del sistema i es mostren alguns exemples de casos d’ús. Les versions analitzades del sistema són la 1.4 del Providence i la 2.0 del Pawtucket. — Se presentan las principales características de CollectiveAccess, un sistema de gestión y difusión de colecciones digitales para museos, archivos y bibliotecas. Se describen sus principales componentes, el proceso de instalación, la estructura interna del sistema y se muestran algunos ejemplos de casos de uso. Las versiones analizadas del sistema son la 1.4 de Providence y la 2.0 de Pawtucket. — This paper describes the main features of CollectiveAccess, a collections management and presentation system for the digital collections of museums, archives and libraries. The paper describes the main features of the system and explains how to install and configure the package. It also examines CA’s internal structure and gives examples of how it can be used. The system analyzed in the paper uses Version 1.4 of the core cataloguing application Providence and Version 2.0 of the public web-tool Pawtucket.

Estratègies de formació i informació per implantar l’OpenCourseWare a la Universitat de València. Participació dels usuaris potencials en el procés

per

Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l’OpenCourseWare. Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s’haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials.

Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València.

Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l’OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l’experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents. Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l’OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l’accés obert (open access) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica. Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada. A més, s’hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat. — Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials.

Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University.

Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.