L’Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d’humanitats digitals

1 Introducció

L’Omeka S (Semantic) és un sistema de gestió de continguts de programari lliure pensat perquè tot tipus d’institucions culturals (biblioteques, arxius, museus, universitats, entre altres) puguin desenvolupar projectes digitals d’índole diversa. L’Omeka S és un projecte de la Corporation for Digital Scholarship del Roy Rosenzweig Center de la Universitat George Mason, responsable també d’altres projectes de referència en els seus respectius àmbits, com l’Omeka Classic o el sistema de gestió de referències bibliogràfiques Zotero, entre altres.

L’Omeka S s’emmarca en una nova generació de plataformes tecnològiques que, a diferència dels sistemes de gestió de repositoris “tradicionals”, com ContentDM, Greenstone, DSpace, Eprint o Invenio, incorporen tot un conjunt de funcionalitats, recursos i tecnologies per a la creació de productes derivats del contingut del repositori, com exposicions virtuals, línies de temps, recursos interactius, mitjançant els quals és possible interactuar amb els objectes del repositori o accedir-hi per mitjà de diferents formes de visualització de la informació (Marsh, 2017). Les limitacions en la publicació i generació de productes derivats del repositori que caracteritzen aquestes altres aplicacions de programari esmentades han comportat també la implementació de l’Omeka S com a capa de comunicació pública sobre sistemes de gestió de repositoris mitjançant les seves respectives API (Application Programming Interfaces), o com a sistema de gestió de continguts per mostrar de manera estructurada grans col·leccions de dades disponibles en tercers sistemes. Alguns exemples representatius s’esmenten en els treballs de Hoyle (2017), Laudito (2020) i Wittmann et al. (2019).

En abordar l’anàlisi d’aquesta aplicació, la primera qüestió que cal destacar són les diferències entre aquest programa i l’anomenat Omeka Classic (Alcaraz, 2012). Tot i compartir nom, es tracta de dues aplicacions totalment independents, que no comparteixen codi ni full de ruta. Les similituds entre l’una i l’altra es limiten, més enllà del nom, al propòsit general pel qual s’han desenvolupat. És a dir, la distribució de col·leccions digitals al web, la publicació d’exposicions virtuals o altres tipus de projectes en l’àrea de les humanitats digitals.

L’objectiu d’aquest treball és analitzar en detall les característiques, funcionalitats i possibilitats de l’Omeka S, i també les temàtiques i característiques dels projectes implementats. L’interès per aquesta aplicació es justifica pel reconegut prestigi dels seus desenvolupadors, responsables d’aplicacions de programari implementades en milers de projectes d’institucions de tot el món. També per la important i activa comunitat d’usuaris que té aquesta aplicació. En aquest article, s’analitza la versió 3.0.2 de l’Omeka S, la darrera versió estable disponible en el moment de l’anàlisi.

L’article s’estructura de la manera següent: en la secció Metodologia, s’exposa el mètode emprat per elaborar l’anàlisi de l’aplicació que és objecte d’estudi. A continuació, es detallen l’arquitectura i els requisits tècnics de l’Omeka S, la creació i configuració d’un lloc, la gestió dels vocabularis de metadades i de les plantilles de catalogació, a més de la utilitat dels seus principals mòduls i funcionalitats. En la secció Projectes, es recull una mostra de projectes implementats amb l’Omeka S. Per acabar, es fa una comparativa entre l’Omeka S i altres aplicacions en el sector dels repositoris digitals i els projectes d’humanitats digitals.

2 Metodologia

La metodologia ha consistit en una revisió bibliogràfica dels treballs publicats sobre l’Omeka S i sobre projectes implementats amb aquesta aplicació, l’anàlisi de la informació disponible en la documentació oficial de l’Omeka S, i per mitjà de la instal·lació, l’ús i l’anàlisi de l’aplicació. Posteriorment, es van seleccionar altres aplicacions per fer una comparativa entre les seves funcionalitats i les de l’Omeka S.

La revisió bibliogràfica es va portar a terme a Google Scholar el 10 de juny de 2021. L’estratègia de cerca es va basar en la combinació de termes següent: “Omeka S” OR “Omeka Semantic” OR “Omeka-S” OR “Omeka-Semantic”. Per a la gestió de l’anàlisi dels resultats es va fer servir Publish or Perish.

Els criteris d’elegibilitat es van basar en treballs el principal objectiu dels quals fos l’anàlisi de les característiques de l’Omeka S o d’un projecte desenvolupat amb aquesta aplicació, publicats en anglès, francès,1 castellà o català a partir de l’1 de gener de 2017 (data d’aparició de la primera beta de l’Omeka S). A partir dels criteris de no elegibilitat, es van excloure tots els treballs en els quals s’esmenta l’Omeka S, però sense abordar cap anàlisi o comentar algun projecte relacionat, i qualsevol altre document de caràcter no científic.

La Figura 1 mostra un resum del procés de revisió bibliogràfica.

Figura 1. Esquema de la metodologia utilitzada per a la revisió bibliogràfica i resultats del procés. Font: Elaboració pròpia

Per a l’anàlisi comparativa de l’Omeka S amb altres solucions tecnològiques de la mateixa àrea, s’ha fet servir una fitxa d’anàlisi basada en els requisits recollits en els treballs de Cascón-Katchadourian et al. (2018) i Kubik i Kwiecień (2020), que s’han consolidat i adaptat a les particularitats del programari per analitzar en aquest treball.

3 Anàlisi de l’Omeka S

3.1 Estructura de l’aplicació i gestió d’usuaris

El tauler d’administració de l’Omeka S es divideix en dues grans seccions (Figura 2). Un bloc format pel cercador i les opcions de navegació, situat a la part esquerra de la interfície, i una part central, en la qual es mostra el contingut i les opcions específiques de la secció en la qual ens trobem.

Figura 2. Pantalla d’inici del tauler d’administració. Font: captura de pantalla de l’autor

El menú de navegació es divideix, al mateix temps, en tres grans blocs: “Sites”, “Resources” i “Admin”. L’opció “Sites” permet crear i gestionar els diferents llocs des dels quals mostrarem públicament el contingut del repositori. Sota “Resources”, trobem les opcions pensades per a la creació i l’edició d’objectes digitals (“Items”), els conjunts d’ítems (“Items sets”) que funcionen com a col·leccions o agrupacions temàtiques d’objectes digitals, les opcions de gestió dels vocabularis que cal utilitzar en la descripció dels objectes digitals del repositori i les plantilles de catalogació. Finalment, sota l’opció “Admin”, trobem la gestió d’usuaris, mòduls, processos actius i els paràmetres del lloc.

3.2 Els llocs

Els llocs són la cara pública d’una instància de l’Omeka S (Omeka, 2021a). En una única instal·lació, és possible generar tants llocs com calgui. Cada lloc es pot correspondre amb un projecte específic i utilitzar tot o només un conjunt concret dels objectes disponibles en el sistema. Cadascun d’aquests entorns disposarà del seu propi URL i tindrà les seves pròpies pàgines, sistemes de navegació, permisos d’usuari i aparença.

Aquesta característica fa de l’Omeka S una solució interessant per a les institucions que necessiten gestionar múltiples llocs diferents, però que han de compartir objectes entre aquests (Nishanbaev; Champion; McMeekin, 2019; Boyles, 2020; Li, 2020; Popović; Škorić; Rujević, 2021). Una arquitectura multilloc especialment útil per a institucions del sector GLAM en les quals coincideixen, sota una mateixa organització, diferents tipus d’unitats d’informació, cosa que permet la creació d’entorns específics per a cadascuna (vocabularis, plantilles de catalogació, de visualització de la informació, interfícies públiques diferenciades…), però compartint un mateix tauler d’administració per mitjà del qual és possible accedir a tots els objectes digitals. Una integració que també es pot explotar a la interfície pública, des de la qual és possible establir tota mena de relacions entre objectes, o possibilitar cerques sobre tots simultàniament. No obstant això, quan el que es vol és oferir dins de la institució entorns de gestió totalment separats per a projectes diferents, es fa necessària la instal·lació de més d’una instància de l’Omeka S.

Mitjançant les opcions disponibles en l’apartat “Pàgines” de cada lloc, és possible crear les seccions i pàgines que formaran la interfície pública. L’edició de les pàgines es basa en un concepte de blocs de tipus de contingut relativament flexibles mitjançant els quals podem triar entre diverses opcions: títol, bloc de codi HTML, contingut incrustat, mostrar un objecte amb les seves metadades, o un sumari, entre altres (Figura 3). Per configurar la pàgina, només cal seleccionar el bloc que volem afegir i determinar-ne el contingut (generat en el moment o recuperat del repositori).

Figura 3. Formulari d’edició d’una pàgina. A la part dreta de la interfície, hi ha els blocs de contingut disponibles i, a la central, les opcions d’edició. Font: captura de pantalla de l’autor

Pel que fa als registres bibliogràfics i a les pantalles de resultats de cerca, l’aplicació les genera al vol i, per tant, no cal generar cap pàgina específica, sempre que no vulguem mostrar diversos objectes digitals i altres continguts específics en alguna pàgina en particular.

3.3 Vocabularis i plantilles per a la descripció d’objectes digitals

Una de les característiques principals de l’Omeka S és l’ús de vocabularis propis del web semàntic per a la descripció dels objectes del repositori (Omeka, 2021b). A diferència d’altres plataformes, l’Omeka S no utilitza vocabularis basats en XML, sinó ontologies per a la descripció dels objectes del repositori. Davant les especificacions implementades mitjançant XML, basades en un model jeràrquic per representar relacions entre objectes i les seves propietats, l’Omeka S fa servir un model de grafs propi d’RDF (Resource Description Framework), d’acord amb els principis de les dades enllaçades (linked data) (Popović; Škorić; Rujević, 2021). El nucli de l’aplicació disposa dels vocabularis precarregats següents: Dublin Core, Dublin Core Type, Bibliographic Ontology i Friend of a Friend, els quals es poden ampliar per mitjà de la importació de qualsevol vocabulari en algun dels formats de serialització següents: JSON-LD, N-Triples, Notation3, RDF/XML o Turtle (Figura 4).

Figura 4. Formulari d’importació d’un nou vocabulari. Font: captura de pantalla de l’autor

Les plantilles de catalogació (resource templates) són un conjunt de classes i propietats extretes dels diferents vocabularis disponibles en el sistema, que serveixen per facilitar el procés de descripció dels objectes del repositori. Per defecte, el sistema incorpora una plantilla base que contempla tots els elements requerits per la Digital Public Library of America. Més enllà d’aquesta plantilla predefinida, en podem crear altres per a la descripció de diferents tipus d’objectes, o per a cada un dels llocs o projectes. En cada plantilla, podem emprar tantes classes i atributs de tants vocabularis com sigui necessari (Figura 5). També podem definir aspectes com l’ús d’un element, com ara el títol de la pàgina HTML en la qual es visualitzi, la seva obligatorietat o no, si es tracta d’una propietat pública (per defecte) o privada, el tipus de dada (literal, URI o un altre recurs disponible al repositori) (Figura 6).

Figura 5. Formulari de creació d’una plantilla de catalogació. En l’exemple, s’observa una plantilla amb atributs dels vocabularis Dublin Core i de la Video Game Ontology. Font: captura de pantalla de l’autor

Figura 6. Per a cada atribut, podem definir l’etiqueta pública que es mostrarà en el registre del recurs, i també establir si l’atribut representa el títol, la descripció, si és obligatori o no, i el tipus de dada que emmagatzema. Font: captura de pantalla de l’autor

Una vegada creada la plantilla, passarà a ser disponible per a la descripció dels objectes que s’afegeixin al repositori. El treball de descripció a partir de plantilles no limita la possibilitat d’afegir atributs addicionals si és necessari en algun objecte digital en particular. Com es pot observar en les Figures 7 i 8, els valors dels atributs poden ser literals de textos, altres objectes del repositori o una URI.

Un cop descrit l’objecte digital, és possible associar-lo amb un o més fitxers o recursos (imatges, documents PDF, URL, codi HTML personalitzat, un vídeo de YouTube…). La figura 9 mostra un exemple de visualització d’un registre.

Els objectes digitals del repositori es poden agrupar en conjunts d’objectes digitals (“Items sets”), els quals segueixen la lògica habitual de les col·leccions. A diferència de l’Omeka Classic, un objecte digital, no només pot ser present en diversos llocs, sinó que també es pot associar amb múltiples col·leccions.

Figura 7. Formulari de creació d’un recurs o ítem. L’atribut “creator” s’ha informat relacionant aquest objecte digital amb altres dos objectes disponibles al repositori. Font: captura de pantalla de l’autor

Figura 8. Matèria descrita mitjançant els LC Subject Headings i identificada amb el seu URI. Font: captura de pantalla de l’autor

Figura 9. Exemple de visualització d’un registre. Els recursos associats amb el registre (autors, imatge i vídeo) es mostren com un enllaç a altres pàgines. Font: captura de pantalla de l’autor

3.4 Sistema de recuperació de la informació i interoperabilitat

L’Omeka S incorpora un motor de cerca que permet fer cerques simples i avançades filtrant per les diferents classes i atributs dels vocabularis disponibles. Tot i les tecnologies pròpies del web semàntic implementades per l’Omeka S, les dades s’emmagatzemen en una base de dades relacionada MySQL incompatible amb interrogacions directes mitjançant consultes SPARQL (SPARQL Protocol and RDF Query Language) sobre grafs RDF (Bruneau, 2020), la qual cosa implica una important limitació per a una aplicació que aposta per aquestes tecnologies.

Un dels principals objectius de l’Omeka S és facilitar la integració entre sistemes (Leon, 2016). En aquest sentit, l’aplicació té, des del seu llançament, mòduls específics per facilitar la importació de dades des d’altres aplicacions basades en sistemes com DSpace o Fedora Commons per mitjà d’una API RESTful. Pel que fa a interoperabilitat, l’Omeka S disposa d’un mòdul específic per implementar el protocol OAI-PMH (Open Archives Initiative Protocol for Metadata Harvesting), si bé, fins al moment, només és possible exposar metadades i no recol·lectar-les des de terceres fonts.

3.5 Mòduls

Si alguna cosa caracteritza tant l’Omeka Classic, com l’Omeka S, és que el seu nucli només incorpora un petit conjunt de característiques bàsiques imprescindibles en qualsevol biblioteca digital. No obstant això, l’Omeka S disposa d’un catàleg de mòduls que es poden incorporar al nucli de l’aplicació per ampliar-ne les funcionalitats. Actualment, en el lloc web oficial, hi ha disponibles un total de cinquanta-set mòduls, entre els quals hi ha funcionalitats per a la gestió bàsica de vocabularis controlats, el treball amb dades georeferenciades, per millorar el motor de cerca, la visualització dels recursos o per incorporar processos de crowdsourcing per mitjà de transcripcions col·laboratives o que permetin realitzar tota mena de contribucions pels usuaris al repositori.

Figura 10. Creació d’un vocabulari controlat personalitzat amb el mòdul “Custom Vocab” i associació amb una propietat de l’ontologia FOAF. Font: captura de pantalla de l’autor

Figura 11. Interfície del mòdul per afegir informació geogràfica als objectes digitals. Font: captura de pantalla de l’autor

3.6 Projectes

Si bé en el cas de l’Omeka Classic trobem tant projectes d’humanitats digitals com repositoris de biblioteques o arxius, l’ús de l’Omeka S destaca especialment entre els primers. Alguns exemples representatius són l’enciclopèdia iconogràfica del cristianisme de l’edat mitjana de l’Institut National d’Histoire de l’Art (INHA) (Biay; Courtin; Marchesin, 2018); l’arxiu de correspondència del matemàtic francès Henri Poincaré (Bruneau et al., 2020) (Lasolle; Bruneau; Lieber, 2020) (Lasolle et al., 2021b); les visualitzacions cartogràfiques enriquides amb anotacions semàntiques del projecte Oronce Finé (Benoît et al., 2018); els resultats del Centro de Estudios Históricos del Colegio de Michoacán després de la digitalització, transcripció i interpretació d’un corpus de textos legals de l’imperi hispànic (Gayol i Melo, 2018); projectes d’història oral com el Puerto Rico Disaster Archive (Boyles, 2020), desenvolupat per recollir històries personals sobre el desastre ocasionat per l’huracà Maria l’any 2017, la ǂKhomani San Hugh Brody Collection, per mitjà de la qual es dona veu als descendents dels caçadors recol·lectors indígenes del desert del Kalahari, els quals utilitzen alguns idiomes en perill de desaparició (Jones i Muftic, 2020), o el Journal of the Plague Year: An Archive of COVID-19 (JOTPY) de la Universitat d’Indiana (Kelly i Horan, 2020) (Kelly, 2020); el repositori pensat per registrar i difondre el procés d’excavació i les dades sobre els descobriments arqueològics descoberts al túmul funerari de Tobiotsuka Kofun al Japó, tot d’acord amb els models de referència CIDOC-CRM (Lombardo et al., 2020a); la mostra d’il·lustracions cosmològiques cartesianes de la Universitat de Bucarest (Dobre; Babeș; Bujor, 2020); la creació d’una versió digital del diccionari d’editors francesos del segle XIX (Geslot i Rebolledo-Dhuin, 2020); llocs temàtics, com Slavery images (Lovejoy, 2020), l’objectiu del qual és posar a l’abast del professorat, els investigadors i l’alumnat tota una sèrie de recursos relacionats amb el comerç d’esclaus africans; la base de dades a partir de la qual s’ha generat la xarxa semàntica Otletosphère, mitjançant la qual es mostren, de manera visual, les relacions del documentalista belga Paul Otlet amb familiars, col·laboradors, obres, esdeveniments o institucions (Deuff et al., 2020), i la creació de catàlegs d’autoritats de noms d’autor/a, com el Western Name Authority File de la Universitat de Utah (Neatrour i Myntti, 2019). En el context espanyol, trobem les exposicions virtuals de la Biblioteca de la Universitat de Sevilla, desenvolupades inicialment amb l’Omeka Classic (Mensaque-Urbano, 2017), per migrar el 2018 tot el seu contingut a un Omeka S (Peñalver i Bocanegra, 2018); el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona, en el qual l’Omeka S substitueix l’anterior sistema de gestió, Museum Plus; l’arxiu gràfic institucional de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, que mostra la seva col·lecció gràfica i audiovisual; Los Guanchismos, un diccionari de toponímia de les Canàries de la mateixa universitat en què es relacionen i s’estudien els topònims aborígens canaris que encara són vius, i que s’han recollit de la tradició oral.

Figura 12. Interfície d’exploració de l’Otletosphère. Font: captura de pantalla de l’autor

Un altre àmbit en què tant l’Omeka Classic com l’Omeka S han estat adoptats és el docent. No només pel que fa a la formació de professionals de la informació en la conceptualització, el disseny i la implementació de repositoris i biblioteques digitals, sinó també en el desenvolupament de projectes educatius i d’estudiants d’índole diversa (Marsh, 2013; Cuenca i Kowaleski, 2018; Whalen, 2019; Gay, 2019; Laudito, 2020; Meunier, 2021), projectes col·laboratius entre biblioteques universitàries i estudiants (Rinalducci, 2018; Beatty et al., 2021), o com a eina per a la gestió i distribució de recursos educatius (Meunier, 2018; Meunier i Szoniecky, 2018).

Les limitacions comentades sobre l’accés als recursos de l’Omeka S per mitjà de tecnologies del web semàntic han derivat en el desenvolupament d’integracions addicionals en alguns projectes. Un exemple és el cas de l’arxiu d’Henri Poincaré (Bruneau et al., 2020; Lasolle; Bruneau; Lieber, 2020a; Lasolle et al., 2021a), en el qual s’han implementat millores en el sistema de recuperació de la informació del corpus de cartes tractades, com ara l’ús de la lematització per millorar el processament de les cerques i dels resultats obtinguts, i també la incorporació d’un endpoint SPARQL i d’una base de dades basada en l’Apache Jena per poder interrogar el sistema per mitjà d’aquestes altres tecnologies (Figura 14). Una implementació que, tot i estar instal·lada en un entorn diferenciat, es mostra completament integrada en la interfície del lloc web. La unió entre ambdós sistemes s’ha portat a terme mitjançant un script específic que transforma les dades en format JSON-LD disponibles en l’Omeka S a format Turtle per, posteriorment, actualitzar la base de dades RDF de Jena. Per la seva banda, Thalhath et al. (2021) han desenvolupat un mòdul específic per a l’accés als recursos de Wikidata per mitjà de l’API SPARQL d’aquest servei.

Figura 13. Fragment d’una exposició virtual creada per un estudiant de la Universitat de Binghamton (Gay, 2019). Font: captura de pantalla de l’autor

Figura 14. Editor de consultes SPARQL del projecte La correspondance d’Henri Poincaré. Font: captura de pantalla de l’autor

3.7 Comparativa

Per a la selecció de les aplicacions amb les quals s’ha comparat l’Omeka S, s’han seleccionat aplicacions que complissin els criteris següents:

a) sistemes de gestió de continguts orientats a la creació de repositoris i biblioteques digitals amb funcionalitats de publicació avançada;

b) programari lliure o de codi obert;

c) amb data de darrera actualització inferior a un any;

d) gestionades o mantingudes per una entitat de prestigi reconegut o amb un historial important de versions o grau de maduresa.

D’acord amb aquests criteris, s’ha seleccionat un total de cinc aplicacions per fer la comparativa: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches.

Per recollir les característiques de les aplicacions, s’han consultat els llocs web i la documentació oficial de cadascuna, i s’han instal·lat en un entorn local o de servidor, o s’han consultat versions de demostració, segons el cas, sempre que ha estat necessari. Per a l’anotació de les funcionalitats, s’ha tingut en compte tant el nucli de l’aplicació com els mòduls oficials o amb el segell de garantia dels desenvolupadors del projecte. La Taula 1 recull els resultats de la comparativa.

Tabla 1. Comparativa entre Omeka S, Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace y Arches. Fuente: elaboración propia

Més enllà dels resultats de la taula anterior, els usuaris de l’Omeka S destaquen aspectes com:

• la facilitat d’instal·lació, el manteniment i l’ús (Whalen, 2019; Laudito, 2020; Markusic, 2020; Popović; Škorić; Rujević, 2021; Thalhath et al., 2021);
• la seva robustesa, especialment en comparació amb l’Omeka Classic (Albrezzi, 2019; Jeanson et al., 2020);
• el fet de proporcionar un entorn integrat tant per a l’edició com per a la publicació de contingut (Lasolle et al., 2020b);
• el desenvolupament ràpid dels projectes (Lombardo et al., 2020b);
• la facilitat per desenvolupar una interfície pública (Lombardo et al., 2020b);
• la integració de recursos rich media (Karatas i Lombardo, 2020);
• l’ús d’estàndards propis del web semàntic (Biay; Courtin; Marchesin, 2018; Neatrour i Myntti, 2019; Albrezzi, 2019; Avgousti; Papaioannou; Ribeiro, 2019; Lombardo et al., 2020a; Lombardo et al., 2021; Thalhath et al., 2021), la qual cosa permet relacionar els objectes del repositori amb altres projectes com Wikidata o Geonames (Schweyer et al., 2021);
• la seva interoperabilitat (Bono-Lauriol; Dessaint; Queyroux, 2017; Benoît et al., 2018; Jones i Muftic, 2020);
• la flexibilitat i llibertat editorial (Popović; Škorić; Rujević, 2021; Biay; Courtin; Marchesin, 2018; Jones i Muftic, 2020);
• la facilitat per integrar i utilitzar estàndards de metadades normalitzats (Whalen, 2019; Dobre; Babeș; Bujor, 2020);
• la seva variada col·lecció de mòduls (Popović; Škorić; Rujević, 2021);
• la seva arquitectura multilloc (Tzoc i Ubbes, 2017; Nishanbaev; Champion; McMeekin, 2019; Boyles, 2020; Tebeau, 2021), i
• la seva integració nativa amb la Digital Public Library of America (Albrezzi, 2019).

Tant l’Omeka S com altres aplicacions, com el CollectiveAccess o Researchspace, requereixen un esforç inicial més gran en el desenvolupament de l’arquitectura del lloc web, en comparació amb altres plataformes com l’Omeka Classic (Li 2020), Mukurtu o Arches. Això és degut, fonamentalment, a la flexibilitat inherent a uns sistemes en els quals hi ha una gran quantitat d’opcions personalitzables que els administradors han de planificar i configurar en el lloc abans de començar a treballar amb el contingut.

L’Omeka Classic és una alternativa que presenta una important quantitat de característiques comunes amb l’Omeka S. En comparació amb l’Omeka Classic, l’Omeka S es mostra tecnològicament més avançat, si bé encara no disposa de la diversitat de plug-ins dels quals sí que disposa aquesta altra aplicació, molt més consolidada en el mercat. D’acord amb Berthereau (2021), principal desenvolupador de mòduls tant per a l’Omeka S com per a l’Omeka Classic, actualment, només el 23 % dels plug-ins disponibles per a l’Omeka Classic tenen una alternativa equivalent per a aquesta nova aplicació. Un punt feble que, a priori, s’hauria de solucionar amb el temps, si atenem el compromís demostrat pels desenvolupadors en projectes anteriors. Tot i això, juntament amb l’Omeka Classic i el CollectiveAccess, són les tres solucions que presenten una quantitat més gran d’opcions de presentació dels continguts alternatives al tradicional registre bibliogràfic amb accés al document digitalitzat.

CollectiveAccess es caracteritza per la seva flexibilitat total a l’hora de seleccionar tant els estàndards de metadades com l’arquitectura i organització interna de l’aplicació (Alcaraz, 2014). D’altra banda, admet fluxos de treball personalitzats, i també una parametrització més gran dels permisos i perfils d’usuari. No obstant això, incorporar noves funcionalitats resulta més complex que amb aplicacions modulars com l’Omeka S, per a les quals hi ha un important conjunt de mòduls programats. Finalment, a diferència de l’Omeka, està preparat de manera nativa per a la creació de llocs multiidioma.

Mukurtu s’orienta al desenvolupament de repositoris temàtics sobre comunitats indígenes, però es pot adaptar a altres temàtiques (Shepard, 2014). És l’aplicació més tancada quant a la personalització dels conjunts d’elements de metadades. Només podem emprar el Dublin Core i una plantilla de catalogació no editable. Tampoc no destaca pel que fa a eines de publicació avançades o socials. Amb tot, aporta la seguretat de ser un fork creat a partir del Drupal, un CMS robust i totalment consolidat en el mercat.

Per la seva banda, el ResearchSpace, com l’Omeka S, se centra en tecnologies del web semàntic per proporcionar tota una sèrie de serveis i funcionalitats per a projectes que van des de la gestió de col·leccions digitals o projectes d’humanitats digitals fins a la gestió i difusió de publicacions científiques. Aquests recursos se centren en la creació, l’anotació i l’argumentació de documents en diferents formats d’arxiu, i també en diferents formes de visualització de la informació, entre les quals s’inclouen visors de documents, grafs, línies de temps o gràfics estadístics (Oldmann i Tanase, 2018).

Finalment, l’Arches és un sistema de gestió de col·leccions digitals orientat a l’inventari i la gestió del patrimoni immoble (Myers et al., 2012). Es tracta de l’aplicació més especialitzada i menys flexible de les cinc. Una altra de les seves característiques principals és la seva compatibilitat amb diferents tipus de dades geoespacials basades en estàndards i especificacions de l’Open Geospatial Consortium, la qual cosa permet integrar tot tipus de sistemes d’informació geogràfica, com ArcGIS, Google Earth o Quantum GIS, o serveis i API en línia com les del Google Maps o l’OpenStreetMaps, entre altres (Myers; Dalgity i Avramides, 2016).

4 Conclusions

Omeka S és un projecte jove i en evolució que posa el focus en les tecnologies del web semàntic com a alternativa per a la descripció dels recursos d’informació d’una biblioteca digital o de qualsevol altre tipus de projecte d’humanitats digitals. El fet de tractar-se d’una aplicació de programari lliure, juntament amb la seva facilitat d’instal·lació, desplegament i ús, la converteix en una alternativa idònia tant per a petites i mitjanes institucions, normalment amb menys recursos econòmics i de personal, com en l’àmbit docent. La seva capacitat per gestionar una gran varietat de llocs web o projectes diferents amb una única instal·lació pot ser interessant precisament per a petits centres que no es poden permetre la implementació i el manteniment de diverses aplicacions, però que necessiten posar en funcionament diversos projectes digitals, i democratitzar així també l’accés a les tecnologies del web semàntic a tot tipus d’institucions culturals. No obstant això, la seva utilitat no es limita a aquest tipus d’institucions i, tal com hem pogut observar en els casos d’ús recollits, també s’ha demostrat útil en projectes de més envergadura.

La gran flexibilitat a l’hora de seleccionar els vocabularis de descripció que cal implementar, i la seva quantitat cada vegada més gran de mòduls per ampliar les funcionalitats bàsiques del nucli de l’aplicació, fan de l’Omeka S una alternativa que cal tenir en compte amb independència del tipus de fons documental o de col·lecció sobre el qual se centri el projecte. El fet d’estar basat en estàndards reconeguts internacionalment, la seva integració amb altres aplicacions, per mitjà de mòduls específics o del protocol d’interoperabilitat OAI-PMH, el situa també com una peça més per tenir en compte en ecosistemes digitals que ja disposen d’implementacions d’altres aplicacions com DSpace o Fedora Commons per a la gestió de repositoris, no tan versàtils ni flexibles a l’hora de mostrar el contingut, o que no tenen una interfície pública per defecte, respectivament.

Bibliografia

Albrezzi, Francesca (2019). Virtual actualities: technology, museums, and immersion. Tesi de doctorat. Los Angeles: University of California. <https://escholarship.org/uc/item/5tc2q2dt>. [Consulta: 20/06/2021].

Alcaraz Martínez, Rubén (2012). “Omeka: exposicions virtuals i distribució de col.leccions digitals”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 28. <https://dx.doi.org/10.1344/105.000001828>. [Consulta: 20/06/2021].

Alcaraz Martínez, Rubén (2014). “El CollectiveAccess, un sistema de gestió i difusió de col·leccions de museus, arxius i biblioteques”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 33. <http://dx.doi.org/10.1344/BiD2014.33.22>. [Consulta: 20/06/2021].

Avgousti, Avgoustinos; Papaioannou, Georgios; Ribeiro Gouveia, Feliz (2019). “Content dissemination from small-scale museum and archival collections: community reusable semantic metadata content models for digital humanities”. Code{4}lib journal, núm. 43. <https://journal.code4lib.org/articles/14054>. [Consulta: 20/06/2021].

Benoît, Pandolfi; Carmen, Brando; Eric, Mermet; Nicolas, Verdier; Hermenault, Léa (2018). “Oronce Fine: une plateforme pour l’annotation sémantique de ressources cartographiques sur le Web de données”. A: SAGEO’2018.

Beatty, Joshua F.; Hartnett, Timothy C.; Kimok, Debra; McMahon, John (2021). “‘And still we eise’: open pedagogy and black history at a rural comprehensive state college”. A: Open pedagogy approaches: faculty, library, and student collaborations. <http://hdl.handle.net/20.500.12648/1449>. [Consulta: 20/06/2021].

Berthereau, Daniel (2021). From Omeka Classic to Omeka Semantic. <https://daniel-km.github.io/UpgradeToOmekaS/>. [Consulta: 20/06/2021].

Biay, Sébastien; Courtin, Antoine; Marchesin, Isabelle (2018). “L’OMCI–Ontology of medieval christianity in images–de l’INHA. Une encyclopédie par l’image”. Archaeologia e calcolatori, núm. 10, p. 29–47.

Bono-Lauriol, Sophie; Dessaint, Charlotte; Queyroux, Nathalie (2017). “ATELIER DIGIT_HUM 2016: les bibliothèques se livrent!”. Bulletin des bibliothèques de France, Ecole Nationale Supérieure des Sciences de l’Information et des Bibliothèques (ENSSIB). <https://www.archives-ouvertes.fr/ADH/hal-01794591v1>. [Consulta: 20/06/2021].

Boyles, Christina (2020). “The Puerto Rico disaster archive: preserving the cultural legacy of Puerto Rico”. Interdisciplinary digital engagement in arts & humanities (IDEAH), vol. 1, núm. 1, p. 1–13. <https://doi.org/10.21428/f1f23564.c8ccde9c>. [Consulta: 20/06/2021].

Bruneau, Olivier; Lasolle, Nicolas; Lieber, Jean; Nauer, Emmanuel; Pavlova, Siyana; Rollet, Laurent (2020). “Applying and developing semantic web technologies for exploiting a corpus in history of science: the case study of the Henri Poincaré correspondence”. Semantic web: interoperability, usability, applicability, p. 1–20. <http://semantic-web-journal.net/system/files/swj2441.PDF>. [Consulta: 20/06/2021].

Cascón-Katchadourian, Jesús; Ruiz-Rodríguez, Antonio-Ángel; Alberich-Pascual, Jordi (2018). “Revisión, análisis y evaluación de sistemas para la gestión de activos multimedia en organizaciones”. Revista española de documentación científica, vol. 41, núm. 1. <https://doi.org/10.3989/redc.2018.1.1481>. [Consulta: 20/06/2021].

Cuenca, Esther Liberman; Kowaleski, Maryanne (2018). “Omeka and other digital platforms for undergraduate research projects on the middle ages”. Digital medievalist, vol. 11, núm. 1, p. 3. <http://doi.org/10.16995/dm.69>. [Consulta: 20/06/2021].

Dobre, Mihnea; Babeș, Ovidiu; Bujor, Ioana (2020). “Cartesian cosmological illustrations: a digital approach”. A: Early Modern Cosmology Between “Mosaic Physics” and Mechanical Philosophy (1650–1713) – PN-III-P1-1.1-TE-2016-0710. University of Bucharest. <https://doi.org/10.5281/zenodo.4299767>. [Consulta: 20/06/2021].

Deuff, Olivier Le; Perret, Arthur; Borel, Clément; David, Jean (2020). “Surfer dans l’Otletosphère des outils pour visualiser et interroger le réseau de Paul Otlet”. A: H2PTM’19, de l’hypertexte aux humanités numériques, p. 65–76. <https://archivesic.ccsd.cnrs.fr/sic_02480515>. [Consulta: 20/06/2021].

Gayol, Víctor; Melo-Flórez, Antonio (2018). “Jurisdictional culture and memory digitization of the ‘Government of Justice’: data modeling and digital approach for the legal history of Ibero-America”. Culture & history digital journal, vol. 7, núm. 2, e017. <https://doi.org/10.3989/chdj.2018.017>. [Consulta: 20/06/2021].

Gay, Amy E. (2019). “Using a content management system for student digital humanities projects: a pilot run”. Library Scholarship, núm. 46. <https://orb.binghamton.edu/librarian_fac/46>. [Consulta: 20/06/2021].

Geslot, Jean-Charles; Rebolledo-Dhuin, Viera (2020). “Du livre imprimé au Web sémantique: le projet du Dictionnaire des éditeurs français du XIXe siècle”. Humanités numériques. <https://doi.org/10.4000/revuehn.426>. [Consulta: 20/06/2021].

Hoyle, Wendy (2017). “How the smallest state in Australia ended up leading in the Australian GLAM sector: the power of collaboration when you only have a small project budget”. A: HETA 2017 – Connecting Minds, Creating the Future. <http://dx.doi.org/10.4226/77/5a8366d486230>. [Consulta: 20/06/2021].

Jeanson, Loïc; Laroche, Florent; Kerouanton, Jean-Louis; Bernard, Alain (2020). “Knowledge management for modeled Heritage objects, requirement specifications towards a tool for heterogeneity embracing”. International journal on interactive design and manufacturing, núm. 14, p. 1337–1345. <https://doi.org/10.1007/s12008-020-00712-6>. [Consulta: 20/06/2021].

Jones, Kerry; Muftic, Sanjin (2020). “Endangered African languages featured in a digital collection: the case of the ǂKhomani San Hugh Brody Collection”. A: Proceedings of the First workshop on Resources for African Indigenous Languages (RAIL), p. 1–8. <https://www.aclweb.org/anthology/2020.rail-1.1>. [Consulta: 20/06/2021].

Karatas, Tugce; Lombardo, Vincenzo (2020). “Multiple perspective account of digital curation for cultural heritage: tasks, disciplines and institutions”. A: UMAP ’20 Adjunct: Adjunct Publication of the 28th ACM Conference on User Modeling, Adaptation and Personalization, p. 325–332. <https://doi.org/10.1145/3386392.3399277>. [Consulta: 20/06/2021].

Kelly, Jason M.; Horan, John (2020). “Archive as pedagogy: oral history and a Journal of the plague year”. Collections: a journal for museum and archives professionals. <https://doi.org/10.1177%2F1550190620981029>. [Consulta: 20/06/2021].

Kelly, Jason M. (2020). “The COVID-19 oral history project: some preliminary notes from the field”. The oral history review, vol. 47, núm. 2, p. 240–252. <https://doi.org/10.1080/00940798.2020.1798257>. [Consulta: 20/06/2021].

Kubik, Tomasz; Kwiecień, Agnieszka (2020). “Resolving dilemmas arising during design and implementation of digital repository of heterogenic scientific resources”. Applied sciences, vol. 11, núm. 1, 215. <https://doi.org/10.3390/app11010215>. [Consulta: 20/06/2021].

Lasolle, Nicolas; Bruneau, Olivier; Lieber, Jean (2020a). “Recherche d’informations dans la correspondance d’Henri Poincaré: outils et méthodes”. A: Humanistica 2020. <https://hal.univ-lorraine.fr/hal-02570879>. [Consulta: 20/06/2021].

Lasolle, Nicolas; Bruneau, Olivier; Lieber, Jean; Nauer, Emmanuel; Pavlova, Siyana (2020b). “Assisting the RDF annotation of a digital humanities corpus using case-based reasoning”. A: The 19th International Semantic Web Conference – ISWC 2020. <https://doi.org/10.1007/978-3-030-62466-8_38>. [Consulta: 20/06/2021].

Lasolle, Nicolas; Bruneau, Olivier; Lieber, Jean; Nauer, Emmanuel; Pavlova, Siyana (2021a). “Assister l’édition manuelle de données RDF à l’aide du raisonnement à partir de cas”. A: 32ème Journées Francophones d’Ingénierie des Connaissances (IC 2021). <https://hal.univ-lorraine.fr/hal-03229501>. [Consulta: 20/06/2021].

Lasolle, Nicolas; Bruneau, Olivier; Lieber, Jean; Rollet, Laurent (2021b). “Temporal knowledge representation for historical vorpora: application to the Henri Poincaré correspondence corpus”. A: Semantic web (en revisión). <http://www.semantic-web-journal.net/content/temporal-knowledge-representation-historical-corpora-application-henri-poincaré>. [Consulta: 20/06/2021].

Laudito, Ilenia Eleonor (2020). “Workflows, digital data management and curation in the RETOPEA project”. A: Atti del IX Convegno Annuale dell’Associazione per l’Informatica Umanistica e la Cultura Digitale (AIUCD). La svolta inevitabile: sfide e prospettive per l’Informatica Umanistica, p. 130–135. <http://doi.org/10.6092/unibo/amsacta/6316>. [Consulta: 20/06/2021].

Leon, Sharon (2016). “What to expect in Omeka S”. A: Omeka S. Github repository. <https://github.com/omeka/omeka-s/wiki/What-to-expect-in-Omeka-S>. [Consulta: 20/06/2021].

Li, Jasmine (2020). “Omeka Classic vs. Omeka.net“. Emerging library & information perspectives, vol. 3, núm. 1, p. 232–236. <https://doi.org/10.5206/elip.v3i1.8625>. [Consulta: 20/06/2021].

Lombardo Vincenzo; Damiano Rossana; Karatas Tugce; Mattutino Claudio (2020a). “Linking ontological classes and archaeological forms” A: Pan J.Z. et al. (eds.). The Semantic Web – ISWC 2020. ISWC 2020. Lecture Notes in Computer Science, vol. 12507. Cham: Springer. <https://doi.org/10.1007/978-3-030-62466-8_43>. [Consulta: 20/06/2021].

Lombardo, Vicenzo; Karatas, Tugce; Daminao, Rossana; Mattutino, Claudio; Sasakura, Mariko (2020b). “Bringing digital curation to archaeological projects: evidence from the BeArchaeo project”. A: Proceedings of AVI2 CH 2020: Workshop on Advanced Visual Interfaces and Interactions in Cultural Heritage. Nova York: ACM. <http://hdl.handle.net/2318/1760490>. [Consulta: 20/06/2021].

Lombardo, Vicenzo; Karatas, Tugce; Gulmini, Monica; Guidorzi, Laura; Angelici, Debora (2021). “Transdisciplinary approach to archaeological investigations in a semantic web perspective”. A: Semantic web (en revisión). <http://www.semantic-web-journal.net/content/transdisciplinary-approach-archaeological-investigations-semantic-web-perspective>. [Consulta: 20/06/2021].

Lovejoy, Henry B. (2020). “Who did what when? acknowledging collaborative contributions in digital history projects”. Esclavages & postesclavages = Slaveries & post-Slaveries, núm. 4. <https://doi.org/10.4000/slaveries.2717>. [Consulta: 20/06/2021].

Markusic, Kirsten (2020). “Investing in preservation: my role as a corporate historian at a Family-Owned Bank”. A: MAC Newsletter, vol. 47, núm. 3 p. 29–31. <https://www.iastatedigitalpress.com/macnewsletter/article/id/12202>. [Consulta: 20/06/2021].

Marsh, Allison C. (2013). “Omeka in the classroom: the challenges of teaching material culture in a digital world”. A: Literary and linguistic computing, vol. 28, núm. 2, p. 279–282. <https://doi.org/10.1093/llc/fqs068>. [Consulta: 20/06/2021].

Marsh, Emily (2017). “Chickens, aprons, markets, and cans: how the National Agricultural Library uses Omeka as its content management system for digital exhibits”. Digital library perspectives, vol. 33, núm. 4, p. 361–377. <http://dx.doi.org/10.1108/DLP-03-2017-0009>. [Consulta: 20/06/2021].

Mensaque-Urbano, Julia (2017). “Expobus, un nuevo espacio virtual de exposiciones de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla”. RUIDERAe: revista de unidades de información, núm. 12. <https://ruidera.uclm.es/xmlui/handle/10578/16855>. [Consulta: 20/06/2021].

Meunier, Jean-Marc (2018). “Valorisation of a pedagogical digital archive: the example of and ebook enriched from an ontology”. A: Digital Tools & Uses Congress (DTUC’18), October 3-5, 2018. París, França. Nova York. ACM. <https://doi.org/10.1145/3240117.3240138>. [Consulta: 20/06/2021].

Meunier, Jean-Marc; Szoniecky, Samuel (2018). “An ontology-based enriched ebook for teaching statistics”. A: ICOTS 10, 10th International Conference on Teaching Statistics. <https://hal-univ-paris8.archives-ouvertes.fr/hal-01841292>. [Consulta: 20/06/2021].

Meunier, Jean-Marc (2021). “Une approche instrumentale de l’éducation aux débats socio-scientifiques en ligne”. Médiations et médiatisations, núm. 5, p. 199–209. <https://doi.org/10.52358/mm.vi5.164>. [Consulta: 20/06/2021].

Myers, David; Dalgity, Alison; Avramides, Ioannis; Wuthrich, Dennis (2012). “Arches: an open source GIS for th e inventory and management of immovable cultural heritage”. A: Ioannides M., Fritsch D., Leissner J., Davies R., Remondino F., Caffo R. (eds). Progress in Cultural Heritage Preservation. EuroMed 2012. Lecture Notes in Computer Science, vol. 7616. Berlín, Heidelberg: Springer. <https://doi.org/10.1007/978-3-642-34234-9_87>. [Consulta: 20/06/2021].

Myers, David; Dalgity, Alison; Avramides, Ioannis (2016). “The Arches heritage inventoryand management system: a platform for the heritage field”. Journal of cultural heritage management and sustainable development, vol. 6, núm. 2, p. 213–224. <https://doi.org/10.1108/JCHMSD-02-2016-0010>. [Consulta: 20/06/2021].

Neatrour, Anna; Myntti, Jeremy. (2019). “Western Name Authority File: a pilot regional name authority project”. Journal of library metadata, vol. 19, núm. 1–2, p. 19–38. <https://doi.org/10.1080/19386389.2019.1589685>. [Consulta: 20/06/2021].

Nishanbaev, Ikrom; Champion, Erik; McMeekin, David A. (2019). “A survey of geospatial semantic web for cultural heritage”. Heritage, vol. 2, núm. 2, p. 1471–1498. <https://doi.org/10.3390/heritage2020093>. [Consulta: 20/06/2021].

Oldmann, Dominic; Tanase, Diana (2018). “Reshaping the knowledge graph by connecting researchers, data and practices in ResearchSpace”. A: Vrandečić, D. et al. (eds.). The Semantic Web – ISWC 2018. ISWC 2018. Lecture Notes in Computer Science, vol. 11137. Cham: Springer. <https://doi.org/10.1007/978-3-030-00668-6_20>. [Consulta: 20/06/2021].

Omeka (2021a). “Sites management”. A: Omeka S user manual. <https://omeka.org/s/docs/user-manual/sites/>. [Consulta: 20/06/2021].

Omeka (2021b). “Vocabularies”. A: Omeka S user manual. <https://omeka.org/s/docs/user-manual/content/vocabularies/>. [Consulta: 20/06/2021].

Peñalver, Eduardo; Bocanegra, Jesús (2018). “Omeka S para exposiciones digitales”. A: XVII Workshop REBIUN. Conectar tecnologías, enlazar contenidos, innovar servicios. <http://hdl.handle.net/20.500.11967/215>. [Consulta: 20/06/2021].

Popović, Petar; Škorić, Mihailo; Rujević, Biljana (2021). “The use of the Omeka Semantic platform for the development of the University of Belgrade, Faculty of Mining and Geology Digital Repository”. Infotheca: journal for digital humanities, vol. 20, núm. 1–2. <https://doi.org/10.18485/infotheca.2020.20.1_2.9>. [Consulta: 20/06/2021].

Rinalducci, Jenna (2018). “Client/provider relationship: Library as client and art students as provider”. A: Proceedings of the Sixth Conference for Entrepreneurial Librarians, vol. 3, p. 23–31. <http://libjournal.uncg.edu/pcel/article/view/1822>. [Consulta: 20/06/2021].

Schweyer, Anne-Valérie; Mermet,Eric; Paget, Adrien; Khounlivong, Ellie; Noûs, Camille (2021). “Contribution of the digital humanities to historical research in central Vietnam: GIS & semantic web annotations”. <https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-03098418>. [Consulta: 20/06/2021].

Shepard, Michael (2014). “Review of Mukurtu content management system”. Language documentation & conservation, vol. 8, p. 315–325. <http://hdl.handle.net/10125/24610>. [Consulta: 20/06/2021].

Tebeau, Mark (2021). “A Journal of the plague year: rapid-response archiving meets the pandemic”. Collections: a journal for museum and archives professionals. <https://doi.org/10.1177/1550190620986550>. [Consulta: 20/06/2021].

Thalhath, Nishad; Nagamori, Mitsuharu; Sakaguchi, Tetsuo; Sugimoto, Shigeo (2021). “Wikidata centric vocabularies and URIs for linking data in semantic web driven digital curation”. A: Garoufallou E., Ovalle-Perandones MA. (eds). Metadata and Semantic Research. MTSR 2020. Communications in Computer and Information Science, vol. 1355. p. 336–344. Cham: Springer. <https://doi.org/10.1007/978-3-030-71903-6_31>. [Consulta: 20/06/2021].

Tzoc, Elias; Ubbes, Valerie A. (2017). “The Digital Literacy Partnership website: promoting interdisciplinary scholarship between faculty, students, and librarians”. New review of academic librarianship, vol. 23, núm. 2–3, p. 195–208. <http://dx.doi.org/10.1080/13614533.2017.1333013>. [Consulta: 20/06/2021].

Whalen, Zach (2019). “Teaching with objects: individuating media archaeology in digital studies”. The journal of interactive technology & pedagogy, núm. 15. <https://jitp.commons.gc.cuny.edu/teaching-with-objects-individuating-media-archaeology-in-digital-studies>. [Consulta: 20/06/2021].

Wittmann, Rachel; Neatrour, Anna; Cummings, Rebekah; Myntti, Jeremy (2019). “From digital library to open datasets: embracing a ‘collections as data’ framework”. Information technology and libraries, vol. 38, núm. 4, p. 49–61. <https://doi.org/10.6017/ital.v38i4.11101>. [Consulta: 20/06/2021]

Notes

1 Tant l’Omeka Classic com l’Omeka S són molt populars i presenten un important grau d’adopció en l’àmbit francòfon. N’és una prova l’existència de l’Association des Usagers Francophones d’Omeka (https://omeka.fr/).).

2 Para el análisis de este criterio no se ha realizado ninguna valoración experta, sino que simplemente se ha consultado la información disponible al respecto en la documentación de cada aplicación.