Còmics

Aspectes a tenir en compte a l’hora de prescriure còmics creats per dones

per

Es descriuen els diferents aspectes que els professionals han de tenir en compte a l’hora de prescriure còmics creats per dones. En primer lloc, es repassa cronològicament la relació de la dona amb el còmic, els diferents papers que hi ha interpretat, així com altres aspectes contextuals que expliquen la raó del contingut en clau de gènere que caracteritza bona part dels còmics més destacats creats per dones a partir de l’any 2000. En segon lloc, es crea una tipologia de lectors de còmic i, finalment, es fa una relació comentada d’una selecció de còmics creats per dones que han fet del seu gènere el seu punt de vista en el moment de la creació. — Se describen los diferentes aspectos que los profesionales deben tener en cuenta a la hora de prescribir cómics creados por mujeres. En primer lugar, se repasa cronológicamente la relación de la mujer con el cómic, los diferentes papeles que ha interpretado, así como otros aspectos contextuales que explican la razón del contenido en clave de género que caracteriza buena parte de los cómics más destacados creados por mujeres a partir del año 2000. En segundo lugar, se crea una tipología de lectores de cómic y, finalmente, se hace una relación comentada de una selección de cómics creados por mujeres que han hecho de su género su punto de vista en el momento de la creación. — The article describes the aspects professional librarians should consider when recommending comics authored by women. First, it reviews the history of the relationship between women and the comic and examines the roles women have played as authors, as well as other contextual aspects that explain the approach to gender that has characterised most of the well-known books in this genre authored by women since 2000. The article then creates a profile of different types of reader. Finally, it reviews a selection of women-authored comics in which the writer’s gender has been instrumental in the moment of creating the work.

Preservació del patrimoni del còmic: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum

per
Figura 1. Imatge de la façana de la Billy Ireland Cartoon Library & Museum

En aquest article es presenta una institució dedicada a la preservació i a l’estudi del còmic, fonamentalment dels clàssics nord-americans publicats en tires de premsa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de l’Ohio State University. Aquesta institució es caracteritza pel seu caràcter únic pel que fa a la conservació del patrimoni artístic de la historieta. S’analitzen les dificultats que té la conservació de la documentació d’un mitjà tradicionalment considerat dins de la cultura popular i es mostra un exemple d’una de les col·leccions conservades a l’arxiu de la biblioteca, cosa que permet entendre la quantitat i la varietat de material que s’ha de conservar en un arxiu d’aquest tipus. — En este artículo se presenta una institución dedicada a la preservación y estudio del cómic, fundamentalmente de los clásicos norteamericanos publicados en tiras de prensa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de la Ohio State University. Esta institución se caracteriza por su carácter único en lo que se refiere a la conservación del patrimonio artístico de la historieta. Se analizan las dificultades que tiene la conservación de la documentación de un medio tradicionalmente considerado dentro de la cultura popular y se muestra un ejemplo de una de las colecciones conservadas en el archivo de la biblioteca, lo que permite entender la cantidad y variedad de material que se debe conservar en un archivo de este tipo. — This article provides an introduction to the Billy Ireland Cartoon Library & Museum of the Ohio State University. This research library is dedicated to the study of North American cartoons and comic art and has important collections in such areas as the classic daily comics and the Sunday strips of the press. The library is also unique in its work in conservation, and the article analyzes the difficulties involved in conserving documents produced in what are traditionally considered popular, disposable media. It also examines one of the library’s collections, which gives the reader a sense of the variety and volume of the material held in this kind of institution.

Presència del còmic a les biblioteques universitàries espanyoles

per

Objective. The presence of the graphic novel in Spain’s university libraries deserves to be studied in greater detail. This article reports on catalogue searches used to examine how this kind of book is entering the holdings of these libraries.

Methodology. The catalogue of the Spanish university libraries network REBIUN was used to systematically search graphic novel book titles from the Unicómic series. A further search was made to find academic studies on the graphic novel in the libraries of those universities associated with the Spanish university association CRUE. Finally, qualitative research was also conducted to examine the relationship between the graphic novel and Spanish universities and academic libraries.

Results. The graphic novel is entering university library collections in a variety of ways and has gained increasing presence in certain parts of the world, including the US. In Spain, however, the presence of graphic novels in library collections is still limited, as is the offering of official university degree studies on this genre. Many of the university libraries sampled did not have even one of the books from the series chosen, Unicómic, and none of them offered the whole series. Furthermore, the libraries did not share any standard technical procedure for dealing with this kind of book in their collections.

“Traducció per fans per a fans”: organització i pràctiques en una comunitat hispana de scanlation

per
Figura 1. Captura de Shiro mentre neteja una pàgina.

Objectiu: Descriure el funcionament i les pràctiques lletrades d’una comunitat hispana de scanlation (escaneig, traducció i distribució de mangues a càrrec de grups de fans del gènere que es coordinen a Internet) atenent els rols dels membres, les activitats, els contextos i els recursos que utilitzen.

Metodologia: Emprant tècniques de l’etnografia virtual, es compila i s’analitza una base de dades composta per 97 vídeos d’activitat de pantalla; 32 transcripcions de comentaris en pàgines del Facebook, blogs, fòrums i xats; 96 capítols escanejats de mangues, i 6 entrevistes semiestructurades.

Resultats: La comunitat divideix el treball en funcions interdependents (neteja, traducció, composició tipogràfica i correcció de mangues) assignades a determinats membres. Aquests utilitzen diversos espais virtuals (correu electrònic, pàgines del Facebook, fòrums i xats) per interactuar, negociar l’elaboració dels projectes, ajudar-se en problemes concrets i intercanviar coneixements. Aquestes pràctiques lletrades estan regulades per la cultura compartida de les comunitats de scanlation de tot el planeta, tal com reflecteixen l’existència d’una normativa ètica, un repertori comú d’eines (traductors, diccionaris, inventaris de fonts tipogràfiques, etc.) i una sèrie de pràctiques semiòtiques específiques, socialment valorades (com ara el manteniment dels tractaments honorífics japonesos en les traduccions). Aquesta organització sofisticada desafia la concepció que els productes culturals elaborats en aquestes pràctiques vernacles i plurilingües responen només a la creativitat individual o la col·laboració espontània dels seus membres. — Objetivo: Describir el funcionamiento y las prácticas letradas de una comunidad hispana de scanlation (escaneado, traducción y distribución de mangas a cargo de grupos de fans del género que se coordinan en Internet) atendiendo a los roles de sus miembros, sus actividades, los contextos y los recursos que utilizan.

Metodología: Empleando técnicas de la etnografía virtual, compilamos y analizamos una base de datos compuesta por: 97 vídeos de actividad de pantalla; 32 transcripciones de comentarios en páginas de Facebook, blogs, foros y chats; 96 capítulos escaneados de mangas; y 6 entrevistas semiestructuradas.

Resultados: La comunidad divide el trabajo en funciones interdependientes (limpieza, traducción, composición tipográfica y corrección de mangas) asignadas a miembros particulares. Estos utilizan diversos espacios virtuales (correo electrónico, páginas de Facebook, foros y chats) para interactuar, negociar la elaboración de los proyectos, ayudarse en problemas concretos e intercambiar conocimientos. Esas prácticas letradas están reguladas por la cultura compartida de las comunidades de scanlation de todo el globo, tal como reflejan la existencia de una normativa ética, un repertorio común de herramientas (traductores, diccionarios, inventarios de fuentes tipográficas, etc.) y una serie de prácticas semióticas específicas, socialmente valoradas (como el mantenimiento de los honoríficos japoneses en las traducciones). Esa organización sofisticada desafía la concepción de que los productos culturales elaborados en esas prácticas vernáculas y plurilingües responden solo a la creatividad individual o a la colaboración espontánea de sus miembros. — Objective: To describe the organization and literacy practices of a Spanish-speaking scanlation community (a group of fans who collaborate on the Internet to scan, translate and distribute mangas) by examining the community members’ roles and activities, the online environments in which they work and the resources they use.

Methodology: The study employed cyberethnographic techniques to create and analyse a database comprising 97 videos of onscreen activity, 32 transcripts of comments drawn from Facebook, blogs, forums and chats, 96 scanned manga chapters and, finally, six semi-structured interviews.

Results: The scanlation community in question assigned its members specific roles (of cleaning, translating, typesetting or correcting) and the members worked in a variety of online environments (email, Facebook, forums and chats). Members interacted to negotiate the development of projects, troubleshoot and exchange knowledge and expertise. Their literacy practices were regulated by the shared culture of scanlation communities as these exist worldwide, evidenced in the existence of a set of ethical standards, a common repertory of tools (translators, dictionaries, inventories of fonts, etc.) and a series of specific, socially valued semiotic practices (such as maintaining Japanese honorific suffixes in translations). This sophisticated level of organization challenges the notion that the cultural products of these vernacular and plurilingual practices are merely the result of their individual members’ creativity or of the spontaneous collaboration between them.