Recursos electrònics

Experiència d’implementació d’especificacions d’una estratègia de virtualització per fer-se càrrec d’obres d’art multimèdia obsoletes

per
Figura 1. Primer nivell d'accés a paquets de preservació.

  [Versión castellana] Jesús Robledano Arillo Professor del Departamento de Biblioteconomía y Documentación  Universidad Carlos iii de Madrid jroble@bib.uc3m.es ORCID: https://orcid.org/0000-0002-4090-8684 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha693   Resum Objectius: Presentar un model de preservació digital d’obres d’art multimèdia basat en la virtualització, idoni per a les necessitats de preservar digitalment els fons objecte de treball en el projecte “Vocabularios … Llegiu més

La preservació digital i les xarxes LOCKSS

per

  [Versión castellana][English version] Miguel Ángel Márdero Arellano Coordinador de la Rede Brasileira de Serviços de Preservação Digital – Cariniana   Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia   Brasil miguel@ibict.br ORCID: https://orcid.org/0000-0001-5306-919X EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha448         Introducció En el món de la preservació digital es presenten diferents maneres de bregar amb els objectes digitals. Hi … Llegiu més

La política de preservació digital: models i elements clau per redactar-la

per
Figura 1. Aspectes de qüestió entre polítiques i procediments de preservació digital  Font: Elaboració pròpia

Objectius: aquest article identifica models i metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital, especialment en la descripció de la intenció, el compromís i la responsabilitat d’una organització que es fa en la redacció d’aquesta política.

Metodologia: es tipifiquen mètodes per desenvolupar polítiques de preservació digital i models amb apartats descriptius per redactar polítiques de preservació digital. A continuació, s’identifiquen i es concreten coincidències funcionals en metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital. Per acabar, s’analitza un quadre comparatiu de models amb apartats descriptius per tal de considerar elements clau per redactar una política de preservació digital.

Resultats: els models descriptius i els mètodes de desenvolupament de polítiques de preservació digital donen prioritat a la redacció d’apartats d’àmbit declaratiu que descriuen la importància de la preservació digital des de l’àmbit que comprèn i els objectius funcionals que té, els materials que cobreix, els responsables i les autoritats que donen suport a les accions; això, a fi de consolidar un pronunciament formal d’intenció, compromís i responsabilitat com a secció introductòria i clau en la política de preservació digital.

La preservació de les pel·lícules en l’era del paradigma Netflix

per

Objective. This article examines how film archives and cinematheques should meet the challenge of preserving films in a sector where digitisation is supplanting other forms of preservation media.

Methodology. The article reviews the most important literature on the subject, as well as technical documents, film journalism and corporate publications. It also discusses and assesses the strategies that archives and cinematheques might adopt to meet the challenge.

Results. Cinematheques originated in the 1930s as institutions dedicated to preserving film heritage. Since then, they have had to adapt to the different technological transformations that have taken place in the film industry. The emergence of digital technology is changing the way films are produced, distributed and screened. One of the consequences of this paradigm shift is the progressive replacement of physical film material by digital files. In the face of such developments, the role of film archives and cinematheques in preserving film culture needs to be re-examined.

Preservació digital distribuïda: lliçons d’experiències internacionals

per
Figura 1. Model de visió conceptual i funcional del NDBR

Objectives: This study offers an overview of the systems used to organize distributed digital preservation networks.

Methodology: The article starts by examining the theoretical and technical reference models offered by digital archive networks dedicated to long-term distributed digital preservation. It then analyzes the internal organization of the member institutions of three international networks and considers how their system of organization affects the service offered. It concludes with a feature-oriented domain analysis of the three systems.

Results: While the technology they use may vary, the distributed digital preservation networks studied share a common commitment to collaborative practices and their member institutions need to meet certain prior requirements.

El portfolio digital com a facilitador d’una competència informacional diversificada i reflexiva*

per
Incidència del portfolio digital/PLE a les 4 dimensions de la competència informacional IFLA/GREAV

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l’adquisició de la competència informacional potenciades per l’ús d’un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d’educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals.
— Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L’entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l’IFLA, amb alguns complements.
— Resultats: en l’educació superior es manifesta una focalització en l’ensenyament i l’aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d’estudi, i s’obliden competències més transversals d’alt nivell cognitiu. L’ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l’autonomia de l’estudiant. Per això s’ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l’ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l’adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d’ampliar el sistema de categorització de l’IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. — Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales.
— Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos.
— Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. — Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge.
— Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA).
— Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

Fons especials i recursos bibliogràfics digitals a les biblioteques públiques de Catalunya

per
Mar: guia de recursos

Objectius: el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, s’ha proposat inventariar, descriure i difondre els recursos bibliogràfics disponibles a Internet elaborats des de les biblioteques públiques i que tenen un interès general per al conjunt dels serveis bibliotecaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Metodologia: un equip de treball format per tècnics del Servei i de la Gerència han cercat, identificat i valorat la totalitat dels recursos disponibles en el conjunt dels serveis bibliotecaris (biblioteques i serveis de suport).

Resultats: es detalla el procediment seguit per fer l’inventari i es descriuen els recursos creats per biblioteques públiques (16) i els creats pels serveis bibliotecaris de suport nacional i regional (7), disponibles a final del 2012. El treball es tanca amb unes observacions finals sobre l’interès de compartir recursos, i sobre com aquests recursos poden atorgar una singularitat específica a les biblioteques. — Objectives: the Department of Culture’s Library Service, in collaboration with the Management Services of the Libraries of the Provincial Council of Barcelona, has proposed undertaking an inventory, description and dissemination of the bibliographic resources on the Internet that have been made available by the public libraries and which are of a general interest to all library services in the Public Library System of Catalonia.

Methodology: a team of experts from both the Library and Management Services undertook a search in which they identified and evaluated all resources available in the joint librarian services (libraries and support services).

Results: details are provided of the procedure adopted in completing the inventory and the resources produced by the public libraries (16) and those created by national and regional library support services (7), as of the end of 2012, are described. The article concludes by offering a number of observations regarding the interest of sharing resources, and about how these resources can help endow libraries with a unique character.