Catalunya

Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19

per
Figura 1. Reutilització i adaptació pròpia basada en una imatge de Wikimedia (Wikimedia Commons, 2016)

El propòsit principal d’aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d’abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s’han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós.

Per a realitzar aquesta anàlisi s’ha creat un conjunt de dades d’accés obert, que compta amb criteris d’inclusió i exclusió, partint d’un fitxer de la Generalitat de Catalunya, que inclou dades geogràfiques, el nom de la biblioteca, els seus perfils de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter i YouTube) i blogs. Per a avaluar les publicacions s’han definit dues tipologies de contingut, extern i propi, s’ha creat una escala de valoració (d’A a D) i s’han agrupat els vídeos en cinc tipologies (entrevistes, tutorials, entreteniment, ressenyes i live streaming). Sobre els resultats obtinguts cal comentar que, dels 507 registres inclosos, 372 (73,37 %) han tingut activitat; dels 886 perfils analitzats, 797 (89,95 %) han estat actius, i dels 4.377 vídeos estudiats, els més compartits han estats els d’entreteniment (3.110, 71,05 %). En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes.

PatrimoniIndustrial.cat: un catàleg digital georeferenciat sobre el patrimoni industrial de Catalunya

per
Figura 1. Pàgina d'inici de PatrimoniIndustrial.cat Font: PatrimoniIndustrial.cat

Objectiu: presentar el catàleg digital georeferenciat sobre patrimoni industrial de Catalunya PatrimoniIndustrial.cat.

Metodologia: en primera instància es presenten les diferents iniciatives portades a terme fins al moment per estudiar conjunts temàtics d’elements del patrimoni industrial català. Aquestes iniciatives s’incorporen al projecte a mode de casos d’estudi. A continuació, es descriu l’estructura sobre la qual s’ha construït la base de dades del catàleg digital georeferenciat. La informació incorporada es classifica en dues taules. La taula principal conté les dades bàsiques que identifiquen unívocament cada element. Les taules complementàries mostren informació addicional procedent de fonts documentals diverses, com ara arxius fotogràfics, hemeroteques digitals o registres bibliogràfics. Tota aquesta informació es pot visualitzar des d’un mapa interactiu on s’ubiquen els elements patrimonials de forma georeferenciada.

Resultat: es descriu la pàgina web de nova creació: www.patrimoniindustrial.cat. La presentació s’acompanya d’una descripció guiada a través de les diferents seccions, així com les opcions de navegació i contribució participativa ofertes. — Objetivo: presentar el catálogo digital georreferenciado sobre patrimonio industrial de Cataluña PatrimoniIndustrial.cat.

Metodología: en primera instancia se presentan las diferentes iniciativas surgidas hasta el momento para estudiar conjuntos temáticos de elementos del patrimonio industrial catalán. Estas iniciativas se incorporan al proyecto a modo de casos de estudio. A continuación, se describe la estructura sobre la cual se ha construido la base de datos del catálogo digital georreferenciado. La información incorporada se clasifica en dos tablas. La tabla principal contiene los datos básicos que identifican de manera unívoca a cada elemento. Las tablas complementarias muestran información adicional procedente de fuentes documentales diversas, como por ejemplo archivos fotográficos, hemerotecas digitales o registros bibliográficos. Toda esta información se visualiza en un mapa interactivo donde están ubicados los elementos patrimoniales de forma georreferenciada.

Resultado: se describe la página web de nueva creación: www.patrimoniindustrial.cat. La presentación se acompaña de una descripción guiada por las diferentes secciones, así como las opciones de navegación y de contribución participativa. — Objective. The article reviews the contents of PatrimoniIndustrial.cat, a georeferenced database of Catalonia’s industrial heritage.

Methodology. The article begins by describing the projects conducted to date to retrieve data on Catalonia’s industrial heritage, which have been brought together in the new web portal www.patrimoniindustrial.cat under the title “Our case studies”. It then describes the structure of the database itself. The information is classified in two tables. The main table contains the basic data identifying each item in the database. The complementary table shows additional information about the item retrieved from various documentary sources, including photographic archives, digital news libraries and bibliographies. All of this information can be seen in the portal’s interactive map, where each item is georeferenced.

Results. The article guides the user through the different sections of the web portal and looks at the opportunity it offers us to participate in developing the database.

Les fires de llibres a Catalunya: nota històrica i intent de classificació

per
Figura 1. Distribució cronològica de l'aparició de les fires de llibres a Catalunya

L’article pretén recollir una breu notícia històrica de les fires de llibres a Catalunya a partir d’una revisió de material hemerogràfic, i, presentar un esbós sobre la varietat i tipologia d’aquest tipus d’activitats a Catalunya. La classificació proposada es fonamenta en alguns treballs anteriors que han incidit en les característiques que identifiquen diferents tipus de fires de llibres. Els resultats mostren una certa proliferació de fires els darrers anys tot cercant convertir-se en una eina de promoció econòmica i cultural. Barcelona en reuneix una bona part, però se’n troben també en 16 comarques més. La immensa majoria tenen un àmbit geogràfic regional i van dirigides a un públic general. Malgrat que hi ha diversitat quant al producte que s’ofereix, predominen els llibres nous no centrats en una temàtica específica. Pel que fa a la responsabilitat gestora, les entitats culturals són les que més fires organitzen, però també és freqüent que la gestió correspongui a gremis vinculats al llibre i a administracions públiques. — El artículo pretende recoger una breve noticia histórica sobre las ferias de libros en Cataluña a partir de una revisión de material hemerográfico, y, presentar un boceto sobre la variedad y tipología de este tipo de actividades en Cataluña. La clasificación propuesta se fundamenta en algunos trabajos anteriores que han incidido en las características que identifican diferentes tipos de ferias de libros. Los resultados muestran cierta proliferación de ferias en los últimos años buscando convertirse en una herramienta de promoción económica y cultural. Barcelona reúne buena parte de ellas, pero también se encuentran en 16 comarcas más. La mayoría tiene un ámbito geográfico regional y van dirigidas a un público general. Pese a la diversidad del producto que se ofrece, predominan los libros nuevos sin centrarse en una temática específica. En cuanto a la responsabilidad gestora, las entidades culturales son las que más ferias organizan, pero también es frecuente que la gestión corresponda a gremios vinculados al libro y a administraciones públicas. — The aims of this paper are to offer a brief historical account of book fairs in Catalonia based on a review of documentary materials and to provide a broad outline of their variety and typology. The proposed classification is predicated on previous studies that have addressed the characteristics that identify different types of book fair. The results show some degree of proliferation in book fairs in recent years, reflecting an attempt to develop them as tools for economic and cultural promotion. Barcelona is the host city of a large number of the events, but they also take place in 16 other comarcas, or districts, of Catalonia. The vast majority have a regional geographical scope and are intended for the general public. Although there is a diversity of products across the fairs, the predominant focus is on new books generally, not specific subject matter. In terms of the management of the book fairs, cultural institutions are the leading group, but it is also common to find book-related guilds and public administrations in charge of the events.

El Marc, la Maria i el David: el disseny d’experiència d’usuari (UX) aplicat a la biblioteca pública

per

Objectius: amb una perspectiva de disseny d’experiència d’usuari (UX), construïm tres usuaris-persona per ajudar a dissenyar productes i serveis, digitals o presencials, i a la tasca de planificació de les biblioteques públiques de Catalunya amb la finalitat última de fidelitzar i atraure usuaris i usuàries.

Metodologia: una enquesta representativa de la població catalana (1.205 respostes) i una anàlisi estadística bivariant permeten identificar els tres targets que, gràcies a l’anàlisi de contingut de tres grups focals posteriors, donen lloc als tres usuaris-persona. La tècnica d’usuari-persona visibilitza els possibles usuaris a partir de dades reals, facilita la generació d’empatia entre el personal de la biblioteca i els usuaris, i assegura que el disseny estigui centrat en les persones.

Resultats: els tres usuaris-persona resultants s’acompanyen de descripcions i es complementen amb escenaris basats en evidències que han d’ajudar a dissenyar experiències d’usuaris. Aquests són el Marc (usuari), un estudiant adolescent que pretén codissenyar la biblioteca i que reclama activitats socials presencials; la Maria (mai usuària), una jubilada que necessita caliu humà i que fa evident la necessitat de col·laboració més estreta entre serveis socials i biblioteques, i el David (exusuari), treballador de més de trenta anys que considera que no necessita la biblioteca tot i que en desconeix la majoria de serveis que actualment li ofereix. — Objetivos: desde la perspectiva de diseño de experiencia de usuario (UX), construimos tres usuarios-persona para ayudar a diseñar productos y servicios, digitales o presenciales, y en la tarea de planificar las bibliotecas públicas de Cataluña con el fin último de fidelizar y atraer usuarios y usuarias.

Metodología: una encuesta representativa de la población catalana (1.205 respuestas) y un análisis estadístico bivariante permiten identificar los tres públicos objetivos que, gracias al análisis de contenido de tres grupos focales posteriores, dan lugar a los tres usuarios-persona. La técnica de usuario-persona visibiliza los posibles usuarios a partir de datos reales, facilita la generación de empatía entre el personal de la biblioteca y los usuarios, y asegura que el diseño esté centrado en las personas.

Resultados: los tres usuarios-persona resultantes se describen y se complementan con escenarios basados en evidencias que deben ayudar a diseñar experiencias de usuarios. Estos son, Marc (usuario), estudiante adolescente que pretende codiseñar la biblioteca y que reclama actividades sociales presenciales; Maria (nunca usuaria), jubilada que necesita calor humano y que pone en evidencia la necesidad de una colaboración más estrecha entre servicios sociales y bibliotecas, y David (exusuario), trabajador de más de treinta años que considera que no necesita la biblioteca, aunque desconoce la mayoría de servicios que actualmente le ofrece. — Objectives: Adopting the principles of user experience design (UX), we created three user personas to help design digital and on-site products and services and use in Catalan public library planning to promote patron loyalty and attract new users.

Methodology: A representative survey of the Catalan community (1,205 answers) and a bivariate analysis identified the three targets which, thanks to the focus groups and content analysis, could be used to create the three user personas. The user persona technique employs real data to identify possible users, helps generate empathy between library staff and patrons and ensures that service and product design is person-centred.

Results: The three user personas are accompanied by evidence-based descriptions and scenarios which should help to design user experiences. They are: Marc (user), a student who wants to co-design the library and asks for patron-organized face-to-face social activities; Maria (non-user), a retiree who needs human warmth and whose profile reflects the need for closer collaboration between social services and libraries; and David (ex-user), a working man of over thirty years old who believes that he does not need the library, even though he is unaware of most of the services it currently offers him.

L’avaluació de la recerca en humanitats a AQU Catalunya

per

En aquest article es presenta l’experiència pràctica de l’avaluació de la recerca en l’àmbit d’humanitats que fa l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L’objectiu de l’article és explicar les característiques d’aquests processos d’acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s’observen elements singulars respecte d’altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d’avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l’avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d’evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l’avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d’investigadors d’humanitats, que, d’altra banda, debat la millor manera d’abordar l’avaluació de la seva activitat de recerca.

Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers

per
Figura 1. Retrat d'Eduard Toda publicat a El Día Gráfico (1933) (Biblioteca de Catalunya, ms. 4567-4569)

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d’Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l’alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s’analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l’Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l’arxiu de l’antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d’aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l’organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d’estudis de la carrera, la posada en marxa d’un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l’Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l’Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l’Escola aquell toc d’ — En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de — Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos

per
Competències específiques. Font: elaboració pròpia

El perfil professional dels bibliotecaris ha anat evolucionant al llarg dels anys, en consonància amb els canvis que han afectat la biblioteca pública. En aquest article s’analitza com és aquest perfil actualment, des de l’òptica dels professionals mateixos. S’obté així una visió de les competències més valorades avui en dia, i es detecten els vessants del perfil que requereixen més incidència formativa. Com a resultat de l’anàlisi s’ha identificat la necessitat de perfils especialitzats, que també es podria cobrir amb la incorporació de professionals complementaris. Finalment, tot i que el perfil professional de bibliotecari s’adapta a grans trets a la nova realitat de les biblioteques públiques, també s’identifiquen les mancances percebudes pels professionals. — El perfil profesional de los bibliotecarios ha ido evolucionando a lo largo de los años, en consonancia con los cambios que han afectado a la biblioteca pública. En este artículo se analiza cómo es este perfil actualmente, desde la óptica de los mismos profesionales. Se obtiene así una visión de las competencias más valoradas hoy en día, y se detectan las facetas del perfil que requieren más incidencia formativa. Como resultado del análisis se ha identificado la necesidad de perfiles especializados, que también se podría suplir con la incorporación de profesionales complementarios. Finalmente, aunque el perfil profesional de bibliotecario se adapta en gran medida a la nueva realidad de las bibliotecas públicas, también se identifican las carencias percibidas por los profesionales. — The professional profile of the public librarian has evolved in response to the changes that constantly affect public libraries. In this article we analyze what the public librarian’s job involves from the point of view of the professionals themselves. This allows us to examine the competences that are most highly valued and identify those areas in which professionals require more specific training. Our results indicate that there is a need for librarians with more specialized profiles, but that this need could also be satisfied by incorporating professionals whose profiles were complementary or overlapping. Finally, although the professional profile of the librarian is adapting to the needs of the modern public library, we can detect certain weaknesses, which the professionals themselves also perceive.

Gestionar dades en situacions d’emergència. Estudi del cas dels focs de l’Alt Empordà a Catalunya

per
Figura 1. Actors i fluxos d'informació (Font: elaboració pròpia basada en el Pla INFOCAT)

Objectiu: analitzar el procés de la gestió de dades en una situació d’emergència des de la seva vessant comunicativa, tant pel que fa a la coordinació interna dels responsables de gestionar l’emergència com a la comunicació vers la ciutadania.

Metodologia: estudi de cas (els focs de l’Alt Empordà a Catalunya) amb un enfocament qualitatiu. L’obtenció i anàlisi de dades consisteix en: a) entrevistes en profunditat a responsables de la gestió de l’emergència, b) anàlisi de documentació oficial amb relació als plans d’acció, protocols i polítiques de comunicació i c) anàlisi de dades generades durant l’emergència: comunicats interns, informes de seguiment dels plans oficials, talls de veu i comunicats a la població enviats des del perfil de Twitter @emergenciescat de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
— Resultats: els responsables de coordinar la gestió d’emergències, en aquest cas dels focs de l’Alt Empordà a Catalunya, han hagut de gestionar una gran varietat d’actors i una gran diversitat de dades procedents de diferents fonts per complir la seva responsabilitat. L’estudi posa de manifest dos elements que han estat cabdals per garantir una gestió d’informació eficient durant el procés: el protocol d’actuació, Pla INFOCAT i la comunicació vers la població mitjançant el perfil de Twitter @emergenciescat. Malgrat l’èxit del nostre cas d’estudi, els resultats mostren interessants oportunitats de recerca per avançar en la gestió de dades en situacions d’emergència. — Objetivo: analizar el proceso de la gestión de datos en una situación de emergencia desde su vertiente comunicativa, tanto en relación con la coordinación interna de los responsables de gestionar la emergencia como con la comunicación hacia la ciudadanía.

Metodología: estudio de caso (los fuegos del Alt Empordà en Cataluña) con un enfoque cualitativo. La obtención y análisis de datos consiste en: a) entrevistas en profundidad a responsables de la gestión de la emergencia, b) análisis de documentación oficial con relación a los planes de acción, protocolos y políticas de comunicación y c) análisis de datos generados durante la emergencia: comunicados internos, informes de seguimiento de los planes oficiales, cortes de voz y comunicados a la población enviados desde el perfil de Twitter@emergenciescat de la Dirección general de Protección Civil de la Generalidad de Cataluña.

Resultados: los responsables de coordinar la gestión de emergencias, en este caso de los fuegos del Alt Empordà en Cataluña, han tenido que gestionar una gran variedad de actores y una gran diversidad de datos procedentes de diferentes fuentes para cumplir con su responsabilidad. El estudio pone de manifiesto dos elementos que han sido capitales para garantizar una gestión de la información eficiente durante el proceso: el protocolo de actuación, Pla INFOCAT y la comunicación hacia la población mediante el perfil de Twitter @emergenciescat. A pesar del éxito de nuestro caso de estudio, los resultados muestran interesantes oportunidades de investigación para avanzar en la gestión de datos en situaciones de emergencia. — Objectives: To analyse emergency data management in processes where data is being communicated, either internally between the agents managing an emergency or externally, between agents and the civilian community. —
Methodology: The researchers conducted a qualitative study of fire management in the Catalan region of Alt Empordà. The retrieval and analysis of data consisted in: a) detailed interviews with emergency managers, b) the analysis of the official documentation outlining action plans, procedures and communication policies and c) the analysis of the data generated during an emergency: internal communication, reports on following official plans, public announcement equipment and communication with the civilian community using the Twitter profile @emergenciescat of the Catalan civil defence service the Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.

Results: The agents needed to manage a wide range of emergency responders and data from many sources in order to discharge their responsibilities. The study shows that during an emergency, two aspects of management are critical: the action plan, which in this case was Pla INFOCAT, and communication with the civilian community, which in this case was directed using the Twitter profile @emergenciescat. In spite of the success of our case study, the results indicate that further research could help improve data management in emergency situations.

Anàlisi dels estudis bibliomètrics a Catalunya

per
Evolució del nombre d'estudis bibliomètrics a Catalunya, respecte dels de la base de dades ISOC

Objectius: descriure des d’una perspectiva quantitativa la producció de treballs bibliomètrics duts a terme a Catalunya. En aquest article s’aborden les publicacions que utilitzen eines bibliomètriques per conèixer característiques de la producció científica, però no s’hi inclouen les que tenen per objectiu fer aportacions metodològiques o la disquisició sobre els mateixos mètodes i tècniques utilitzats en bibliometria.

Metodologia: s’han analitzat mitjançant eines bibliomètriques els registres d’una base de dades relacional obtinguts mitjançant fonts diverses, com ara les bases bibliogràfiques del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), LISA: Library and Information Science Abstracts, Library Literature & Information Science Index, i Library, Information Science & Technology Abstracts. També s’han fet cerques a recursos com, per exemple, el PubMed, Dialnet, Google Scholar i s’han obtingut referències per encadenament.

Resultats: s’han identificat 297 documents, dels quals un 76,8 % són articles de revista. Es detecta una quantitat considerable d’àrees de coneixement abordades pels estudis bibliomètrics, entre els quals destaquen especialment els de biomedicina. Hi ha també una important dispersió de revistes que respon a l’espectre d’àrees analitzades. En general predominen els estudis que tenen com a abast Espanya, encara que hi ha variacions que també responen a aquest ventall d’àrees. La llengua predominant és l’espanyol, la major part d’articles els signen dos autors o més, i la col·laboració entre membres d’un mateix departament és la més habitual. — Objective: This paper describes the production of bibliometric studies in Catalonia in quantitative terms. It examines publications that use bibliometric tools to determine features of scientific production but excludes journals that present or discuss bibliometric methods and techniques.

Methodology: Bibliometric tools were used to analyse the registers of a relational database obtained from various sources, including the bibliographic databases of the Spanish National Research Council (CSIC), Library and Information Science Abstracts (LISA), Library, Information Science & Technology Abstracts (LISTA), and the index Library Literature and Information Science. Searches were also performed using PubMed, Dialnet, and Google Scholar, and references were obtained by citation chaining.

Results: A total of 297 documents were identified, of which 76.8 % were journal articles. These examined a substantial number of knowledge areas, of which biomedicine was especially prominent. The subject matter of the documents ranged across the spectrum of the knowledge areas analysed. In general, the studies that predominated addressed Spain, although there were variations that also responded to this range of areas. The predominant language was Spanish, most papers were co-authored by two or more authors and the most common author arrangement was a collaboration between departmental members.

Iniciatives de difusió de qualitat a Internet dels museus i les col·leccions museogràfiques de Catalunya

per
Gràfic 1. Captura de pantalla de la pàgina principal del MNAC a l'Art Project de Google

Objectius: analitzar la presència del patrimoni cultural català a Internet a través de la selecció d’experiències i iniciatives de qualitat. Es presenten els projectes del MNAC a l’Art Project de Google, el Padicat, Museus en línia, la Xarxa de Museus Locals, la Carta arqueològica de Barcelona, el CCCBLab, el portal dels Museus de Girona i el Viquiprojecte:ICUB.

Metodologia: s’han dut a terme diverses proves de consulta, cerca i visualització dels continguts dipositats i accessibles a Internet per determinar-ne l’eficiència, l’eficàcia i el funcionament correcte.

Resultats: es constata que hi ha una gran varietat en les solucions utilitzades pels museus per tenir presència a Internet i que varia en l’abast, el punt en què es posa el focus (la institució o la peça) i la complexitat tecnològica. — Objectives: This paper determines how Catalan cultural heritage is presented on the Internet by examining a selection of quality websites including the projects of the Museu Nacional d’Art de Catalunya (National Museum of Art of Catalonia, MNAC) at Google’s Art Project, the web archive Patrimoni Digital de Catalunya (Digital Heritage of Catalonia, PADICAT), the Government of Catalonia’s Museus en línia (Online Museums), the Provincial Council of Barcelona’s Xarxa de Museus Locals (Network of Local Museums, XML), Barcelona City Council’s Carta arqueològica de Barcelona (Archaeological Map of Barcelona), the CCCBLab project at the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Barcelona Centre for Contemporary Culture, CCCB), the webpage Museus de Girona (Museums of Girona), and finally the project Viquiprojecte:ICUB, which was created by the Catalan language edition of Wikipedia and the Institut de Cultura de Barcelona (Institute of Culture of Barcelona, ICUB).

Methodology: The study assessed the effectiveness, adequacy and usability of the websites by testing the quality of the features enabling users to consult, browse and view content.

Results: It was observed that museums use a wide range of methods to establish their presence online and that their public reach, the focus they choose (institution or exhibit) and the technology they use all vary considerably.