Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

En aquest article es presenta l’experiència pràctica de l’avaluació de la recerca en l’àmbit d’humanitats que fa l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L’objectiu de l’article és explicar les característiques d’aquests processos d’acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s’observen elements singulars respecte d’altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d’avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l’avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d’evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l’avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d’investigadors d’humanitats, que, d’altra banda, debat la millor manera d’abordar l’avaluació de la seva activitat de recerca.