Dones periodistes a la Wikipedia: una radiografia des de la perspectiva de gènere

Objectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d’una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l’espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l’anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l’ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d’atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes.

Ángela García Rives, o quan elles van arribar a les biblioteques i arxius

Objectiu: analitzar la trajectòria acadèmica i professional de la primera dona que va ingressar per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos: Ángela García Rives.

Metodologia: recerca documental basada en un procés sistemàtic i seqüencial de recopilació, selecció, organització i anàlisi de fonts primàries i secundàries sobre la persona objecte d’estudi, a partir del material disponible al Portal de Archivos Españoles (PARES) i, per derivació, a partir de la documentació conservada a l’Archivo General de la Administración (AGA) relativa al seu expedient personal i de depuració.

Resultats: hi ha nombrosos arquetips de figures històriques d’homes excel·lents destacats en tots els camps professionals. En l’actualitat es duu a terme l’esforç de visibilitzar les històries de vides femenines que han estat ocultades o minimitzades. No obstant això, aquests exemples queden limitats a alguns casos que es repeteixen sistemàticament, amb la qual cosa es configura la idea que són excepcionals, a més del fet que no són generalitzats en totes les àrees de coneixement. Per bé que Ángela García Rives és un personatge històric, conegut almenys en l’àrea de Biblioteconomia i Documentació i amb certa rellevància pel fet d’haver estat la primera dona que va ingressar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, els resultats derivats de la nostra recerca revelen que encara hi ha dades que s’ignoren sobre la seva figura. La principal aportació d’aquest treball ha estat l’obtenció i l’anàlisi d’evidències documentals sobre la seva trajectòria acadèmica i professional.

Eugene Garfield: innovador del control bibliogràfic i un emprenedor amb causa*

  [English version] Cristóbal Urbano Facultat de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona urbano@ub.edu     * Defensa dels mèrits d’Eugene Garfield en ocasió de l’atorgament del grau acadèmic de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona pronunciat per Cristóbal Urbano, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, en la cerimònia que va … Llegiu més

Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers

Figura 1. Retrat d'Eduard Toda publicat a El Día Gráfico (1933) (Biblioteca de Catalunya, ms. 4567-4569)

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d’Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l’alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s’analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l’Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l’arxiu de l’antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d’aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l’organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d’estudis de la carrera, la posada en marxa d’un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l’Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l’Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l’Escola aquell toc d’ — En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de — Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.