Planificació bibliotecària

El Marc, la Maria i el David: el disseny d’experiència d’usuari (UX) aplicat a la biblioteca pública

per

Objectius: amb una perspectiva de disseny d’experiència d’usuari (UX), construïm tres usuaris-persona per ajudar a dissenyar productes i serveis, digitals o presencials, i a la tasca de planificació de les biblioteques públiques de Catalunya amb la finalitat última de fidelitzar i atraure usuaris i usuàries.

Metodologia: una enquesta representativa de la població catalana (1.205 respostes) i una anàlisi estadística bivariant permeten identificar els tres targets que, gràcies a l’anàlisi de contingut de tres grups focals posteriors, donen lloc als tres usuaris-persona. La tècnica d’usuari-persona visibilitza els possibles usuaris a partir de dades reals, facilita la generació d’empatia entre el personal de la biblioteca i els usuaris, i assegura que el disseny estigui centrat en les persones.

Resultats: els tres usuaris-persona resultants s’acompanyen de descripcions i es complementen amb escenaris basats en evidències que han d’ajudar a dissenyar experiències d’usuaris. Aquests són el Marc (usuari), un estudiant adolescent que pretén codissenyar la biblioteca i que reclama activitats socials presencials; la Maria (mai usuària), una jubilada que necessita caliu humà i que fa evident la necessitat de col·laboració més estreta entre serveis socials i biblioteques, i el David (exusuari), treballador de més de trenta anys que considera que no necessita la biblioteca tot i que en desconeix la majoria de serveis que actualment li ofereix. — Objetivos: desde la perspectiva de diseño de experiencia de usuario (UX), construimos tres usuarios-persona para ayudar a diseñar productos y servicios, digitales o presenciales, y en la tarea de planificar las bibliotecas públicas de Cataluña con el fin último de fidelizar y atraer usuarios y usuarias.

Metodología: una encuesta representativa de la población catalana (1.205 respuestas) y un análisis estadístico bivariante permiten identificar los tres públicos objetivos que, gracias al análisis de contenido de tres grupos focales posteriores, dan lugar a los tres usuarios-persona. La técnica de usuario-persona visibiliza los posibles usuarios a partir de datos reales, facilita la generación de empatía entre el personal de la biblioteca y los usuarios, y asegura que el diseño esté centrado en las personas.

Resultados: los tres usuarios-persona resultantes se describen y se complementan con escenarios basados en evidencias que deben ayudar a diseñar experiencias de usuarios. Estos son, Marc (usuario), estudiante adolescente que pretende codiseñar la biblioteca y que reclama actividades sociales presenciales; Maria (nunca usuaria), jubilada que necesita calor humano y que pone en evidencia la necesidad de una colaboración más estrecha entre servicios sociales y bibliotecas, y David (exusuario), trabajador de más de treinta años que considera que no necesita la biblioteca, aunque desconoce la mayoría de servicios que actualmente le ofrece. — Objectives: Adopting the principles of user experience design (UX), we created three user personas to help design digital and on-site products and services and use in Catalan public library planning to promote patron loyalty and attract new users.

Methodology: A representative survey of the Catalan community (1,205 answers) and a bivariate analysis identified the three targets which, thanks to the focus groups and content analysis, could be used to create the three user personas. The user persona technique employs real data to identify possible users, helps generate empathy between library staff and patrons and ensures that service and product design is person-centred.

Results: The three user personas are accompanied by evidence-based descriptions and scenarios which should help to design user experiences. They are: Marc (user), a student who wants to co-design the library and asks for patron-organized face-to-face social activities; Maria (non-user), a retiree who needs human warmth and whose profile reflects the need for closer collaboration between social services and libraries; and David (ex-user), a working man of over thirty years old who believes that he does not need the library, even though he is unaware of most of the services it currently offers him.

Amb la ciutadania: planificació de la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki

per
Figura 1. Serveis de planificació per a la biblioteca

Aquest article presenta el projecte de la nova Biblioteca Central de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki. La iniciativa per construir aquest edifici nou va néixer del ministre de Cultura de Finlàndia el 1998, i la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki obrirà les portes el desembre del 2018. S’ha triat com un dels projectes principals dels actes de celebració del centenari de la independència de Finlàndia, i estarà situada al centre mateix de la ciutat, davant del Parlament. Aquest article descriu les pràctiques participatives dels processos de planificació de la Biblioteca Central, ja que la planificació participativa ha estat un element clau al llarg de tot el projecte des d’un bon començament. Es va pensar d’incloure la ciutadania i els usuaris de la biblioteca en la planificació dels nous serveis i funcions de la biblioteca, per tal de promoure les bases democràtiques, l’obertura i la sensació compartida de pertinença a la nova biblioteca. — Este artículo presenta el proyecto de la nueva Biblioteca Central de la Red de Bibliotecas Municipales de Helsinki. La iniciativa para construir este nuevo edificio surgió del ministro de Cultura de Finlandia en 1998, y la nueva Biblioteca Central de Helsinki abrirá sus puertas en diciembre de 2018. Se ha elegido como uno de los proyectos principales de los actos de celebración del centenario de la independencia de Finlandia, y estará situada en el centro mismo de la ciudad, frente al Parlamento. Este artículo describe las prácticas participativas de los procesos de planificación de la Biblioteca Central, ya que la planificación participativa ha sido un elemento clave a lo largo de todo el proyecto desde un principio. Se pensó incluir la ciudadanía y los usuarios de la biblioteca en la planificación de los nuevos servicios y funciones de la biblioteca, para promover las bases democráticas, la apertura y la sensación compartida de pertenencia a la nueva biblioteca. — This paper looks at Helsinki’s new city library, the Helsinki Central Library Oodi, which was launched by the Finnish Ministry of Culture in 1998 and will be opening its doors in December 2018. Located in the heart of the city opposite Parliament House, the Library has become one of the flagship projects celebrating the centenary of Finland’s independence. This paper focuses on the practices of citizen participation which have been key in the planning of the Library since its very beginnings, and considers how including the citizens and library users in planning the Library’s new services and functions has promoted grass roots democracy, openness, and a feeling of ownership of the new library.

El procés d’integració de la primera biblioteca interuniversitària d’Espanya: la Biblioteca del campus universitari de Manresa

per
Organigrama de la BCUM

Fa deu anys, la biblioteca de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, la de la Fundació Universitària del Bages i la del Centre de Suport del Bages de la Universitat Oberta de Catalunya, s’integraven per formar una única biblioteca universitària: la Biblioteca del campus universitari de Manresa. Amb l’objectiu de descriure aquest procés d’integració, s’introdueix què són les biblioteques integrades, se n’enumeren els beneficis i se’n presenten els diferents models. A continuació, partint de l’experiència, es defineixen les actuacions dutes a terme per aconseguir la integració total d’usuaris, recursos i serveis, i es descriu l’estructura i organització creades per integrar de manera eficient les biblioteques existents en una de nova. Així, s’analitza el context i es descriu la gestió duta a terme en cada una de les fases del procés, des de la planificació i definició del projecte fins a la integració total del personal, els serveis, el fons i el catàleg. Finalment, es posen de manifest les aportacions de l’experiència d’integrar-se i treballar conjuntament durant deu anys. — Hace diez años, la biblioteca de la Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, la de la Fundació Universitària del Bages y la del Centre de Suport del Bages de la Universitat Oberta de Catalunya se integraban para formar una única biblioteca universitaria: la Biblioteca del campus universitario de Manresa. Con el objetivo de describir este proceso de integración, se introduce qué son las bibliotecas integradas, se enumeran sus beneficios y se presentan sus diferentes modelos. A continuación, partiendo de la experiencia, se definen las actuaciones llevadas a cabo para conseguir la integración total de usuarios, recursos y servicios, y se describe la estructura y organización creadas para integrar de manera eficiente las bibliotecas existentes en una nueva biblioteca. Así, se analiza el contexto y se describe la gestión llevada a cabo en cada una de las fases del proceso, desde la planificación y definición del proyecto hasta la integración total del personal, los servicios, el fondo y el catálogo. Finalmente, se ponen de manifiesto las aportaciones de la experiencia de integrarse y trabajar conjuntamente durante diez años. — Ten years ago three different university libraries merged to form a single library centre. These were: the library of the Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, which is part of the Universitat Politècnica de Catalunya; the library of the Fundació Universitària de Bages; and the library of the Centre de Suport de Bages, which is part of the Universitat Oberta de Catalunya. The new library centre was the Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM) and this paper describes the process by which the centre was created. It examines the libraries that were joined together, the ways in which the institutions involved benefited from the experience and the different models created. The paper then describes the actions taken to fully connect the systems managing library users, resources and services, and the structures used to efficiently integrate the existing libraries in the BCUM. In general terms, therefore, the paper analyzes the context and describes the management of each of the phases in the overall process, from the initial planning and definition of the project to the total integration of the systems managing library staff, services, the collection and the catalogue. Finally, the paper includes the accounts of people who were involved, in this ten-year period, in the work of integrating the three centres.